La definició de plans d’adaptació dels espais docents és fonamental per assegurar la coherència entre les metodologies d’aprenentatge i el nou model educatiu que promou un aprenentatge profund i durador. Uns espais ben dissenyats, flexibles, polivalents i adaptats a les necessitats de les metodologies actives faciliten la col·laboració, la creativitat i la participació activa de l’estudiantat, potenciant una experiència educativa més rica i connectada amb els reptes del segle XXI. Aquest enfocament garanteix que l’entorn físic i pedagògic vagi de la mà, reforçant així l’impacte formatiu i acadèmic.

Les accions més destacades d'aquest objectiu son:

• Analitzar els espais de facultats i escola, i el seu ús
• Detectar necessitats i elaborar un pla d’actuacions i viabilitat

L’adaptació d’espais de campus respon a la necessitat de maximitzar l’ús eficient dels recursos i de fomentar la col·laboració interdisciplinària en el marc d’un model educatiu integrador i innovador.

Aquesta adaptació, primer, ha de facilitar l’intercanvi de coneixements i experiències entre disciplines, fomentant un aprenentatge transversal i enriquidor. Compartir i optimitzar els espais permet aprofitar infraestructures comunes i garantir una distribució més equitativa dels recursos entre totes les facultats. Promou la sostenibilitat, reduint la necessitat de construir nous espais i potenciant l’ús racional de les infraestructures existents. Així, els campus esdevenen entorns més integrats, dinàmics i alineats amb els valors d’una universitat oberta i col·laborativa. I per això també és imprescindible una anàlisi de la implementació d’un sistema de llançadores entre campus.

Les accions més destacades d'aquest objectiu son:

• Elaborar un pla d’adaptació i millora dels campus amb coherència amb el Model UdG XXI
• Dissenyar plans d’usos d’espais compartits entre les facultats i l’escola