Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Teoria de l'arquitectura des del llegat del manierisme fins al segle XIX i la seva fortuna a la producció del segle XX. El curs se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat a partir de la revolució copernicana, proposant la lectura de les obres interpretes i generatives de nous llenguatges artístics que, a partir de l'arquitectura tardomedieval i renaixentista, confluiran en les hipòtesis programàtiques del moviment modern. És un programa vast, que abraça un recorregut de diversos segles; la lectura de la relació estricta entre les noves directius del pensament i l'expressió artística i arquitectònica es desenvoluparà analitzant les obres i personalitats - considerades majors o menors - que siguin significatives en l'exploració, evolució i definició d'aquest camí. El curs té, al seu torn, una història i una evolució: aquest programa és un pas més d'aquest mateix procés; en particular la relació entre l'actual crítica (i pràctica) de l'arquitectura i les diferents interpretacions de la història de l'art i de l'arquitectura seran un referent, una pedra de toc; les vàries lectures (que siguin les instrumentals de Robert Venturi com les anàlisis de Manfredo Tafuri, Bruno Zevi, Colin Rowe i Mario Carpo, així com les teories contemporànies a les obres analitzades) formaran un recorregut de literatura crítica paral·lel a l'anàlisi arquitectònica de les obres, en una lectura que uneix la interpretació estètica- constructiva de l'obra i del portat teòric que l'envolta, de les traces de les quals procedeix i de les traces que marca.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Marisa Garcia Vergara  / Francesco Ranocchi
Idioma de les classes:
Català (90%), Anglès (10%)

Competències

  • CB06 Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d'apunts a la restitució científica
  • CT05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE17 Coneixement adequat de: Les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics
  • CE18 Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura; Els mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia

Continguts

1. Florència, Roma, Milà; senyories, repúbliques i principats

2. De l’Humanisme al Manierisme

3. El llenguatge clàssic en Europa

4. Perpetuum mobile: Arquitectura Barroca part 1

5. Perpetuum mobile: Arquitectura Barroca part 2

6. Giovan Battista Piranesi i Roma en el segle XVIII

7. L'heterodoxia dels signes: França, Anglaterra i Alemanya en el segle XVIII

8. Renúncies del llenguatge al temps de la màquina. El cas de John Soane a la Londres del segle XIX.

9. Arquitectura de vidre i fer. William Morris i les Arts and Crafts. Gottfried Semper

10. Das Englische Haus: investigacions entorn al cottage anglès. Phillip Webb, Norman Shaw, Charles Voysey i el seu llegat a Edwin Lutyens.

11. L'Art Nouveau; Gaudí i l’arquitectura catalana; Wagner, Loos i els primers moderns.

12. L’arquitectura de l’occident americà: utopies, transcendentalisme, Escola de Chicago, Arquitectura Orgànica.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 32,00 24,00 56,00
Prova d'avaluació 0 10,00 4,00 14,00
Tutories de grup 3,00 2,00 0 5,00
Total 3,00 44,00 28,00 75

Bibliografia

  • Venturi, Robert (1978 ). Complejidad y contradicción en la arquitectura (2ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Venturi, Robert (1998 ). Aprendiendo de Las Vegas : el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica . México: Gustavo Gili. Catàleg
  • Rowe, Colin (DL 1999 ). Manierismo y arquitectura moderna y otros ensayos (3a ed.). Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Wittkower, Rudolf (1979 ). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos . Barcelona: Gili. Catàleg
  • Tafuri, Manfredo (1980). L'architettura dell'Umanesimo. Roma-Bari: Laterza. Catàleg
  • Tafuri, Manfredo (1980). La Sfera e il Labirinto. Turin: Einaudi. Catàleg
  • Zevi, Bruno (1997). Storia e Controstoria dell'Architettura in Italia. Roma: Newton.
  • Ranocchi, Francesco (2015). L'arquitectura: de la societat de l'espectacle a l'era de les xarxes. L'architettura: dalla società dello spettacolo all'era delle reti.. Recuperat , a https://www.tesisenred.net/handle/10803/402894#page=1
  • Summerson, John (1953). Architecture in Britain 1530-1830. Penguin Books. Catàleg
  • Kaufmann, Emil (1955). La Arquitectura de la Ilustracion. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Vidler,Anthony (1997). El espacio de la Ilustración. Alianza. Catàleg
  • Watkin, David (2001). HISTORIA DE LA ARQUITECTURA OCCIDENTAL. KONEMANN / H.KLICZKOWSKI.
  • Prestinenza Puglisi, Luigi (2019). La storia dell'architettura 1905-2018. Luca Sossella.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes expositives. presència activa 39 No
Classes pràctiques. Treball de recerca tutoritzat pel professor, consistent en l’elaboració d'estudis analítics de l’arquitectura dels períodes i autors estudiats al curs. Els estudiants, en grups de dos, hauran d'escollir un dels temes tractats i desenvolupar una anàlisi crítica de les obres que considerin de referència.
Es valorarà la presentació puntual del treballs en les dates fixades. S'avaluarà el procés i el resultat final, en funció del grau de compliment dels objectius plantejats, la correcció del anàlisi i la seva coherència formal. 22 No
Examen relacionat amb la teoria impartida a classe des del primer fins al darrer dia del curs.
Com en el cas de les sessions pràctiques, els estudiants hauran de realitzar un petit assaig, sobre un dels temes tractats, aquesta vegada individualment, utilitzant una personal interpretació de la metodologia d'anàlisi treballada al llarg del curs
Assaig: presentació d'un text crític i seva exposició oral. Es valorarà: qualitat analítica i explicativa; capacitat de síntesi; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; originalitat i interpretació personal. Exposició oral fluida. 39

Qualificació

Per aprovar el curs és indispensable presentar i aprovar tots els treballs assignats i aprovar l’examen final.

La nota final de l'assignatura s'obté a partir de:

1- Examen:
producció d'un assaig; es valorarà: qualitat analítica i explicativa; capacitat de síntesi; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; interpretació personal; exposixió oral fluida

2. Pràctiques:
Treball d’anàlisi espacial i volumètric. Es valorarà:
exhaustivitat en la recerca d’informació; pertinença i qualitat analítica i explicativa; estructura correcta del treball escrit i gràfic; qualitat de redacció i qualitat gràfica de la presentació del treball.

3. Participació a les classes teòriques.


Tots els treballs i exercicis d'avaluació o exercicis que es proposin i que no siguin presentats en els terminis establerts seran qualificats amb una nota de 0 punts i no es podran recuperar.
Les pràctiques d'aula no són recuperables.
L'examen és recuperable durant el període de recuperació establert en el calendari acadèmic.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat equival a no haver entregat els treballs sol•licitats durant el curs, tot i haver realitzat entregues parcials, o no haver realitzat l'examen final.

No presentat equival a la no assitència i participació activa a classes, a la no presentació dels treballs pràctics o de recerca, o a la no realització de l'examen.

L'assistència a l'examen (sense entrega de la proba) no es considerarà com No Presentat.

Avaluació única:
L'estudiant pot optar per fer un examen final únic.
L'examen final constarà en la presentació de forma individual dels assaigs de les pràctiques i del treball final, en un únic lliurament, i en la seva exposició oral.
Es valorarà: en l'escrit: qualitat analítica i explicativa; escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica; argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals; originalitat; en la prova oral: capacitat de síntesi, capacitat de comunicació d'idees complexes, aplicació dels conceptes i rigor crític.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Tutories virtuals dins de l'horari de classe.
Tutories individuals o per a petits grups previa concertació de data i hora per correu electrònic per part dels estudiants.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

En el cas de no poder concertar interaccions presencials, aquestes seran no presencials.
Vies de comunicació amb els estudiants matriculats:
1-Fòrum d'avisos i notícies del Moodle de l'assignatura
2-Correu electrònic institucional
3- Vídeo conferències per Meet institucional

Observacions

El curs de Composició II se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat a partir de la revolució copernicana, proposant la lectura de les obres interpretes i generatives de nous llenguatges artístics que, a partir de l'arquitectura tardomedieval i renaixentista, confluiran en les hipòtesis programàtiques del moviment modern.

Assignatures recomanades

  • Composició 1
  • Fonaments d'art 1
  • Fonaments d'art 2
  • Història de l'art i l'arquitectura 1

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.