Instituts > Aparició a El Periódico: Quins són els danys col·laterals de les energies renovables?
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Institut d’Ecologia Aquàtica

Aparició a El Periódico: Quins són els danys col·laterals de les energies renovables?

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic explicava en un informe del 2011 que «les energies renovables són normalment beneficioses comparativament» amb les fonts d’energia fòssils, però precisava que «tot i així existeixen impactes»

Extret de El Periódico (13-02-2022) a través de Verfi.cat. Imatge: Greenberg cartoons.

Amb intervencions del Dr. E. Garcia-Berthou i A. M. Romaní (GRECO/IEA)

Noticia en castellano.

El 44% de l’electricitat espanyola es va generar en fonts d’energies renovables el 2020, segons l’informe de Red Eléctrica Espanyola (REE), un rècord que va reduir en un 28% les emissions associades a la producció de l’energia elèctrica a la Península respecte al 2019. La dada reflecteix les emissions de CO2eq o CO2 equivalent, que inclou els sis gasos amb efecte hivernacle recollits al Protocol de Kyoto. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat va presentar el divendres 4 de febrer l’escenari energètic per al 2050, amb una presència creixent d’energies renovables al territori que reforça les ja existents i introdueix, per primera vegada, l’eòlica marina –la ubicació de molins de vent al mar– a Catalunya.

El fet que les energies renovables redueixin les emissions de gasos amb efecte hivernacle, no obstant, no vol dir que el seu impacte sobre l’entorn sigui nul. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), l’entitat científica líder en l’avaluació del canvi climàtic, explicava en un informe publicat el 2011 que «les energies renovables són normalment beneficioses comparativament» amb les fonts d’energia fòssils, però precisava, justament, que «tot i així existeixen impactes».

 

De fet, la sola fabricació i construcció de les mateixes instal·lacions renovables emeten gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera, tot i que les quantitats són molt menors que les emeses per a la producció d’energia fòssil (com el carbó o el gas natural). No obstant, tal com alerten diversos científics en un manifest davant l’avenç del Parc Tramuntana, un macroprojecte d’eòlica marina proposat per a la costa de l’Empordà, tenen altres impactes ambientals: efectes sobre la biodiversitat, l’ús del terreny, els ecosistemes o la contaminació d’aigües i terrenys, entre d’altres. ¿Com afecten, doncs, el medi ambient les tres principals fonts d’energia renovable espanyoles?

Energia eòlica: ratpenats i ocells

Els aerogeneradors (o molins de vent) transformen l’energia cinètica del vent (la seva velocitat) en energia elèctrica i són els responsables del 21,8% de l’energia produïda a Espanya el 2020. Diversos estudis coincideixen que és l’energia renovable més sostenible i la que menys gasos amb efecte hivernacle emet, però, perquè els molins «funcionin adequadament i siguin rendibles econòmicament i energèticament, han d’estar situats en certs punts estratègics amb un nivell de vent considerable», indica a Verificat José Ignacio Candela, enginyer del grup de Sistemes Elèctrics d’Energia Renovable (SEER) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Aquests criteris s’han de compaginar amb els establerts pel decret llei 16/2019, que exigeix que les instal·lacions estiguin en zones que no afectin significativament «el patrimoni natural, la biodiversitat i el patrimoni cultural», ja que les instal·lacions contribueixen a modificar els ecosistemes locals, destruint l’hàbitat i reduint la reproducció de la fauna.

El decret també exigeix minimitzar els efectes sobre connectors ecològics –nexes d’unió entre espais amb alts valors ambientals–, espècies amenaçades i especialment vulnerables als parcs eòlics i sobre punts estratègics de pas migratori d’ocells. Això té a veure directament amb un dels impactes ambientals més coneguts d’aquestes instal·lacions: la mort d’ocells i ratpenats com a conseqüència de l’impacte contra els molins, una problemàtica assenyalada per algunes entitats ecologistes com Ecologistes en Acció.

L’informe de l’IPCC destaca en aquest sentit que «les poblacions de diverses espècies d’ocells i ratpenats estan en declivi, cosa que fa preocupar sobre els efectes de l’energia del vent en espècies vulnerables». El cas dels ratpenats, per als quals es calcula una incidència a escala global d’entre 0,2 i 53,3 fatalitats anuals per megawatt produït, és d’especial importància a Espanya, ja que les 32 espècies que habiten al país estan incloses a la Llista d’Espècies en Règim de Protecció Especial i 12 es consideren espècies amenaçades. De fet, l’Associació Espanyola per a la Conservació i l’Estudi dels Ratpenats (Secemu) considera que els parcs eòlics són una de les principals amenaces per a algunes espècies i, de la mà del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), ha elaborat una guia per avaluar i corregir la problemàtica.

Pel que fa als ocells, els estudis n’estimen la mortalitat per aquesta raó a entre 0,95 i 11,67 morts per megawatt produït a l’any, molt per sota de la causada per altres activitats humanes, com l’impacte contra edificis i finestres, vehicles o les morts per pesticides. No obstant, l’IPCC destaca l’elevat impacte que poden tenir les morts d’aus rapinyaires a causa dels molins de vent, ja que les seves poblacions solen ser petites en número. 

Energia hidràulica: augment de peixos invasors

L’energia hidràulica consisteix a aprofitar l’energia de l’aigua en moviment per generar electricitat, una cosa que s’aconsegueix «principalment a través de preses i conduint l’aigua a través d’una turbina», assenyala José Ignacio Candela. Aquesta tècnica és responsable del 12,2% de la producció espanyola, i és la principal energia renovable en la generació elèctrica mundial i la segona que menys quantitat de gasos amb efecte hivernacle emet. Tot i així, l’IPCC destaca al seu informe del 2011 que «pot tenir una petjada ambiental significativa en àmbits locals i regionals».

Els llacs artificials que creen les preses ocupen al món un espai pràcticament igual a la superfície d’Alemanya i tenen diversos impactes sobre l’ecologia del riu. Per sota de l’embassament, «canvia completament el règim hídric» indica Emili Garcia-Berthou, catedràtic d’Ecologia i membre del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO). És a dir, canvia la qualitat de l’aigua i el cabal, que es torna més estable, i amb això s’altera «l’hàbitat, el règim tèrmic, el funcionament ecosistèmic i les comunitats ecològiques del riu», cosa que es tradueix en menys abundància d’espècies locals i un increment en el nombre d’espècies invasores.

Les instal·lacions també afecten riu amunt: impedeixen la migració d’algunes espècies, com per exemple l’anguila europea, una espècie en perill crític d’extinció que «abans n’hi havia a tota la Península». Ara, a causa de la construcció de grans preses a partir dels anys 60, aquests animals han quedat relegats a «les zones de la costa, perquè no poden passar el primer embassament gran que troben al riu», explica l’expert.

D’altra banda, els embassaments retenen sediments, és a dir, el material sòlid que arrossega el riu (terra i pedres) s’acumula a la presa, de manera que aquests sediments no viatgen aigües avall i apareixen situacions com l’erosió del delta de l’Ebre: «Els sediments que han d’arribar no arriben, queden retinguts» a les preses i, com a conseqüència, «el Delta retrocedeix», desenvolupa Anna Maria Romaní, biòloga experta en ecologia fluvial i membre del GRECO. En definitiva, el mar es menja les platges.

Energia solar fotovoltaica: molt terreny i materials tòxics

Les plaques fotovoltaiques converteixen directament la llum del sol en energia elèctrica en un procés net que no genera derivats sòlids, líquids ni gasosos, tampoc emet so ni utilitza recursos no renovables mentre opera, segons l’IPCC. Per aquesta via es produeix el 6,1% de l’energia espanyola.

Les plaques fotovoltaiques concentren els impactes ambientals en la seva fase de fabricació, un procés en què s’utilitzen materials com el silici, el cadmi o el germani, entre d’altres, per a la producció dels quals és imprescindible tant la mineria com processos de purificació que fan servir materials perillosos per a la salut humana i mediambiental. D’altres, com l’indi, el seleni o el gal·li, són considerats materials rars, és a dir, són escassos i plantegen problemes de risc de subministrament.

Una altra qüestió ambiental associada a la tecnologia fotovoltaica és la gran quantitat de terreny que necessita per produir l’energia equivalent a altres fonts renovables i l’impacte que això representa sobre la flora i la fauna locals: un estudi de ‘Nature Sustainibility’ va trobar que les instal·lacions afecten negativament les plantes i matolls del desert de Mojave, als Estats Units. Una revisió d’articles publicada el 2020 a la revista ‘Science of the total environment’ suggereix que una solució passaria per la instal·lació de les plaques fotovoltaiques en espais ja ocupats com pàrquings, teulades de vivendes o abocadors, que suposen emplaçaments ideals per a aquesta tecnologia.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.