Estudia

• Fer una selecció qualitativa del material més adequat (metàl·lic, polímer o ceràmic) segons els requeriments de la peça o component
• Posar en relació les propietats d'un material amb la seva estructura
• Ser capaç d'anticipar les possibles causes de fractura d'un element estructural
• Determinar el comportament mecànic dels materials a partir d'assaigs experimentals
• Deduir la microestructura d'un aliatge a partir del seu diagrama de fases
• Plantejar els possibles mètodes de conformació per a una peça d'un material determinat (metàl·lic, ceràmic o polímer)
• Escollir l'aliatge metàl·lic més adequat a una determinada aplicació
• Decidir el tractament tèrmic més adequat per a assolir les propietats mecàniques desitjades
• Desenvolupar una intuició sobre la composició de peces reals, el seu procés de conformació i les seves propietats

1. - FONAMENTS

          1.1. Introducció

          1.2. Enllaç químic i classificació dels materials

2. - PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS ESTRUCTURALS

          2.1. Deformació elàstica i deformació plàstica

          2.2. Fractura dels materials

          2.3. Comportament mecànic i temperatura.

3. - ESTRUCTURA DELS MATERIALS

          3.1. Descripció de l´estructura dels materials.

          3.2. Predicció de l´estructura. Diagrames d´equilibri.

          3.3. Difusió.

          3.4. Solidificació.

4. - MATERIALS METÀL.LICS.

          4.1. Conformació dels materials metàl.lics.

          4.2. Aliatges base Cu.

          4.3. Aliatges base Al

          4.4. Aliatges base Fe.

5. - MATERIALS CERÀMICS.

          5.1. Processat dels materials ceràmics.

          5.2. Propietats dels materials ceràmics

          5.3. Ceràmiques tradicionals i vidres

          5.4. Ciment i Formigó.

6. - MATERIALS POLIMERS.

          6.1. Classificació i estrucutra dels polimers

          6.2. Propietats mecàniques

          6.3. Termoplàstics, termoestables, elastomers i composits

• Callister, William D (1995). Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales. Barcelona [etc.]: Reverté.
• Smith, William Fortune (cop. 1998). Fundamentos de la ciencia e ingeniería de materiales. Madrid [etc.]: McGraw-Hill.
• Askeland, Donald R (cop. 2001). Ciencia e ingeniería de los materiales. Madrid: International Thomson Editores.
• Shackelford, James F (1995). Ciencia de materiales para ingenieros. México [etc.]: Prentice Hall Hispanoamericana.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Classes de teoria, problemes i pràctiques.
Classes d´aula 4 h. setmana, aprox. 2 h. de teoria i 2 h. de problemes-exercicis.
Classes de pràctiques: 6 pràctiques de dues hores cada una. De cada pràctica hi ha qüestions que no cal entregar tot i que son la base de les preguntes a l´examen.
Avaluació:
Examen propi de cada convocatoria. Hi ha examen de teoria que conforma el 80% de la nota total i a continuació examen de pràctiques amb una aportació del 20 % a la nota total. No es poden aprovar parts independents i cal aprovar-les individualment per poder aprovar l´assignatura.

Es fara una prova al final del Bloc de teoria 3 d'Estructura dels Materials, aquesta prova es de caracter voluntari. La nota = N d´aquest examen pot suposar un “plus” o increment a la nota que es tregui a l´examen de la part de teoria de la primera convocatòria segons : Plus a l´examen de la part teòrica de la 1ª Convocatòria = ( N – 5 ) x 2 : 10 de tal manera que per exemple una nota de 9 en aquesta prova-examen, es a dir per N = 9 pot suposar un plus, es a dir increment de la nota de la primera convocatòria equivalent a : ( 9-5 ) x 2 : 10 = 0,8 punts, qualsevol nota inferior a 5 no comportarà plus ni disminució de la nota que es tregui de la part de teoria de la primera convocatòria.

La fixa de l'assignatura és la d'un curs normal donat que els alumnes aqui matriculats teniu dret a examens sense docéncia, l'avaluació s'adaptara a aquesta situació.

Prerequisits:
Cap