Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi de la morfologia, estructura i desenvolupament de l'aparell locomotor a nivell cel·lular, tissular, orgànic i de sistema.
Crèdits ECTS:
15

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / JOSEP MARIA CASADESUS VALBI  / GUILLEM PICART SOLA  / ELISABETH PINART NADAL  / JOSEP RAMIS PUJOL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / JORDI VICENS BORDAS  / JOAN CARLES VILANOVA BUSQUETS  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)

Grup B

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / JOSEP MARIA CASADESUS VALBI  / AIDA CATEURA VALL-LLOSERA  / FRANCISCO JAVIER MADIROLAS ALONSO  / GUILLEM PICART SOLA  / ELISABETH PINART NADAL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / JORDI VICENS BORDAS  / JOAN CARLES VILANOVA BUSQUETS  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)

Grup C

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / JOSEP MARIA CASADESUS VALBI  / AIDA CATEURA VALL-LLOSERA  / FRANCESC-XAVIER GUILAYN I LLINAS  / DIANA NORIEGO MUÑOZ  / ELISABETH PINART NADAL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / JORDI VICENS BORDAS  / JOAN CARLES VILANOVA BUSQUETS  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)

Grup D

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
OSCAR CAMPUZANO LARREA  / ANA CARRERA BURGAYA  / JOSEP MARIA CASADESUS VALBI  / FRANCESC-XAVIER GUILAYN I LLINAS  / MARIA JUDIT HOMS AVILA  / ELISABETH PINART NADAL  / FRANCISCO REINA DE LA TORRE  / IRENE SOLES TARRES  / ENRIQUE VERDU NAVARRO  / JORDI VICENS BORDAS  / JOAN CARLES VILANOVA BUSQUETS  / FRANCESC XAVIER XIFRO COLLSAMATA
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (50%), Anglès (10%)

Competències

  • Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, a nivell molecular, cel·lular, tisular, orgànic i de sistemes, en les distintes etapes de la vida i en els dos sexes.
  • Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
  • Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i d'investigació.

Continguts

1. UC1. NOMENCLATURA ANATÒMICA,GENERALITATS DE L'APARELL LOCOMOTOR.HISTOLOGIA GENERAL I SISTEMA TEGUMENTARI (PELL). Nomenclatura anatòmica i posició anatòmica. Orientar utilitzant la nomenclatura anatòmica. Plànols i eixos de referència i els moviments que els corresponen. Característiques generals de l’esquelet i tipus d'os. Classificar i descriure les diferents articulacions. Característiques del múscul esquelètic i classificació dels músculs. Conceptes d'activitat muscular:palanca mecànica i cadena muscular. Característiques sistema vascular i constitució del paquet vasculnerviós. Característiques del sistema nerviós perifèric. Nervi periféric i conceptes d'innervació motora, sensitiva, metamèrica i terminal. Fonaments i interpretació d'exploracions d'imatge de l'aparell locomotor. Concepte de teixit i tipus de teixits. Diferenciació cel·lular. Cooperació de cèl·lules i teixits en l'organisme pluricel·lular. Importància de la comunicació cel·ular en organismes pluricel·lulars. Concepte de cèl·lules mare. Teixit epitelial de revestiment. Teixit epitelial exocrí. Teixits connectius fibrosos. Teixit connectiu adipós. Organització histològica i funcional i funcions bàsiques de la pell. Estructura de l'epidermis, la dermis i el teixit subcutani. Funcions de protecció de la pell. Estructura i funció de l'aparell pilosebaci i glàndules sudorípares. Paper de la pell en la termorregulacio i el balanç hídric corporal. Paper de la pell en la biosíntesi de vitamina D. Estructura i funcions generals dels receptors sensorials de la pell. Característiques funcionals dels receptors sensorials cutanis. Tipus de pell segons la localització corporal.

2. UC 2.CAP, COLL I TRONC: OSTEOLOGIA, ANATOMIA TOPOGRÀFICA I ANATOMIA FUNCIONAL. EMBRIOLOGIA GENERAL. TEIXIT OSSI, TEIXIT CARTILAGINÓS, TENDONS I LLIGAMENTS. OSSIFICACIÓ I REPARACIÓ ÒSSIA. Orientació i sistematització del crani en volta, base i massís. Identificació de les divisions i ossos del crani en les diferents normes. Ossos nexe del crani. Cavitats exocranials i endocranials: ossos que formen les parets. Crani i constituients en exploracions de diagnòstic per la imatge. Constitució i funció de l'articulació temporomandibular. Músculs de la masticació. Músculs de l'expressió facial. Principals característiques morfològiques dels elements ossis del tronc. Columna en conjunt; sistematització de les parts. Vèrtebra tipus i particularitats vertebrals regionals. Articulacions entre dues vèrtebres: medis d'unió i diferències regionals. Formació i contingut del conducte raquidi i forats de conjunció. Constitució anatòmica i histològica dels discs intervertebrals. Alteracions. Moviments de la columna vertebral i particularitats regionals. Articulació occipito-atlanto-axoïdal. Caixa toràcica en conjunt; elements constituents. Articulacions del tòrax i moviments de la caixa toràcica. Pelvis òssia en conjunt; elements constituents. Articulacions de la pelvis i els seus moviments. Límits de la cavitat pelviana i diàmetres de referència.Implicacions en el part. Músculs hioïdals. Músculs de les regions anterior i laterals del coll. Disposició de les fàscies del coll. Espais del coll i els seus continguts. Regions topogràfiques del coll. Detallar la vascularització del cap i el coll. Sistematitzar el plexe nerviós cervical. Referents anatòmics del coll en el diagnòstic per la imatge. Sistematitzar la musculatura del tronc: posterior i anterolateral. Ms. Posteriors: segments nucal, toracolumbar i pelvià. Disposició per plans. Músculs ànterolaterals: regions cervical, toràcica i abdominal. Múscul diafragma. Aponeurosis dels ms. de l’abdomen i comunicacions abdomino-inguinocrurals. Vascul. i innerv. de les regions posterior i antero-lateral del tronc. Referents anatòmics del tronc en el diagnòstic per la imatge. Definir les fases del desenvolupament. Fenòmens de les tres primeres setmanes del desenvolupament. Sistematitzar els derivats de les fulles embrionàries. Placenta i membranes embrionàries (canvis a l’embaràs). Distinció os primari i secundari segons l'ordenament de les fibres de col·làgena. Diferenciar entre òs compacte i òs esponjós. Distinció entre periosti i endosti. Unitat estructural de l'os laminar: osteona o sistema de Havers. Lamel·les circumferencials externes, internes i intersticials. Organització general del teixit ossi: cèl·lules i matriu extracel·lular. Procés de formació dels ossos. Ossificacio membranosa i endocondral. Ordenament de les fibres de colàgena en l'os reticular i l'os laminar. Creixement longitudinal i en amplada dels ossos. Procés de reparació de fractures òssies. Accions fisiològiques dels osteoblastes: síntesi i mineralització de la matriu osteoïde. Accions fisiològiques dels osteoclastes: remodelació òssia. Factors de regulació de la remodelació òssia. Paper de la síntesi i la remodelació òssia en l'homeostasi del calci i el fòsfor. Organització histològica de tendons i lligaments. Organització general del teixit cartilaginós. Cartílag hialí, fibrós i elàstic. Estructura, localització i funció del cartílag hialí. Organització histològica de les articulacions cartilaginoses. Estructura, localització i funció del cartílag elàstic. Estructura, localització i funció del cartílag fibrós o fibrocartílag. Pericondri.

3. UC 3. EXTREMITAT SUPERIOR: OSTEOLOGIA, ANATOMIA TOPOGRÀFICA I ANATOMIA FUNCIONAL. TEIXIT NERVIÓS PERIFÈRIC. EXCITABILITAT CEL·LULAR I CONDUCCIÓ NERVIOSA. Descripció en conjunt, sistematitzant les seves parts. Principals característiques morfològiques dels elements ossis. Definir i descriure les articulacions que formen la cintura escapular. Aparell motor de la cintura escapular segons topografia i funció. Plexe braquial i sistematitzar la innervació de la cintura escapular. Sistematitzar la vascularització de la cintura escapular. Espais anatòmics d’interès de la cintura escapular i elements vasculonerviosos. Articulacions del colze, funció i eixos bàsics de moviment. Aparell motor de l’articulació del colze segons topografia i funció. Sistematitzar la innervació motora i sensitiva del braç. Sistematitzar la vascularització del braç. Espais anatòmics d’interès del colze i elements vasculonerviosos. Articulacions del canell, sistematitzant la seva funció. Articulacions pròpies de la ma i sistematitzar la seva funció. Descriure l’aparell motor del canell segons la seva disposició i funció. Descriure l’aparell motor intrínsec de la ma segons disposició i funció. Sistematitzar la innervació motora i sensitiva de l’avantbraç i ma. Sistematitzar la vascularització de l’avantbraç i ma. Principals espais de l’avantbraç, canell i ma: elements que s’hi troben. Principals referents a les exploracions bàsiques per la imatge de l'ES. Característiques generals del teixit nerviós. La neurona, identificació de les seves regions funcionals. Ultraestructura de la neurona, orgànuls, inclusions, elements del citoesquelet. Tipus de neurones segons la morfologia, funció i neurotransmissors. Estructura i elements microscòpics de les sinapsis elèctriques i químiques. Tipus de sinapsis químiques segons l'estructura i localització. Característiques morfològiques i funcionals de la neuroglia. Components histològics del SNP versus el SNC. Histologia de la fibra nerviosa, estructura de la mielina i velocitat de conducció. Histologia del nervi. Histologia de ganglis i plexes nerviosos entèrics. Cèl·lula excitable i tipus de cèl·lules excitables. Composició iònica del líquid intra i extracel·lular.Transport iònic per la membrana . Bases iòniques del potencial de repòs transmembrana de les neurones i el seu càlcul. Característiques del potencial local i potencial d'acció. Fases i bases iòniques del potencial d'acció. Periode refractari relatiu i absolut. Bases iòniques del periode refractari. Propagació del potencial d'acció. Conducció saltaròria i conducció contínua. Classificació funcional de les fibres nervioses. Càlcul de la velocitat de conducció. Factors que influeixen en la velocitat de conducció dels nervis perifèrics. Registre electrofisiològic del nervi perifèric. Significat funcional dels registres electrofisiològics dels nervis motors i sensorials. Càlcul i interpretació dels paràmetres bàsics dels registres electrofisiològics del SNP. Utilitat dels registres electrofisiològics en el diagnòstic. Transmissió del potencial d'acció en la sinapsi elèctrica. Transmissió del potencial d'acció en la sinapsi química. Característiques dels neurotransmissors i neuromoduladors. Característiques neuroquímiques dels neurotransmissors i neuromoduladors. Receptors postsinàptics.Bases iòniques i característiques dels potencials postsinàptics. Factors i mecanismes de modulació de la transmissió sinàptica. Organització funcional del nervi perifèric. Concepte de circuït neuronal i tipus de circuïts. Característiques funcionals dels circuïts neuronals.

4. UC 4. EXTREMITAT INFERIOR: OSTEOLOGIA, ANATOMIA TOPOGRÀFICA I ANATOMIA FUNCIIONAL. EMBRIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR. TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC I CONTRACCIÓ MUSCULAR. Descripció en conjunt, sistematitzant les seves parts. Principals característiques morfològiques dels elements ossis. Definir i descriure l'articulació coxofemoral. Aparell motor de l'articulació coxofemoral segons topografia i funció. Plexe lumbosacre i sistematitzar la innervació de la cintura pelviana. Sistematitzar la vascularització de la cintura pelviana. Espais anatòmics d’interès de la cintura pelviana i elements vasculonerviosos. Articulació del genoll: funció i eixos bàsics de moviment. Aparell motor de l’articulació del genoll segons topografia i funció. Sistematitzar la innervació motora i sensitiva de la cuixa i genoll. Sistematitzar la vascularització de la cuixa i genoll. Espais anatòmics d’interès de la cuixa i genoll i elements vasculonerviosos. Articulacions del turmell sistematitzant la seva funció. Articulacions pròpies del peu i sistematització la seva funció. Descriure l’aparell motor de turmell i peu segons la seva disposició i funció. Descriure l’aparell motor intrínsec del peu segons disposició i funció. Sistematitzar la innervació motora i sensitiva de la cama i el peu. Sistematitzar la vascularització de la cama i el peu. Principals espais de la cama, turmell i peu: elements que s’hi troben. Principals referents a les exploracions bàsiques de l'aparell locomotor per imatge. Exploració de la funció muscular. Desenvolupament embrionari del crani. Mecanismes de desenvolupament embrionari de la columna vertebral. Desenvolupament embrionari de les extremitats. Centres d’ossificació 1aris i 2aris. Característiques histològiques i cèl·lules del teixit muscular estriat. Mecanismes cel·lulars de la contracció del múscul esquelètic. Endomisi de les fibres musculars. Diferència perimisi i ectomisi. Unions miotendinoses. Elements microscòpics i ultraestructura de les unions neuromusculars. Fusos musculars i òrgans tendinosos de GolgI. Organització histològica del teixit muscular llis. Diferències entre teixit muscular llis i teixit muscular esquelètic. Fenòmens elèctrics de la contracció muscular. Acoblament entre les fases elèctrica i mecànica de la contracció muscular. Fenòmens mecànics de la contracció muscular. Processos fisiològics de la relaxació muscular. Energètica de la contracció del múscul esquelètic. Característiques metabòliques i funcionals dels tipus de fibres musculars /factors. Unitats motores: tipus i patró d'activació. Característiques funcionals dels receptors articulars i musculoesquelètics. Realització i interpretació d'un registre electromiogràfic normal i anormal. Diferències entre contracció isomètrica i isotònica. Relació tensió-longitud i tensió-velocitat de contracció del múscul esquelètic. Fatiga muscular i factors intracel·lulars responsables.Tetanització. Tipus de múscul llis i característiques funcionals. Mecanisme de contracció de les fibres musculars llises. Relació tensió-longitud i tensió-velocitat de contracció del múscul llis. Control nerviós i humoral de la contracció del múscul llis.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4,00 10,00 0 14,00
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 37,00 75,00 15,00 127,00
Prova d'avaluació 9,00 49,50 0 58,50
Sessió expositiva 40,00 55,00 1,00 96,00
Sessió pràctica 40,00 40,00 0 80,00
Total 130,00 229,50 16,00 375,5

Bibliografia

  • Boya Vegue, Jesús (2010 ). Atlas de histología y organografía microscópica (3a ed.). Madrid: Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Carlson, Bruce M (cop. 2009 ). Embriología humana y biología del desarrollo (4a ed.). Madrid [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Dauber, Wolfgang (cop. 2006 ). Feneis nomenclatura anatómica ilustrada (5ª ed.). Barcelona [etc.]: Masson. Catàleg
  • Drake, Richard L (2015). Gray anatomía para estudiantes (3ª ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Drake, Richard L (2018). Gray anatomía básica (2ª edición). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Dvorkin MA, Cardinali DP, Iermoli RH (2010). Best & Taylor. Bases fisiológicas de la práctica médica (14). Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Fawcett, Don W. (DL 1996). Tratado de histología (12a ed.). Madrid: Interamericana. Catàleg
  • Fawcet Don W. (2000). Compendio de histología. . McGraw-Hill Interamericana . Catàleg
  • Fiore, Mariano S.H. di, Mancini, Roberto E., De Robertis, Eduardo D.P (1976). Nuevo atlas de histología : microscopia óptica, histoquímicay microscopia electr (3ª). Buenos Aires : El Ateneo. Catàleg
  • Fiore, Mariano S.H. di (1979). Atlas de histología normal : con 114 láminas originales encolores que reproducen 207 campos microscópicos combinados (7ª ed.). Buenos Aires: El Ateneo. Catàleg
  • Geneser, Finn (cop. 2000 ). Histología : sobre bases biomoleculares (3a ed.). Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Hall, John E (2016). Tratado de fisiología médica : (13a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Ham, Arthur W., Cormack, David H. (1980). Tratado de histología (8ª ed.). México [etc.]: Interamericana. Catàleg
  • Junqueira, Luiz Carlos Uchõa (2015 ). Histología básica : texto y atlas (12ª ed.). México: Editorial Medica Panamericana. Catàleg
  • Kamina, Pierre (cop. 1997 ). Anatomía general . Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Kapandji, I. A. (2006 ). Fisiología articular : esquemas comentados de mecánica humana (6ª ed.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Koeppen, Bruce M. (2018). Berne y Levy fisiología (Séptima edición). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Kierszenbaum, Abraham L. (cop. 2007 ). Histology and cell biology : an introduction to pathology (2nd ed.). Philadelphia: Mosby Elsevier. Catàleg
  • Kierszenbaum, Abraham L (cop. 2016 ). Histología y biología celular : introducción a la anatomía patológica (4a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Kierszenbaum, Abraham L. (2016). Histología y biología celular : (Cuarta edición). Barcelona: Elsevier España SLU, a https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliotecaudg-ebooks/detail.action?docID=4626738 Catàleg
  • Krstic, Radivoj V. (1994). Human microscopic anatomy : an atlas for students ofmedicine and biology (Corrected 2nd print.). Berlin [etc.]: Springer-Verlag. Catàleg
  • Kühnel, Wolfgang (cop. 2005 ). Atlas color de citología e histología (11ª ed. corr. y aum.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Kühnel, Wolfgang (cop. 2003 ). Color atlas of cytology, histology, and microscopic anatomy (4th ed., rev. and enl.). New York: Thieme. Catàleg
  • Larsen, William J. (cop. 2003 ). Embriología humana . Barcelona [etc]: Elsevier Science. Catàleg
  • Latarjet, M (2004-2005 ). Anatomía humana (4a ed. /|bdirector: Eduardo Adrián Pró). Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Recuperat 11-03-2019, a http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9789500605854 Catàleg
  • Latarjet, M. (cop. 2004-2005 ). Anatomía humana (4ª ed. /|b[director:] Eduardo Adrián Pró). Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Catàleg
  • Lowe, J. S (2015). Stevens y Lowe histología humana (4a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Llusá Pérez, Manuel (cop. 2012). Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor. Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana. Recuperat 11-03-2019, a http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9788498355529 Catàleg
  • Llusá Pérez, Manuel (cop. 2004). Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor . Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Maillet, Marc (1980). Histología e histofisiología humanas. Madrid: AC. Catàleg
  • Martín, Valentín (cop. 2007 ). Organografía microscópica (2ª ed.). [S.l.: s.n.]. Catàleg
  • Moore, Keith L. (2016). Embriología clínica :. Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Moore, Keith L. (2017). Anatomía con orientación clínica / (8a edición). L'Hospitalet de Llobregat: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier, a https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliotecaudg-ebooks/detail.action?docID=3429728 Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier Masson. Catàleg
  • Paniagua Gómez-Álvarez, Ricardo (2007 ). Citología e histología vegetal y animal (4a ed.). Madrid [etc.]: McGraw-Hill/Interamericana. Catàleg
  • Piezzi, Ramón S (2006 ). Nuevo atlas de histología normal : de di Fiore . Buenos Aires: el Ateneo. Catàleg
  • Platzer, Werner (2017-2018). Atlas de anatomía : (11a edición corregida y ampliada). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Pocock G, Richards CD (2005). Fisiología Humana. La base de la Medicina (2). Masson. Catàleg
  • Rohen, Johannes W.|q(Johannes Wilhelm) (cop. 2015 ). Atlas de anatomía humana : estudio fotográfico del cuerpohumano (8a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Rouvière, H (2005). Anatomía humana : (11 ed.). Barcelona: Masson. Catàleg
  • Sadler, T. W (2016). Langman embriología médica (13a ed.). Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Schünke, Michael (cop. 2015 ). Prometheus : texto y atlas de anatomía (3a ed.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Snell, Richard S. (2019). Snell anatomía clínica por regiones (10ª edición). L'Hospitalet de Llobregat: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Sobotta, Johannes, Welsch, Ulrich (cop. 1999). Histología (5ª ed.). Madrid: Marban. Catàleg
  • Sobotta, Johannes (2019). Atlas de anatomía humana (24a edición). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Tresguerres, J. A. F. (cop. 2010 ). Fisiología humana (4a ed.). México, D.F. [etc.]: McGraw-Hill Interamericana. Catàleg
  • Williams, Peter L. Gray, Henry Bannister, Lawrence H. (DL 2001 ). Anatomía de Gray : bases anatómicas de la medicina y la cirugía . Barcelona [etc.]: Harcourt. Catàleg
  • Young, Barbara (cop. 2014 ). Wheater histología funcional : texto y atlas en color : 6a edición (6a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier. Catàleg
  • Anatomy.tv (Primal Pictures). Recuperat 11/03/2019, a http://www.anatomy.tv/default.aspx

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Sessions d'ABP AVALUACIÓ CONTINUADA DE L'ESTUDIANT que es realitzarà mitjançant qüestionari estandarditzat segons els criteris establerts per la Facultat de Medicina. 40 No
Avaluació Basada en Problemes L’AVALUACIÓ BASADA EN PROBLEMES es farà mitjançant un examen realitzat en dos temps. En el primer temps l'alumne haurà d'analitzar raonadament els casos problema proporcionats, mostrant la comprensió dels conceptes bàsics de les àrees d'anatomia, histologia i fisiologia que fonamenten la presentació del cas. L'alumne haurà d'escollir un dels problemes, sobre el qual se li faran preguntes en el segon temps de l'examen. Cadascuna d'aquestes dues parts comptabilitza un 50% de la nota d'aquest examen. 20
Avaluació Teòrico-Pràctica Aquesta avaluació comptarà amb una part de continguts teòrics i una part de coneixements pràctics. L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS TEÒRICS es basarà en una prova d'elecció múltiple per avaluar l’assoliment dels continguts globals del mòdul. L'AVALUACIÓ DE CONEXEMENTS PRÀCTICS es farà mitjançant una prova que valorarà habilitats i coneixements pràctics de fisiologia, habilitats de reconeixement sobre preparacions anatòmiques, imatges radiològiques i preparacions histològiques. 40
Avaluació Continuada d'Unitats de Coneixement
L'Avaluació Continuada serà de tipus FORMATIU. Es faran tres proves corresponents a les Unitats de Coneixement 1-2,3 i 4. Cada prova consistirà en un examen d'elecció múltiple on line. Aquestes proves seran comentades amb posterioritat per facilitar feed-back a l'alumne. Aquesta avaluació parcial continuada no serà eliminatòria de matèria. 0 No

Qualificació

La nota global del mòdul queda configurada amb l’aplicació dels diferents percentatges de les notes obtingudes en cadascun dels blocs d’avaluació definits:

Participació 40%
Avaluació Basada en Problemes 20%
Avaluació Teòrico-Pràctica
Avaluació teòrica 25%
Avaluació pràctica 15%
-------
Nota Global del Mòdul 100%

Per poder aplicar els percentatges d’avaluació i obtenir la qualificació final del mòdul, és necessari que l'alumne obtingui a cadascun dels blocs (avaluació de les sessions d’ABP, avaluació basada en problemes i avaluació teoricopràctica) una NOTA MÍNIMA de 5.

Si no s’obté aquesta nota en algun/s dels blocs es considerarà que l'alumne NO SUPERA el mòdul. En aquest cas pels blocs d’Avaluació Basada en Problemes i Avaluació Teòrico-Pràctica, l’alumne podrà presentar-se a una AVALUACIÓ de RECUPERACIÓ en la que igualment caldrà que superi, en cadascun dels d’ells, una nota mínima de 5.
No obstant L’AVALUACIÓ DE SESSIONS d’ABP NO ÉS RECUPERABLE, donat que és una avaluació continuada de la participació en aquestes sessions que es realitza al llarg del mòdul.

La convocatòria de recuperació només donarà dret a obtenir una qualificació numèrica de 5 en la/les part/s recuperades. Al mateix temps, només podran presentar-se a aquesta convocatòria aquells alumnes que, havent realitzat les proves d'avaluació ordinàries al llarg del mòdul, no l'hagin superat.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota global de NO PRESENTAT es reserva per aquells alumnes que no hagin vingut a cap de les proves d'avaluació realitzades al llarg del mòdul. En cas que un alumne no es presenti a una o més de les proves d'avaluació, tindrà en aquesta/es la qualificació de 0, per tal de poder aplicar els percentatges a la resta de notes del mòdul.

Avaluació única:
L’avaluació única que s’aplicarà al present mòdul serà l’anomenada “avaluació alternativa” aprovada en Comissió de Govern de la Facultat de Medicina del dia 22 de novembre de 2019, que en resum estableix:

1. Els mòduls disposaran d’una avaluació alternativa de manera que els i les estudiants que així ho vulguin puguin continuar l’avaluació vigent.

2. Els i les estudiants que ho desitgin es podran acollir a l’avaluació alternativa, mitjançant comunicació presentada al registre de la Secretaria Acadèmica, fent constar en l’imprès corresponent els mòduls en què s’acolliran a l’esmentada avaluació alternativa. No s’hi podran acollir els i les estudiants que ja s’hagin presentat a les avaluacions realitzades.

3. El termini per presentar la comunicació finalitzarà 24 hores abans de les dates d’avaluació establertes, i s’entén que la decisió presa no es podrà rectificar.

4. La Secretaria Acadèmica informarà els coordinadors de mòduls de quins estudiants s’han acollit a l’avaluació alternativa.

5. Les dates de l’avaluació continuada de tots els mòduls seguiran el calendari establert.

6. Avaluació alternativa:

6.1 En el cas que l’estudiant hagi assistit a un nombre igual o superior als 2/3 de les sessions ABP del mòdul corresponent i que no hagi comunicat res en sentit contrari, les tutories ABP seran avaluades.

6.2 El tutor o tutora de l’ABP, mitjançant el registre d’assistència, podrà indicar a l’estudiant, si aquest ho sol·licita, l’acompliment de l’assistència dels 2/3 de les sessions.

6.3 Les absències justificades a les sessions ABP seran considerades dins dels 2/3 esmentats.

6.4. En el cas que l’estudiant hagi assistit a un nombre inferior als 2/3 de les sessions ABP d’un mòdul, les tutories no seran avaluades. En aquest cas, les diferents tipologies d’avaluació es ponderaran tal com segueix:
• Examen ABP (1a i 2a part): = 33,4% de la nota final
• Altres tipus d’examen (test, preguntes curtes, pràctic, etc.): = 66,6 % de la nota final

6.7. Les avaluacions alternatives es faran en dates indicades pel coordinador o coordinadora de cada mòdul, que haurà de vetllar per interferir el mínim possible en l’activitat acadèmica dels estudiants en altres mòduls de la titulació. Així mateix, les dates s’hauran de fixar amb prou antelació per realitzar les avaluacions i les recuperacions corresponents respectant els terminis de generació i tancament d’actes.

7. En ambdues situacions, la qualificació final dependrà de la superació per separat de cadascuna de les parts avaluades.

En base a aquesta normativa de Facultat de Medicina, l’avaluació única del present mòdul s’aplicarà a aquells estudiants que ho demanin, i consistirà en les mateixes proves d’avaluació que l’avaluació continuada, i en els mateixos dies d’avaluació, tant per a la convocatòria ordinària com per a la de recuperació.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories amb els docents del mòdul es podran realitzar mitjançant les següents vies:
(a) Presencial: s’haurà de demanar cita prèvia amb el corresponent docent, mitjançant enviament d’un missatge a la seva adreça institucional del correu-e (nom.cognom@udg.edu), indicant el motiu de la tutoria i si aquesta serà individual o grupal. Els docents respondran concretant el dia, hora i lloc de la tutoria presencial. Per raons de seguretat, els docents podran limitar l’aforament de la tutoria grupal.
(b) No presencial mitjançant plataforma de videoconferència: s’haurà de demanar cita prèvia amb el corresponent docent, mitjançant enviament d’un missatge a la seva adreça institucional del correu-e (nom.cognom@udg.edu), indicant el motiu de la tutoria i si aquesta serà individual o grupal. Els docents respondran concretant el dia i hora que la tutoria es farà i facilitarà l’enllaç a la plataforma de videoconferència.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació i interacció amb els estudiants es farà mitjançant les següents vies:
(a) Fòrum de preguntes: s’habilita en el Moodle de l’assignatura un fòrum per a cada àrea de coneixement (Anatomia, Histologia, Fisiologia) on l’alumne pot fer les preguntes oportunes i específiques de coneixement de cada àrea i on rebrà les respostes dels docents.
(b) Interacció directa presencial: els estudiants podran comunicar-se directament amb els docents en els moments que es facin activitats docents presencials. També podran fer una reunió presencial amb el corresponent docent mitjançant cita prèvia demanada al correu-e del docent.
(c) Interacció no presencial: els estudiants podran comunicar-se de forma no presencial amb el docent mitjançant correu-e o per videoconferència amb petició prèvia al docent a través del fòrum o per correu-e.

Observacions

Per cada Unitat de Coneixement tindreu una taula distribució d'objectius per activitat que us servira de referència per saber què es treballarà a cada sessió. L'alumne ha d'haver preparat aquests objectius abans de l'activitat per tal de dinamitzar la sessió.

Els tallers pràctics d'anatomia es faran a la sala de dissecció i és condició obligada el que l'alumne porti bata i guants, i hagi signat el document de confidencialitat. Al mateix temps, es recomana que els alumnes portin sabates tancades i vestimenta adequada. Es recomanable portar a les sessions taller un atlas fotogràfic d'anatomia.


Organització de les sessions pràctiques de diagnòstic histològic
- Per a la realització de les pràctiques haureu de portar llapis, goma i el guió de pràctiques.
- El guions de practiques per cada una de les UCs es penjaran com a material-recurs a cada UC.

Les pràctiques d'histologia al laboratori de microscòpia es complementaran amb l'utilització del material de Pràctiques Digitals de Microscòpia: Martín, Valentín; Pascó, Josep. ORGANOGRAFIA MICROSCÒPICA DVD-ROM.

Webs d’interès d’histologia
***Histología en SIU SOM. Facultad de Medicina de la Universidad del sur de Illinois. http://www.siumed.edu/~dking2/index.htm Amb bones definicions conceptuals interactives i esquemes, algunes animacions. Bona col•lecció de diapositives. Preguntes d’autoevalució.
*** Histología Online. Universidad de Medicina y Odontología de New Jersey. Facultad de Medicina Osteopática. http://www3.umdnj.edu/histsweb/ Molt bona. Atlas amb diferents ex de teixits a dif òrgans Micrografies excel•lents. Introd als diferents teixits. Guia d’utilització del MO. Preguntes d’autoevaluació.
(atenció en aquests moments no accessible del tot, només: http://som.umdnj.edu/histology/labindex.html)
*** Microanatomy Web Atlas. University of Texas Medical Branch. http://cellbio.utmb.edu/microanatomy/ Atlas d’histologia normal. Molt complert, detallat en organografia microscòpica. Breu guia d’estudi (més extensa en tx epitelial i biologia cel.lular d’orgànuls). Preguntes d’autoevaluació en interpretació d’imatges i qüestionaris sobre aspectes relacionats.
** Interactive Histology Atlas. University of Oklahoma Health Sciences Center http://w3.ouhsc.edu/histology/ Col.lecció de diapositives amb bona identificació d’estructures i bona organització conceptual.
* Recursos d’histologia i anatomia de la Universitat de Wisconsin.
http://www.anatomy.wisc.edu/teaching.html Bona col.lecció de diapositives. No molt àgil a l’hora de seleccionar-les.
* The JayDoc HistoWeb. The University of Kansas.
http://www.kumc.edu/instruction/medicine/anatomy/histoweb/ Col.lecció de diapositives d’histologia normal amb peus de figura i una breu introducció per cada teixit.
*** La Casilla de Diapositivas Virtuales. Universidad de Iowa.
http://www.path.uiowa.edu/virtualslidebox/ Microscopi virtual molt interessant, amb una bona col.lecció de diapositives d’histologia, organografia microscòpica i histopatologia. És necessari instal•lar Java.
** WebMic and Companion Manual of Histology Exercises. Medical University of South Carolina. http://people.musc.edu/~vslide/webmic/allgspez/WebMicGenOrg.html Microscopi virtual amb col.lecció de diapositives d’histologia bàsica i organogràfica. Com a microscopi virtual faltaria una mica d’agilitat.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
ESCENARI D'OBERTURA DE CENTRES DOCENTS AMB AFORAMENT LIMITAT I MESURES SANITÀRIES DE SEGURETAT:

Les sessions magistrals es faran amb presencialitat del professor i un número d'alumnes que contemplin l'aforament dels espais i les mesures de seguretat individual i grupal que indiquin les autoritats. La resta d'alumnes rebran de forma síncrona la llicó mitjançant streaming utilitzant les eines tècniques que proporcioni el centre.

Els tallers es faran presencials dividint els alumnes en grups segons l'aforament del laboratori i les mesures de seguretat que indiquin les autoritats.

Les sessions ABP seran lesprogramades al calendari i es faran de forma no presencial. La organització d’aquestes sessions serà la següent:
Abans de la primera sessió del cas problema:
El tutor/a crearà una carpeta a un entorn com Google Drive o Dropbox que compartirà amb els/les alumnes del seu grup.
El tutor/a crearà una reunió virtual a través d’alguna de les plataformes que la UdG ens posa a l’abast. El professorat establirà l’horari de les sessions d’acord amb el grup, que no haurà de ser obligatòriament en la mateixa franja que estaven programades en la docència presencial. Es proposa agilitzar al màxim aquestes sessions i fer-les més curtes i profitoses per no sobrecarregar la xarxa
Primera sessió:
El dia d’abans de la primera sessió ABP us penjarem el cas problema a la carpeta compartida i a Moodle. De forma organitzada procurarem comentar el cas i decidir els objectius que treballarem per la següent sessió. Els objectius que cadascú treballi es compartiran al Drive abans de l’inici de la segona sessió.
Segona i tercera sessions:
Cadascun/a dels membres del grup anirà intervenint i comentant el material compartit.. Abans de finalitzar la segona sessió us enviarem els objectius del problema.
Les sessions d'ABP corresponents a Osteologia es duran a terme de forma presencial

ESCENARI DE TANCAMENT TOTAL:

Les activitats programades a la fitxa de l’assignatura s’organitzaran de la següent manera:

Per a les sessions magistrals, el professorat que te assignada cadascuna de les classes es farà responsable de posar a l’abast dels estudiants, mitjançant Moodle, material per facilitar la comprensió dels objectius corresponents a aquestes activitats i facilitar el seguiment de manera no presencial. Cada docent aportarà el material que consideri més adient en cada cas. Aquesta informació s’anirà posant a l’abast de l’alumnat de forma progressiva seguint l’ordre i la seqüència que estava establert a l’horari oficial de l’assignatura.

Per als tallers pràctics el professorat responsable de cadascuna d’aquestes activitats programades us farem arribar via Moodle material o eines virtuals que siguin d’utilitat per cobrir aquests objectius d’aprenentatge més pràctics (tutorials, imatges, enllaços...).

Les sessions ABP seran les programades al calendari i es faran de forma no presencial tal i com s'ha indicat en l'escenari anterior. També seràn online les sessions d'ABP d'osteologia


ESCENARI D'OBERTURA DE CENTRES DOCENTS SENSE RESTRICCIONS

Totes les activitats es faran presencials al centre docent segons el calendari i horaris establerts per la coordinació del centre.

TRACTAMENT D'ESTUDIANTS VULNERABLES O EN CONFINAMENT TEMPORAL

Aquests estudiants podran seguir totes les activitats docents programades de manera virtual en qualsevol dels escenaris. En el cas de les activitats pràctiques, si no es disposa de les eines tècniques per fer aquest seguiment de forma virtual, aquests alumnes rebran aquesta docència de igual manera que en l'escenari de tancament total del centre.



Modificació de l'avaluació:
ESCENARI D’OBERTURA DE CENTRES DOCENTS AMB AFORAMENT LIMITAT I MESURES SANITÀRIES DE SEGURETAT

En aquest escenari els exàmens seran presencials seguint les normes d'aforament limitat i de seguretat individual i col·lectiva marcades per les autoritats.
Es portaran a terme les activitats d’avaluació establertes en la fitxa de l’assignatura seguint el calendari d’exàmens aprovat pel Consell d’Estudis i mantenint-se els percentatges d’avaluació establerts.
-avaluació del treball a les sessions ABP: 40%
- avaluació sobre casos problema (examen ABP): 40%
- avaluació teòrica global: 20%
Es mantindrà la necessitat d’obtenir una nota mínima de 5.0 en cadascuna d’aquestes tres parts per poder aplicar els percentatges en la nota final
En cas de no superar aquesta nota en els blocs b. o c. l’alumnat tindrà dret a un examen de recuperació. L’avaluació del treball en sessions ABP no serà recuperable en cas de nota < a 5.

ESCENARI DE TANCAMENT TOTAL DELS CENTRES DOCENTS

L’avaluació es realitzarà completament online seguint les mateixes indicacions establertes per a l’avaluació en l’escenari d’obertura dels centres docents amb aforament limitat i mesures sanitàries de seguretat

Tutoria i comunicació:
La comunicació entre professorat i alumnat serà mitjançant la plataforma Moodle. S’utilitzaran els avisos i noticies i el correu electrònic.
Tots els alumnes tenen un/s tutor/s o tutora/es d’ABP assignats/ades per la coordinació d’estudis. Aquesta persona serà l’interlocutor inicial per qualsevol qüestió relacionada amb les tutories ABP. En cas de dubtes que el tutor/a no pugui resoldre l’alumne contactarà amb professorat de l’àrea de coneixement a la qual fa referència el dubte. Per això s’utilitzarà preferentment el fòrum de dubtes que tenim creat a cada àrea o, si és necessari, mitjançant correu electrònic dirigit a aquest docent (el tutor/a pot orientar l’alumne sobre la persona més indicada per resoldre aquella qüestió).
S’aconsella ser conscient que el professorat pot necessitar un temps per donar resposta a les qüestions que es puguin plantejar.