Si neix un nen amb un hemangioma hi ha la creença que la dona ha robat algun objecte i s’ha enganxat al cos de la futura criatura. D’altra banda, les dones embarassades eviten el contacte amb persones o animals que tinguin deficiències o discapacitats, ja que pensen que el fill que ha de néixer tindria alguna malformació.

El primer bany del nadó és molt important. En la majoria de zones del país és costum que l’aigua estigui freda. D’aquesta manera el nen serà resistent, àgil, llest i valent. En aquest primer bany se solen afegir a l’aigua diversos objectes: plata, herbes (busuic), mel (perquè tingui la paraula dolça com la mel), un ou d’ànec (perquè el nadó sigui sencer com un ou i no plori a l’hora del bany), llet (perquè tingui la pell blanca i dolça com la llet), nous (perquè sigui resistent), flors (perquè sigui atractiu), etc. El primer bany es fa d’acord amb un ritual on es pronuncien unes paraules concretes. S’ha de fer abans del vespre perquè el nen no plori ni es desperti a la nit.

Segons una creença tradicional present a tot el país, les Ursitori són tres fades germanes que dicten el destí del nadó en les tres primeres nits de vida. Per això s’acostuma a deixar les portes i les finestres obertes, per cultivar un ambient d’alegria i no molestar els esperits de les fades. A més, es posa blat, aigua i oli a l’habitació de la criatura com a regals per als esperits.

Pel que fa a la lactància, en la primera presa es llença una petita quantitat de llet i s’han de rentar els pits amb  una aigua especialment preparada per donar el pit (infusions de plantes beneïdes). Es considera que si la llet surt sense estimulació és que el nen té gana, així que se l’ha de posar de seguida al pit. També es preparen infusions de llavors de fonoll o barreges de diferents plantes per fer augmentar la quantitat de llet.

Font: Mediación intercultural en el ámbito de la salud, Fundación ”la Caixa”, 2009