Estudia

• 6. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient
• 8. Treballar en equip, establint aquelles relacions que més poden ajudar a fer aflorar potencialitats de cooperació i mantenir-les de manera contínua.
• 11. Dissenyar propostes creatives, tenir iniciativa i esperit emprenedor.
• 12. Coordinar i liderar projectes de treball o altres activitats
• 20. Analitzar les característiques i iniciatives de la direcció, gestió i planificació turística

1. PART 1: Fonaments d'economia del patrimoni cultural

          1.1. Conceptes econòmics relacionats amb la cultura i el patrimoni cultural

          1.2. La comptabilització de l’activitat dels sectors econòmics relacionats amb la cultura

          1.3. El turisme cultural

          1.4. Economia de la cultura i del patrimoni cultural

          1.5. Anàlisi dels mercats de béns culturals (i): la demanda

          1.6. Anàlisi dels mercats de béns culturals (ii): l’oferta

          1.7. El patrimoni cultural com a bé econòmic

          1.8. La gestió pública i privada del patrimoni cultural

2. PART 2: Models de gestió del patrimoni cultural

          2.1. El patrimoni cultural: tipologies, valoració i legislació.

          2.2. La gestió del patrimoni cultural (i): conservació, recerca i difusió

          2.3. La gestió del patrimoni cultural (ii): models i institucions

          2.4. Estudi de cas en context de costa: El patrimoni tangible i intangible marítim

          2.5. Estudi de cas en un context urbà: El patrimoni tangible i intangible religiós

• Alcalde, Gabriel; Boya, Jusèp; Roigé, Xavier (ed.) (2010). Museus d'Avui. Els Nous Museus de Societat.. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
• Alegret, Joan Lluis & Carbonell, Eliseu (ed.) (2012). La patrimonialització de la cultura marítima. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Catàleg
• Carreras Monfort, César (2010 ). Turisme cultural (2a ed.). Barcelona: UOC Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
• Cátedra, Maria (1998). La manipulación del patrimonio cultural: la Fábrica de Harinas de Ávila. Política y Sociedad, 27(), 89-116. Recuperat , a http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO9898130089A
• Donaire, José Antonio (2008 ). Turisme cultural entre l'experiència i el ritual . Bellcaire: Vitel·la. Catàleg
• Fernandez de Paz, Esther (2006). De tesoro ilustrado a recurso turístico: el cambiante significado del patrimonio. Pasos,, . Recuperat , a http://www.pasosonline.org/Publicados/4106/PS010106.pdf
• Font Sentias, Josep, 1963- André, Marien (2004 ). Casos de turismo cultural : de la planificación estratégica a la gestión del producto . Barcelona: Ariel. Catàleg
• Galí Espelt, Núria (2010 ). Itinerarios culturales : la experiencia del camino de losdiamantes = Itinerarios culturais : a experiencia do caminho dos diamantes . Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
• García Canclini, Néstor (1999). Los usos sociales del patrimonio cultural. Dins Aguilar, E. (Ed.), Patrimonio etnológico, nuevas perspectivas de estudio. . Recuperat , a http://ciudadespatrimonio.mx/descargables/Los-usos-sociales-del-patrimonio-cultu
• Peñarroya, Montserrat (2010 ). Màrqueting electrònic per al turisme cultural . Bellcaire d'Empordà: Vitel·la. Catàleg
• Riera Arché, Anna (2008 ). Anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes. [Girona]: Universitat de girona. Recuperat 02-10-2011, a http://hdl.handle.net/10256/1555 Catàleg
• Puig, A. (2010). La Sagrada Família segons Gaudí. Barcelona: Pòrtic. Catàleg
• Richards, Greg (cop. 2010 ). Cultural tourism research methods . Wallingford, UK: CAB International. Catàleg
• Vidal i Casellas, Dolors (DL 2006 ). L'Imaginari monumental i artístic del turisme cultural. [Girona]: Universitat de Girona. Recuperat 02-10-2011, a http://www.tdx.cat/TDX-0206106-094605/ Catàleg
• http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.18571f41a18c1c88cd0181dfb. Recuperat , a http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.18571f41a18c1c88cd0181dfb
• pasos. http://www.pasosonline.org/. Recuperat, a http://www.pasosonline.org/
• PATRIMOINE PARIS. Recuperat , a http://www.paris.fr/english/visit/highlights/journees-du-patrimoine-heritage-day
• SANTANA. PATRIMONIO CULTURAL Y TURISMO: DUDAS DE UN ANFITRIÓN. Recuperat , a http://fama2.us.es:8080/turismo/turismonet1/economia%20del%20turismo/ultimos/pat
• THROSBY, David (2001). Economía y Cultura. Madrid: Cambridge University Press. Catàleg
• Prat, Joan (1993). Antigalles, reliquies i essencies: reflexions sobre el concepte de patrimoni. Revista d'Etnologia de Catalunya,, . Recuperat 20/09/2013, a http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/48515/56551
• PRATS, LLorenç. concepto y gestión del patrimonio local. Recuperat , a http://www.scielo.org.ar/scielo.php?pid=S1850-275X2005000100002&script=sci_artte
• PALOU, Saida. La ciudad fingida..... Recuperat , a http://www.pasosonline.org/Publicados/4106/PS020106.pdf Catàleg
• RICHARDS, G:. Creativity and tourism: The State of the Art. Recuperat , a http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0160738311001204 Catàleg
• VELASCO, M.. Gestión Turística del Patrimonio Cutural. Recuperat , a http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2999177 Catàleg
• Associación Española de Gestores del Patrimonio Cultural. http://www.aegpc.org/sobreaegpc.htmlana web. Recuperat , a http://www.aegpc.org/sobreaegpc.htm
• VIDAL-CASELLAS, D.; MONTURIOL, A. (2010). 75 anys de l'Oficina de Turisme de Catalunya. Recuperat , a http://issuu.com/turismecat/docs/otc
• Generalitat de Catalunya- Turisme- (Jaume Font). Publicacions Turisme. Recuperat , a http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/index.html#a2
• Shackley, Myra (2001). Managing sacred sites : service provision and visitor experience (1). Londres: Continuum.
• Aulet Serrallonga, Sílvia (2012). Competitivitat del turisme religiós en el marc contemporani. Els espais sagrats . Recuperat , a http://www.tdx.cat/handle/10803/96379
• della Dora, Veronica (2012). Setting and Blurring Boundaries: Pilgrims, Tourists, and Landscape in Mount Atho. Annals of Tourism Research, 39(12), 951-974. Recuperat , a http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0160738311001794
• Frey, Bruno (2000). L’economia de l’art. Barcelona: Servei d'Estudis i Anàlisi Econòmica de Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Activitats d'avaluació:

CRITERIS 1a part:
Proves individuals d'avaluació continuada 30%
Activitats i exercicis pràctics 20%

CRITERIS GENERALS 2a.part:
Proves individuals d'avaluació continuada 30%
Activitats i exercicis pràctics 20%

ALTRES CRITERIS A TENIR EN COMPTE:
L'assignatura s'aprova si la nota mitjana de les 2 parts és major o igual a 5.
Per tal de poder fer mitjana entre les dos parts, cal que la nota mínima de cadascuna de les parts sigui major o igual a 4.

Examen final per aquells estudiants que:
- voluntàriament vulguin millorar nota.
- hagin tret una nota menor que 4 en qualsevol de les dues parts de l'assignatura.
- no hagin participat en les activitats d'avaluació continuada sense haver-ho justificat de forma fefaent.

Ens tots dos casos la nota de l'assignatura que constarà a l'expedient serà la de l'examen final.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat implica haver-se presentat a elements continguts en els criteris d'avaluació que totalitzin el 50% o menys del pes total de la nota

La bibliografia de l'assignatura es completa amb materials que el professor/a farà arribar als estudiants a mesura que es vagin desenvolupant els temes.

• Administració pública de recursos
• Dimensió econòmica del mercat turístic
• Gestió pública de les destinacions