1. Pròlegs i Introducció
2. Estètica transcendental
3. Analítica transcendental:
Analítica dels conceptes; i capítol 1 (Esquematisme) de l’Analítica dels principis
4. Dialèctica transcendental:
Introducció; Llibre I; capítol 3 (L’ideal de la raó pura) del Llibre II; i Apèndix
5. Metodologia transcendental: capítol 2 (El cànon de la raó pura)
L'avaluació s’establirà, fonamentalment, a partir d'un examen final; la realització d’un treball (prèvia entrevista amb el professor) és voluntària, i no dispensa de l’examen.
L’assignatura consistirà en una lectura de la Crítica de la raó pura de Kant. Atesa la desproporció entre les dimensions del llibre i les del curs, m’ha semblat inevitable seleccionar determinats passatges de l’obra kantiana (fins a un total d’aproximadament la meitat del llibre), que esdevindran objecte d’atenció preferent; són els indicats en l'apartat "Continguts".
Es pressuposa un coneixement general de la filosofia kantiana, com ara el que pot subministrar la lectura dels Prolegòmens i de la Fonamentació de la metafísica dels costums. Cal que tot estudiant disposi d'un exemplar de la Crítica de la raó pura (vegeu les indicacions bibliogràfiques). Les pràctiques consisteixen en la lectura de l’obra estudiada.
Indicacions bibliogràfiques:
Edicions de la Crítica de la raó pura:
L'edició estàndard és la de l'editorial Meiner; no és mensypreable la de Reklam; l'edició més assequible és la de Suhrkamp. A aquestes edicions de butxaca, cal afegir la de l'Acadèmia Alemanya de Ciències (vols. III i IV dels Kant’s gesammelte Schriften).
Traduccions:
Al francès, la traducció més utilitzada (revisada a cada reedició) és la de A. Tremesaygues i B. Pacaud (P.U.F., París, 1905); és prou recomanable (i especialment pràctica atès el caràcter general de l'edició, amb notes sovint valuoses) la de A. J.-L. Delamarre i F. Marty (a partir de l’antiga versió de J. Barni, París, 1869) continguda en el primer dels tres volums d'Oeuvres philosophiques de l'editorial Gallimard (“La Pléiade”, París, 1980). A l’italià, destaquen les traduccions de G. Colli (Adelphi, Milà, 1957) i P. Chiodi (U.T.E.T., Torí, 1967). A l’anglès, ha marcat tota una època la de N. Kemp Smith (Macmillan, Londres, 1929), que és encara omnipresent. Al castellà, l'única traducció recomanable és la de P. Ribas (Alfaguara, Madrid, 1978).
Quant a la bibliografia secundària, s'indicarà els primers dies de classe. Suggereixo, a manera de tast, la lectura de les dues obretes següents (la primera és una presentació global del kantisme; la segona, un resum entenedor de la Crítica de la raó pura):
Lacroix (J.), Kant et le kantisme, P.U.F. (“Que sais-je?”); hi ha trad. cast. a Sudamericana (“Biblioteca de filosofía”), Buenos Aires (amb el títol: Kant).
Hartnack (J.), La teoría del conocimiento de Kant, Cátedra (“Teorema”).