Les societats contemporànies que potencialment permeten el màxim de comunicació i relacions estan travessades per formes de solitud diferents i generalitzades (Soler-Masó et al., 2022). Entre elles, n'hi ha una, extrema fins al punt de semblar-se a la condició de l'ermità, que concerneix sobretot als joves i que sembla tenir el seu origen en una elecció de la pròpia persona. Els joves en hikikomori - terme acunyat al Japó on va néixer el fenomen a finals de la dècada de 1970 (Saito, 2013) -, o en Aïllament Social Voluntari (ASV), són adolescents, principalment homes (aquesta prevalença de gènere està probablement influenciada per la manca de dades i per un enfocament de gènere.) que, en una fase de transició de la seva vida (ESO-batxillerat/FP, batxillerat/FP-universitat, formació-treball), opten per retirar-se a la habitació, en ocasions mantenint només el contacte amb la mare i utilitzant internet per mantenir-se en relació amb porcions de la realitat o amb persones en la seva pròpia situació (Saito, 2013; Ricci, 2008, 2014).

Els estudis sobre persones en ASV, si bé destaquen quants aspectes de les societats capitalistes poden tenir rellevància en l'elecció de molts adolescents per aïllar-se, sent principalment de caràcter mèdic-psicològic i proposant intervencions terapèutiques (tractament), s'han centrat en la fragilitat individual de la persona i sobre la relació de dependència mare-fill que sovint es dóna en aquestes situacions (Saito, 2013; Ricci, 2008, 2014; Teo, 2010; Kato et al., 2019).

La present investigació pretén centrar-se en un àmbit específic, concretament en l'educatiu, per verificar si entre els cofactors de la elecció d'aïllament poden estar inclosos els contextos escolars i els processos educatius. Per tant, l'estudi està guiat per la intersecció de tres perspectives teòriques: (a) la sociològica que indaga les transformacions en sentit neoliberal de les institucions educatives (Laval, 2004; Dardot i Laval, 2019); (b) la crítica dels disability studies que profundiza el concepto deableism en las sociedades capitalistas contemporáneas (Campbell, 2009); (c) finalmente, la (anti)-psiquiátrico-filosófica que hace de trait d'union a las anteriores para enmarcar la relación entre salud mental y sociedad (Foucault, 2011, 2015; Deleuze i Guattari, 1975, 1997; Basaglia y Basaglia Ongaro, 2013).

Bibliografía

• Basaglia, F. y Basaglia Ongaro, F. (2013).La maggioranza deviante.L’ideologia del controllo sociale totale.Baldini & Castoldi.
• Campbell, F. K. (2009).Contours of Ableism.Palgrave Macmillan UK.https://doi.org/10.1057/9780230245181
• Dardot, P. y Laval, C. (2019).La nuova ragione del mondo.Critica della razionalità neoliberista.DeriveApprodi.
• Deleuze, G. y Guattari, F. (1975).El Anti-Edipo.Capitalismo e schizofrenia.Einaudi.
• Deleuze, G. y Guattari, F. (1997).Millepiani.Capitalismo e schizofrenia (G. Passerone, Trans.).Castelvecchi.
• Foucault, M. (2011).La storia della locura nell'età classica (F. Ferrucci, E. Renzi, & V. Vezzoli, Trans.).BUR.
• Foucault, M. (2015).Il potere psichiatrico.Corso en el Collège de France (1973-1974).Feltrinelli.
• Kato, T. A.,Kanba, S. y Teo, A. R. (2019).Hikikomori: Multidimensional understanding, assessment, and future international perspectivas.Psichiatry and Clinical Neurosciences, 73, 427–440.https://doi.org/https://doi.org/10.1111/pcn.12895
• Laval, C. (2004).La escuela no es una empresa.El ataque neoliberal en la enseñanza pública (J. Terré, Trans.).Ediciones Paidós Ibérica.
• Ricci, C. (2008).Hikikomori: adolescenti in volontaria reclusione.FrancoAngeli.
• Ricci, C. (2014).La volontaria reclusione.Italie e Giappone: un legame inquietante.Aracne Editrice.
• Saito, T. (2013).Hikikomori: adolescence without end (J. Angles, Trans.).University of Minnesota Press.
• Soler-Masó, P.,Iglesias Vidal, E. y Espona Barcons, B. (2022).La prevención, detección y acompañamiento de adolescentes y jóvenes en situaciones de soledad.Educación Social.Revista de Intervención Socioeducativa, 80, p. 59-79.
• Teo, A. R. (2010).A New Form of Social Withdrawal in Japan: a Review of Hikikomori.International Journal of Social Psychiatry, 56(2), 178–185.https://doi.org/10.1177/0020764008100629

Coeli, G.,Soler-Masó, P.,& Planas-Lladó, A. (2024).Tracing neoliberal discourse in school documentation.The analysis of educational projects in Barcelona state schools.Policy Futures in Education, 0(0).https://doi.org/10.1177/14782103241280569 

Coeli, G.,Planas-Lladó, A. y Soler-Masó, P. (2023).The relevance of educational contextos in the emergence of Social Withdrawal (hikikomori).A review and directions for future research.International Journal of Educational Development, 99.https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2023.102756