Últimes fronteres és
un cicle que vol acostar-nos a els darrers avenços científics i tecnològics. En
l'edició d'enguany, la novena, ens posarem al dia dels últims avenços en
l’estudi del cervell humà i del paper que, avui dia, hi juga la IA. Després,
alçarem la mirada al cel i parlarem de l’energia fosca, predominant a
l’univers, però que es resisteix a deixar-se veure. Tornarem a dirigir la
mirada més a prop, i descobrirem la sorprenent relació que hi ha entre els
residus plàstics biodegradables i l’aparició de la resistència als antibiòtics
en bacteris. I acabarem el cicle parlant de materials orgànics i inorgànics
d’última generació, i del paper estratègic que juga la química en el
desenvolupament de tecnologies sostenibles i intel·ligents.
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT
El descobriment de l’expansió
accelerada de l’univers a finals del segle XX va comportar una gran revolució
en la nostra manera d’entendre el cosmos. La dinàmica a gran escala està
dominada per una entitat desconeguda: l’energia fosca. Representa aproximadament
el 70% del contingut de l’univers, però només en coneixem els efectes.
L’energia fosca sembla estar íntimament connectada a la constant cosmològica,
que Einstein va introduir a les equacions de la relativitat general fa més de
100 anys. Una possible explicació de l’energia fosca és l’energia del buit,
però això dona origen al conegut problema de la constant cosmològica, un dels
principals reptes que afronten la cosmologia i la ciència en general.
En aquesta conferència farem un
repàs històric d’alguns fets rellevants per entendre el problema de la constant
cosmològica i la seva possible relació amb les observacions actuals.
Cristian Moreno és
doctor en cosmologia física per la Universitat de Barcelona (Institut de
Ciències del Cosmos), especialitzat en l’estudi de l’energia fosca en el
context de la teoria quàntica de camps, i ha estat investigador postdoctoral a
la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector al
Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat
de Girona, i la seva recerca se centra en la modelització matemàtica de
fenòmens i processos rellevants per a la indústria, com ara l’ús de l’hidrogen
verd com a font d’energia i l’eliminació de contaminants de l’aigua i de
l’aire, estudiant la matemàtica associada a aquests processos.