La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Dia: 8 de juny de 2021Lloc: Ateneu BarcelonèsLes Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012, com una activitat de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb el propòsit de convidar cada any una persona que expliqui la seva experiència creadora, docent o investigadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional.Enguany, Francesc Parcerisas, poeta i traductor, és el convidat. L’han precedit la llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014), el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015), l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó (2016), l’escriptor i dramaturg Jordi Coca (2017), l’escriptora i traductora Carme Arenas (2018) i l’assagista i editor Josep Massot i Muntaner (2019), convidats en les edicions anteriors.Llicenciat en Filosofia i doctor en Teoria de la Traducció, Francesc Parcerisas ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i és un dels grans poetes en llengua catalana. Des de l'any 1998 fins al 2004 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes, i del 2010 al 2016 va ser-ne el degà. L’any 2015 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el 2018 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, tots dos en reconeixement pel conjunt de la seva trajectòria. Maria Àngels Anglada encapçalava el seu poema “Sarajevo”, escrit el 1994, amb la citació «Fins aquí la mà de Virgili» de Francesc Parcerisas, presa del poema “La mà de Virgili” inclòs a L’edat d’or. Aquí podeu consultar el programa complet.
Aquí podeu veure l'enregistrament de les Lliçons:
Francesc Parcerisas i Vàzquez va néixer a Begues (Baix Llobregat), l'any 1944. Es va llicenciar en Filosofia (1961-1966) a la Universitat de Barcelona i va fer de lector d'espanyol a la Universitat de Bristol (1969-1972). Va cursar un màster en Literary Translation per la Universitat d'Essex (1989-90) i és doctor en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997).
Ha estat catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat (1979-1986) i és professor titular de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció.
S'han premiat molts dels poemaris que ha publicat: Vint poemes civils (1967), premi Joan Salvat-Papasseit; Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba de poesia; L'edat d'or (1983), premi de la Critica de poesia Catalana i premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-poesia; o Focs d'octubre (1992), premi Ciutat de Barcelona de poesia. Va aplegar en el volum Triomf del present (1992) la seva producció poètica fins l'any 1983, que va ser guardonat amb el premi Lletra d'Or.
Com a traductor, ha traduït una gran quantitat de llibres de l'anglès, del francès i de l'italià, tant al castellà com al català, principalment de narrativa (Pavese, Sciascia, Poe, K Mansfield, Tolkien, D. Lessing, A. Nin...) i poesia (T.S. Eliot, E. Pound, Rosenthal, Tomlinson, D. Abse, P. Muldoon, S. Heaney...). La seva tasca ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica 1992 per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i també, amb el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, 2001 per Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound. És autor d'una antologia de poesia anglesa i nord-americana (1985) i va ser editor d'una prestigiosa col·lecció de literatura moderna traduïda al català entre 1985 i 1992 (Clàssics Moderns, EDHASA). Fundador dels congressos internacionals bianuals sobre Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha format part de diversos jurats dels Premios Nacionales de Traducción, dels premis de traducció de la Generalitat de Catalunya i dels de l'Ajuntament de Barcelona. També ha estat representant català a l'Ariane European Literary Transation Network i al Conseil Europeen d'Associations de Traducteurs littéraires (CEATL).
Ha col·laborat en revistes culturals i literàries com Serra d'Or, Reduccions, El Món, Els Marges, i en diaris com La Vanguardia, El País (sobretot, al Quadern de Cultura on va escriure una columna setmanal de ressenyes literàries), el Diari de Mallorca, l'Avui i el Diari de Barcelona, entre altres.
Entre 1991 i 1997 va ser el vicepresident al Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el 1998 va ser-ne el president. Actualment és membre de la Comissió Consultiva de la Junta de l'AELC. Des de l'any 1998 fins al 2004 va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes, i del 2010 al 2016 en va ser el degà.
El 2013 rep el Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre per l'obra Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. El mateix any rep el Premi Llibreter amb el llibre La primavera a Pequín. Un dietari, i el 2015 és guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia pel llibre Seixanta-un poemes.
El 2015 és guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el 2018 rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, tots dos en reconeixement pel conjunt de la seva trajectòria.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.