L'aviació mundial té al davant un repte majúscul; eliminar el querosè i propulsar els avions amb hidrogen, una energia verda. I a més, fer-ho en un temps rècord. En aquesta cursa contra rellotge hi ha un grup de recerca de la Universitat de Girona que hi té un paper clau. S'encarreguen de trobar el millor material per fer els dipòsits d'hidrogen dels avions d'Airbus i un nou mètode per certificar la seguretat de les noves aeronaus més ràpid i barat que l'actual.

La bateria elèctrica com a alternativa al querosè, de moment, no és una alternativa pel seu elevat pes i tampoc l'hidrogen gas, que ocupa massa volum. En format líquid n'ocupa menys, però requereix estar a -253 graus i no se sap com casa l'hidrogen a aquesta temperatura amb els materials amb què estan fets ara els avions. Per això, el Grup de Recerca en Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural (AMADE) fa dues setmanes que han començat a testejar materials buscant l'idoni per contenir aquest hidrogen líquid i suportar l'important desgast propi de materials que comporta el fet de volar.

Ho fan, a més a més, amb una màquina -criostat- que han dissenyat ells mateixos en col·laboració amb una empresa del Parc Científic de la UdG (Amtec), formada per exalumnes, i que té la particularitat d'aconseguir aquestes baixes temperatures sense recórrer a l'heli, un bé limitat i car, com explica Albert Turón, director del projecte d'AMADE.

La versatilitat d'aquests grups a l'hora de provar tecnologies encara no prou madures és clau per escurçar terminis, ja que per aconseguir que, com demana la Unió Europea, el 2050 la majoria d'avions vagin amb energia neta, les primeres naus de nova generació han de començar a fabricar-se el 2035. I això implica també canviar el paradigma del sistema de certificació d'aquests avions.

Ara es basa en assajos reals fins al punt d'arribar a portar un avió sencer més enllà del punt crític, un procés lent, arriscat i molt costós que els investigadors de la UdG pretenen sortejar amb simulació amb ordinadors. Ha de ser igual de fiable i, sobretot, diu Turón, han de convèncer d'aquesta fiabilitat als diferents organismes internacionals de certificació.

AMADE es va fundar el 1999 i sempre ha fet recerca orientada a les necessitats dels diferents sectors econòmics. En el cas de la indústria aeronàutica, tenen relació ininterrompuda amb Airbus des del 2006 (també amb altres firmes del sector) i acaben de firmar un marc de col·laboració amb aquesta empresa per millorar la relació i orientar les tesis i els màsters als reptes del sector.

No només això, d'AMADE n'han sortit els fundadors d'altres empreses relacionades amb l'aeronàutica o la indústria espacial com Amtec o Compoxi, d'on n'han sortit peces que han acabat a la lluna.

En el següent enllaç es pot escoltar l’entrevista realitzada al Dr. Albert Turon, on explica les claus de l’aviació del futur per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el paper de la recerca del grup AMADE-UdG per contribuir a assolir aquest repte: https://cadenaser.com/cataluna/2024/04/30/un-grup-dinvestigacio-de-la-udg-te-un-paper-clau-en-el-disseny-de-laviacio-del-futur-radio-girona/