1. Lingua italiana
1.1. Il sistema grafico-fonologico dell’italiano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva.
1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe.
1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso.
1.4. L’aggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo.
1.5. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni semplici (a, con, da, di, in, per, su, tra/fra).
1.6. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni articolate (a, da, di, in, su).
1.7. I pronomi personali soggetto. Uso del 'tu' e del 'Lei'.
1.8. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto). Forme regolari e irregolari piú frequenti.
1.9. I verbi ausiliari (avere, essere) e i verbi modali (dovere, potere, volere). Funzione e tempi piú comuni.
1.10. Il verbo. Il participio. Forme regolari e irregolari piú frequenti.
1.11. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Concordanza del participio.
1.12. Il verbo. Il modo condizionale: semplice (forme regolari e irregolari piú frequenti) e composto.
1.13. I pronomi personali complemento: diretti (accusativo) e indiretti (dativo). Forme toniche e atone.
1.14. Le particelle ci/vi e ne.
1.15. Pronomi "combinati" (clusters, 'aggregati di clitici').
1.16. LETTERATURA ITALIANA
1.16.1. TESTIMONIANZE LETTERARIE SULL'OLOCAUSTO: a)P. Levi ("Se questo è un uomo", "Il sistema periodico". b)L. Millu ("Il fumo di Birkenau").
1.16.2. TESTIMONIANZE LETTERARIE SUL RAPPORTO FIGLI-GENITORI: - Giacomo Leopardi ("Lettera al padre") - Alessandro Manzoni ("I promessi sposi") - Sibilla Aleramo ("Una donna")- Italo Svevo "La morte di mio padre", in "La coscienza di Zeno") - Italo Calvino ("Il barone rampante").
1.- Breu descripció i advertències prèvies
L’assignatura és anual i s’articula en dos seccions: llengua al primer semestre + literatura al segon semestre
El primer submòdul del programa (Llengua)és adreçat a l’adquisició d’un coneixement bàsic de l’italià com a llengua estrangera (nivell A2, Marc Europeu de Referència).
El segon preveu:
a) Lectura (en llengua original i traducció) i comentari, a classe, d’una antologia de textos significatius dels segles XIX i XX(dossier), textos relatius a problemàtiques molt importants per la societat i la cultura italianes.
b)Lectura individual(“tutoritzable”) de dues altres obres, de autors diferents, en prosa (en versió catalana i/o castellana) que cal triar entre les aconsellades a la Bibliografia. Els títols s’han de comunicar al professor, per correu electrònic.
2.- Pràctiques i seguiment gramatical:
No hi ha un calendari específic. Aquestes es dedicaran a la llengua italiana durant tot el curs.
3.- Assistència i participació
Els que tinguin problemes per assistir a les classes han d’acordar amb el professor, a l’inici de l’any acadèmic (o quan convingui): a) les modalitats de seguiment de l’assignatura; b) les possibles formes substitutives de participació (tutories).
4.- Exàmens i Proves parcials
Es realitzaran proves escrites parcials de llengua al llarg de l’any acadèmic. És aconsellable realitzar-les, ja que aquests parcials ofereixen l'oportunitat d’aprovar la part de llengua del programa, a banda de l'única convocatòria reglamentària.
Qui aprovi els parcials (amb una clara mitjana com a mínim d’un 5/10 en gramàtica), en la convocatòria esmentada només haurà de fer l’examen escrit del submòdul de literatura.
Qui suspengui els parcials o no s’hi hagi presentat, sempre disposarà de la convocatòria prevista d'exàmens finals, amb l’advertència que l'escrit del submòdul de llengua és eliminatori amb vistes a la resta de proves (literatura).
També es realitzaran, al segon semestre, proves escrites parcials de literatura.
5.- Tutories i atenció
Les hores previstes d’atenció i tutoria serviran per a aclarir dubtes i resoldre problemes sorgits durant les classes o en el procés d’aprenentatge de la llengua i de lectura i comprensió dels textos literaris.
6.- Llengua del curs
Les classes s’impartiran en italià per opció metodològica i motivacions didàctiques.
L’Àrea de Filologia italiana té signats convenis ERASMUS amb diferents universitats pertot arreu d’Itàlia, entre d’altres: Venècia, Florència, Nàpols, Potenza, Càller, Palerm, Catània.