Últimes fronteres és un cicle que vol acostar-nos a els darrers avenços científics i tecnològics. En l'edició d'enguany, la novena, ens posarem al dia dels últims avenços en l’estudi del cervell humà i del paper que, avui dia, hi juga la IA. Després, alçarem la mirada al cel i parlarem de l’energia fosca, predominant a l’univers, però que es resisteix a deixar-se veure. Tornarem a dirigir la mirada més a prop, i descobrirem la sorprenent relació que hi ha entre els residus plàstics biodegradables i l’aparició de la resistència als antibiòtics en bacteris. I acabarem el cicle parlant de materials orgànics i inorgànics d’última generació, i del paper estratègic que juga la química en el desenvolupament de tecnologies sostenibles i intel·ligents.

DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

El descobriment de l’expansió accelerada de l’univers a finals del segle XX va comportar una gran revolució en la nostra manera d’entendre el cosmos. La dinàmica a gran escala està dominada per una entitat desconeguda: l’energia fosca. Representa aproximadament el 70% del contingut de l’univers, però només en coneixem els efectes. L’energia fosca sembla estar íntimament connectada a la constant cosmològica, que Einstein va introduir a les equacions de la relativitat general fa més de 100 anys. Una possible explicació de l’energia fosca és l’energia del buit, però això dona origen al conegut problema de la constant cosmològica, un dels principals reptes que afronten la cosmologia i la ciència en general.

En aquesta conferència farem un repàs històric d’alguns fets rellevants per entendre el problema de la constant cosmològica i la seva possible relació amb les observacions actuals.

Cristian Moreno és doctor en cosmologia física per la Universitat de Barcelona (Institut de Ciències del Cosmos), especialitzat en l’estudi de l’energia fosca en el context de la teoria quàntica de camps, i ha estat investigador postdoctoral a la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector al Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona, i la seva recerca se centra en la modelització matemàtica de fenòmens i processos rellevants per a la indústria, com ara l’ús de l’hidrogen verd com a font d’energia i l’eliminació de contaminants de l’aigua i de l’aire, estudiant la matemàtica associada a aquests processos.