Benvolgut rector Calbó, rector Nadal, rectora Geli, presidenta del Consell Social, degà Quintana, administradora de centre, autoritats acadèmiques, personal tècnic d’administració i serveis, estudiants, amigues i amics,

Moltíssimes gràcies a tots per acompanyar-me avui en aquest acte de presa de possessió del càrrec de degana de la Facultat de Lletres. Per a mi, és un honor assumir aquest càrrec i ho faig amb il·lusió i també amb respecte i consciència de la responsabilitat que comporta. No us vull amagar que em sento com si hagués pujat dalt del terrat d’un edifici i hagués decidit saltar a l’edifici del davant amb la garantia que el peu dret m’aterra i que aquest aterratge em descobreix un món desconegut a mitges, però un món que val la pena viure i que em ve de gust viure tot i sabent d’avançada que hi trobaré més d’un entrebanc.

Voldria començar aquest discurs, agraint la confiança que molts de vosaltres m’heu fet arribar aquests últims mesos, i en particular, en la darrera setmana. Us agraeixo el vostre interès, les vostres paraules amables i engrescadores alhora i els correus entranyables que m’heu enviat. I us dono les gràcies, sobretot, per fer-me sentir que hi sou i que confieu en la meva persona per liderar el que ha d’esdevenir el nostre projecte de Facultat de Lletres dels propers anys, un projecte compartit de professorat, PTGAS i alumnat.

Vull agrair, al degà Quintana i al seu equip de vicedegans, secretària de facultat, coordinadors i coordinadores de grau i coordinadores de màster, dues coses (convençuda que a mesura que passin els dies els n’agrairé moltes més). En primer terme, gràcies Àngel per la feina feta, que és molta. En els darrers 8 anys la facultat ha renovat els plans d’estudi dels 7 graus, s’han implementat dobles graus de cada estudi i s’ha començat a treballar en una política de màsters garant de la qualitat acadèmica i la coherència formativa del nostre projecte de facultat. Vull destacar també la iniciativa de l’espai “Aquí fem llibres”, un espai que defineix una de les nostres principals activitats i que ens permet fer ressò de la nostra recerca. I també vull fer esment de la 2 publicació setmanal del nostre Butlletí, que informa i recopila la vida acadèmica del centre. En conjunt, doncs, són molts encerts que vull posar en relleu.

En segon terme, vull agrair-vos a l’equip (ara sortint), amb qui he compartit feines, converses, opinions i desitjos quan he estat coordinadora dels estudis d’hispàniques, que fóssiu els primers a proposar-me que em plantegés acceptar el càrrec de degana. Ho vau fer amb previsió, a un any vista de les eleccions, petició que vaig rebre amb gran sorpresa. Avui considero que vau estar molt encertats i que ha estat aquest temps perllongat que m’ha permès considerar i madurar la vostra demanda i decidir-me, en últim terme. Molt en particular, Àngel, t’agraeixo també que n’hagis estat pendent tot aquest temps i que sempre t’hagis mostrat obert a parlar-ne i a donar-me la informació dosificada a mesura que anaven passant els dies.

Vull agrair de tot cor el compromís dels companys que m’heu donat el sí per ser membres del meu equip, dels quals proposaré en breu el nomenament al rector. Carla Carreras, Giame Pala i Diego Varga, aprecio especialment el vostre sí perquè tenim un gran repte per endavant i sobretot perquè soc molt conscient que, en el context actual, les possibilitats de trobar persones disposades a assumir responsabilitats de gestió són molt limitades. Si pensem que la facultat compta amb 63 professos estables, la majoria de perfil sènior, i amb una estructura complexa de 7 estudis de grau, 3 de màster, 1 programa de doctorat, 4 departaments, càtedres, instituts i altres entitats de recerca, a més a més dels projectes competitius, a ningú se li escapa que els candidats que queden lliures per assumir càrrecs de gestió són ben pocs. Per tant, moltes gràcies per la vostra generositat i valentia. Formem un bon equip.

Moltíssimes gràcies també als coordinadors i coordinadores de grau i de màster que formaran part del nou equip. Molts de vosaltres m’heu manifestat les ganes de continuar en el càrrec i us ho agraeixo profundament. De ben segur que la vostra experiència i saber fer seran pilars fonamentals en el desenvolupament de les tasques del dia a dia, en la resolució d’imprevistos que sorgiran, i en la garantia de bones 3 pràctiques en la gestió de cadascun del estudis. Compto amb vosaltres.

Un agraïment sentit també a la comunitat universitària de la facultat (professorat, PTGAS i estudiants) per la bona acollida que em vau transmetre en els actes de campanya electoral, per tots els vostres comentaris i suggeriments, perquè m’heu comunicat de manera planera i oberta com és la vostra vida al centre, els esculls que veieu difícils de superar, el que no va bé i necessita millores. Moltes gràcies per la vostra confiança. Gràcies, en especial, a la Carina, per posar-me al dia i per totes les teves atencions i amabilitat. Crec que ha estat un bon començament per seguir treballant plegats, amb diàleg, fent camí cap a aquesta facultat que desitgem.

Agrair també molt i molt i molt als meus companys de fatigues, els que ens trobem cada dia o quasi cada dia: Bea, Francesc, Avel·lina i Elisabeth. Moltes gràcies per tots els vostres comentaris, els pros i els contres que m’heu posat sobre la taula i sobretot pels vostres ànims. Tot el que m’heu dit té molt a veure amb el fet que avui sigui aquí. Sabeu que compto sempre amb vosaltres i que continuaré necessitant-vos molt.

I a la meva família, mil gràcies pel vostre suport incondicional. Per dir-me sempre “endavant”, per deixar-me sentir lliure i demanar molt poc a canvi. Moltes gràcies per la vostra benevolència, per compartir-me amb aquest projecte de facultat que em demanarà molt del meu temps. Amb tot, confio que em trobareu en tot allò que sigui important per a vosaltres.

Després d’aquestes paraules d’agraïment, voldria posar èmfasi en la trajectòria de la nostra Facultat de Lletres. En aquest sentit, no podem oblidar que som hereus d’un llegat acadèmic i cultural de molta vàlua. Avui, alguns dels espais de la facultat porten el nom d’acadèmics que, juntament amb altres, són referents en l’àmbit de la docència, la recerca en humanitats i la gestió. Sense anar més lluny, avui celebrem aquest acte a la Sala de Graus Pep Nadal. Els de lletres sabem que els noms signifiquen més enllà del que designen. I Això vol dir que aquesta 4 facultat de lletres s’ha emmirallat en referents i ha forjat referents en el món de les humanitats i persisteix en aquesta tasca. Aquest fet ens convida i ens interpel·la per seguir creant coneixement i fer-nos un lloc en el mapa de la docència i la recerca humanística, tant a nivell nacional com internacional. El llistó que tenim és alt, però sens dubte és un estímul per continuar avançant. Per tant, la nostra Facultat de Lletres és molt més que un conjunt d’ensenyaments. És una comunitat que batega, que es mou, que es prepara, que estudia, que competeix, que s’actualitza, que pren consciència del present, que pensa i que té una mirada crítica vers el futur. La Facultat de Lletres som tots nosaltres, professorat, PTGAS i estudiants.

Abans he fet esment del nombre de PDI estable de la facultat. Però, no vull deixar de destacar el nombre d’estudiants. Sabem que l’alumnat i la recerca són la nostra raó de ser i que, per tant, és en la intersecció entre la docència i la generació de coneixement on la universitat troba el seu sentit més profund. Per això vull deixar dit que la facultat compta avui amb quasi 900 estudiants, una xifra, al meu entendre, ben dimensionada pel context social de la nostra universitat i en la línia d’universitats de l’àmbit català amb qui compartim un recorregut vital. Estic d’acord que les dades sempre poden ser millorables, però també que són les dades que ens posen en evidència que hem fet i estem fent esforços perquè creixi l’atractiu de les nostres titulacions. Entre ells, la implementació dels dobles graus i el contacte amb els centres de secundària. I en aquest punt, no voldria oblidar-me d’un públic creixent a les nostres aules com són els estudiants sèniors. A parer meu, és una molt bona notícia que un nombre molt significatiu d’estudiants sèniors escullin matricular-se a la Facultat de Lletres. Aquest fet, a més de reconèixer-nos com a institució de referència, ens confirma que les humanitats continuen sent un espai viu de curiositat, reflexió i aprenentatge al llarg de tota la vida.

Parlar d’una facultat de lletres és, inevitablement, parlar també del paper de les humanitats en la societat actual i de la seva necessitat. De tothom és sabut que vivim en un món accelerat, condicionat per les dinàmiques del mercat i sotmès a canvis ràpids i profunds. En aquest 5 marc, les humanitats ja no s’acostumen a entendre en el sentit clàssic, com un coneixement del passat, del patrimoni o de la cultura que expliquen el món de la civilització occidental amb efectes sobre la resta del món global, sinó que s’alcen algunes veus, com la de Marina Garcés, entre moltes altres, que ens parlen de les humanitats en transició, enteses d’una forma molt més àmplia i complexa, com una manera de donar sentit a l’experiència humana des de la seva llibertat i dignitat. Tenim aquí un debat obert, que hauríem de saber aterrar per traslladar la seva essència a les nostres aules. Espero que en aquests anys que ens venen, entre tots, i també amb la col·laboració d’experts externs, puguem anar trobant respostes a la pregunta de què són avui les humanitats i com cal ensenyar-les. Sigui com sigui, estic plenament convençuda que les humanitats no són un luxe, sinó més aviat una eina fonamental per entendre qui som, d’on venim, quines són les nostres arrels i cap a on volem anar com a societat i que, a més a més conformen una formació essencial en els currículums de l’ensenyament secundari i de batxillerat. Per tant, aquestes evidències em porten a pensar que les humanitats avui són del tot necessàries i de gran utilitat en la mesura que constitueixen un pilar imprescindible per bastir una societat sòlida en cultura i viva en pensament crític. A més a més tenen la virtut de permetre establir ponts entre disciplines, aportant sentit als grans debats del nostre temps. Abraço per tant la idea que cultivar l’amor pel coneixement en ell mateix és també una manera de profit. Igualment, em faig ressò d’unes idees que avui són àmpliament compartides en el món intel·lectual com ara que l’educació en humanitats permet desenvolupar habilitats relacionades amb l’interès pel coneixement, la creativitat i la comunicació interpersonal, habilitats que ens fan més humans i que ens confronten davant l’impacte creixent de la intel·ligència artificial. Un món canviant és sempre un món ple d’oportunitats i aquesta ha de ser l’escletxa per fer més actual, més moderna, més preparada, més atractiva la nostra Facultat de Lletres.

No voldria finalitzar aquest discurs sense compartir alguns dels principis que crec que han d’orientar la nostra feina en els pròxims anys 6 i que ens han de portar a aconseguir o a estar més a prop de la facultat que volem. Els resumeixo breument en set punts.

El primer és el compromís amb la qualitat dels estudis de grau i de màster, que són el cor de la nostra activitat docent i que exigeix una retroalimentació entre docència i recerca. Això implica seguir sent creadors de coneixement i mantenir la Facultat connectada amb els grans debats acadèmics del nostre temps.

El segon és fer sentir la nostra veu, expressar la nostra opinió, en els àmbits de presa de decisions de la UdG. Tenir veu ens ha d’ajudar a prendre més consciència de qui som, de què volem i com ho podem fer per aconseguir-ho.

El tercer és crear espais de reflexió amb els diferents col·lectius de la facultat (PDI, PTGAS i estudiants) per analitzar temes d’interès, com per exemple, el futur de les humanitats, l’absentisme a les aules, la inclusió d’estudiants de perfils diversos, el format i la valoració de les enquestes de docència, entre altres. Aquestes reflexions ens han de servir per conèixer-nos més com a institució, per prendre decisions de com orientar el nostre futur i per reforçar la idea de comunitat.

El quart és ser creatius en la gestió, trobar solucions imaginatives davant de les dificultats i els recursos limitats.

El cinquè és aconseguir més projecció exterior. La facultat no viu aïllada en una bombolla, forma part d’un territori i d’una societat que espera de nosaltres coneixement, reflexió i capacitat de diàleg. En aquest sentit, la Facultat de Lletres pot ser i ha de continuar sent un espai de referència cultural i intel·lectual, obert a la societat i atent als reptes del nostre temps. Podem aconseguir aquesta fita fent-nos presents en els mitjans de comunicació de manera assídua, donant a conèixer i divulgant diferents aspectes de la nostra feina i de les nostres vivències acadèmiques.

El sisè és tenir cura de les persones i dels espais. Garantir un relleu generacional de qualitat i potenciar els espais d’un entorn de per si privilegiat.

I setè, i no menys important, construir una Facultat participativa, dialogant i amable, en què els diferents col·lectius puguin aportar la seva visió, se sentin escoltats i partícips del projecte col·lectiu.

Aquesta és la Facultat de Lletres que somio. Soc conscient que són molts els reptes que haurem de superar per aconseguir-la, però també tinc el ferm convenciment que junts tenim el talent, l’experiència, la força i la capacitat necessaris per avançar en la seva consecució. M’heu transmès les vostres ganes de fer el camí plegats. Som-hi, doncs. Crec que junts fem un molt bon equip i espero de tot cor, i amb el permís de l’Àngel, que ens vagi de cine.

Moltíssimes gràcies.

Isabel Pujol Payet

Girona, 17 de març de 2026