Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Estudi general de la història de l’art, en els seus diversos aspectes, des del col·lapse de l’Imperi Romà fins als inicis del Renaixement italià.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
  • Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

Altres Competències

  • Coneixement general o específic de ciències i tècniques historiogràfiques
  • Coneixement dels contextos històrics i geogràfics dels períodes artístics
  • Coneixements instrumentals aplicats: planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics, materials de l’obra d’art
  • Coneixement sobre el patrimoni historicoartístic
  • Capacitat d’anàlisi integral de l’obra d’art; coneixement de fonts literàries i documentals, historiografia, metodologia i crítica d’art
  • Coneixement sistemàtic i integrat del fet artístic (anàlisi formal dels diferents llenguatges)
  • Visió interdisciplinària de les humanitats
  • Coneixement de terminologia específica
  • Capacitat de memòria i agilitat visual
  • Realització de treballs de camp (anàlisi de l'obra en el seu context)
  • Estudi de l'obra d'art dins el marc de la història de la cultura
  • Destresa mnemotècnica en el reconeixement i anàlisi de les imatges d'obres artístiques
  • Realització de treballs de manera col·lectiva i capacitat per plantejar i raonar punts de vista personals a una discussió de contingut acadèmic.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ: LES COORDENADES DE L’ART MEDIEVAL.

          1.1. Debats historiográfics a l’entorn d’un mite històric: la tradicional història dels estils i la "nova història de l’art". Els protagistes de les obres d’art. Els autors: dels artesans áulics als artistes empresaris; aprenentatge i/o influències. Els promotors i la seva legitimitat: reis, aristocràcia, clergat (monestirs, bisbes, capítols) i confrarias. Els receptors: individuals i col.lectius. Positures institucionals devant les imatges i les seves funcions. El pes de la tradició i l’estil com discurs. Gales i fasts: arquitectura i art sumptuós durant l’Edat Mitjana.

2. EL LLARG DEIXANT DE L’IMPERI ROMÀ: ART DE L’ANTIGUITAT TARDIA.

          2.1. Introducció: art tardimperial i triomf cristià. El problema historiogràfic de la "successió" d’estils i l’art provincial romà: dels Tetrarcas a Teodosi. El mite del didactisme de l’art religiós. Imatges a les catacumbes: commendatio animae, litúrgia funerària i hel.lenisme popular. Sarcòfags de producció seriada i iconogràfía cristiana. Religió oficial i presència pública (Sta Mª Maggiore i Sta Pudenciana).

          2.2. El llegat tardantic. Urbs transformades (Roma, Jerusalem, Milá) i implantades (Constantinopla, Ravena). Roma, pedrera de espoliacions.

          2.3. La formulació d’espais cultuals cristians: -la basílica i la seva topografia multifuncional; -el martyrium, culte a les reliquies i immediatesa d’allò sagrat (St Sepulcre); -mausoleus, adopció del model de heroa; -baptisteris.

          2.4. Pervivències tècniques i tipològiques dels regnes ostrogot, merovingi i llongobard. Arquitectura sacramental (baptisteris de Ravena, i Poitiers, basílica de Brescia; primers "grups bisbals"), martirial (Salona) i funerària (Jouarre, Hipogeu de les Dunes). Grècia, Siria i Egipte: cenobis (Qalat Seman) i basiliques contrabsidades.

          2.5. Arts figuratives i sumptuaries. Nova síntesi: llenguatge clasiquizant en programes cristians (sarcófags, plaques d’ivori i manuscrits religiosos). Estímuls per a la veneració en Constantinopla: missoria y díptics.

          2.6. Ravena, programes polítics i visions apocalíptiques: mausoleu de Gal.la Placídia, baptisteris, S. Apolinar Nuovo. Llongobars: poder i dogma al mobiliari litúrgic. Manuscrits doctrinals i orfebreria votiva.

          2.7. Reflexos provincials. El sincretisme copte. Roma als segles V-VII: cicles en frescos (Sta. Mª Antiqua) i mosaics (Sant’Agnese); sarcòfags antics i invenció de reliquies.

3. ART BIZANTÍ.

          3.1. Introducció. Art prebizantí. Els marges històric-cronològics de Bizanci. Nou model d’emperador, vicari de la Divinitat. L’Esglèsia triomfant: patriarques, bisbes i cenobis. De Teodosi II a Justinià: muralles, palau imperial, Sta Sofía, Sts Sergi i Bac, Sta Irene. La Ravena de Maximià: San Vital. Pintures per a la veneració i la profilaxis. La imatge de l’emperador-Vicari. Empreses libraries (códexs purpuris, científics i litúrgics), icones i ivoris àulics.

          3.2. La Iconoclàstia bizantina (726-843). La polèmica prohibició de les imatges sagrades; el seu poder hipòtic: culte i devoció. La reacció iconódula: teólegs i obres (Saltiri Chludov). Les icones de Santa Catalina de Sinaí.

          3.3. L’Imperi Mitjà (843-1204). L’esplendor artístic: dinasties macedònica i comnena. Constantinopla, Tesalònica i Nicea. Tipologies templàries i litúrgia: definició de quatre models de creu grega: (Nea Ekklesia, Katholikon de H. Lukas, Nea Moni y Gran Lavra). Edificis comnens: Dafni. Relleus escultòrics i mosaics: complement iconogràfic i estètic distribuit segons el calendari litúrgic. Els mosaics votius de Santa Sofía: la pietat de l’emperador. Pintura: llum, color i sumptuositat a l’estètica bizantina: Göreme, Panagia Chalkeon, Ohrid. El patronatge aristocràtic: Nerezi y el Threnos. Icones: usos apotropaics, devocionals i litúrgics. Diversitat temàtica i cambi de models canònics. La Eleoussa, Verge de la tendresa.

          3.4. Sumptuositat àulica i esplendor artístic de la cort macedònica (867-1056). L’interès per la cultura antiga als cercles imperials. Constantí VII Porfirogeneta: l’emperador sabi. Simbolisme tipológic al Saltiri de París y el Rotlle de Josué. Manuscrits de luxe: usuaris àulics i monàstics. Diversitat iconogràfica dels llibres religiosos i profans. El anticlasicisme de Basili II. Arts suntuaries: manipulació de la sintaxis antiga (Capsa Veroli); dimensió estètica i mística dels materials preciosos. Reliquiaris, tríptics i encuadernacions. El Tresor de Sant Marc.

          3.5. La proyecció de l’art bizantí (ss. X-XII). Els Balcans: frescos de Baçkovo, Ohrid, Kurbinovo. Rúsia: la conversió del príncip Vladimir; Santa Sofia de Kiev (Jaroslav) y Novgorod: empremta constantinopolitana. Arménia y Georgia. Sicília: programes reals dels normands (1130-1187), Cefalú, Palerm i Monreale; Exultet. Venécia: Sant Marc, constructors i artifexs del mosaic; Torcello i Aquileia.Regne Llatí de Jerusalem (1098-1187).

          3.6. La dinastia paleòloga (ss. XIII-XV). Redefinició de l’art bizantí. Manuscrits (Constantinopla) i edificis (Nicea, Trebizonda i Sinaí). Miquel VIII Paleóleg. El heterodoxe renaixement cultural: la filosofia hel.lenística i la mística religiosa del hesychasmo. Multiplicació de centres. Nous volums templaris: Pammakaristos i la Parigoritissa. La promoció privada: la Chora i Teodor Metocrites. Mistra. Imatges monumentals: el dramatisme en Ohrid i la "impresionista" paracclesion de la Chora. El micromosaic a les icones.

          3.7. L’expansió pels regnes cristians d’Orient. Sérvia: Esteve Dusán; la decoració pictòrica: de Studenica a Sopoçani. Bulgaria i Rumania. Rúsia: les "noves Constantinoples"; la revolució pictòrica de Teófanes el grec i Andrei Rubliev. Miniatures e icones de Armenia i Georgia. El colapse després de 1453.

4. ART DE L’ALTA EDAT MITJANA.

          4.1. En el llindà dels nous temps

          4.2. La Gàl.lia: iconografia funerària, còdexs i orfebreria litúrgica.

          4.3. Art a la Hispània tardantiga. L’art subantic: Tarragona, Mérida, Girona. Els visigots: aixovars funeraris. Monumentalització de l’Esglèsia hispana. L’organització topogràfica dels temples i la vella litúrgia hispana. Certituts arqueològiques (Villa Fortunatus, Casa Herrera, ...); edificis controvertits (Baños, la Nave, Quintanilla, ..). El mausoleu del sant bisbe: Montelios. Escultura monumental, mobiliari litúrgic i torèutica. La cesura artística-cultural amb la Antiguitat.

          4.4. Art de les Illes Britàniques (I). L’art irlandès i northumbre des de Sant Agustí de Canterbury al Sínode de Whitby. Monolits i creus altes: Ruthwell, monument i document. Influxe e impacte de l’art cristià-mediterrani a la tradició figurativa irlandesa-celta. Iconografia sagrada i espiritualitat cenobítica als evangeliaris de Durrow, Lindisfarne, Kells: els laberints de les lletres. El paradigma del Amiatinus i Codex Aureus.

          4.5. L’imperi carolingi. Implicació i identificació de l’Esglèsia i Estat: vers la unitat cultual i librària. El "Renaixement": la renovatio romani imperii i Carlemany. Reforma litúrgica: liturgia estacional i la topografia templària carolíngia: el desenvolupament del creuer, la bipolaritat i la articulació del "westwerk"-castellum. Les criptes i les relíquies. La planta central: capelles palatines i privades. El monestir: Centula i el plànol de Sankt-Gall (o la utopia benedictina). El triomf de l’arc i el clasicisme aplicado: la Torhalle de Lorsch. El palau: Aquisgrá, Roma secunda. Les imatges religioses i la postura oficial: les funcions ornamental i nmotécnica segons els Libri Carolini de imaginibus. El mosaic parietal: Saint-Germigny-des-Prés i el Laterà. La pintura mural: el hel.lenisme bizantí de Castelseprio; programes en temples (Münstair i Malles) i criptes (Auxerre). L’estuc: Cividale del Friuli, la introversió dels temples altmedievals. La miniatura: la interpretació de la figura humana a la llum del naturalisme tardorromà; conats de ilusionisme espaial. Centres de producció i la seva caracterizació: l’scriptorium reial, Orleans, Reims, Tours i Metz; els tallers de Carles el Calv. Il.luminació de textos profans. Ivoris. Orfebreria.

          4.6. Art de la monarquia astur. Orígens i periodització. La supervivència de l"Ordo gothorum" al mon astur. La monumentalització de la hierópolis ovetense: Alfons II i la arquitectura àulica i martirial. La Càmara Santa i San Julián de los Prados (la tradició pictòrica del Baix Imperi i el soposat aniconisme hispà). L’arquitectura ramirense al Naranco: lèxic constructiu i ornamental (iconografia reial de San Miguel de Lillo) de l’última floració de l’arquitectura tardoantiga; Santa Cristina de Lena. Alfons III i la revitalització del "visigotismo". Santiago de Compostela; Valdediós i el seu pòrtic lateral. Creus i reliquiaris. Beato de Liébana.

          4.7. El Sacre Imperi Romà-Germànic. L’art otonià. La "Renovatio" otònida: la confluència dels llegats carolingi, romà i bizantí. La política imperial, reflexos a l’arquitectura. La planta central, herència d’Aquisgrá (Ottmarsheim). L’evolució del "westwerk" i la bipolaritat (Hildesheim); la reorganització de les tribunes i la articulació dels paraments de la nau central (Gernrode). Exotismes edilicis (Padernborn). El desenvolupament de la cripta. La miniatura: de la tradició carolingia a la innovació bizantina. Centres de producció: Reichenau, Lorsch, Tréveris, Ratisbona, Colònia i Echternach. Els grans mestres: el "Magister Registrum Gregorii" i Liutart. Imatges de poder imperial. Promotors singulars: Bernward de Hildesheim, el arquebisbe Egbert de Treveris, l’abadessa Hitda. Els bronzos de Hildesheim. Antipendis i estatues de culte: Verge Mare i Crucificats.

          4.8. El segle X hispà. ¿Art mosàrab o de repoblació? La restauració de les velles ciutats i la reutilització d’edificis hispanogots. Castella: Berlanga, exotisme estructural; Mazote i Lebeña: el pilar compost i les voltes. Lleó: la diafanitat d’Escalada; el contràbsid de Peñalba. Arquitectura monàstica i vestigis eremítics: la Cogolla i la Peña. La fortuna dels beatos als scriptoria lleonesos. Llibres litúrgics i exegétics. La Marca Hispànica: cronologia, definició plàstica y tradició local. El conjunt d’Egara-Terrassa: solucions edilicies tardoantigues. Cuixà I.

          4.9. Illes Britániques (2). L’art anglosaxó: de la pau d’Alfred el Gran al regnat de Canut el Gran. Ressorgiment i reforma del monaquisme. Els reflexos de la problemàtica arquitectònica continental. Miniatura: producció monàstica i àulica. La tradició insular i continental; el Linear drawing i el High Winchester Style. Ivoris.

5. ART ISLÁMIC.

          5.1. Introducció. Mahoma y el sorgiment de l’Islam (610-632). Periodització i caràcter de l’art islàmic. De la mesquita a la madrasa, el mausoleu o el "ribat"; dels "castells del desert" als grans conjunts àulics. Urbanisme i construccions públiques. El Corán i l’aniconisme de les mesquites. La iconografia dels palaus i el seu significat polític. L’Epigrafia: iconografia de la paraula. Arts decoratives: la islamització de models.

          5.2. Siria e Irak. Arquitectura: continuisme i bizantinisme. La mesquita: teories al voltant del seu origen. Omeyes. La Cúpula de la Roca: influència de l’art cristià, simbolisme i fortuna. Al-Aqsa, "a modo de basílica". La gran mesquita de Damasc. El "castell del desert" i el palau (Qusayr Amrah, Jirbat al-Mafyar, Qasr al-Hayr). Ciutats i caravansars. Arts figuratives: continuitat romana. La iconografia palatina. Els "Grands abbasies". Nou centre de poder: de Damasc a Bagdag. Arquitectura: materials, soports i voltes; el iwan (Ctesifont), portals, l’alminar en espiral i les torres del foc. Les grans mesquites: Jausac i Abu-Dulaf. La tomba-baldaquí: Qubat al-Sulaybiya. La ciutat rodona d’Al-Mansur. El palau: Samarra, Cadisiya, Jausac. Arts aplicades: estuc, pintura i ceràmica. El tractat d’Al-Sufi.

          5.3. Iràn. Perses i selyukies fins el s. XIII. La decadència de les capitals abbasis: Bagdag i Samarra. Nayin i el canvi tipológic de la mesquita (Masyid i Jum'a de Isfahan). Arquitectura funerària: el "tetrápilo. Edilícia civil: Laskari Buzar.

          5.4. Els mongols de Gengis Jan. Ortodoxia i mecenatge. Sultaniya. Els mausoleus: santuari d’Ahmad Yasari, la tomba de Tous (Korasán) i la de Gur i-mir (Samarkanda). L’iwan i la mesquita. El palau de Kash. La generalització del mocàrab. Miniatura (Shiraz) i pintura (Herat).

          5.5. Egipte i Ifriqiya. Alexandría i Fustat. L’arquitectura tuluní. La mesquita de Ibn Tulum i l’influx de Samarra. La ziyada i l’alminar. Arquitectura civil: el Nilòmetre. Ifriqiya: la mesquita de Kairuán. Arquitectura religiosa aglabí: la mesquita en "T", cúpula i espai interior. La mesquita-fortalesa i la seva significació simbòlica. La decoració i la tradició cristiana. La mesquita de al-Goyuji: simbiosis religiosa-funerària i lloc de peregrinatge. Els mausoleus (Gafari y Sayida Atika). Les portes monumentals de Fustat. L’ornament: fusta pintada (sofites de Palerm) ivoris, ceràmica, texits i metalls.

          5.6. Síria, Egipte i Anatòlia (s. XII-XV). Saladí. Ayyubies. Alepo, madrases i alcassaba: el sultá al-Zahir Gazi. Mamelucs. Els beylicats a Anatòlia.

          5.7. Al-Andalus. La "invasió" i les seves consequències. Emirat: La mesquita de Còrdova i les seves etapes constructives. Califat: Abd al-Rahmán III: Medina al-Zahira i mesquita de Còrdova; la ampliació d’Al-Hakam: Ivoris: el "mestre de Zamora". Taifes: Toledo, Saragossa i Almeria. L’art dels ivoris. Almorávids: la perdua de diafanitat espaial. ¿Art mardanisí?: el Castillejo i la Dar al-Sugrá. Almohades: monumentalitat i rigor religiós a les mesquites africanes. Art Nazarí. Arquitectura simbòlica i àulica Espai i ilusió. L’Alhambra: estructures i tipologies arquitectóniques.

          5.8. Art mudèxar. La població mudèxar: naturalesa, estatus, oficis. El debat historiogràfic. ¿Constant històrica o estil? Simbiosis de tradicions. Sinagogues. Tipologies templàries, residencials i funeràries. Els focus regionals. Promotors: parròquies, ordres monàstiques i militars, capítols catedralicis. El gust mudéxar a les corts reials hispanes. De Alfonso VIII a Pedro I vs. Pere el Ceremoniòs: Tordesillas, Sevilla i l’Aljafería. Els Trastámaras i les seves empreses: Segovia i Saragossa.

6. HISTÒRIA DE L’ART MEDIEVAL (s. XI-XV). SEGON SEMESTRE

          6.1. Introducció. Els estigmes de l'Edat Mitjana. Fortuna crítica i sentit actual dels termes. La història de les imatges abans del naixement de l'Art: de les imatges acheropites a les obres de devoció. Funcions i usos dels edificis i els objectes medievals. Virtuts i defectes de la contextualització museística i la classificació taxonòmica. Canvis i oscil.lacions estilístiques: la voluntat de forma. Devoció i poder, un binomi fonamental per compendre el valor i significat de l'art medieval. Les imatges i el seu públic: vers una nova sociologia de les creacions medievals. Una producció seriada a l’Edat Mitjana: esmalts, alabastres, ivoris i manuscrits.

          6.2. Perspectives de l’art romànic (s. XI-XII). Tòpics i estereotips. De la diversitat geogràfica a la heterogeneitat de fonts: l’eclecticisme estètic. L’herència de l’Antigüitat: un mirall deformat o una mirada particular? El Mestre Gregori i les "meravelles" de Roma. Bizanci i el món islàmic. La fascinació per l’objecte: esmalts, brodats, vidrieres, bronzes i manuscrits. Els protagonistes: mestres d’obra, artistes i patrons.

          6.3. Reforma litúrgica i art romànic (1000-1070). Cluny i el prestigi del món monàstic. Plegaria i liturgia: la definició d'una nova topografia templaria per l'Opus Dei. El llenguatge romànic: una arquitectura articulada. Transformacions i pervivències dels arquetips postcarolingis. La particular síntesi formal i tipològica dels edificis catalans. Tradició i innovació en el regne de Fernando I. Epíleg: el colosalisme de Cluny III.

          6.4. El paisatge arquitectònic a l'Europa romànica (1070-s. XII). Sobre el poder taumatúrgic i profilàctic de les relíquies. Mentalitat i comportaments. Existeix una arquitectura de peregrinació? El camí de Santiago i els espais sagrats. Existeix un model tipològic? Les capçaleres de girola amb capelles radials. Dinamisme constructiu hispà: Jaca, Arlanza, Frómista i San Isidoro de León. El paisatge arquitectònic a l'Europa romànica. L'arquitectura cistercenca, una variant de l'arquitectura romànica. Fontenay, testimoni de l'època de sant Bernat. Topografia monàstica: continuitats i modificacions. De Borgonya a la Península Ibèrica. L’arquitectura simbòlica.El ressó de Terra Santa: les esglésies del Sant Sepulcre.

          6.5. Formes i funcions de l'escultura monumental (1070-1160). L'extroversió de la figuració en la portada monumental i el claustre historiat. Els primers exemples: particularitats, evolució. Les raons del bifrontisme artístic de Silos. La varietat de modes d'expressió. Imatges i idees. Els programes iconogràfics de les portades i la seva relació amb la teologia divulgativa: Moissac, Conques, Autun. Funció didàctica, mnemònica i emotiva els grans timpans. De la monumentalització de la iconografia apocalíptica a la creació de programes de propaganda político-religiosa (Vezelay, Ripoll). Escultura en els camins de peregrinació a Santiago i Roma. Les imatges "sense audiència". Moral romànica i concupiscència visual. Sant Bernat i l'us de les imatges. Monstres i altres èssers fantàstics: de Silos a Canterbury. Epíleg: Lanfranco i Wiligelmo al Duomo de Modena.

          6.6. Les arts de la llum i els colors (1080-1180). Perfils del gust estètic dels espectadors romànics. Color i brillantor en les peces d'orfebreria: reliquiaris i tríptics. Sobre la reutilització de teixits àrabs. Vidrieres i tapissos. Èpica i propaganda política en el tapís de Bayeux. La geografia de les escoles pictòriques. Imatges i cicles narratius a França. De l'herència carolíngia a la creixent difusió dels corrents bizantins i italians arreu d'Europa Occidental. El renaixement del mosaic a Itàlia: Venècia, Roma i Sicilia. El darrer esplendor dels scriptoria monàstics: la il.luminació de Bíblies, obres litúrgiques i manuscrits hagiogràfics.

          6.7. L'època de les catedrals a la França Reial (1140-1270). La capçalera de Saint-Denis i l'abat Suger. Una arquitectura pel culte a les relíquies, una obra ad maiorem gloriam de la monarquia capeta. Panofsky i la mística de la llum. Les grans catedrals: de Sens i Notre-Dame de Paris a Chartres i Amiens. Tècniques constructives i ideologia del poder. El gòtic radiant a l'època de sant Lluis: la Sainte Chapelle. La creació de l'estàtua-columna i el desenvolupament de les portades monumentals. La Portada Reial de Chartres. Estructura, semàntica i simbolisme de les enciclopèdies figuratives. De Vincent de Beauvais a Innocenci III. Nous temes per a una nova espiritualitat de signe marià. Evocacions de l'imaginari de la societat feudal.

          6.8. La metamorfosis de les imatges. De l'estil 1200 al gòtic lineal francés. Una nova renovatio clàssica? Polisemanticitat i policentrisme de l'estil 1200. L'orfebreria i metalisteria renano-mosanes: Nicolau de Verdun. L'escultura all'antica a França, Anglaterra i l'Imperi. Les vidrieres de Chartres i Bourges. Fluències i influències de l'art bizantí des de la Mediterrània fins Anglaterra. Pintors, escultors, miniaturistes. El particular univers plàstic de mestre Mateo: composició, estil i iconografia del Pórtico de la Gloria. Nous clients del llibre il.luminat (Cort i Universitat) i aparició del miniaturista laic. Paris: capital artística d’Occident. Del regnat de sant Lluís a l’època dels reis maleïts (1250-primer terç s. XIV). Llibres per llegir, llibres per mirar: saltiris i Bíblies. L’art de l’amor. La moda, element de distinció social i signe de l'empirisme cortesà. La dona, promotora i protagonista de la creació artística.

          6.9. Entre la tradició i el canvi. Anglaterra, l'Imperi i la Península Ibèrica (1150-1350). Tipologies i formes arquitectòniques. De les peculiars tipologies templàries angleses als manierismes compositius dels edificis hispans. Art de cort, art del poder a l'Anglaterra d'Enric III. Construcció i decoració d'una abadia reial: Westminster. Memòria i orgull: vers la definició de la tomba monumental i el panteó dinàstic. Originalitat estilística i iconogràfica dels scriptoria de cort: obres hagiogràfiques, saltiris i apocalipsis d'us privat. La drôlerie, joc, símbol, document històric. La culminació de l'escultura alemanya del s. XIII: el jubé i cor occidental de la catedral de Naumbourg. El realisme germànic.

          6.10. El model italià I. Arquitectura i escultura (1220-1390). La geografia artística: art de les ciutats, art de les corts. La permanent fascinació envers el món antic i Bizanci. Art i poder a l'època de Federic II. La sobrietat estructural de les grans catedrals i esglésies mendicants. Els grans mestres escultors. Pisa, epicentre artístic. Del classicisme arqueològic de Nicola Pisano a la reinterpretació expressionista del seu fill Giovanni. El programes iconogràfics dels púlpits toscans. Noves fórmules en l'àmbit de l'escultura funerària. Sobre el caràcter innovador de l'orfebreria. Andrea Pisano i les primeres portes del Baptisteri de Florència.

          6.11. El model italià II. Pintura (1220-1390). I primi lumi: continuitats i ruptures. Espiritualitat franciscana i iconografia religiosa. Nous usos de les imatges. Roma, caput mundi: imatges i cicles a la ciutat dels papes a l’època de Nicolau III i Bonifaci VIII. La basílica de sant Francesc d’Asis, epicentre artístic del Trecento italià. La poderosa personalitat artística de Giotto: biografia, obra, clients. La traducció visual de la biografia de sant Francesc. La Capella Scrovegni, imatges i idees. Sota el signe de Giotto. L'escola senesa. Valors cívics i religiosos de la Maestà de Duccio. Pintura i política a l'obra de Simone Martini: de la Maestà al sant Lluis d'Anjou. La gran obra de la pintura política i moral del Trecento: l'al.legoria del Buon Governo del Palazzo Pubblico. Pervivències i canvis després de la Peste Negra.

          6.12. Avinyó, Praga, Paris. Art de la cúria, art del poder (1330-1380). Avinyó. La residència pontificia, símbol del nou papat: de la sòbria construcció de Benedicte XII al luxe i sumptuositat de Climent VI. Mestres i models per l'escultura i la pintura. Praga. Carles IV i el seu programa de reforma urbanística de la ciutat. Del castell de Karlstein a la catedral de San Vito. L'activitat de Peter Parler. L'eclecticisme plàstic dels pintors i miniaturistes. Paris. El projecte urbà i artístic de Carles V. Del castell al Palau. La iconografia àulica. Jean de Lieja i André Beauneveu i les noves propostes de l'escultura monumental. Ressons visuals de les inquietuts culturals i artístiques del monarca: els escrits de Guillaume Machaut. L'albada de l'estil internacional amb les obres del mestre aux bouquetaux , Jean Bondol i el mestre del Parament de Narbona.

          6.13. Els dialectes de l'estil internacional (1380-1430). L'art a les corts dels Valois. Inquietuts culturals i religioses. Pintors i escultors al servei de Felip de Borgonya. Un creador genial: Claus Sluter. Les seves innovacions tipològiques i compositives, la retòrica expressionista i la complexitat iconogràfica. La personalitat de Jean de Berry, promotor o mecenes? Representacions naturalistes als Llibres d'Hores. L'activitat dels germans Limbourg. La imatge ideal d'un món crepuscular? La renovació espail del Mestre de les Hores de Boucicaut: el diafragme visual i el tractament de la llum. Nous accents de l'internacional a Bohemia, Anglaterra, L'imperi i Catalunya. El mite del Renaixement florentí: els triomfs de Ghiberti i Gentile da Fabriano.

          6.14. La síntesi pictòrica dels primitius flamencs (1420-1500). Promotors i clients a la cort borgonyona. El concepte de realisme simbòlic a la pintura de Robert Campin i Jan van Eyck. la definició del panteisme eyckià amb la utilització d'una tècnica microscòpica i macroscòpica. La Verge del Canceller Rolin. Rogier van der Weyden: el ressó de la Devotio Moderna. El Davallament del Prado. El paper de les pintures en les pràctiques de meditació visual. El desenvolupament d'un nou gènere: el retrat independent. El mestres de la segona generació. Dos creadors antitètics: Hans Memling i Hugo van der Goes. La gran producció de manuscrits il.luminats. Esplendor cortesà i visions escatològiques del Mestre del Girart de Roussillon i Simon Marmion. Els jocs il.lusionistes del Mestre de Maria de Borgonya. Un mestre inclasificable? Les fonts medievals de l'obra de Jheronimus Bosch. Deformació i caricatura al servei d'una moral ortodoxe.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 6,00 100,00 106,00
Sessió expositiva 72,00 0 72,00
Sessió participativa 12,00 30,00 42,00
Sessió pràctica 20,00 30,00 50,00
Sortida de camp 50,00 0 50,00
Tutories de grup 6,00 0 6,00
Total 166,00 160,00 326

Bibliografia

  • Conant, Kenneth John (1987). Arquitectura carolingia y romànica, : 800-1200. Madrid: Cátedra.
  • Dodwell, C.R (1995). Artes pictóricas en occidente, : 800-1200. Madrid: Cátedra.
  • White, John (1989). Arte y arquitectura en Italia, : 1250-1400. Madrid: Cátedra.
  • Williamson, Paul (1997). Escultura gótica, : 1140-1300. Madrid: Cátedra.
  • Yarza, Joaquín Edad Media (1980-1986). Historia del arte hispánico (2ª ed). Madrid: Alhambra.
  • Bango Torviso, Isidro (1995). Edificios e imágenes medievales, : historia y significado de las formas. Madrid: Temas de Hoy.
  • Pächt, Otto (1987). La Miniatura medieval, : una introducción. Madrid: Alianza.
  • Panofsky, Erwin (1991). Renacimiento y renacimientos en el arte occidental. Madrid: Alianza.
  • Panofsky, Erwin (1998). Los Primitivos flamencos. Madrid: Cátedra.
  • Schapiro, Meyer (1984). Estudios sobre el románico. Madrid: Alianza.
  • Grabar, André (1985). Las Vías de la creación en la iconografía cristiana. Madrid: Alianza.
  • Palol, Pere de, Ripoll López, Gisela (1988). Los Godos en el occidente europeo, : ostrogodos y visigodos en los siglos V-VIII. Madrid: Encuentro.
  • Krautheimer, Richard (1988). Arquitectura paleocristiana y bizantina (2ª ed). Madrid: Cátedra.
  • Grabar, Oleg (1986). La Formación del arte islámico (4ª ed). Madrid: Cátedra.
  • Ettinghausen, Richard, Grabar, Oleg (1996). Arte y arquitectura del Islam, : 650-1250. Madrid: Cátedra.
  • Bango Torviso, Isidro G (1989). El Prerrománico en Europa, : de Carlomagno a los Otones. Madrid: Grupo 16.
  • Lasko, Peter E (DL 1999). Arte sacro 800-1200. Madrid: Cátedra.
  • Castelnuovo. E. & Sergi, G. (eds.) (2009). Arte e historia en la Edad Media I. Tiempos, espacios, instituciones. . Madrid: Akal.
  • Harbison, C. (2007). El espejo del artista. El arte del Renacimiento septentrional . Madrid: Akal.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exposició oral i escrita per part dels alumnes de temes i questions relatives a la matèria del programa. Habilitat i destresa oral en l'exposició ordenada i informativa d'un tema. Capacitat per elaborar un treball escrit, sintètic i informatiu sobre la matèria objecte d'estudi.
Comentari de lectures; visita a monuments i museus. Comprensió i integració dels continguts de les lectures i dels monuments visitats en el marc de les questions generals del programa.
Estudi de la matèria i realització de proves escrites i orals en el marc d'un sistema d'avaluació continua i de treballs en comú. Capacitat per transmetre els coneixements adquirits en les activitats realitzades al llarg del curs (classes expositives, pràctiques, sortides de camp i lectures). Identificació de obres artístiques i capacitat per construir un discurs sintètic i informatiu sobre les seves particularitats formals i iconogràfiques. Es valorarà la capacitat per integrar el fet artístic en el marc de la història de la cultura i les ideologies.
Es valorará la capacitat per treballar en equip.

Qualificació

Proves escrites: dues al llarg del curs (60%)
Comentari de lectures (15%)
Exposició oral (5%) i escrita (20%) o bé Organització d'una exposició virtual sobre art medieval

CADASCUNA D'AQUESTES PARTS ÉS OBLIGATÒRIA. SENSE L'OBTENCIÓ D'UNA NOTA A CADA PART NO S'OBTINDRÀ LA NOTA DE CADASCÚ DELS DOS QUATRIMESTRES. SENSE LA NOTA D'UN QUATRIMESTRE NO S'OBTINDRÀ LA NOTA DE TOT EL CURS.
NO HI HAURÀ LA POSSIBILITAT D'EXAMINAR-SE DEL CONTINGUT DE TOTA L'ASSIGNATURA A UNA ÚNICA PROVA SENSE HAVER PRESENTAT ELS ALTRES TREBALLS, TANT EL DE LECTURES COM ELS DE COMENTARI DE VISITES O EXPOSICIÓ ESCRITA D'UNA PART DEL TEMARI.
ELS TREBALLS SOBRE UNA PART DEL TEMARI, QUAN ES DETERMINI, SERAN OBLIGATÒRIAMENT REALITZATS PER CADA ALUMNE A DINS D'UN GRUP I MAI DE MANERA INDIVIDUAL. LA POSADA EN COMÚ ÉS IMPRESCINDIBLE I ES VALORA COM UNA COMPETÈNCIA MÉS A ASSOLIR A AQUESTA ASSIGNATURA. LES PERSONES QUE VOLGUIN PODRAN FER EL GUIÓ D'UNA EXPOSICIÓ D'ART MEDIEVAL EN COMPTES DE PREPARAR UN TEMA DEL TEMARI. LA NOTA SERA LA MATEIXA EN UN CAS I UN ALTRE.

Observacions

- Calendari d’avaluació: al mes de desembre es demanarà el lliurament de treballs: data de lliurament del primer quatrimestre, 21.XII.10. NO s'admitiran treballs fora d'aquest termini pel primer quatrimestre. Durant el segon quatrimestre els treballs relatius a la part del segon quatrimestre s'hauran de lliurar el 15.IV.11. No s'admetran treballs fora d'aquest termini.
Al mes de febrer es realitzarà una prova escrita no oficial. Les convocatòries oficials, amb notes tresllades a actes són les que determina el deganat.
L’examen consistirà en una prova escrita a partir del continguts exposats a classe, del textos facilitats pel professor que s’entenen de lectura obligatòria i dels comentaris fets a les visites pràctiques.
Totes aquestes indicacions van adreçades a aquells que encara faran aquesta assignatura anual dintre de la llicenciatura i no encara al grau

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.