1. DRET MERCANTIL II
2. TÍTOL PRIMER
3. DRET DELS TÍTOLS VALOR
4. SECCIÓ 1a
5. TEORÍA GENERAL DELS TÍTOLS VALOR
6. Lliçó 1. Concepte, funció, sistema i clases.
7. 1.1.Concepte i funció econòmica dels títols valor. 1.2.Qüestions terminològiques. 1.3.La necessitat d’una construcció jurídica de la categoria. 1.4.Els títols valor i la manipulació dels emesos en massa. 1.5.La ruptura de la unitat de representació dels valors. 1.6.La seguretat del tràfic com a finalitat essencial del sistema. 1.7.L’autonomia com a principi destinat a resoldre qüestions de titularitat. 1.8.La literalitat com a principi destinat a resoldre qüestions de contingut de drets. 1.9.Les relacions entre el pla cartular i els negocis subjacents. 1.10.Les disputes doctrinals sobre l’origen dels drets cartulars. 1.11.Els criteris de classificació. A) La forma de designació del titular. B) El tipus de relació amb els negocis subjacents. C) El contingut de drets.
8. SECCIÓ 2a
9. TÍTOLS CANVIARIS
10. Lliçó 2. Introducció i naturalesa jurídica de la lletra de canvi
11. 2.1.Noció i funció econòmica. 2.2.Origen històric. 2.3.Sistemes canviaris i unificació del règim canviari. 2.4.La reforma espanyola del règim canviari. 2.5.El problema de la naturalesa jurídica: A) Negoci subjacent i negoci canviari. B) La relació cartular inter partes i inter-tertios. 2.6.Breu esbós de les doctrines canviàries. 2.7.Una proposta constructiva que tingui en compte el règim positiu d’accions i excepcions.
12. Lliçó 3. Emissió i requisits formals de la lletra de canvi
13. 3.1.L’emissió de la lletra i les declaracions canviàries. 3.2.Descripció dels requisits formals de la lletra. 3.3.La representació. 3.4.La lletra en blanc i la lletra incompleta. 3.5.Clàusules potestatives. 3.6.El suplement de la lletra. 3.7.Pluralitat d’exemplars i còpies. 3.8.Pèrdua, sostracció i destrucció de la lletra. Caràcter general del règim establert per als títols canviaris.
14. Lliçó 4. La circulació de la lletra de canvi
15. 4.1.Els fins del règim jurídic de la circulació. 4.2.L’endós i els seus efectes. 4.3.Classes d’endós. 4.4.La transmissió de la lletra sense endós. 4.5.La cessió de la provisió. 4.6.L’endós i l’operació bancària del descompte.
16. Lliçó 5. L’acceptació de la lletra de canvi
17. 5.1.Concepte i naturalesa jurídica. 5.2.L’obligació d’acceptar la lletra: el «vell» problema de la provisió. 5.3.Regulació legal: A) Presentació a l’acceptació; B) Formes d’acceptació i contingut de la declaració; C) Efectes de l’acceptació 5.4.Conseqüències de la falta d’acceptació.
18. Lliçó 6. La garantia del crèdit canviari
19. 6.1.Formes de garantir el crèdit canviari. 6.2.L’aval. Concepte i naturalesa jurídica. 6.3.(Continua) Regulació jurídica de l’aval. A) Declaració canviària d’aval; B) Efectes de l’aval. 6.4.La hipoteca canviària. 6.5.La lletra de favor.
20. Lliçó 7. El compliment de l’obligació canviària
21. 7.1.El venciment de la lletra de canvi. 7.2.La renovació canviària. 7.3.La presentació al pagament. 7.4.El pagament de la lletra i l’acreditació del pagament. 7.5.El regrés. A) Concepte i classes. B) La conservació de l’eficàcia canviària de la lletra. C) El contingut econòmic del regrés. 7.6.La reclamació extrajudicial del pagament. L’anomenada «lletra de ressaca». 7.7.Breu referència a la intervenció de la lletra de canvi.
22. Lliçó 8. Les accions en cas d’incompliment
23. 8.1.Introducció al sistema d’accions. El sistema d’excepcions. 8.2.L’acció canviària directa. 8.3.L’acció canviària de regrés. 8.4.L’acció causal. Especial atenció a la cessió de la provisió. 8.5.Caducitat i prescripció. 8.6.L’acció d’enriquiment. 8.7.El judici canviari.
24. Lliçó 9. El pagaré i el xec
25. 9.1.El pagaré. A) Règim jurídic. B) El pagaré com a valor mobiliari. 9.2.El xec. A) Concepte, funció i requisits. B) La circulació del xec. C) L’aval. D) La presentació i el pagament del xec (especial atenció al xec postdatat). E) Les accions en cas de falta de pagament. F) Pèrdua, sostracció i destrucció del xec. 9.3.Xecs especials.
26. SECCIÓ 3a
27. TÍTOLS DE TRADICIÓ
28. Lliçó 10. Els títols de tradició
29. 10.1.Concepte i funció econòmica. 10.2.Les característiques cartulars. 10.3.Aspectes juridicoreals. 10.4.Classes i operacions en què intervenen títols de tradició. A) El pagament contra documents i el crèdit documentari. B) La carta de port i el coneixement d’embarcament en l’àmbit dels contractes de transport (especial atenció als coneixements mixtos). D) Els resguards de dipòsit i les cèdules pignoratives en l’àmbit dels contractes de dipòsit de mercaderies en els magatzems generals.
30. SECCIÓ 4a
31. VALORS MOBILIARIS I VALORS NEGOCIABLES
32. Lliçó 11. Els valors mobiliaris i els valors negociables
33. 11.1.Elements per a l’elaboració dels conceptes. A) Funció dels valors mobiliaris i dels valors negociables. B) Valors emesos en massa i apel·lació a l’estalvi públic. C) La noció d’actiu financer i l’activitat inversora. 11.2.Classes: A) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius monetaris. B) Valors mobiliaris i valors negociables que són actius de capital. C) Valors originaris i valors derivatius. 11.3.El negoci jurídic d’emissió. 11.4.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant títols. 11.5.La transmissió dels valors mobiliaris i valors negociables representats mitjançant anotacions en compte. 11.6. La rellevància dels aspectes institucionals.
34. TÍTOL SEGON
35. DRET DEL MERCAT DEL CRÈDIT
36. Lliçó 12. Introducció i organització institucional del mercat del crèdit
37. 12.1.La configuració jurídica del «sistema financer». El principi d’especialitat. 12.2.La Unió Europea i el mercat interior del crédit. A) Home Country Control. B) La Unió Econòmica i Monetària. Sistema Europeu de Bancs Centrals. Banc Central Europeu. 12.3.L’adaptació de la legislació espanyola. 12.4. Les entitats de crèdit en l’ordenament jurídic espanyol.Concepte i classes. A) Els bancs. Evolució històrica. Concepte. Classes. L’accés a l’activitat bancària. B) Les caixes d’estalvis. Breu història de l’estalvi popular a Espanya. Concepte i naturalesa jurídica. La competència autonòmica. C) La Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. D) Les cooperatives de crèdit: Concepte i naturalesa. La competència autonòmica. Especial atenció a les Caixes Rurals. E) Els establiments financers de crèdit. Concepte. Classes. Règim jurídic. F) Societats de garantia recíproca i societats i fons de capital risc; G) Les entitats de crèdit estrangeres. 12.5. La supervisió prudencial de les entitats de crèdit: A) Finalitats perseguides. B) Estructura de l’Estat i distribució de competències. C) El Banc d’Espanya. D) La transparència de les entitats de crèdit. 12.6. La capitalització de les entitats de crèdit. 12.7.Els grups d’entitats de crèdit. 12.8.Tractament de la crisi de les entitats de crèdit. Fons de garantia de dipòsits.
38. Lliçó 13. L'activitat de les entitats de crèdit. (I) Aspectes generals i operacions passives
39. 13.1.La transformació del crédit com a activitat típica de les entitats de crèdit.Tipicitat i atipicitat contractual. 13.2. Classes d'operacions. 13.3.Aspectes generals del règim jurídic de les operacions. A) Les condicions generals de la contractació (especial consideració a la Llei 16/2011, de 24 de juny, de Contractes de Crèedit al Consum) i les normes de transparència i protecció de la clientela. B) El defensor del client. El Servei de Reclamació del Banc d'Espanya. C) L'anomenat "secret bancari". D) Codi de conducta de les entitats de crèdit. 13.4.El contracte de compte corrent. 13.5. Les operacions passives. Concepte i Classes. 13.6.El contracte de dipòsit. L'estalvi vinculat. 13.7.La captació de recursos aliens mitjançant valors en sentit estricte. La cessió d'actius. 13.8.Els contractes financers atípics. 13.9.Les operacions passives en moneda estrangera.
40. Lliçó 14. L'activitat de les entitats de crèdit. (II) Les operacions actives
41. 14.1.Concepte i classes. El significat equívoc de l’expressió «activitat parabancària». 14.2.L’obertura de crèdit. 14.3.El préstec. Especial atenció a la naturalesa del préstec de firma. 14.4.Els préstecs i crèdits sindicats. 14.5.El descompte. 14.6.El factoring. 14.7 Les garanties. A) Garanties personals. Especial atenció a les garanties a primer requeriment. B) Garanties reals. Especial atenció a la penyora de crèdits. 14.8.Les operacions actives en el comerç internacional. A) El crèdit documentari. B) Les garanties a primer requeriment. 14.9.El leasing o arrendament financer.
42. Lliçó 15. L'activitat de les entitats de crèdit. (III) Els serveis complementaris
43. 15.1.Delimitació de la categoria. 15.2.La transferència bancària. A) La transferència electrònica de fons. B) Caixers automàtics. C) Terminals de pagament. 15.3.El Sistema Nacional de Compensación Electrónica (SNCE). El Sistema de Liquidació del Banc d’Espanya (SLBE) i TARGET (Trans-European Automated Real-time Gross Settlement Express Transfer). 15.4.Les targetes de dèbit i les targetes de crèdit. 15.5.El lloguer de caixes de seguretat. 15.6.La transformació del negoci de les entitats de crèdit. Significació i abast.
44. TÍTOL TERCER
45. DRET DELS MERCATS DE VALORS
46. Lliçó 16. Introducció i organització institucional dels mercats de valors.
47. 16.1.Pressupòsits econòmics del règim jurídic dels mercats de valors. A) La relació entre economia real i sistema financer, i el problema de la informació. B) La «teoria dels mercats eficients» i la configuració de les carteres de valors. 16.2.Classes i funció dels mercats de valors. 16.3.La reforma dels mercats de valors a Espanya. 16.4.Els mercats primaris de valors. 16.5.Els mercats secundaris oficials de valors. 16.6.Les borses de valors. 16.6.La Societat de Borses i el sistema d’interconnexió borsària.16.7.El Servei de Compensació i Liquidació de Valors. 16.8.El Mercat de Deute Públic en Anotacions. 16.9.Els mercats de futurs i opcions. Altres mercats secundaris oficials d’àmbit estatal. 16.10.La supervisió dels mercats de valors. La Comissió Nacional del Mercat de Valors. 16.11. Els anomenats «segons mercats» i el «Nou Mercat». 16.12.Els intermediaris en els mercats de valors. Evolució històrica. 16.13.Les empreses d’inversió. A) Noció i classes. B) Règim d’accés i exercici de l’activitat. 16.14.Altres entitats relacionades amb els mercats de valors. 16.15.Els fons de garantia d’inversions. 16.16.Normes de conducta en els mercats de valors. 16.17.La normativa de supervisió, inspecció i sanció.
48. Lliçó 17. Les operacions en els mercats de valors
49. 17.1.L’emissió de valors. 17.2.L’admissió de valors a negociació. 17.3.Operacions en el mercat secundari. Noció i classes. 17.4.Operacions de mercat ordinàries. A) Compravenda de valors. B) Préstec de valors. C) Operacions dobles i operacions amb pacte de recompra. 17.5.Operacions borsàries. Noció i classes. A) Operacions borsàries especials. B) Operacions borsàries de comptat i a termini. C) Operacions borsàries a crèdit. 17.6.Liquidació i compensació d’operacions borsàries. 17.7.La comissió borsària. 17.8.Operacions típiques en el Mercat de Deute Públic en Anotacions. 17.9.Operacions en els mercats d’opcions i futurs.
50. Lliçó 18. Les institucions d’inversió col·lectiva
51. 18.1.L’inversor aïllat i els inversors institucionals. 18.2.Noció i tipologia. Institucions d’inversió col·lectiva principals i subordinades. 18.3.Les figures retallades sobre el patró del trust angloamericà. A) Els fons de pensions. B) Els fons d’inversió mobiliària. C) Els fons d’inversió immobiliària. D) Els fons d’inversió en actius del mercat monetari. 18.4.Les figures societàries. Les societats d’inversió. 18.5.Les societats gestores.
52. TÍTOL QUART
53. DRET DE LES ASSEGURANCES PRIVADES
54. Lliçó 19. Introducció i aspectes institucionals
55. 19.1.Nocions fonamentals. A) Risc, sinistre i dany. B) La manipulació del risc (prima i indemnització). C) Anàlisi econòmica. La hipòtesi de l’«aversió al risc». 19.2.El cost de l’assegurança. A) Prevenció i assegurança. B) El concepte d’«atzar moral». C) Categorització del risc. D) Fraccionament temporal i estalvi. 19.3.Dret de danys i assegurança: A) El risc i la seva imputació com a qüestions de determinació jurídica. B) El dret de danys en la societat mixta. 19.4. Les empreses asseguradores en el si del mercat financer. 19.5.L’assegurança privada a Espanya. Evolució històrica. 19.6.El mercat únic de les assegurances en l’àmbit de la Unió Europea: 19.7.L’adaptació de la legislació espanyola. 19.8. Les entitats asseguradores. Concepte i classes. El principi d’especialitat entre entitats asseguradores. 19.8.El Consorci de Compensació d’Assegurances. 19.9.La supervisió de les entitats asseguradores. A) Finalitats perseguides. B) La competència exclusiva de l’Estat. C) L’accés a l’activitat asseguradora. D) L’exercici de l’activitat asseguradora. E) La cessió de carteres. F) La cessació de l’activitat asseguradora. 19.10.Tractament de la crisi de les entitats asseguradores. 19.11.La mediació en assegurances privades.
56. Lliçó 20. El contracte d’assegurança. (I) Aspectes generals
57. 20.1.Concepte i naturalesa jurídica. 20.2. Elements subjectius. Obligacions i deures de les parts. 20.3. Formació i documentació del contracte. Les condicions generals del contracte. 20.4. Durada, prescripció i competència judicial. 20.5. Classes de contracte d’assegurança.
58. Lliçó 21. El contracte d’assegurança. (II) Les assegurances contra danys
59. 21.1.Aspectes generals. A) Delimitació de la categoria. B) L’assegurança contra danys i l’«atzar moral» (relacions entre l’interès assegurat i la suma assegurada). C) L’assegurança cumulativa i la coassegurança. D) La transmissió de l’objecte assegurat. E) La determinació de la indemnització. F) La subrogació de l’assegurador. 21.2.Classes d’assegurança contra danys. 21.3.L’assegurança de coses. A) L’assegurança contra incendis. B) L’assegurança contra robatori. C) L’assegurança de transport terrestre. D) Altres assegurances contra danys en les coses. 21.4.Les assegurances de lucre cessant, caució i crèdit. 21.5.Especial atenció a les assegurances agràries combinades i a les assegurances de foment a l’exportació. 21.6.L’assegurança de responsabilitat civil. 21.7.Les assegurances obligatòries de responsabilitat civil. 21.8.Especial atenció a la cobertura del risc automobilístic i a les assegurances de responsabilitat civil productes i a les assegurances de responsabilitat civil professional. 21.9.L’assegurança de defensa jurídica. 21.10.La reassegurança.
60. Lliçó 22. El contracte d’assegurança. (III) Les assegurances de persones
61. 22.1.Aspectes generals. A) Concepte i funció econòmica. B) Abast del principi indemnitzador. C) Les assegurances de persones i l’estalvi. 22.2.L’assegurança col·lectiva o de grup. 22.3.L’assegurança d’accidents. 22.4.Les assegurances de malaltia i d’assistència sanitària. 22.5.L’assegurança de vida. A) Concepte. B) Classes. C) Elements subjectius. D) Delimitació del risc. E) La disponibilitat sobre el valor de la pòlissa. 22.6. Especial atenció als productes financers mixtos.
62. Lliçó 23. Els plans i fons de pensions
63. 23.1.Introducció. El sistema de prestacions socials i els plans i fons de pensions. 23.2.Els plans de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Elements personals dels plans de pensions. C) Modalitats. D) Principis bàsics. E) La integració en un fons. 23.3.Els fons de pensions. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) Entitats promotores dels fons. C) Règim jurídic. D) Les comissions de control del pla i les dels fons. 23.4.Entitats gestores i dipositàries. 23.5.La supervisió administrativa. 23.6.Breu referència al règim fiscal dels plans i fons de pensions.
64. TÍTOL CINQUÊ
65. DRET DEL COMERÇ
66. Lliçó 24. El dret del comerç i l’organització del mercat
67. 24.1.Introducció. Concepte econòmic i jurídic de mercat i principis de regulació (atenció especial al principi constitucional d’«unitat del mercat»).24.2.Estructura de l’Estat i distribució de competències en matèria de comerç interior. La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista. 24.3.Mercats tradicionals i nous mercats de distribució. 24.4.Els operadors del mercat. 24.5.El comerç independent. 24.6.El comerç integrat. A) Integració horitzontal i integració vertical. B) Integració societària i integració contractual.
68. Lliçó 25. El dret del comerç i el dret d’obligacions
69. 25.1.Aspectes generals. A) Finalitats perseguides per la regulació del tràfic mercantil. B) Objectivació de la prestació i estandardització del contracte. 25.2.Problemes inherents a la duplicitat de codis en el nostre dret. A) El dret comú d’obligacions i contractes. B) Les característiques de les obligacions mercantils. C) Les fonts de les obligacions mercantils. 25.3.La modalitat general de contractació mercantil. A) Concepte i característiques. B) La formació del contracte. C) La forma del contracte. D) La prova dels contractes. E) La interpretació del contracte. 25.4.Les modalitats específiques de contractació mercantil. A) La atipicitat contractual. B) Variables rellevants (poder contractual, durada, distribució del risc i informació). 25.5.La regulació de les modalitats específiques de contractació mercantil. A) El comerç electrònic (Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic). B) Els codis i els usos. C) Els reglaments. D) Els contractes normats i tipus; E) Les condicions generals. 25.6.La disciplina general de protecció dels consumidors i usuaris. 25.7.La resolució dels conflictes. A) Previsions contractuals. B) L’arbitratge.
70. Lliçó 26. El contracte de compravenda
71. 26.1 Aspectes generals.Concepte i funció. La distinció entre compravenda mercantil i compravenda civil. 26.2.Règim jurídic de la compravenda mercantil. A) La formació del contracte. B) L’objecte. C) Les obligacions de les parts. D) La transmissió del risc. E) Disciplina de l’incompliment. 26.3.Els models reals d’intercanvi. Una proposta de sistematització en funció de les variables econòmiques i jurídiques rellevants. 26.4.Trascendència de les variables relatives a la contractació. 26.5.Transcendència de les variables relatives a la qualitat, quantitat i preu. 26.6.Trascendència de les variables relatives al lloc. 26.7.Transcendència de les variables relatives al temps. 26.8.El contracte estimatori. El contracte de subministrament. 26.9.La garantia de bon funcionament. Substitucions i reparacions. 26.10.Els serveis vinculats a l’intercanvi. El servei postvenda i l’assistència tècnica. 26.11.El finançament de la compravenda. A) Sistemes generals. B) La compravenda a terminis. C) El contracte de leasing. 26.12.La compravenda internacional. Règim jurídic. Atenció especial als convenis internacionals.
72. Lliçó 27. Els contractes de distribució
73. 27.1.L’evolució dels sistemes de distribució. A) Els auxiliars autònoms del comerç independent. B) La xarxa de distribuïdors del comerç integrat (integració contractual i limitació del risc). C) Del minorista independent al comissionista. 27.2.El contracte de comissió i el contracte de mediació o corretatge. 27.3.El contracte d’agència. 27.4.El contracte de concessió. Atenció especial a la clàusula d’exclusiva. 27.5.El contracte de franquícia. 27.6.Distribució i pràctiques restrictives de la competència.
74. Lliçó 28. El transport
75. 28.1.L’organització del transport. 28.2.Classes de transport. A) Transport terrestre (per carretera i per ferrocarril). B) Transport per via fluvial, transport marítim i transport aeri. C) Transport multimodal. D) Transport de viatgers i de mercaderies. E) Transport nacional i internacional. 28.3.El transport terrestre. A) La Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres. B) L’empresari de transports (lliure empresa i requisits per a l’exercici professional de l’activitat). C) Activitats auxiliars i complementàries del transport (agències de transport i agències de viatges, magatzemistes, comissionistes de transport i transitaris). D) Règim de control administratiu i sancions. E) Les societats estatals. F) El transport de mercaderies i viatgers per ferrocarril. 28.4.El contracte de transport terrestre. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) El transport de mercaderies per carretera. C) La carta de port i la declaració de port. D) Obligacions i drets del carregador, portador i destinatari o consignatari. E) El privilegi del portador. F) El deixament de compte. G) Pèrdues, avaries i retard. H) La responsabilitat en el transport combinat de mercaderies. 28.5.Risc i assegurança de transport. 25.6.El transport de viatgers. Els transports urbans. El transport turístic. 25.7.El transport internacional. Règim jurídic. Convenis internacionals. El transport multimodal internacional.
76. TÍTOL SISE
77. DRET CONCURSAL
78. Lliçó 29. Introducció al dret concursal
79. 29.1.El sistema concursal espanyol. 29.2.Antecedents històrics: la fallida i la suspensió de pagaments. 29.3.El fonament i les finalitats del sistema concursal: de la par conditio creditorum a la concursalitat. 29.4.La reforma del sistema concursal espanyol: tendències de política jurídica. 29.5.L’àmbit internacional dels procediments concursals.
80. Lliçó 30 El concurs (I)
81. 30.1. La declaració de concurs: A) El pressupòsit subjectiu; B) El pressupòsit objectiu: insolvència actual o imminent.- C) Els pressupòsits processals.- 30.2. La sol·licitud individual o conjunta: A) La sol·licitud del deutor i el deure de sol·licitar; B) La sol·licitud del creditor i dels demés legitimats.- 30.3. Admissió a tràmit i oposició.- 30.4. L'acte de declaració de concurs voluntari o necessari o de desestimació de la sol·licitud: A) Publicitat; B) Publicitat registral; C) La determinació dels danys i perjudicis en cas de desestimació.- 30.5. Els òrgans del concurs.- 30.6. L'òrgan judicial: els jutjats de lo mercantil: A) La jurisdicció i la competència. En especial la competència internacional: el «concurs principal» i el «concurs territorial»; B) La declinatòria; 30.7. El Ministeri Fiscal.- 30.8. L'òrgan d'administració: l'administració concursal: A) Composició; B) Nomenament; C) Acceptació; D) Estatut jurídic (retribució, exercici del càrrec, responsabilitat, separació). E) L'informe de l'administració concursal.- 30.9. (Continua) Els auxiliars delegats.- 30.10. L'organització dels creditors: la junta de creditors.- 30.11.- La qualificació del concurs: A) Concurs fortuït; B) Concurs culpable; C) Oposició; D) Efectes. En especial la condemna a pagar els creditors.
82. Lliçó 31 El concurs (II)
83. 31.1. Els efectes del concurs sobre el deutor: A) La intervenció o suspensió de les facultats d'administració i disposició i l'exercici d'accions; B) Sobre els drets i llibertats fonamentals en matèria de correspondència, residència i lliure circulació; C) El deure de col·laboració. Els llibres, documents i comptes anuals; D) La continuació de l'activitat del deutor; E) El dret d'aliments; F) El règim especial dels efectes sobre el deutor persona jurídica. 31.2. Els efectes del concurs sobre els creditors: A) Sobre les accions declaratives i executives individuals i els constrenyiments (prohibició, suspensió, continuació i acumulació). En especial l'execució de les garanties reals; B) Sobre els crèdits (compensació, interessos, prescripció); C) Sobre els contractes (continuació, resolució, modificació, suspensió, extinció i rehabilitació). 31.3. La determinació de la massa activa: A) Concepte; B) Composició; C) Reducció (separació de bens i drets) ;D) Reintegració (accions revocatòries i d'impugnació); E) L'inventari de la massa activa.- 31.4. La determinació de la massa passiva: A) Concepte; B) Els crèdits contra la massa; C) Comunicació i reconeixement dels crèdits concursals; E) Classificació (crèdits amb privilegi especial o general i crèdits ordinaris i subordinats); F) La llista de creditors.
84. Lliçó 32 El concurs (III)
85. 32.1. El conveni concursal: A) Concepte; B) Naturalesa; C) Estructura; D) Forma; E) Contingut: F) Adhesió.- 32.2. La proposta anticipada de conveni: A) Presentació; B) Prohibicions; C) Admissió; D) Adhesió; E) L'escrit d'avaluació; F) L'aprovació judicial; G) L'oposició; H) El rebuig d'ofici; I) El manteniment; 32.3. Les propostes de conveni: A) Presentació; B) L'acte d'obertura de la fase de conveni; C) Admissió; D) L'escrit d'avaluació; E) Adhesió; F) La junta de creditors (convocatòria, celebració, constitució, assistència, deliberació, votació i majories); G) L'oposició a l'aprovació judicial; H) L'aprovació judicial; I) El rebuig d'ofici.- 32.4. L'eficàcia del conveni concursal: A) Efectes sobre la declaració de concurs i l'administració concursal; B) Efectes sobre el concursat; C) Efectes sobre els creditors i altres; D) Efectes sobre el contingut dels crèdits.- 32.5. El compliment del conveni: A) El deure d'informar sobre el compliment; B) La declaració judicial de compliment; C) L'incompliment i la rescissió; D) La nul·litat:- 32.6. L'obertura de la fase de liquidació: A) Causes; B) Sol·licitud; C) Efectes; D) El pla de liquidació; E) El règim legal supletori.- 32.7. Les operacions de liquidació de la massa activa: A) L'alienació d'unitats productives; B) L'alienació aïllada dels elements; C) L'administració concursal en la fase de liquidació.- 32.7. El pagament dels creditors: A) El pagament dels crèdits contra la massa; B) El pagament dels crèdits amb privilegi especial o general; C) El pagament dels crèdits ordinaris; D) El pagament dels crèdits subordinats.- 32.8. La conclusió del concurs: A) Causes; B) Oposició; D) Efectes; 32.9. La reobertura del concurs.
86. Lliçó 33. Els procediments paraconcursals i el tractament de la crisi per sectors
87. 33.1.Introducció. 33.2.Un exemple històric significatiu: el tractament de la crisi de les «companyies i empreses de ferrocarrils i altres obres públiques». 33.3.La legislació de crisis del sector industrial. 33.4.La legislació de crisis del mercat financer. A) Mercat del crèdit. B) Mercat de valors. C) Mercat d’assegurances.