La Universidad tiene 30 años. Conoce su historia y su presente. Construye su futuro.
14 de febrero de 2017
Infórmate sobre los grados, los posgrados y toda la oferta formativa de la UdG.
La docencia se concentra en las facultades y escuelas, y los departamentos asumen la investigación, que también llevan a cabo institutos y cátedras, a su vez divulgadores del conocimiento.
Càlcul infinitesimal. Integració. Equacions diferencials. Mètodes numèrics.
Introducció al computador. Anàlisi i disseny de bases de dades i d'algorismes. Dades univariants i bivariants. Introducció a la distribució normal i l'inferència estadística.
Amb aquesta assignatura es pretén familiaritzar l'alumne amb els conceptes fonamentals relacionats amb les lleis de la mecànica, resistència de materials, estàtica i dinàmica de fluids, termodinàmica i electromagnetisme.
Per l'estudi de la Química en l'Enginyeria Agroalimentària, es desenvolupen temes de Química general aplicada, com ara les dissolucions (no electrolítiques i electrolítiques), la termoquímica, la cinètica química, l'equilibri en fase gasosa i les principals reaccions en dissolució aquosa (àcid-base, precipitació i oxidació-reducció). S’estudia també, la nomenclatura i la formulació de compostos orgànics així com la seva importància en el sector agroalimentari.
Coneixement adequat del concepte d'empresa, marc institucional i jurídic de l'empresa. Organització i gestió d'empreses.
Bases i fonaments de la biologia vegetal i animal en l'àmbit agroalimentari
Estructura, propietats, reactivitat i funció de macromolècules. Catàlisi i control de les reaccions bioquímiques. Metabolisme de sucres, lipids, aminoàcids i nucleòtids.
Microbiologia i tècniques microbiològiques
Matèries primeres d'origen animal i vegetal. Fisiologia, desenvolupament i composició dels aliments d'origen animal i d'origen vegetal. Paràmetres de qualitat i factors relacionats.
L’assignatura ofereix una visió general de la química orgànica, començant per l’estructura de l’àtom i de l’enllaç químic (covalent), passant per l’estructura i propietats de les molècules orgàniques, les funcions orgàniques i la seva reactivitat. S’estudiarà també els orbitals moleculars, la hibridació i formes moleculars, així com la isomeria i estereoisomeria dels compostos orgànics.
Funcions dels aparells del cos humà, interrelaciones entre ells i sistemes que controlen el seu funcionament i homeòstasi. Tipus de nutrients i principals funcions. Bases per a la determinació dels requeriments nutricionals. Nutrició i salut. Nutrigenòmica.
A la indústria alimentària els processos de tractament tèrmic són molt importants i aquests tractaments tèrmics necessiten dels fonaments teòrics de les principals operacions de transferència de matèria i d'energia. A Operacions Bàsiques d’Aliments 1 es donen aquests fonaments teòrics per realitzar els balanços de matèria i d’energia en aquelles operacions de conservació, tractament i transformació dels aliments. També s’introdueix el dimensionament dels principals equips necessaris per a aquestes operacions.
Components dels aliments: valor nutritiu, propietats físico-químiques i funcionals. Degradació química i bioquímica dels components dels aliments. Modificacions químiques i bioquímiques provocades pels tractaments de transformació i conservació dels aliments. Formulació d’aliments. Els additius, classificació, funcions i legislació.
Procés analític. Mostreig. La mesura a l'Anàlisi Química. Anàlisi qualitativa. Anàlisi volumètrica. Anàlisi gravimètrica. Introducció als mètodes intrumental d'anàlisi.
Alimentació individual en diferents etapes de la vida. Alimentació de col·lectivitats. Desordres nutricionals. L'alimentació com a factor preventiu de múltiples patologies. Dietes saludables y dieta mediterrània. El suport nutricional mitjançant nutrició artificial. La nutrigenòmica. El processament dels aliments i salut. Ètica, cultura i nutrició.
Origen i fonts de la contaminació abiòtica en aliments. Metalls pesats. Pesticides i biocides. Residus de detergents i desinfectants. Medecines veterinàries i additius de pinsos. Nitrits, Nitrats i Nitrosamines. Dioxines i Bifenils policlorats (PCBs). Hidrocarburs policíclics aromàtics. Acrilamida. Additius no permesos. Toxicologia Alimentària.
Anàlisis biològiques i bioquímiques. anàlisis espectroscòpiques. Cromatografia. Propietats físiques: Color; Anàlisis tèrmiques, Reologia. Textura: avaluació instrumental. Microestructura (microscòpia òptica, electrònica, de fluorescència). Anàlisi sensorial. Avaluació de propietats funcionals de components alimentaris. Control de qualitat.
Disseny higiènic d'instal·lacions. Neteja i desinfecció d'instruments i de superfícies de contacte amb aliments. Control de l'ambient de les sales de processament i emmagatzematge. Cossos estranys. Gestió d'al·lèrgens. Formació i capacitació del personal (BPF). Qualitat de matèries primeres i control de proveïdors. Control de temperatures.
Ingredients tecno-funcionals (carbohidrats, proteïnes i lípids) i ingredients amb activitat biològica. Productes alimentosos intermedis (PAI). Ingredients amb activitat biològica i aliments especials: aliments funcionals, aliments enriquits/fortificats, complements alimentosos. Nutricèutics. Nous aliments. Legislació que regula la comercialització i declaracions nutricionals i de propietats saludables. Obtenció de compostos bioactius. Desenvolupament de nous ingredients i productes alimentosos.
Bases de microbiologia necessàries per comprendre: els principals problemes associats a la presència i creixement de microorganismes en aliments i en equipaments industrials; els processos de transformació d’aliments basats en l’activitat de microorganismes; els sistemes de control de microorganismes i la seva relació amb les tecnologies de conservació d’aliments; la legislació i les tècniques d’anàlisi microbiològica d’aliments.
El mercat alimentari. El procés de comercialització dels aliments: canals comercials, processos de compra-venda i marges comercials. Canals curts de comercialització. Costos de Producció i Escandall.
Epidemiologia nutricional. Mètodes d'avaluació de la ingesta en individus i poblacions. Estudis poblacionals de consum d'aliments. Reaccions adverses a aliments (al·lèrgies, intoleràncies i celiaquia). Productes dietètics especials.
Impacte mediambiental de les indústries alimentàries. Mesures de correcció. La gestió de l'aigua. Millores en l'eficiència energètica. Gestió i valorització de subproductes i residus. Residus d'envasos i material d'envasament. Innovació per a la reducció de l'impacte ambiental
Desenvolupament de nous materials per l'envasament d'aliments. Disseny d’envasos. Tecnologies d’envasament dels aliments: envasament actiu, envasament intel•ligent, envasament asèptic.
Fonaments de Màrqueting. Noves tendències en les estratègies de promoció i comercialització de productes alimentaris.
Contempla el processos tecnològics de les indústries alimentàries. Tecnologies dels processos de preparació, transformació, conservació, envasament, emmagatzematge i transport dels aliments. Equips industrials pel processament dels aliments.
Organismes i institucions implicades en la Seguretat Alimentària. Avaluació, gestió i comunicació del risc i els seus components. Avaluació de la exposició. Sistemas de recollida de dades. Principis i objectius de seguretat alimentària.
Sistemes d'autocontrol de la producció: Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC). Perills biològics, químics i físics associats a la producció d'aliments. Al·lergens alimentaris. Identificació i avaluació de perills. Determinació de mesures preventives. Identificació de punts de control i establiment de límits crítics. Documentació i registres. Traçabilitat. Gestió d'al·lergens.
Noves tecnologies d'elaboració i processament dels aliments. Tecnologies emergents de conservació i transformació. Tecnologia culinària i de restauració col·lectiva. Equips industrials.
Obtenció d'additius i ingredients alimentaris mitjançant processos biotecnològics. Producció i millora de microrganismes per a aplicacions alimentàries (cultius iniciadors, bioprotectors, bioconservadors, prebiòtics). Estratègies de modificació genètica. Potencialitats de la biotecnologia en la innovació, millora de la qualitat i la seguretat de productes i processos alimentaris.
Disseny de nous productes. Ingredients i formulació. Interaccions entre ingredients (incompatibilitats i sinergies). Substitució d'ingredients convencionals. Industrialització
Creativitat i innovació. Desenvolupament de nous productes/processos. Procés creatiu. Enprenedoria. Pla d'empresa. Propietat intel·lectual i industrial.
Tecnologia de l'elaboració de vi des del camp a la taula. Indústries derivades. Altres begudes alcohòliques.
Conservació post-collita de fruites i hortalisses per a consum en fresc. Tecnologies de processat mínim. Conserves d'aliments vegetals. Tecnologia dels sucs i concentrats de fruita. Begudes refrescants.
Fonaments i descripció dels diferents processos en les indústries de l'oli, greixos i derivats i en les indústries de derivats de cereals. Control i gestió de la qualitat en aquestes indústries.
Composició i propietats de la llet. Tecnologia de la llet i dels productes lactis no fermentats. Tecnologia del iogurt i el formatge. Composició, propietats i conservació dels ous. Tecnologia dels ovoproductes.
Composició i atributs de qualitat de la carn. Sacrifici i especejament. Tecnologia de la carn fresca. Formulació i elaboració de preparats carnis
Peix i marisc: tipus, rellevància, i característiques fisicoquímiques i nutricionals. Canvis químics i bioquímics posteriors a la captura del peix. Control de la frescor. Tecnologia de conservació del peix i productes derivats de la pesca. Principals riscos alimentaris associats al consum de productes de la pesca. Plats preparats: classificació i tendències de mercat. Legislació. Desenvolupament de nous productes. Tecnologia per a l'elaboració i conservació dels plats preparats.
Estades en l'entorn laboral (EEL) o Pràctiques en empresa (PE). Realització de pràctiques en empreses alimentàries o institucions relacionades. Les EEL son l'acció formativa desenvolupada per un estudiant en qualsevol entitat col·laboradora, pública o privada, nacional o estrangera, o en unitats de pròpia universitat, amb l'objectiu d'aplicar i complementar la formació adquirida en la seva formació acadèmica, apropar l'estudiant a la realitat de l'àmbit professional en què exercirà la seva activitat professional i desenvolupar competències que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball. Són pràctiques curriculars aquelles que estan configurades com a activitats acadèmiques en els Plans d’Estudi i suposaran la superació de requeriments per obtenir la titulació, d’acord amb les previsions establertes en el pla d’estudis corresponent. Objectius. Les pràctiques acadèmiques han de servir per: • Desenvolupar les competències específiques de la professió, descrites en les titulacions. • Aproximar els estudiants als escenaris professionals reals i incrementar les possibilitats d’accés al mercat laboral. • Reconèixer les pròpies aptituds, actituds i competències personals, les necessitats de formació, analitzar el seus punts forts i febles. • Contrastar l’aprenentatge acadèmic adquirit i les situacions reals presents en el món professional, de tal manera que el l’estudiant sigui capaç de comprendre el sentit de les diverses disciplines que integren els estudis. • Reflexionar sobre allò que cadascú ha fet i après durant l’estada de pràctiques.
Treball individual realitzat per l'estudiant, guiat o tutoritzat per un professor de l'estudi, en què ha de desenvolupar un tema de recerca o innovació relacionat amb els continguts de la carrera, redactar una memòria i presentar-lo oralment. El TFG comporta la realització i defensa, per part de l’estudiant, d’un projecte, un estudi, una memòria o un treball en què s’apliquin, s’integrin i es desenvolupin els coneixement, les capacitats, les competències i les habilitats requerides en l’ensenyament corresponent. Està orientat a l’avaluació de competències associades al títol i conclou amb la defensa pública i l’avaluació i qualificació del treball. Per a cada estudi es fixaran les competències específiques i transversals que seran objecte d’avaluació d’acord amb la memòria d’implantació de l’estudi. El TFG serveix per validar que se saben aplicar, a un treball concret, els coneixements teòrics i pràctics adquirits durant els seus estudis de grau. La seva realització ha de ser la culminació del procés d’adquisició de coneixements i competències al llarg dels estudis, i ha de facilitar l’assoliment de la maduresa necessària per a la futura activitat com a professional.
Legislació alimentària. Legislació europea, estatal i autonòmica. Estructura i camps d’actuació. Normes de qualitat i de seguretat alimentàries. Deontologia, concepte. Ètica professional i bioètica. Codis deontològics i de conducta.
Concepte de qualitat. Estàndards de qualitat en les indústries alimentàries (ISO, BRC, IFS, SFQ, ...). Sistemes integrals de Gestió de la Qualitat Ambiental i Seguretat i Salut en el treball (ISO, OHSA...). Auditories i certificacions.
Escoge qué tipos de galletas aceptas que la web de la Universidad de Girona pueda guardar en tu navegador.
Las imprescindibles para facilitar vuestra conexión. No hay opción de inhabilitarlas, dado que son las necesarias por el funcionamiento del sitio web.
Permiten recordar vuestras opciones (por ejemplo lengua o región desde la cual accedéis), con el fin de proporcionaros servicios avanzados.
Proporcionan información estadística y permiten mejorar los servicios. Utilizamos cookies de Google Analytics que podéis desactivar instalándoos este plugin.
Para ofrecer contenidos publicitarios relacionados con los intereses del usuario, bien directamente, bien por medio de terceros (“adservers”). Hay que activarlas si quieres ver los vídeos de Youtube incrustados en la web de la Universidad de Girona.
La web de Universidad de Girona utiliza cookies propias y de terceros con finalidades técnicas y analíticas. Para administrarlas utilice el gestor. Si desea más información acceda a la Política de cookies.