El DOI  no canvia amb el pas del temps encara que l’objecte digital es reubiqui en una adreça diferent. El motiu d’aquesta permanència és la incorporació de tota la informació afectada en forma de metadades.

El DOI s’assigna principalment a articles de revistes electròniques, però també a llibres, capítols de llibres, comunicacions de congressos, vídeos i altres objectes digitals.

El DOI serveix per:

• cercar i localitzar un recurs a la xarxa,
• citar recursos científics electrònics,
• publicar documents científics,
• compartir informació, navegant per diferents articles o publicacions de forma transparent.

És un codi alfanumèric, basat en la norma NISO Z39.84. L’estructura que té és la següent:

• directori DOI: http://doi.org
• prefix, per identificar l’editorial. El prefix per les revistes científiques de la UdG és 10.33115/udg_bib
• separador “/”
• sufix, per identificar l’objecte digital. Estructura flexible establerta pel gestor del DOI.

Exemple:  http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v20i0.22744 

Els avantatges que tenen les publicacions científiques amb DOI són:

• garantir l’accés directe i permanent al recurs electrònic, encara que canviï la seva adreça a la xarxa,
• augmentar la visibilitat de les publicacions científiques amb l’increment associat de citacions, ja que permet la seva ràpida identificació i accés. Alguns dels articles d’editorials com Elsevier, Springer i que es troben “en premsa” ja compten amb un DOI, es publiquen a les plataformes d’aquestes editorials abans de la seva publicació impresa,
• garantir la propietat intel·lectual d’un recurs electrònic, gràcies a la informació associada a les metadades corresponents,
• proporcionar més difusió gràcies a la interoperabilitat amb altres plataformes, repositoris o motors de cerca.