Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estudi de la humanitat en l’època prehistòrica en el seu contexte cronològic, geogràfic i ambiental, amb referència especial a la prehistòria d’Espanya.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball

Altres Competències

  • Consciència crítica de la relació entre els fets i processos actuals i el passat
  • Capacitat de comunicar-se oralment i escriure en el propi idioma utilitzant la terminologia, les tècniques i les diverses classes de l’escriptura historiogràfica
  • Capacitat d’identificar i utilitzar apropiadament fonts d’informació per a la recerca històrica
  • Coneixement de l’estructura diacrònica general del passat
  • Consciència de les diferents perspectives historio-gràfiques en els diversos períodes i contextos
  • Consciència que el debat i la recerca històriques estan en contínua construcció
  • Capacitat per contextualitzar els processos històrics defugint el presentisme i l’anacronisme
  • Capacitat de llegir, resumir i analitzar textos historiogràfics
  • Saber explicar els principals conceptes relacionats amb la prehistòria, especialment els explicitats en els continguts.
  • Saber reconèixer i classificar les principals evidències arqueològiques de la prehistòria, ja siguin restes humanes, de cultura material o manifestacions simbòliques.
  • Adquirir una visió sintètica de les grans etapes del desenvolupament de les societats prehistòriques des de l'origen de la humanitat fins a la difusió de l'escriptura.
  • Comprendre i saber donar raó de les bases conceptuals i arqueològiques de les hipòtesis que expliquen els canvis en les societats prehistòriques.

Continguts

1. Introducció

          1.1. El concepte de prehistòria. Història, prehistòria i arqueologia prehistòrica. Les bases de la prehistòria: les ciències naturals, l’arqueologia i l’antropologia. Les subdivisions de la prehistòria.

          1.2. Història de la prehistòria. Els mites de l'origen de l'home i de la civilització en pobles primitius i antics. La Bíblia i l’origen de l’home. Idees sobre els orígens de la humanitat des d’època medieval fins a la primera meitat del segle XIX.

          1.3. Darwin, Lyell, Boucher de Perthes i l’any admirable de 1859. La prehistòria a la segona meitat del segle XIX. La prehistòria al segle XX.

2. La recerca de les societats prehistòriques en el seu marc ecològic i cronològic

          2.1. L’arqueologia prehistòrica. Jaciments prehistòrics. L’excavació prehistòrica. La reconstrucció de l’economia, la tecnologia i l’organització social de la prehistòria gràcies a l’arqueologia i les ciències naturals i socials.

          2.2. El quaternari. Plistocè i holocè. Les glaciacions i els estadis del plistocè. Paleotemperatures. Paleomagnetisme. Terrasses marines. Terrasses fluvials. Loes, travertins i altres terrenys quaternaris. Flores i faunes del plistocè. El final dels temps glacials. Les variacions climàtiques de l'holocè.

          2.3. La datació del passat. Datacions històriques i arqueològiques. Datacions relatives i absolutes. La datació radiocarbònica. Potasi-argó i argó-argó.

          2.4. Altres mètodes de datació absoluta basats en la radioactivitat. La dendrocronologia. Varves i altres mètodes de datació no basats en la radioactivitat.

3. L’origen de l’home

          3.1. La recerca dels orígens. Les idees sobre l’origen de l’home. Els llocs. Els protagonistes. Els mètodes de l’antropologia física. L’aportació de la genètica.

          3.2. El lloc de l'home a la naturalesa. Els primats actuals. Els antropoides fòssils. L'hominització.

          3.3. Els homínids. Els homínids africans: Sahelanthropus, Orrorin, Ardipithecus, Australopithecus, Kenyanthropus, Paranthropus, Homo.

          3.4. L’home al Vell Món: Homo ergaster, Homo erectus, Homo antecesor, Homo heidelbergensis, Homo neandertalensis. Origen i expansió d’Homo sapiens, l’home modern.

4. La humanitat caçadora i recol·lectora. Característiques generals

          4.1. Economia de l'edat de pedra. Les formes de subsistència: recursos animals i recursos vegetals. Caçadors o carronyaires. La cacera al paleolític. El problema de la recol·lecció paleolítica. Els models etnogràfics.

          4.2. Tecnologia paleolítica. Indústria lítica: matèries primeres, cadenes operatives, útils i tipologies. Senyals d'ús i experimentació. Els útils més característics del paleolític inferior i mitjà. Els nous útils del paleolític superior i l'epipaleolític. La indústria òssia i les altres indústries. Cabanes, tendes, llars i altres estructures.

          4.3. Societats caçadores i recol·lectores. Nomadisme i sedentarisme. Ús del territori. Parades de caçador i campaments base. Les bandes de caçadors, societats igualitàries? Art prehistòric, art paleolític i art dels homes caçadors: diversitat i centres. Les religions del paleolític. Les sepultures.

5. Paleolític i epipaleolític al món

          5.1. Àfrica. Els primers jaciments. El nord d’Àfrica: acheulià, aterià i epipaleolític. Caçadors plistocènics al sud del Sàhara: Early, Middle i Late Stone Age. Els últims caçadors i recol·lectors africans.

          5.2. Europa. El paleolític inferior. Els primers jaciments europeus. El paleolític inferior a Europa.

          5.3. El paleolític inferior a Catalunya i a la península Ibèrica.

          5.4. Europa. El paleolític mitjà. Homo neandertalensis i el paleolític mitjà. Del paleolític mitjà al paleolític superior a Europa.

          5.5. El paleolític mitjà a Catalunya i a la península Ibèrica.

          5.6. Europa. El paleolític superior. Les civilitzacions d'Europa occidental durant el paleolític superior: aurinyacià, gravetià, solutrià i magdalenià.

          5.7. El paleolític superior a Catalunya i a la península Ibèrica.

          5.8. Europa. L'art quaternari. L'art rupestre paleolític. Característiques i distribució. Art de les coves. Art a l’aire lliure. Cronologia i interpretacions.

          5.9. Art moble. Art paleolític a la península Ibèrica.

          5.10. Europa. Epipaleolític i mesolític. L’epipaleolític i el canvi en les estratègies de subsistència. L'epipaleolític a Europa. Els últims caçadors i recol·lectors europeus. L'epipaleolític a Catalunya i a la península Ibèrica.

          5.11. Caçadors d'Àsia i Oceania. El Pròxim Orient. El paleolític a l'Àsia central i meridional. Àsia oriental. Àsia septentrional i Beríngia. El poblament d'Austràlia i Melanèsia. Els caçadors australians i llurs mitjans de subsistència, vida social i art.

          5.12. Caçadors d'Amèrica. El poblament d'Amèrica. Els paleoindis del plistocè final. Caçadors i recol·lectors arcaics d’Amèrica. Prehistòria de l'àrtic. Els inuït.

          5.13. Caçadors i recol·lectors postpaleolítics

6. La humanitat prehistòrica agricultora i ramadera.

          6.1. Agricultura i ramaderia prehistòriques. Origen i causes del neolític: història d'un debat. L'origen de les plantes cultivades. Animals salvatges i domesticats. L’evolució de les tècniques agrícoles.

          6.2. Indústries i tecnologies domèstiques. Indústria lítica tallada. Indústria òssia. Indústria lítica polimentada: útils i atuells. Morters i molins. La cistelleria. El teixit. Conservació i manipulació d'aliments. Les arts del foc: La ceràmica, la calcinació de roques calcàries i de guix. La mineria del sílex i d'altres roques. L'hàbitat sedentari: cases, poblats, graners, sepultures.

7. Neolític arreu del món

          7.1. Orient Pròxim. L'epipaleolític. Plantes i animals domèstics originaris de l’Orient Pròxim. El neolític preceràmic. El neolític ceràmic. El calcolític. De la prehistòria al naixement de l'escriptura i de la civilització.

          7.2. Europa: el neolític. La difusió del neolític per Europa i el problema indoeuropeu. Plantes i animals domèstics originaris d’Europa. El neolític de Catalunya i de la península Ibèrica. L’art prehistòric de l’holocè. L’art de les serralades mediterrànies.

          7.3. Europa: el megalitisme. Concepte, tipus de construccions megalítiques i distribució. Les societats megalítiques. L’art megalític.

          7.4. Amèrica. L'origen de l'agricultura a Mesoamèrica. Pagesos prehistòrics de Nordamèrica i Sudamèrica.

          7.5. Àfrica. L’origen de les activitats productives a l’Àfrica. Pagesos i ramaders africans. L’art prehistòric del Sàhara i d’altres lloc africans,

          7.6. Agricultura i ramaderia prehistòriques a l'Àfrica subsahariana.

          7.7. Àsia. La prehistòria d’Àsia septentrional i central a l’holocè.

          7.8. Plantes, animals domèstics i neolitització a l’Àsia meridional i oriental.

          7.9. Oceania. L'origen de l'agricultura i les societats agrícoles a Nova Guinea i Melanèsia. El poblament de Micronèsia i Polinèsia.

8. La humanitat prehistòrica metal·lúrgica, jeràrquica i urbana

          8.1. Societats i assentaments. Les etapes culturals. El concepte de calcolític, edat del bronze i edat del ferro. De les bandes a les societats jeràrquiques. L’ocupació i l'ús del territori. L'origen de l’estat, la guerra i la violència social. Pràctiques funeràries. Les divinitats. Arts de la protohistòria.

          8.2. Tecnologia. La mineria del coure i dels altres minerals. La metal·lúrgia del bronze. El ferro.

9. L’edat dels metalls

          9.1. Europa: el calcolític. Les civilitzacions calcolítiques a Europa. El vas campaniforme. El cas d’Ötzi. El calcolític i el megalitisme a Catalunya i a la península Ibèrica.

          9.2. Europa: l’edat del bronze. L’edat del bronze al Mediterrani. L’edat del bronze a l’Europa atlàntica, central i nòrdica. L'edat del bronze a la península Ibèrica. Els gravats rupestres de Galícia i altres arts prehistòriques holocèniques de la península ibèrica. L’art dels Alps i altres arts d’Europa. El final de l’edat del bronze: de l'edat del bronze a l'edat del ferro.

          9.3. Europa: l’edat del ferro. Les colonitzacions i les primeres fonts escrites. La primera edat del ferro. La civilització de Hallstatt.

          9.4. La segona edat del ferro. Europa celta. El món germànic.

          9.5. Les colonitzacions y la primera edat del ferro a la península Ibèrica. Els pobles ibèrics. Pobles celtibèrics i del nord-oest. Les llengües de l’Hispania preromana.

          9.6. Civilitzacions prehistòriques complexes. Asia. Àfrica. La prehistòria recent del Magreb, Egipte, Núbia i el Sàhara. La prehistòria de les illes Canàries. Civilitzacions prehistòriques d’Amèrica.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Sessió participativa 80,00 123,00 203,00
Sessió pràctica 50,00 67,00 117,00
Tutories de grup 6,00 20,00 26,00
Total 136,00 210,00 346

Bibliografia

  • La Prehistoria en el mundo, : nueva edición de La Prehistoria de André Leroi-Gourhan (2002). Madrid: Akal.
  • Menéndez, Mario, Jimeno, Alfredo, Fernández, Víctor M (cop. 1997). Diccionario de prehistoria. Madrid: Alianza.
  • Arsuaga, Juan Luis de (1999). El Collar del neandertal, : en busca de los primeros pensadores (3ª ed). Madrid: Temas de hoy.
  • Guilaine, Jean, Zammit, Jean (2002). El Camino de la guerra, : la violencia en la prehistoria. Barcelona: Ariel.
  • Unidades didácticas de prehistoria (1996). Madrid: UNED.
  • El Amanecer de la humanidad, : los primeros humanos (1994). Madrid [etc.]: Debate [etc.].
  • Más allá de África, : las primeras migraciones (1994). Madrid [etc.]: Debate [etc.].
  • De la piedra al bronce, : cazadores, recolectores en Europa, África y Oriente medio (1994). Madrid [etc.]: Debate [etc.].
  • Pueblos de la Edad de Piedra, : exploradores y agricultores de Asia, América y el Pacífico (1995). Madrid [etc.]: Debate [etc.].
  • Encyclopedia of prehistory (cop. 2001). New York [etc.]: Kluwer Academic Plenum Publishers.
  • Historia universal Planeta (1991-1994). Barcelona: Planeta.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes teòriques que presentaran els conceptes essencials de la Prehistòria Examen escrit, part teòrica 40
Classes pràctiques sobre les fòssils, la cultura material, les tècniques i la simbologia de la Prehistòria en el seu context Examen escrit, part pràctica 10
La reconstrucció de l'ambient, la cronologia, l'economia i les tècniques prehistòriques a través de l'excavació arqueològica Examen escrit, part pràctica 10
Visites a museus, jaciments i excavacions. Es tindrà en comte juntament amb l'assitència regular a classe 10
Treball de Prehistòria. Recerca de la informació i presentació dels resultats S'avaluarà la part formal, el contingut i la presentació oral 20
Lectures de llibres i articles. Recerques entre les fonts d'informació sobre la prehistòriaa biblioteques, museus i bases de dades Examen escrit 10

Qualificació

L'estudiant té vàries opcions.

a) Sumar-se al règim de l'assignatura del mateix nom del grau, que també és de primer curs. En aquest cas seguirà el mateix règim que els estudiants de grau:
L'avaluació serà contínua durant el curs. Consistirà en dues proves escrites, una al primer semestre i l'altra al segon, per avaluar la primera activitat (classes teòriques) i l'última (lectures); en dues proves més orals o escrites que consistiran en la identificació d'imatges de la cultura material o simbòlica de la Prehistòria (segona activitat) i la resolució de problemes (tercera activitat)(20%). La nota es complementarà amb l'avaluació de l'execució i presentació d'un treball (20%), i la participació i assistència a classe i a les excursions i visites (10%).

b) Realitzar dues proves escrites, una de primer i l'altra de segon semestre, on serien avaluades les activitats 1,2,3 i 5 (80%),i fer un treball (20%)

c) Limitar-se a l'examen final

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
En el cas que l'estudiant faci avaluació continuada, serà No Presentat si no té nota de dues de les cinc avaluacions que consisteixen en proves orals o escrites o en presentació d'un treball.

En les altres opcions, serà No Presentat l'estudiant que no tingui nota en una de les avaluacions

Observacions


Lectures obligatòries, sobre les qual tindran lloc dos debats:

ARSUAGA José Luís: El collar del Neandertal. Ed. Temas de hoy, Madrid, 1999, 311 pp.

GUILAINE Jean, Jean ZAMMIT: (Le sentier de la guerre. Visages de la violence préhistorique. Éditions du Seuil, Paris, 2001, 384 pp.) El camino de la guerra. La violencia en la prehistoria. Ariel Prehistoria, Ed. Ariel, Barcelona, 2001, 283, 61 figs.

Recomanacions:

Són molt útils uns bons coneixements de geografia física universal.

També són útils uns bons coneixements d'anglès i de francès. L'estudiant farà bé de no abandonar mai aquest aspecte de la seva formació.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.