Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Es planteja una anàlisi dels debats metodològics i teòrics en la historiografia de les últimes dècades dedicada a l'estudi del món medieval i els seus marges. La crítica de les diverses perspectives historiogràfiques així com les genealogies intel·lectuals dels historiadors de la política, la cultura, de l'art i la música permet a l'estudiant fixar amb més coneixement de causa el seu propi posicionament historiogràfic.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Gerardo Boto Varela  / M. PILAR RAMOS LOPEZ  / Mª Elisa Varela Rodríguez

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Introducció. Constantes a les investigacions actuals. Consideracions a l'entorns del concepte de musicologia. La Iconografia Musical. 2. Semiòtica. Narrativat. Percepció i cognició. Estudis de la interpretació (execució). Sociomusicologia. 3. Nova Musicología. Feminisme o estudis de gènere. Una nota sobre la dansa. Exempla. 4. Coordenades conceptuals d'una nova història de l'art a l'era de "la fi de la història de l'art": semilogia, antropologia i la posada en valor dels receptors. Baxandall, Belting. 5. Història de l'art i argumentació lògica. L'argumentació adient a aquesta disciplina. 6. Història de l'Art i la possessió de la veritat. Per què escriure sobre art, per què escriure història(s) de l'art. 7. La categoria "dones". 8. Les teories medievals d'allò que és ser dona o home. 9. Els Estudis de les Dones. L'aportació de les dones a la crítica historiogràfica. 10. L'obra de les historiadores i d'altres pensadores que han contribuit al debat historiogràfic

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 0 15,00 15,00
Lectura / comentari de textos 0 84,00 84,00
Sessió expositiva 42,00 0 42,00
Tutories de grup 15,00 0 15,00
Total 57,00 99,00 156

Bibliografia

  • Diótima (DL 1996). Traer al mundo el mundo : objeto y objetividad a la luz dela diferencia sexual. Barcelona: Icaria.
  • Muraro, Luisa (DL 1995). El Orden simbólico de la madre. Madrid: Horas y Horas.
  • Dues mil una dones que canvien l'Itàlia (cop. 2004). Xàtiva: Denes: Edicions del CREC.
  • Carra, Pat. Bombas de risa, Muraro, Luisa (cop. 2001). Guerras que yo he visto : saberes de mujeres en la guerra. Madrid: Horas y horas.
  • Séminaire Sociétés, idéologies et croyances au Moyen âge :Aix-en-Provence, Bouches-du-Rhône) (2004). Le Médiéviste devant ses sources : questions et méthodes :Séminaire de l'équipe de recherches Sociétés, idéologies et croyances au Moyen âge. Aix-en-Provence: Publications de l'Université de Provence.
  • Gatto, Ludovico (cop. 2001). L'Atelier del medievista (3ª ed. ampliata e corretta). Roma: Bulzoni.
  • Lerner, Gerda (cop. 1990). La Creación del patriarcado. Barcelona: Crítica.
  • Cigarini, Lia (DL 1996). La Política del deseo : la diferencia femenina se hacehistoria. Barcelona: Icaria.
  • Irigaray, Luce (DL 1984). Éthique de la différence sexuelle. Paris: Éditions de minuit.
  • Irigaray, Luce (cop. 1989). Le Temps de la différence : pour une révolution pacifique. [Paris]: Librairie Générale Française.
  • Weil, Simone, 1909-1943 (cop. 2000). Escritos esenciales. Santander: Sal Terrae.
  • Weil, Simone, 1909-1943 (1997). Escrits sobre la guerra. Alzira: Bromera.
  • Weil, Simone, 1909-1943 (1996). Echar raíces. Madrid: Trotta.
  • Weil, Simone, 1909-1943 (1948). La Pesanteur et la grâce. Paris: Plon.
  • Weil, Simone, 1909-1943 (1995). Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresiónsocial. Barcelona: Paidós: I.C.E. de la Universidad Autònoma deBarcelona.
  • Ramos López, Pilar (cop. 2003). Feminismo y música : introducción crítica. Madrid: Narcea.
  • Strohm, Reinhard (1993). The Rise of European music, 1380-1500. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Music as concept and practice in the late Middle Ages (2001) (New ed.). Oxford New York: Oxford University Press.
  • Journal of the American Musicological Society [Recurs electrònic] (1948-). Richmond, Va.: American Musicological Society.
  • Via Dogana : rivista di pratica politica (1991-). Mantova: Circolo cooperativo delle donne Sibilla Aleramo.
  • , , (1991-). Duoda : revista d'estudis feministes. Barcelona: Centre d'Investigació Històrica de la Dona. Universitat de Barcelona.
  • Pächt, Otto (1986). Historia del arte y metodología. Madrid: Alianza.
  • Art history and its methods : a critical anthology (1995). Londres: Phaidon.
  • Belting, Hans (1990). La Fine della storia dell'arte o la libertà dell'arte. Torino: Einaudi.
  • Didi-Huberman, Georges (cop. 2000). Devant le temps : histoire de l'art et anachronisme des images. Paris: Editions de Minuit.
  • Didi-Huberman, Georges (2002). L'image survivante : historie de l'art et temps des fantomes. Paris: Les Editions de Minuit.
  • Murray, Chris (2006). Pensadores clave sobre el arte: el siglo XX. Catédra.
  • Borderías, Cr. (ed.) (2006). Joan Scott y las políticas de la historia (2006). Barcelona: Icaría- AEIHM.
  • Traverso, Enzo (2006). Els usos del passat. Història, memòria, política (2006). València: PUV.
  • Zeldin, Theodore (2002). La conversazione. De come i discorsi possano cambiarci la vita (2002). Palermo: Selerio.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Es qualificarà l'assitència i participació a les sessions de l'aula, així com la presentació per part de cada alumne del estudis que li pertoquin per la realització d'una de les sessións. 20%

Es qualificarà un treball sobre la materia general de l'assignatura aplicada al seu àmbit de recerca particular:
-exposició oral del work in progress: 20%
-redacció escrita d'aquest treball: 60%

Observacions

METODOLOGIA D'ENSENYAMENT:
el/les professor/es presentaran un marc de referència historiogràfica per cada sessió i a partir d'ells es debatran de manera col•lectiva i significativa un seguit d'estudis que hauran estat proporcionats prèviament als alumnes,
METODOLOGIA D'APRENENTATGE:
format de seminari dinàmic i dirigit al debat científic i la construcció de capacitat d'analitzar críticament els avanços i corrents historiografics.

Assignatures recomanades

  • Del llatí als vulgars i la invenció d'una escriptura
  • Estratègies de legitimació en la cultura medieval
  • Intercanvis culturals i econòmics a les ciutats de l'occident mediterrani (segles XIII-XIV)
  • Literatura i poder a les corts d'Aragó i Castella (segles XIII-XIV)

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.