1. Saber realitzar una anamnesi dirigida al pacient amb patologia urgent.
2. Saber realitzar de forma sistemàtica una exploració física general al pacient amb patologia urgent.
3. Saber la indicació bàsica i saber interpretar les principals proves complementàries que es realitzen en un servei d'urgències: analítica bàsica, gasometria arterial i venosa, i radiologia (rx tòrax, rx abdomen, ecografia FAST, TAC crani, TAC de cos sencer)
4. Ser capaç de sintetitzar i reflectir la informació sobre l'anamnesi, l'exploració, els resultats de les proves complementàries, el diagnòstic i el tractament del pacient amb patologia urgent, en un informe d'urgències.
5. Identificar les bases del triatge en un servei d'urgències i/o emergències.
6. Identificar els circuits assistencials dins d'un servei d'urgències.
7. Saber quin és el funcionament d'un sistema d'emergències extrahospitalari.
8. Identificar les diferències entre un servei d'urgències d'un hospital comarcal i d'un hospital de referència provincial.
9. Saber quins diferents tipus d'unitats de crítics existeixen.
10. Saber quina és la procedència dels pacients que ingressen en una unitat de crítics i les causes habituals d'ingrés d'aquests.
11. Tenir coneixements bàsics sobre el material específic utilitzat en una unitat de crítics (respiradors, catéter de Swan-Ganz, bombes de perfusió, monitors...)
12. Ser capaç de transmetre la informació clínica essencial d'un pacient amb patologia urgent a un altre facultatiu (canvi de guàrdia, altres especialitats, derivació a altres centres).
13. Saber transmetre la informació al malalt i la família. Conèixer els principis bàsics a l'hora de donar males notícies.
14. Saber transmetre la informació sobre els processos a realitzar i sobre el diagnòstic al pacient amb patologia urgent i als seus acompanyants.
15. Saber diferenciar quan un pacient precisa d'una atenció emergent, o urgent o en canvi pot demorar-ne l'atenció.
16. Identificar si un pacient amb patologia urgent precisa d'un ingrés hospitalari, d'una observació en un servei d'urgències, d'una derivació a un altre centre o pot ser donat d'alta.
17. Saber identificar els signes de gravetat en un pacient crític.
18. Saber reconèixer quan existeix obstrucció de via aèria i quines mesures existeixen per solucionar l’obstrucció.
19. Saber les bases d’utilització i les indicacions fonamentals de la ventilació mecànica en un episodi urgent.
20. Saber reconèixer una aturada cardiorespiratòria i conèixer les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.
21. El xoc: definició, fisiopatologia i expressió clínica. Coneixement dels diferents tipus de xoc, establir un pla diagnòstic i terapèutic referent a cada tipus de xoc (cardiogènic, obstructiu, hipovolèmic i distributiu). Definir els objectius hemodinàmics del tractament del xoc.
22. Anomenar els principals fàrmacs utilitzats en l’atenció al pacient urgent per control del dolor i saber la seva indicació.
23. Anomenar els principals fàrmacs utilitzats en l’atenció al pacient urgent per realitzar una sedació segura i saber-ne la indicació.
24. Saber els protocols basats en l’ATLS (Advance trauma life support) en l’atenció al pacient politraumàtic greu.
25. Conèixer i saber aplicar la valoració inicial en el pacient politraumàtic greu.
26. Conèixer i saber aplicar la valoració secundària en el pacient politraumàtic greu.
27. Identificar els criteris de gravetat en el pacient politraumàtic.
28. Saber interpretar les proves complementàries utilitzades en el diagnòstic del pacient politraumàtic.
29. Establir un pla terapèutic de reanimació inicial en el pacient politraumàtic greu en estat de xoc i els principals fàrmacs utilitzats en l'atenció al pacient politraumàtic: sedo-analgèsia, relaxació i reposició de volum
30. Traumatisme cranio-encefàlic: saber realitzar una avaluació neurològica del pacient amb TCE i conèixer les lesions més freqüents en aquests pacients.
31. Traumatisme toràcic: saber realitzar una avaluació del pacient amb traumatisme toràcic i identificar les lesions més freqüents en aquests pacients.
32. Traumatisme abdominal: saber realitzar una avaluació del pacient amb traumatisme abdominal i identificar les lesions més freqüents en aquests pacients.
33. Reconèixer els símptomes que fan sospitar d’una patologia aòrtica aguda i les proves complementàries necessàries per establir el diagnòstic.
34. Realitzar una anamnesi i exploració dirigida al pacient amb clínica d’abdomen agut.
35. Saber fer un diagnòstic diferencial de les patologies que provoquen una clínica d’abdomen agut.
36. Explicar les proves complementàries necessàries per saber la causa de l’abdomen agut.
37. Realitzar una anamnesi i exploració dirigida al pacient amb dolor toràcic.
38. Interpretar un electrocardiograma.
39. Saber com funciona un desfribril·lador
40. Diagnòstic diferencial de la síncope.
41. Definició i diagnòstic diferencial de la dispnea. Reconèixer els diferents tipus de dispnea i identificar els símptomes acompanyants. Identificar la severitat de la dispnea i classificar-la.
42. Diagnòstic de la dispnea: història clínica, exploració física i proves complementàries (analítica, gasometria, electrocardiograma, proves d’imatge... )
43. Descriure els aspectes fonamentals de la monitorització del pacient amb dispnea i la seva severitat: saturació, capnografia, flux espiratori màxim, escales pronòstiques...
44. Conèixer els diferents mètodes d’administració d’oxigenoteràpia i les seves indicacions en el pacient amb patologia urgent.
45. Establir un pla diagnòstic i terapèutic del pacient afecte d’una crisi asmàtica, una agudització de la seva MPOC, un tromboembolisme pulmonar, una infecció de vies respiratòries,...
46. Saber identificar quan un pacient està en situació d’alteració del nivell de consciencia i els diferents graus. Conèixer l’escala de coma de Glasgow.
47. Saber identificar quan un pacient està en situació de coma. Conèixer les causes i els tractament emergents. Exploració del malalt en coma. Actuació en el coma d’origen desconegut. Diagnòstic diferencial del coma segons l’etiologia (estructural versus tòxico-metabòlic).
48. Saber realitzar una anamnesi i exploració dirigida al pacient intoxicat.
49. Saber realitzar el maneig del pacient intoxicat: mètodes de descontaminació, indicació dels antídots més freqüents
50. Explicar el tractament de les principals intoxicacions farmacològiques (paracetamol, benzodiazepines, mòrfics) i no farmacològiques (alcohols, gasos, bolets hepatotòxics,...)
51. Diagnòstic diferencial entre sèpsia i xoc sèptic. Surviving sepsis campaign.
52. Indicar i interpretar les proves complementàries necessàries pel diagnòstic del pacient amb sèpsia.
53. Anomenar i saber aplicar els mètodes de triatge en accidents de múltiples víctimes.
54. Revisió de la literatura mèdica actual sobre urgències i emergències.
55. Diagnòstic i tractament de l’anafilaxi, la urticària i l’angioedema. Guia Galàxia.