S’intentarà fer una aproximació real a les idees lingüístiques dels autors catalans de l’Edat Moderna, i en particular a la idea que aquest autors podien tenir de la pròpia llengua (límits, varietat, orígen, etc.), que sovint en els nostres estudis històrics pressuposem, aplicant-los anacrànicament els conceptes avui generalment acceptats, però que hauríem en canvi d’adequar a uns paràmetres interpretatius que no són els nostres i que, de vegades, en resulten força distants. Aquest treball es portarà a terme a partir de l’anàlisi de documents i testimonis escrits de l’època, seleccionats expressament, amb la voluntat d’aclarir, a la llum de diversos indicis literaris i sociològics que podem rescatar-ne, quins sectors culturals o polítics podien tenir realment alguna mena de consciència lingüística als territoris de parla catalana durant els segles moderns i, sobretot, quina percepció podien tenir del que era la llengua catalana. Es tracta de premisses indispensables per afrontar l’estudi d’aquesta època d’una manera més fiable, sense anacronismes ni pressupòsits distorsionadors
1. 1. La reflexió lingüística durant l’època moderna als territoris catalans. 2. 1.1. Fonts d’estudi 3. 1.2. La llengua abans de la lingüística 4. 2. El nom de la llengua 5. 3. Sobre l’origen de la llengua 6. 4. De l’extensió. Llengua, política i territori 7. 5. Importància i percepció de la variació dialectal 8. 6. La funció de la norma