Estudia

• 1er.) Introduir l’alumne en el món de la construcció per mitjà del coneixement dels materials més utilitzats en la construcció. Aquest coneixement ha d’incloure els materials clàssics i els més moderns. No cal oblidar la importància de les actuacions en edificis construïts per fer manteniment o rehabilitació. I així, al costat del coneixement de nous materials, de noves tecnologies de fabricació i aplicació, es procurar establir equivalències i comparacions amb els materials clàssics. 2on.) El programa ha estat elaborat a partir del fet que els alumnes que entren en el seu estudi tenen pocs coneixements de construcció. Així mateix el contingut d’aquest programa s’ha coordinat amb els programes de les altres matèries de la mateixa àrea de coneixement i d’una forma molt especial amb les de Construcció (Elements Constructius, Sistemes Constructius i Procés Constructiu). El contingut del programa ha estat també contrastat amb el d’altres Escoles d’Arquitectura Tècnica de l’Estat. 3er.) L’estudi dels Materials de Construcció s’imparteix en dos cursos: El primer curs es divideix en set parts (2 hores de teoria a la setmana) 1ª) Propietats generals dels materials 2ª) Les roques a la construcció 3ª) Ceràmica 4ª) Conglomerants (guix, calç, ciment,...) 5ª) Morters 6ª) Formigons 7ª) Acers El segon curs (Materials i Control de Qualitat) inclou: 1ª) Assaigs 2ª) Materials Orgànics (fusta i suro) 3ª) Materials bituminosos 4ª) Plàstics 5ª) Pintures 6ª) Vidres 7ª) Sòls 8ª) Construcció sostenible 9ª), 10ª), 11ª), 12ª, 13ª) i la 14ª) Temes de Control de Qualitat 4art.) Les pràctiques són una part important del programa. (Una hora setmanal) Per disposar de temps suficient per fer les pràctiques es fa una classe cada dues setmanes, de dues hores. El contingut de les pràctiques està directament relacionat amb les classes de teoria. Es fan en 6 grups de 25 alumnes aproximadament. L’assistència a les pràctiques és obligatòria i s’exigeix una assistència (mínima) al 75% de les classes. 5è.) Fora de l’horari de classe de pràctiques cada alumne, en grups de 5 (màxim), amb l’ajuda d’un laborant de laboratori participarà en 2 pràctiques (una per quadrimestre) que lliurarà resoltes amb l’informe corresponent en l’examen quadrimestral. 6è.) Per cada tema l’alumne rebrà uns apunts-guia. 7è.) Bibliografia. Amb cada tema i conjuntament amb els apunts-guia es donarà la Bibliografia corresponent al tema.

1. PROGRAMA DE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ I

2. PRIMERA PART.- PROPIETATS GENERALS DELS MATERIALS

3. Tema 1 - Propietats físiques.

4. Densitat.

5. Porositat.

6. Compacitat.

7. Absorció.

8. Permeabilitat.

9. Capil·laritat.

10. Resistència a la glaçada.

11. Granulometria.

12. Propietats tèrmiques.

13. Exercicis.

14. Tema 2 -Propietats mecàniques.

15. Concepte de Tensió.

16. Resistència a la tracció.

17. Resistència a la compressió.

18. Resistència a l'esforç tallant.

19. Resistència a la torsió.

20. Resistència a la flexió.

21. Duresa.

22. Resistència a l'abrasió.

23. Exercicis.

24. Tema 3 -Deformacions.

25. Elasticitat.

26. Plasticitat.

27. Fragilitat.

28. Exercicis.

29. Tema 4 - Concepte d'assaig: les seves classes.

30. Assaigs físics, químics i organolèptics.

31. Normalització d'assaigs.

32. Valor mig i Valor característic.

33. Exercicis.

34. SEGONA PART.- LES ROQUES A LA CONSTRUCCIÓ

35. Tema 5 -Generalitats i classificació.

36. Roques ígnies.

37. Roques estrato-cristal·lines.

38. Roques sedimentàries.

39. Pràctiques de reconeixement.

40. Tema 6 -Propietats de les roques:

41. Estructura, fractura, duresa, cohesió, densitat, compacitat, porositat, permeabilitat, capil·laritat, resistències mecàniques, resistència a l'abrasió, propietats tèrmiques, resistència a la glaçada, resistència al foc, durabilitat.

42. Tema 7 -Extracció de les roques: Pedreres.

43. Treball de les pedres.

44. Obres de pedra.

45. Formes de les pedres.

46. Fàbriques de pedra.

47. Defectes de les obres de pedra.

48. TERCERA PART.- CERÀMICA

49. Tema 8 -Productes de terra cuita.

50. Notes històriques.

51. Matèries primeres.

52. Fabricació.

53. Pràctiques de fabricació.

54. Tema 9 -Maons i teules.

55. Classificació.

56. Dimensions.

57. Peces especials.

58. Refractaris.

59. Tema 10 -Propietats i assaigs de maons, teules i demés peces.

60. Aspecte.

61. Densitat.

62. Porositat.

63. Absorció d'aigua.

64. Permeabilitat.

65. Resistència mecànica.

66. Resistència a la intempèrie.

67. Eflorescències.

68. Tema 11 - Rajoles.

69. Fabricació.

70. Propietats.

71. Formes i mides.

72. Gres.

73. Fabricació.

74. Propietats.

75. Formes i mides.

76. Tema 12 - El tapial.

77. Notes històriques.

78. Classes.

79. QUARTA PART.- CONGLOMERANTS

80. Tema 13 -Físico-Química dels processos aglomerants.

81. Les argiles.

82. Els betums.

83. Els conglomerants càlcics.

84. Tema 14 - EL GUIX. Propietats generals.

85. Tipus de guixos i els seus usos.

86. Temps d'utilització i adormiment.

87. Resistències.

88. Expansió i contracció diferencials.

89. Permeabilitat.

90. Adherència.

91. Resistència al foc.

92. Acció del guix sobre el ferro i el ciment portland.

93. Matèries primeres i procés d'obtenció industrial.

94. Anàlisis químiques.

95. Assaigs físics.

96. Exercicis.

97. Pràctiques de fabricació.

98. Assaigs.

99. Tema 15 -LA CALÇ GRASSA O AÈRIA.

100. Notes històriques.

101. Naturalesa de la calç.

102. Nomenclatura.

103. Matèries primeres i processos d'obtenció industrial.

104. Classificació.

105. Característiques i aplicacions.

106. Exercicis.

107. Pràctiques de fabricació.

108. Assaigs.

109. Tema 16 -LA CALÇ HIDRÀULICA.

110. Propietats generals.

111. Matèries primeres i processos d'obtenció industrials.

112. Classificació.

113. Característiques i aplicacions.

114. Exercicis.

115. Tema 17 -CIMENTS NATURALS.

116. Definició. Obtenció industrial.

117. Classes de ciments naturals.

118. Característiques i aplicacions.

119. Tema 18 -CIMENT PORTLAND.

120. Notes històriques. Procés de fabricació. Matèries primeres.

121. El cru.

122. La clinkerització.

123. Acabat del ciment.

124. Addicions actives: classes, definició, característiques.

125. Tema 19 -Classes de ciments i els seus usos.

126. Tema 20 -Interpretació físico-química de l'adormiment i enduriment dels ciments portland.

127. Exercicis.

128. Assaigs.

129. CINQUENA PART.- MORTERS

130. Tema 21 - Resum històric.

131. Definició. Ús.

132. Classificació dels morters.

133. Morter de guix.

134. Morters de calç.

135. Morters de ciment. Morters mixtos. Morters especials. Generalitats i ús.

136. Tema 22 -Components dels morters.

137. Conglomerants.

138. Aigua.

139. Additius.

140. Tema 23 -Sorres. Definició. Classificació.

141. Densitats.

142. Humitat.

143. Impureses.

144. Forma.

145. Granulometria.

146. Mòdul granulomètric.

147. Condicions de la granulometria d'una sorra segons norma vigent.

148. Mescles idònies.

149. Exercicis.

150. Assaigs.

151. Tema 24 - Característiques dels morters.

152. Porositat.

153. Facilitat de treball.

154. Resistències.

155. Durabilitat.

156. Plasticitat.

157. Amassat.

158. Temps d'utilització.

159. Tema 25 - Dosificació en pes i volum.

160. Correcció d'humitat.

161. Exercicis.

162. Pràctiques de confecció de morters.

163. Tema 26 - Formigons.

164. Generalitats.

165. Nomenclatura.

166. Components del formigó: ciment, aigua, àrids i additius.

167. Tema 27 - Àrids.

168. Generalitats.

169. Substàncies perjudicials.

170. Propietats.

171. Granulometria.

172. Assaigs.

173. Tema 28 - Dosificació del formigó: Pel mètode de Fuller.

174. Pel mètode de Bolomey.

175. Pel mètode de la Peña.

176. Dades pràctiques.

177. Exercicis.

178. Pràctiques de confecció de formigons.

179. Tema 29 - Formigons actuals.

180. Formigons d'alta resistència.

181. Característiques.

182. Dosificació.

183. Assaigs.

184. Tema 30 - Additius.

185. Modificadors d'adormiment i enduriment.

186. Plastificants, superplastificants, fluidificants i superfluidificants.

187. Airejants.

188. Impermeabilitzants.

189. Colorants.

190. Anticongelants.

191. Assaigs.

192. Tema 31 - Propietats del formigó fresc. Consistència: Con d'Abrams.

193. Docilitat.

194. Homogeneïtat.

195. Pràctiques de laboratori.

196. Tema 32 - Generalitats.

197. Minerals.

198. Obtenció dels metalls.

199. Propietats dels metalls.

200. Tema 33 - Ferro.

201. Generalitats.

202. Matèries primeres.

203. Obtenció del ferro.

204. Fosa.

205. Formes comercials.

206. Tema 34 - Ferro dolç. Acer: classes.

207. Acers al forn elèctric.

208. Perfils d'acer laminats.

209. Perfils i xapes d'acer conformats.

210. Característiques mecàniques.

211. Composició química.

212. Formes comercials.

213. Tema 35 - Tipus d'acer d'ús corrent en formigó armat: barres.

214. Característiques mecàniques.

215. Pràctiques d'identificació.

216. Tema 36 - Metalls no fèrrics: Alumini, Plom, Zinc, Coure, Estany.

217. Aliatges.

218. Propietats i formes comercials.

• Houben, Hugo, Guillaud, Hubert, (1994). Earth construction : a comprehensive guide. London: Intermediate Technology Publications.
• Davis, Malcolm, (1994). How to make low-cost building blocks : stabilized soil blocktechnology. London: Intermediate Technology Publications.
• Minke, Gernot (DL 2001). Manual de construcción en tierra : la tierra como materialde construcción y su aplicación en la arquitecturatradicional. Montevideo: Nordan-Comunidad.
• Font i Mezquita, Fermín, Hidalgo i Chulio, Pere (1991). El Tapial : una tècnica constructiva mil·lenària (2a. ed.). [Castelló]: Fermín Font i Mezquita i Pere Hidalgo i Chulio.
• Bauluz del Río, Gonzalo, Bárcena Barrios, Pilar, (1992). Bases para el diseño y construcción con tapial. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes.Secretaría General Técnica.
• Centre de recherche et d'applicatin. Terre, Doat, P. (1995). Construire en terre (3e éd., rev., corr. et mise a jourà jour). Paris: L'Harmattan.
• Des architectures de terre : ou l'avenir d'une traditionmillénaire (DL 1982). [Paris]: Centre Georges Pompidou.
• Seminario Iberoamericano de construcción con tierra (2n : 2003 : Madrid), , , ([2003]). II Seminario Iberoamericano de construcción con tierra :libro de resúmenes : Escuela Técnica Superior deArquitectura de Madrid : 18 y 19 de septiembre de 2003. [Madrid]: Mairea Libros.
• Encuentro de Trabajo Sobre la Tierra Como Material de Construccion (1r : 1985 : Navapalos) (1986). Navapalos 85 : I Encuentro de trabajo sobre la tierra comomaterial de construcción. Madrid: Inter-Acción.
• , , , (1987). La Tierra, material de construcción. [Madrid: Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y delCemento].
• Zerhouni, Selma, Guillaud, Hubert, Mouyal, Élie (cop. 2001). L'Architecture de terre au Maroc. Paris: ACR Édition.
• Bulletin d'information (199.?-). Maison Levrat, Parc Favallier: Villefontaine Cedex (France).
• Bourgeois, Jean-Louis, Pelos, Carollee, Davidson, Basil (1996). Spectacular vernacular : the adobe tradition (2nd ed.). New York: Aperture Foundation Inc..

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Exercicis pràctics al Laboratori de Materials
Tipus d'exàmens:
Avaluació continuada al llarg del curs a través de les pràctiques i de proves de coneixemnt.

Les pràctiques es realitzen al Laboratori de Materials d'acord amb el temari de la teoria.