Des de fa uns anys les subscripcions a les revistes científiques pateixen un increment de cost imparable i progressiu. Per una banda, a causa de la concentració de la distribució en pocs grups editorials (Elsevier,Springer,Wiley…). Per altra banda, a la vegada que els preus augmenten, els investigadors continuen pagant una tarifa per publicar els seus articles (Article Processing Charge – APC). El resultat és el que es coneix com a double dipping, els editors cobren per llegir (la subscripció) i per publicar (APC).
Davant aquest abús, universitats d’arreu demanen un nou model de negoci: el que es coneix com a acords transformatius i que busca una transició cap a un únic model. Un únic pagament anual que inclogui el cost de lectura i de publicació, a la vegada que es garanteix que els articles publicats estiguin en accés obert.
La CRUE (Conferencia de Rectores de las Univesidades Españolas) ha tancat un procés de negociació amb aquestes quatre editorials científiques per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’estat espanyol.
Evidentment, aquesta transició no és senzilla i permet moltes modalitats i interpretacions. Max Planck Society (Alemanya), MIT (USA), Couperin (França), només per citar alguns exemples de centres/associacions que estan també negociant i arribant a acords en funció de la idiosincràsia de la recerca de cada institució i/o país.