Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
En el quart centenari de la mort del pintor, l'assignatura porposa una introducció a l'obra de Michel Angelo da Merisi i al context en el qual la creà. Això significa que la matèria abordarà questions com ara la caracterització d'aquella proposta tan innovadora i transgressora --el debat sobre les seves arrels religioses i culturals; el debat sobre la força presuassiva del relat verídic contra el relat "de ficció" --un debat ben actual; i l'estudi de la Roma contemporània, especialment el de l'obra de l'altre gran renovador de la pintura del final del XVI: Annibale Carracci. L'assignatura proposa també una reflexió entorn de les metodologies de la història de l'art: almenys aquelles que han entrat en "combat" en els estudis caravaggescos.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Joan Bosch Ballbona

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 18:00-19:30, dc 18:00-19:30
Pràctiques d'aula1 dl 18:00-19:30, dc 18:00-19:30

Altres Competències

  • Coneixement de l'obra i la trajectòria de Caravaggio
  • Reflexió sobre els conceptes de transgressió, originalitat, innovació... en la història de l'art
  • Coneixement dels origens de la plàstica d'època barroca a Roma
  • Coneixement de la història de la Contrareforma catòlica
  • Coneixement de la història de l'art a Itàlia (1550-1620)
  • Reflexió sobre el poder del relat de ficció i el del relat "verídic"
  • Estudi sobre algunes de les metodologies més vives i productives de la història de l'art actual

Continguts

1. Caravaggio a través del seu mite

2. La construcció de Caravaggio. 2.1 els seus historiadors 2.2. el catàleg 2.3. les idees

3. Llombardia i la predisposició naturalista dels mestres llombards

4. Roma 4.1. L’ambient cultural i religiós als papats de Climent VIII i Pau V 4.2. Els ambients del Caravaggio: distant de l’ortodòxia 4.3. La tardomaniera: de Zuccari al Cavalier d’Arpino

5. Al nucli de Caravaggio: “in que mezzo tra il devoto e il profano”

6. L’altra veu de la revolta: Annibale Carracci

7. L’expansió del Caravaggisme: l’autor a Nàpols, Malta i Sicilia

8. El naturalisme internacional 6.2 La primera generació romana 6.2. Sevilla, València, Madrid 6.3. Utrecht 6.4. Roma, Gènova, Nàpols, 6.5. França: Vouet, Regnier, Bigot, La Tour

9. Historiografia i difusió: la bibliografia, museografies i mostres, media i cinema (Derek Jarmann, Simon Schama, Angelo Longoni, com a punt de partida)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • AA.VV (1973). Caravaggio e i caravaggeschi : (Roma, 12-14 febbraio 1973). Roma : Accademia Nazionale dei Lincei (Problemi attuali di scienza e di cultura ; 205 .
  • AA.VV (2004). Caravaggio. L'ultimo tempo. Napoli: Electa.
  • Bassani, Riccardo (1994 ). Caravaggio assassino : la carriera di un "valenthuomo" fazioso nella Roma della controriforma . Roma: Donzelli. Catàleg
  • Bayer, Andrea (cop. 2004 ). Painters of reality : the legacy of Leonardo and Caravaggio in Lombardy . New Haven: Yale University Press. Catàleg
  • Berenson, Bernard (1994 ). Caravaggio . Milano: Leonardo. Catàleg
  • Bologna, Ferdinando (2006 ). L'Incredulità del Caravaggio e l'esperienza delle "cose naturali" (Nuova ed. accresciuta). Torino: Bollati Boringhieri. Catàleg
  • Berra, Giacomo (cop. 2005 ). Il Giovane Caravaggio in Lombardia : ricerche documentarie sui Merisi, gli aratori e i Marchesi di Caravaggio . Firenze: Fondazione di Studi di Storia dell'Arte RobertoLonghi. Catàleg
  • Danesi Squarzina, Silvia (cop. 2001 ). Caravaggio e i Giustiniani : toccar con mano una collezione del Seicento . Milano: Electa. Catàleg
  • Calvesi, Maurizio (1990). La Realtà del Caravaggio . Torino: Einaudi.
  • Calvesi, Maurizio... [et al.] (1987). L'Ultimo Caravaggio e la cultura artistica a Napoli in Sicilia e a Malta . Siracusa: Ediprint.
  • Caravaggio, Michelangelo Merisi da, 1573-1610 Ebert-Schifferer, S. Birbaumer, Veronika (cop. 2007 ). Caravaggio e il suo ambiente : ricerche e interpretazioni. Cinisello Balsamo, Milano: Silvana. Catàleg
  • Dell'Acqua, Gian Alberto ; Cinotti, Mia (1971). Il Caravaggio e le sue grandi opere da San Luigi dei Francesi . Rizzoli.
  • Friedlaender, Walter (1982 ). Estudios sobre Caravaggio . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Grazia Bernardini, Maria (cop. 2001 ). Caravaggio Carracci Maderno : la Capella Cerasi in Santa Maria del Popolo a Roma . Milano: Silvana Editoriale. Catàleg
  • Ginzburg, Silvia (2008). La Galleria Farnese. Electa.
  • Gregori, Mina con la collaborazione di Elisa Acanfora, Roberta Lapucci (a cura (1996). Come dipingeva il Caravaggio : atti della giornata di studio . Milano: Electa.
  • Hibbard, Howard (1983). Caravaggio. London: Thames and Hudson.
  • Lavin, Irving (2000 ). Caravaggio e La Tour : la luce occulta di Dio . Roma: Donzelli. Catàleg
  • Lingo, Stuart (2008). Federico Barocci. Allure and Devotion in Late Renaissance Painting. Yale University Press.
  • Longhi, Roberto (1968). Caravaggio. Roma: Editori Riuniti.
  • Macioce, Stefania (1996). MIchelangelo Merisi da Caravaggio. La vita e le opere attraverso i documenti. Roma: Longart Press.
  • Marini, Maurizio (1987). Caravaggio : Michelangelo Merisi da Caravaggio "pictor praestantissimus" : la tr. Roma: Newton.
  • Moffitt, John (cop. 2004 ). Caravaggio in context : learned naturalism and Renaissance humanism . Jefferson, North Carolina: McFarland & Company. Catàleg
  • Nicolson, Benedict (cop. 1989 ). Caravaggism in Europe (2nd ed. revised and enlarged by Luisa Vertova). Torino: Umberto Allemandi. Catàleg
  • Pacelli, Vincenzo (1994). L'Ultimo Caravaggio : dalla Maddalena a mezza figura ai due san Giovanni (1606-1. Todi: Ediart.
  • Puglisi, Catherine (2000). Caravaggio. London-New York: Phaidon.
  • Strinati, Claudio (1999 ). Caravaggio e i suoi : percorsi caravaggeschi in Palazzo Barberini . Napoli: Electa Napoli. Catàleg
  • Strinati, Claudio (1978). “Roma nell’anno 1600. Studio di pittura”. . Ricerche di Storia dell'arte, (10), 15-48
  • Terzaghi, Maria Cristina (2007). Caravaggio, Annibale Carracci, G. Reni tra le ricevute del banco Herrera & Costa (L'ErmaArte). Roma: L'Erma di Bretschneider.
  • Zuccari, Alessandro (1984). Arte e committenza nella Roma di Caravaggio. Torino : Rai, cop. .

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Observacions

(1)Atesa la matèria i la seva tradició historiogràfica, l'assignatura es fonamenta i treballa amb molts materials escrits en italià i alguns seràn objecte d'avaluació o traball avaluable.
(2) El disseny de l'assignatura preveu dedicar una part de les sessions a l'aula a comentaris escrits o orals a propòsit d'obres, conceptes i debats. Així doncs, l'assistència és imprescindible. Però no és obligatòria. El professor ha previst dues fòrmules d'avaluació. La primera en base a l'esquema que consta en aquest programa general basat en l'assistència a classe. La segona oberta a aquells/es que no hi puguin assitir, consistirà en un examen final escrit.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.