Campus Patrimoni > Biòlegs de la UdG investiguen l’empitjorament de la salut de la sardina a la costa catalana
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Campus Patrimoni Cultural i Natural

Biòlegs de la UdG investiguen l’empitjorament de la salut de la sardina a la costa catalana

Un equip científic de la UdG afirma que les sardines capturades a la costa catalana són cada vegada més petites, més joves, es troben en pitjor estat de salut i comencen a reproduir-se abans. La sardina ja es considera com una espècie sobreexplotada i la seva situació és alarmant.

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) alerta que la salut de la sardina a la costa catalana és fràgil. En els darrers anys, el volum de les captures està disminuint i les sardines que es pesquen són més petites, malgrat la contínua millora tecnològica de les flotes pesqueres que apliquen mètodes cada vegada més eficients. La sardina és una de les espècies més importants de la Mediterrània: ho és des del punt de vista comercial, perquè representa pràcticament el 20 % dels desembarcaments a port , i també des del punt de vista ecològic dins de la xarxa tròfica marina.

Els investigadors del grup de recerca en Biodiversitat i recursos marins (GR MAR) i el Laboratori d’Ictiologia Genètica (LIG), liderats per Marta Muñoz i Jordi Viñas, han detectat que les sardines que es pesquen a la costa catalana són cada vegada més petites, més joves, es troben en pitjor estat de salut i comencen a reproduir-se abans. “Tots aquests paràmetres estan directament relacionats amb la capacitat de la sardina per afrontar la seva supervivència i, per tant, per afrontar l’explotació pesquera”, afirma la biòloga de la UdG, Marta Muñoz Frigola. Les dades evidencien que es tracta d’una espècie sobreexplotada, fet que ha portat els principals organismes avaluadors dels recursos pesquers a considerar que la seva situació és alarmant.

A més de l’impacte de la sobrepesca, la sardina també ha de respondre a l’increment de temperatures del mar com a conseqüència del canvi climàtic. A diferència de la sardina que habita a l’Atlàntic i que pot migrar cap a latituds més altes, la sardina de la costa catalana ja viu a la zona més freda del Mediterrani i no pot desplaçar-se més al nord.

 

Recerca genètica per proposar solucions
L’equip científic de la UdG treballa per descobrir els factors que provoquen l’empitjorament generalitzat de les poblacions de sardina amb l’objectiu d’obtenir eines per a millorar-ne la gestió pesquera i aconseguir una explotació sostenible que permeti la conservació de les poblacions. Per fer-ho, els biòlegs han d’esbrinar, en primer lloc, l’estat de salut de la sardina i indagar en el seu ADN per a determinar si aquesta baixa condició també té una base genètica.

En el marc de la seva recerca, la UdG du a terme un mostreig continuat de sardines fresques en dos punts de la costa catalana –Costa Brava i Tarragona–, perquè presenten diferències en la temperatura de les seves aigües. Per un altre costat, s’analitzen mostres procedents d’altres punts de la Mediterrània i de l’Atlàntic.

Entre les seves tasques, l’equip de biòlegs de la UdG determinen el volum de greix de les mostres. Segons explica l’investigador Jordi Viñas, el greix de les sardines és un indicador de salut perquè s’hi troben “els famosos i importants Omega-3 i Omega-6, essencials per la salut humana ja que ens protegeixen de malalties cardiovasculars, càncers, malalties inflamatòries i desordres del sistema immune, entre d’altres”. La sardina és una font molt rica en aquests greixos i els investigadors han observat que les reserves de greix de la sardina atlàntica és superior al de la mediterrània.

Els grups de recerca també determinen si els individus estudiats són mascles o femelles i en quin estadi del cicle reproductiu es troben. En pesen el fetge, estimen la quantitat de greix que hi ha al voltant de les vísceres, i separen una petita porció de múscul per fer-ne una anàlisi genètica. L’objectiu de l’estudi genètic és determinar quantes poblacions de sardina hi ha a les localitats analitzades i, també, si la variabilitat de l’estat de salut es pot associar a variants genètiques.

 

Un altre dels factors que pot afectar l’estat de salut de la sardina és la presència paràsits. Els investigadors han vist que el 35,2 % les sardines analitzades presenten nematodes, encara que el número de paràsits per exemplars és baix (menys de dos de mitjana). La cara positiva és que cap dels paràsits detectats són del gènere Anisakis, que podria ser perjudicial per la salut dels consumidors. Pràcticament el 100 % dels paràsits són de l’espècie Hysterothylacium aduncum, que no té conseqüències sobre la salut humana però que sí que en podria tenir sobre la de la sardina.

Finalment, l’equip científic ha introduït un nou paràmetre a la seva recerca: els microplàstics, partícules inferiors a 5mm que ja són presents en el sistema digestiu de la sardina. Generalment es tracta de polímers de polietilè, polipropilè, resina alquídica, acrílic, polièster, niló i raió. L’equip de biòlegs de la UdG ha observat que el 47,5 % dels individus analitzats conté microplàstics malgrat que això “no sembla afectar de manera significativa la seva condició”.

Els investigadors consideren que les seves dades poden aportar una informació valuosa per als gestors, “no només per seguir gaudint dels beneficis del consum de sardina sinó també per aconseguir un ecosistema marí en equilibri”. De fet, aquest coneixement ja s’ha transferit en el marc d’una jornada de divulgació i discussió que ha tingut lloc el 8 d’octubre a la Facultat de Ciències de la UdG. L’objectiu ha estat posar en comú el punt de vista de científics, pescadors i gestors públics sobre què està passant a la sardina i quines són les vies per preservar aquest recurs natural i pesquer.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.