El Dr. Emilio V. González és Professor Agregat del Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció Industrial (EMCI) de l'Escola Politècnica Superior de la UdG, i des de l'any 2003, membre del Grup de recerca en Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural (AMADE). La seva tesi està relacionada amb la recerca de la resistència i la tolerància al dany d’estructures de materials compost de matriu polimèrica sota condicions d’impacte a baixa velocitat, titulada “Simulation of interlaminar and intralaminar damage in polymer-based composites for aeronautical applications under impact loading”, supervisada pel Dr. Pere Maimí de la UdG i el Dr. Pedro P. Camanho de la Universitat de Porto (Portugal). El doctorat va ser qualificat amb excel·lent Cum Laude, amb Menció Europea, i es van publicar tres articles indexats com a resultat de la investigació realitzada. Un d'aquests articles compta amb el certificat de reconeixement d'un dels articles més descarregats a Internet l'any 2013 (posició 21 sobre 25), de la revista científica indexada “Composite Structures”. Durant el seu doctorat, es van fer tres breus estades de recerca a la Universitat de Porto i al Centre de Recerca Langley de la NASA (Virginia, USA). Després d'acabar el doctorat, cal destacar l'estada de recerca amb la beca de mobilitat postdoctoral “José Castillejo”, joves doctors 2012 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, gaudida l'any 2013 a la Universitat de Porto. Paral·lelament al tema del doctorat, els principals interessos de recerca són els desenvolupaments experimentals, analítics i numèrics de la falla en compostos. Tota la investigació realitzada està orientada a resoldre problemes reals del sector, per la qual cosa ha participat i participa en multitud de projectes per entendre i resoldre els problemes plantejats. Es dedica un esforç especial als tres temes següents: (1) d'una banda, la simulació de grans estructures de material compost amb temps de càlcul i precisió raonables; (2) el segon, en la definició de la tenacitat a la fractura translaminar i la forma de la llei cohesiva dels laminats compostos, inclòs el disseny dels assajos i els mètodes de reducció de dades; (3) finalment, la caracterització de les propietats del material sota elevades velocitats de deformació. Es poden trobar articles recents a la literatura de centrats en qualsevol d'aquests temes.