Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de revistes en català

L’objecte: les revistes

Cal retrocedir fins el s. XVII per trobar la primera gaseta en català precursora de la premsa. Més tard, a mitjans XIX, ja trobem les primeres revistes en català de periodicitat regular, però es fa difícil determinar quina va ser la primera. Per alguns historiadors es tracta d’El Pare Arcàngel el 1841. Com a primera revista en català de la dictadura i que continua publicant-se hi ha Serra d’Or (1959). En conjunt, més de tres segles al llarg dels quals s’han arribat a publicar més de 5.000 capçaleres en llengua catalana. Una producció que encara avui creix amb nous projectes adaptats a l’evolució del país i la societat.

En temps difícils de guerres i exilis, malgrat que bona part de la intel·lectualitat estava lluny del país, es va configurar la millor època per les publicacions si tenim en compte la relació entre els mitjans de què disposaven els editors i la qualitat del producte. La voluntat de recuperar el país que corria el risc de desaparèixer va comportar que, com mai abans, s’aboqués molt d’esforç a tirar endavant unes revistes que, tot i les minses audiències, esdevenien autèntiques joies. Un altre dels moments més dolços per les revistes en català va ser el període entre la Mancomunitat i la República amb la publicació D’Ací i d’Allà. El desenvolupament dels diaris és, en aquest cas, fruit d’un context marcat, entre altres, per l’electrificació, els transports i l’alfabetització. Aquestes condicions que aquí es donen al primer terç del segle XX, ja feia un segle que havien succeït a l’Estat francès i, especialment, a Anglaterra i a les ciutats costaneres nord-americanes.

Moltes publicacions han esdevingut referents, però totes han tingut dificultats per sobreviure en el temps, moltes fins i tot s’han vist obligades a tancar. La victòria franquista, per exemple, va significar la fi de l’eclosió de capçaleres que s’havia donat durant els anys 30. Al llarg de la història s’han hagut d’anar superant molts obstacles. Quan semblava que hi havia la capacitat per sobreposar-se a l’endarreriment respecte del continent, esclatava la Gerra Civil i la dictadura. Després de la mort de Franco, les crisis econòmiques es van anar encavalcant i el català ha hagut d’aprendre a viure com a llengua de segona. Està per veure si aquest mercat malmès es recuperarà de les conseqüències històriques que arrosseguen la llengua i el país. El periòdic com a agitador col·lectiu, el doble vessant militant i professional de les revistes, les temàtiques infantil i artística o l’ecosistema únic en el marc dels Països Catalans és el llegat que ens permet saber d’on venim.

Sempre s’ha dit que la història de les revistes en català és fruit de la militància cultural, però cal diferenciar dos tipus de publicacions. Per una banda, les que reflecteixen una societat molt activa, participativa i rica, que també existia en altres països amb major o menor grau. Una altra qüestió és que la militància substituís les experiències professionalitzades per l’absència d’un mercat consolidat. Aquest fet va anar millorant progressivament però no assoleix la seva plenitud ni en els temps actuals. En tot cas, és important assenyalar que, des de fa molts anys, han aparegut projectes que no sorgeixen de l’estricta militància i que han esdevingut empreses potents i sòlides.

Amb l’existència de l’APPEC a partir del 1983, les iniciatives editorials han tingut un suport continu per fer evolucionar el seu projecte. Les línies de suport de les administracions, la publicitat i la compra de subscripcions que gestiona l’associació han dotat aquestes petites estructures de prou múscul per fer grans publicacions de prestigi reconegut arreu.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.