Les societats contemporànies que potencialment permeten el màxim de comunicació i relacions estan travessades per formes de solitud diferents i generalitzades (Soler-Masó et al., 2022). Entre elles, n'hi ha una, extrema fins al punt de semblar-se a la condició de l'ermità, que concerneix sobretot als joves i que sembla tenir el seu origen en una elecció de la pròpia persona. Els joves en hikikomori - terme acunyat al Japó on va néixer el fenomen a finals de la dècada de 1970 (Saito, 2013) -, o en Aïllament Social Voluntari (ASV), són adolescents, principalment homes (aquesta prevalença de gènere està probablement influenciada per la manca de dades i per un enfocament de gènere.) que, en una fase de transició de la seva vida (ESO-batxillerat/FP, batxillerat/FP-universitat, formació-treball), opten per retirar-se a la habitació, en ocasions mantenint només el contacte amb la mare i utilitzant internet per mantenir-se en relació amb porcions de la realitat o amb persones en la seva pròpia situació (Saito, 2013; Ricci, 2008, 2014).

Els estudis sobre persones en ASV, si bé destaquen quants aspectes de les societats capitalistes poden tenir rellevància en l'elecció de molts adolescents per aïllar-se, sent principalment de caràcter mèdic-psicològic i proposant intervencions terapèutiques (tractament), s'han centrat en la fragilitat individual de la persona i sobre la relació de dependència mare-fill que sovint es dóna en aquestes situacions (Saito, 2013; Ricci, 2008, 2014; Teo, 2010; Kato et al., 2019).

La present investigació pretén centrar-se en un àmbit específic, concretament en l'educatiu, per verificar si entre els cofactors de la elecció d'aïllament poden estar inclosos els contextos escolars i els processos educatius. Per tant, l'estudi està guiat per la intersecció de tres perspectives teòriques: (a) la sociològica que indaga les transformacions en sentit neoliberal de les institucions educatives (Laval, 2004; Dardot i Laval, 2019); (b) la crítica dels disability studies que aprofundeix el concepte d'ableism en les societats capitalistes contemporànies (Campbell, 2009); (c) finalment, la (anti)-psiquiàtrico-filosòfica que fa de trait d'union a les anteriors per emmarcar la relació entre salut mental i societat (Foucault, 2011, 2015; Deleuze i Guattari, 1975, 1997; Basaglia i Basaglia Ongaro, 2013).

Bibliografia

• Basaglia, F. i Basaglia Ongaro, F. (2013). La maggioranza deviante. L’ideologia del controllo sociale totale. Baldini & Castoldi.
• Campbell, F. K. (2009). Contours of Ableism. Palgrave Macmillan UK. https://doi.org/10.1057/9780230245181
• Dardot, P. i Laval, C. (2019). La nuova ragione del mondo. Critica della razionalità neoliberista. DeriveApprodi.
• Deleuze, G. i Guattari, F. (1975). L’anti-Edipo. Capitalismo e schizofrenia. Einaudi.
• Deleuze, G. i Guattari, F. (1997). Millepiani. Capitalismo e schizofrenia (G. Passerone, Trans.). Castelvecchi.
• Foucault, M. (2011). La storia della follia nell’età classica (F. Ferrucci, E. Renzi, & V. Vezzoli, Trans.). BUR.
• Foucault, M. (2015). Il potere psichiatrico. Corso al Collège de France (1973-1974). Feltrinelli.
• Kato, T. A., Kanba, S. i Teo, A. R. (2019). Hikikomori : Multidimensional understanding, assessment, and future international perspectives. Psichiatry and Clinical Neurosciences, 73, 427–440. https://doi.org/https://doi.org/10.1111/pcn.12895
• Laval, C. (2004). La escuela no es una empresa. El ataque neoliberal a la enseñanza pública (J. Terré, Trans.). Ediciones Paidós Ibérica.
• Ricci, C. (2008). Hikikomori: adolescenti in volontaria reclusione. FrancoAngeli.
• Ricci, C. (2014). La volontaria reclusione. Italie e Giappone: un legame inquietante. Aracne Editrice.
• Saito, T. (2013). Hikikomori: adolescence without end (J. Angles, Trans.). University of Minnesota Press.
• Soler-Masó, P., Iglesias Vidal, E. i Espona Barcons, B. (2022). La prevención, detección y acompañamiento de adolescentes y jóvenes en situaciones de soledad. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 80, p. 59-79.
• Teo, A. R. (2010). A New Form of Social Withdrawal in Japan: a Review of Hikikomori. International Journal of Social Psychiatry, 56(2), 178–185. https://doi.org/10.1177/0020764008100629

Coeli, G., Soler-Masó, P., & Planas-Lladó, A. (2024). Tracing neoliberal discourse in school documentation. The analysis of educational projects in Barcelona state schools. Policy Futures in Education, 0(0). https://doi.org/10.1177/14782103241280569 

Coeli, G., Planas-Lladó, A. i Soler-Masó, P. (2023). The relevance of educational contexts in the emergence of Social Withdrawal (hikikomori). A review and directions for future research. International Journal of Educational Development, 99. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2023.102756