En aquesta línia es desplega el lligam i la corresponsabilització amb la propietat forestal, les oficines comarcals, els òrgans gestors d’espais naturals, els ens locals i les empreses, teixint sinergies entre totes les parts i amb el territori com a fil conductor.p

Es concep el territori com a mosaic agrosilvopastoral, promovent la diversitat del paisatge com a dimensió integradora i aglutinadora del conjunt de valors del medi rural, inclosos també aquells més intangibles com els històrics, culturals, estètics, i espirituals.

Mercès a la posada en marxa de les distintes eines de valorització dels boscos, especialment d’aquells més madurs, es canalitzen recursos del sector secundari i terciari cap al primari, reforçant així notòriament la tant necessària inversió per a la millora forestal, la prevenció d’incendis i la resiliència dels boscos.

La Càtedra se centrarà especialment en la necessitat de trobar un equilibri i una harmonia entre els diferents usos i recursos que integren el mosaic agrosilvopastoral. Es vol copsar la millor metodologia a l’hora de gestionar el teixit forestal, d’acord amb la vocació més adient de cada sector, bo i maximitzant la resiliència davant la crisi climàtica, tant per a la millora de la productivitat i la prevenció d’incendis forestals, com per a la preservació de la biodiversitat. A tal efecte, crearà taules de debat i de contrast tècnic.

Tota aquesta harmonització dels usos dels espais forestals, conjuntament amb la valorització i projecció dels seus valors intangibles, haurà d’ajudar a reforçar la configuració d’un futur crèdit ecosistèmic, que haurà d’integrar els diferents serveis que es treballen des de les tres branques que s’exposen a continuació.

Posa en valor el servei ecosistèmic dels boscos que fa possible la complexitat de totes les formes de vida que en depèn. Realça la dimensió del bosc com a hàbitat i paisatge divers i en permanent evolució, i la seva rellevància com a rebost i refugi d’una biodiversitat terrestre extraordinària. Valoritza els boscos com a laboratori natural proveïdor d’infinitat de substàncies orgàniques i processos amb interessantíssimes aplicacions tecnològiques.p

Primerament, com a eina d’implicació adreçada a les empreses, Sèlvans hi aporta la iniciativa “Compensanatura”, que proposa ajudar a preservar un espai forestal del màxim valor ecològic, d’una superfície de sòl com a mínim equivalent a la segellada per les respectives naus industrials, magatzems, oficines, botigues, etc. La iniciativa es basa en el primer indicador oficial d’impacte d’una organització sobre la biodiversitat, l’ “ocupació del sòl” expressada en “m² de sòl segellat”, d’acord amb el sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals EMAS.

La Càtedra s’esmerçarà en l’actualització sobre la transcendència dels boscos amb estructures més madures en la preservació de la biodiversitat, tant de la flora com de la fauna. Dintre d’aquesta línia anirà millorant l’aplicació de l’indicador ecosistèmic anomenat “Índex de Biodiversitat Potencial” (IBP), com a eina de valoració de la diversitat biològica que es vol aplicar sobretot en els boscos més madurs i de major vàlua natural .

Es focalitza en els reptes actuals i les noves oportunitats que relacionen els boscos amb l’emergència climàtica.

Pel que fa al vessant de la planificació forestal, es treballa la incorporació de criteris per a l’assoliment de la màxima resiliència dels boscos a través dels instruments d’ordenació forestal, tant en els projectes d’ordenació forestal en les forests públiques, com en els plans tècnics de gestió i millora forestals en les finques de titularitat privada. En paral·lel, s’intentarà incidir en aquells planejaments sectorials o estratègics que hi guardin una relació més directa.

De forma complementària, es promou el desplegament de projectes demostratius de millora integral de la resiliència del mosaic agrosilvopastoral de finques amb acords de custòdia, gràcies a la reinversió del pagament per serveis ambientals (PSA) satisfet a la propietat forestal en concepte de compensació de drets de tala en aquells sectors més adients. La reinversió es planteja destinar-la a millorar la productivitat de la finca, principalment a recuperar espais oberts, i així prevenir incendis forestals, a optimitzar estructures arbrades en masses excessivament denses o a aplicar-hi mesures fitosanitàries, o bé a recuperar elements de patrimoni històrico-arquitectònic. 

Una de les línies d’acció prioritàries d’aquesta branca és la fonamentació i l’establiment progressiu d’un crèdit de carboni específicament vinculat a la preservació d’una xarxa de boscos gestionats a dinàmica natural. Un crèdit que permeti canalitzar recursos econòmics cap a la propietat forestal en forma de PSA, i així poder finançar les accions descrites de millora de la resiliència del mosaic agrosilvopastoral.

La Càtedra tindrà un paper cabdal en recopilar i integrar el coneixement que es va obtenint arreu del món (mitjançant buidatge bibliogràfic, recerca pròpia i transferència de tecnologia) en matèria de l’embornal de carboni que es produeix en els boscos en les seves tres dimensions essencials: la volada, el sistema radicular i el sòl orgànic forestal. Es pararà atenció especialment en aquelles estructures de bosc menys estudiades, com és el cas dels boscos més madurs o evolucionats. 

Dins aquesta branca també es vol aprofundir en la funció dels boscos amb estructures més madures com a excel·lents reguladors del règim hídric, i espais de potenciació de la resiliència en el seu conjunt.
 

Es focalitza en els reptes actuals i les noves oportunitats que relacionen els boscos amb l’emergència climàtica.

Pel que fa al vessant de la planificació forestal, es treballa la incorporació de criteris per a l’assoliment de la màxima resiliència dels boscos a través dels instruments d’ordenació forestal, tant en els projectes d’ordenació forestal en les forests públiques, com en els plans tècnics de gestió i millora forestals en les finques de titularitat privada. En paral·lel, s’intentarà incidir en aquells planejaments sectorials o estratègics que hi guardin una relació més directa.

De forma complementària, es promou el desplegament de projectes demostratius de millora integral de la resiliència del mosaic agrosilvopastoral de finques amb acords de custòdia, gràcies a la reinversió del pagament per serveis ambientals (PSA) satisfet a la propietat forestal en concepte de compensació de drets de tala en aquells sectors més adients. La reinversió es planteja destinar-la a millorar la productivitat de la finca, principalment a recuperar espais oberts, i així prevenir incendis forestals, a optimitzar estructures arbrades en masses excessivament denses o a aplicar-hi mesures fitosanitàries, o bé a recuperar elements de patrimoni històrico-arquitectònic. 

Una de les línies d’acció prioritàries d’aquesta branca és la fonamentació i l’establiment progressiu d’un crèdit de carboni específicament vinculat a la preservació d’una xarxa de boscos gestionats a dinàmica natural. Un crèdit que permeti canalitzar recursos econòmics cap a la propietat forestal en forma de PSA, i així poder finançar les accions descrites de millora de la resiliència del mosaic agrosilvopastoral.

La Càtedra tindrà un paper cabdal en recopilar i integrar el coneixement que es va obtenint arreu del món (mitjançant buidatge bibliogràfic, recerca pròpia i transferència de tecnologia) en matèria de l’embornal de carboni que es produeix en els boscos en les seves tres dimensions essencials: la volada, el sistema radicular i el sòl orgànic forestal. Es pararà atenció especialment en aquelles estructures de bosc menys estudiades, com és el cas dels boscos més madurs o evolucionats. 

Dins aquesta branca també es vol aprofundir en la funció dels boscos amb estructures més madures com a excel·lents reguladors del règim hídric, i espais de potenciació de la resiliència en el seu conjunt.