La història de les revistes en català és, en gran mesura, la història de Catalunya, de la seva cultura i de la seva gent, compromesa amb uns valors inalienables. L’arrelament popular d’aquestes revistes inserida en el teixit ciutadà i com a instrument de comunicació social, ha utilitzat –i ho continua fent– la llengua catalana com a vehicle de transmissió. La importància de les revistes en llengua catalana en la construcció nacional és, i ha estat, una realitat indiscutible.

Aquesta tradició es complementa amb una extensa i diversa premsa local i comarcal, una de les expressions més genuïnes del periodisme de proximitat a Catalunya. Són publicacions arrelades al territori, que coneixen de prop les realitats que expliquen i que donen visibilitat a allò que sovint no troba espai en els grans mitjans: la vida dels municipis, el teixit associatiu, la cultura, l’esport, l’economia, les iniciatives ciutadanes o els problemes i reptes de cada territori.

Però tant les revistes especialitzades com la premsa local i comarcal desenvolupen una funció que va més enllà de la informació. Són memòria i patrimoni. Les seves pàgines permeten documentar la transformació de la societat catalana i constitueixen una font imprescindible per entendre la nostra història cultural, social i territorial.

I hi ha un element que les vincula especialment: la llengua catalana. Aquestes publicacions han estat i continuen sent espais fonamentals per a l’ús del català en el periodisme, la cultura, la divulgació i la transmissió de coneixement.

En un ecosistema comunicatiu profundament transformat per la digitalització i els nous hàbits de consum informatiu, revistes i premsa de proximitat afronten nous reptes, però també noves oportunitats. La seva capacitat d’especialització, d’arrelament territorial i de generació de comunitat continua essent un valor fonamental.