Jornada “El Racisme en l’accés a l’habitatge”
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Campus Cohesió i Compromís Social

Jornada “El Racisme en l’accés a l’habitatge”

El passat 1 de juliol vam celebrar virtualment una jornada per abordar la realitat del racisme en l’accés a l’habitatge, una problemàtica de la qual diferents col·lectius i també alguns mitjans de comunicació se n’estan fent ressò darrerament.

Aquesta jornada es va organitzar arrel de la trobada del mes de novembre de 2020, on diferents agents de la demarcació de Girona ens vam reunir per identificar i valorar la presència de racisme en diferents esferes de la societat. El racisme en l’accés a l’habitatge va ser detectat con un fenomen molt greu i inhabilitador per a aconseguir una vida autònoma i independent.

El dia 1 de juliol durant més de dues hores vam generar un espai de coneixement d’experiències i debat amb una seixantena de persones de perfils diversos: representants d’entitats ciutadanes, treballadores d’entitats del tercer sector social, de l’administració, docents i investigadores de la universitat i persones a títol individual. La sessió va ser enregistrada i els propers dies es publicarà al L’enregistrament es penjarà els propers dies al canal de YouTube dels Campus Sectorials.

Durant la sessió vam tenir l’oportunitat de conèixer el discurs i experiències de l’associació Espai Antiracista de Salt – Girona de la mà d’Òscar Campos, militant de l’entitat. L’Òscar va fer inicialment una descripció de les diferents categoritzacions polítiques i administratives desenvolupades des del racisme institucional que després es tradueix en racisme social. A Catalunya, la gran majoria d’habitatges formen part del sector privat, gestionat gairebé sempre per les empreses immobiliàries. Aquestes, decideixen aplicar un criteri discriminatori dictat pels propietaris o per les comunitats de veïns i veïnes. L’Òscar va referir-se també a una política recent de l’ajuntament de Salt com un exemple de racisme institucional i també al fenomen de l’ocupació, molt invisibilitzat, que representa la solució de supervivència per a moltes persones al nostre territori. Cal no mirar cap a una altra banda, segons l’Òscar, i fer polítiques valentes i antiracistes que responguin a les necessitats reals i significatives dels veïns i veïnes.

En segon lloc, vam comptar amb la participació de Laila El Gamouchi Darras, membre de la plataforma STOP Racisme Lloguers d’Olot, explicant els inicis de la plataforma que va ser creada el 2018 per un grup de persones afectades i voluntàries. Després de posar en comú experiències, van decidir passar a l'acció contra la discriminació sistemàtica per motius racistes a l'hora d'accedir a un lloguer. Treballen en tres línies d’acció: la denúncia pública, l’acompanyament de casos i la pressió a les administracions. Una de les accions més significatives que van emprendre és l’edició de cartells amb missatges que interpel·len directament a la ciutadania i que han circulat per diferents ciutats. Segons la Laila, el focus en la discriminació no es la precarietat sinó el racisme: la discriminació no es dona per la capacitat econòmica de les persones sinó pel seu color de pell, aparença física i prejudicis diversos. Segons ella, el canvi no vindrà des de les institucions polítiques sinó des del moment que assumim la responsabilitat dels nostres actes com a individus i que prenguem consciència de l’efecte que tenen en el context social en general.

Després d’un moment per al debat, va intervenir Anabel Rodríguez, que des de l’ajuntament de Barcelona va explicar quins mecanismes tenen a la ciutat per treballar i lluitar contra les discriminacions i per la defensa dels drets socials. L’Oficina per la no discriminació de l’ajuntament de Barcelona engega el 2017 la Taula d’entitats amb serveis d’atenció a la víctima on hi ha 22 entitats que treballen en eixos com l’origen ètnic, la discapacitat, l’orientació sexual, el gènere, etc. El treball d’aquesta taula alimenta el que és actualment l’Observatori de les Discriminacions, que ha presentat recentment l’informe 2020.

En un moment donat, l’ajuntament de Barcelona va decidir fer un estudi per posar en evidència l’existència de discriminació racista en l’accés a l’habitatge i avaluar objectivament la dimensió d’aquesta discriminació. L’estudi “La clau pot ser un nom” va consistir en l’enviament de 1.000 sol·licituds a 500 anuncis d’habitatges publicats en portals immobiliaris, amb l’objectiu d’avaluar de forma estadística les respostes a aquestes sol·licituds en funció del remitent. La meitat de les sol·licituds van ser enviades sota un nom d’origen àrab, i l’altra meitat sota un nom d’origen autòcton en base als noms més comuns segons l’Idescat. Com a conclusió, es pot dir que els resultats de l’estudi posen de manifest de manera objectiva que existeix discriminació en l’accés al mercat de lloguer d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

Tot seguit, Marilda Sueiras, tècnica del Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, i advocada, va centrar la seva presentació en els mecanismes de denúncia de la vulneració del dret d’accés a l’habitatge i de quina manera des de l’entitat fan una crítica a la resposta institucional a aquesta problemàtica. L’entitat acull les denuncies a nivell individual i fa una feina més genèrica, d’incidència política i l’elaboració d’un informe anual que beu de les dades de les denúncies individuals.

La Marilda va fer un repàs de les normes i lleis que regulen els drets de les persones per accedir a un habitatge, partint de la idea que la discriminació en l’accés a l’habitatge és un delicte reconegut en el codi penal segons la normativa vigent i és també una infracció administrativa.

Per cloure la jornada, Quim Brugué, director científic del Campus Cohesió i Compromís Social de la UdG, va subratllar la gravetat del problema que tenim davant com a societat. Un problema del qual no se’n parla massa però que és d’una enorme gravetat, d’entrada per les persones que el pateixen en primera persona i també per la resta ja que pel camí de la marginació i exclusió només podrem construir una societat basada en la por, el prejudici i els enfrontaments. Segons en Quim, cal intervenir, sí, des de l’administració, de manera valenta i decidida, però també cal seguir fent-ho des de la ciutadania i l’activisme, combinant la dimensió institucional i la dimensió social. De fet, serà difícil torbar el compromís polític o administratiu sense que abans cadascú de nosaltres reconeguem el propi racisme i reaccionem davant de conductes i actituds racistes dels nostres amics, familiars i veïns i veïnes

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.