L’acceleració tecnològica al voltant de la intel·ligència artificial està adquirint una centralitat sense precedents històrics i ningú pot prendre la mesura d'aquest temps sense tenir en compte l'impacte social, cultural, econòmic i polític de la tecnologia. Però això no és fàcil quan el context tecnològic està immers en una atmosfera febril i plena d’evangelistes fascinats que presenten qualsevol producte de la IA i les seves capacitats com a extraordinàries, increïbles i al·lucinants. Els darrers exemples són el llançament de grans models de llenguatge com ChatGPT (un xatbot que respon a preguntes) i Galactica (una eina per a l'escriptura científica), que han revifat una vella conversa sobre què poden fer aquests models, tal i com apunten Abeba Birhane i Deborah Raji en un més que interessant article titulat “ChatGPT, Galactica i la trampa del progrés”.

Actualment, és evident que la conversa està sent dominada per la tècnica, tant dels que estan a favor com dels seus detractors, i mentre aquest complex tècnic va adquirint vida pròpia amb l’ajuda d’un bombo constant que alimenten els mateixos mitjans de comunicació, es suprimeixen cada vegada més les veus i les condicions necessàries sota les quals sembla possible una solució a aquesta situació. L’ús de la IA no només està canviant de forma accelerada l’economia, prometent generar més productivitat, eficiència i reduir costos, també contribueix a profunds canvis socials com la inestabilitat social i descontentament inherent provocats per una automatització accelerada de processos i tasques diverses. Però mentre la IA pot contribuir a millorar la vida quotidiana de les persones a través d’una economia tecnològica on l’automatització de criteris, la predicció o les decisions poden ser més informades per evidències, també cal conrear una pràctica socialment sensible per avaluar la presència i absència d’aquestes tecnologies de manera que abordin els reptes globals i promoguin, a la vegada, innovació i creixement responsables.

És per aquest motiu que una perspectiva crítica és crucial per una millor IA present i futura. En aquest sentit, tal i com escriví l’historiador, sociòleg i teòleg laic francès Jacques Ellul en el seus llibres La Technique ou l’enjeu du siècle (1954), Le Système technicien (1977), el terme "tècnica" o IA s'ha d'entendre en el seu significat més ampli possible. Així doncs, no tan sols ens referim a les màquines i altres dispositius tècnics per definir-la, sinó a tot el complex de mètodes ordenats racionalment per fer més eficient qualsevol activitat humana i que afecten pràcticament totes les àrees de la nostra vida, incloent-hi la política i les relacions humanes. Això significa que la tècnica ja no és un element intermediari entre les persones i el medi natural, sinó un teixit propi que tendeix a substituir la naturalesa obeint a una racionalitat específica on el progrés tècnic són l'autoaugment, l'automatització, l'absència de límits, la tendència a l'acceleració, la disparitat i l'ambivalència. Però cal tenir en compte, com ens recorda Ellul, que la tècnica manca d'una de les característiques essencials de qualsevol conjunt organitzat: la reacció. Encara no és capaç de controlar els seus errors i disfuncions, si bé ara podem estar en presència de l'elaboració progressiva d'aquesta capacitat reactiva. D'aquí la importància de plantejar un canvi global dels nostres hàbits o valors, i d'entomar el progrés no en relació a una IA concreta o una altra, sinó en relació a aquest sistema. És per això que, a mesura que la IA impregna les nostres societats, el seu poder transformador s'ha de posar al servei de totes les persones, sense agreujar la desigualtat, el canvi climàtic, la concentració del mercat i/o la bretxa digital. Malgrat que cap disciplina, actor o país no té les respostes als reptes que planteja la IA en la societat, la interdisciplinarietat, la cooperació i les respostes de múltiples parts interessades són cabdals per guiar el desenvolupament i l'ús de la IA per al bé general.

Segurament, el context social actual on això apareix de manera més clara és en el món del treball. El repte de crear un entorn laboral decent centrat en l’ésser humà cada cop és més difícil a mesura que la IA, l’automatització i les transformacions estructurals reconfiguren els escenaris laborals a tot el món. En aquest sentit, els crítics de la IA generativa s'imaginen que substituirà els artistes i degradarà la capacitat del públic fins i tot de notar allò que s'ha copiat o (pitjor) perdut. Degut a que no és tan sols només amb un àmbit concret, sinó a totes les formes de producció cultural humana, és molt lícit que ens plantegem i abordem preguntes cabdals com, per exemple, com aprendran les nenes i els nens a escriure si no han d'elaborar els seus propis escrits (ni que siguin de cinc paràgrafs) per les seves professores i professors? Mentre la bretxa d'habilitats i competències en les anomenades STEM està ben documentada, encara no hem entès completament l'escala del repte que suposa la incorporació de la IA per diferents ocupacions creatives i, és clar, per l’àmbit de l’educació. Si aquesta tendència continua, les nacions de tot el món aviat produiran generacions de màquines útils, més que ciutadans complets que puguin pensar per si mateixos. Però més enllà d’això, també són les seves conseqüències. Si les societats i les relacions socials acaben sent dominades per la tècnica, la tendència serà veure la gent de l'altra banda i els espais que habiten com un problema.

Per aquest motiu, des de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, considerem que cal conrear una perspectiva crítica, positiva i constructiva per avançar cap a una millor IA present i futura. Però per fer-ho cal tractar el rol creixent de la IA en la societat tenint en compte un coneixement més enllà del tècnic de la mateixa tecnologia de la IA, englobant els seus impactes en la societat, examinant críticament els beneficis, els inconvenients i els possibles riscos associats al seu desplegament massiu i accelerat.

Per tractar-ho in situ, hem organitzat conjuntament amb l'Associació Catalana de Sociologia la primera Jornada debat sobre “La intel·ligència artificial en la societat – Què en podem esperar i com podem utilitzar el seu potencial minimitzant els riscs?”, que va tenir lloc el día 14 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de l’Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya. Per aquest esdeveniment vam comptar amb la inestimable participació de Ulises Cortés (Universitat Politècnica de Catalunya i Barcelona Supercomputing Center), Judith Membrives (Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global) i Núria Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona – Universitat Politècnica de Catalunya). Podeu llegir una breu crònica de l'esdeveniment a la pàgina web de l'IEC: https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=3548

Gràcies,

Albert Sabater