L'Aula d'Escriptura és un espai de formació en lectura i escriptura de l'Ajuntament de Girona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona. Aquesta escola neix de la llarga trajectòria de l’Escola Municipal d’Humanitats en tallers d’escriptura, que han comptat sempre amb una molt bona resposta del públic. Ara aquests tallers prenen forma d’itinerari formatiu de dos anys amb un pla docent que dóna molta importància a la lectura com a via per aprendre a escriure correctament.

L’Aula d’Escriptura s’adreça als ciutadans de Girona i als estudiants de  la UdG i compta amb un equip docent format per escriptors i professors universitaris. El cap d’estudis és l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, que també en serà professor. L’escola compta amb altres professors com Lluís Muntada, Rosa Font, Xavier Pla, Margarida Casacuberta, Lluís Lucero, Eva Vázquez, Víctor Sunyol o Joan Solana, entre molts altres. També comptarà amb la participació d’escriptors de renom que acostaran la seva experiència com a escriptors als alumnes. Han confirmat la seva participació Jaume Cabré, Màrius Serra, Núria Perpinyà, Josep Maria Fonalleras i Imma Monsó.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, la rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli, i la coordinadora de l’Escola Municipal d’Humanitats, Glòria Granell, van presentar públicament la nova iniciativa. Puigdemont, que va agrair la col·laboració de la Universitat en aquest projecte va remarcar que “no pot haver-hi bon teatre, ni pot haver-hi bona música, ni bon cinema, ni bon art sense una bona literatura... que vol dir bons lectors i bons escriptors”. En aquest sentit però va alertar que quan parlem d’escriptors “no parlem només d’aquells que es proposen editar, sinó que també es tracta d’un plaer íntim a vegades”. D’altra banda, Anna M. Geli va desitjar “que s’aprofiti bé aquesta ocasió de tenir millor capacitat de comprensió i de lectura, que es tracta d’un tema clau per la formació universitària”. Finalment, la coordinadora de l’Escola Municipal d’Humanitats, va recordar que a partir d’ahir i fins el 30 de juny les matrícules del curs 2013-2014 ja estan obertes al www.girona.cat/aulaescriptura o a les oficines del Centre Cultural la Mercè (Pujada de la Mercè, 12, Girona, tel. 972 223305).

Nascuda en el marc de l’Escola Municipal d’Humanitats de l’Ajuntament de Girona (Centre Cultural la Mercè), l’Aula d’Escriptura s’enriqueix i complementa amb totes les activitats literàries que aquesta ofereix (espectacles, recursos educatius, cicles de conferències, rutes literàries, etc.) i que són obertes a tothom.

El projecte d’R+D+I del Ministeri d’Economia i Competitivitat, Urbanismo sostenible y cambio climático, que dirigeix el professor Joan Manuel Trayter, treballa en les implicacions jurídiques relacionades amb la pràctica urbanística i el medi ambient. El tema d’especial interès és la possibilitat que té el Dret de facilitar instruments per a la protecció del territori. Josep M. Aguirre prossegueix la línia de recerca amb El règim jurídic del litoral català, una tesi doctoral que ha defensat recentment i a la qual ha dedicat els darrers anys de treball, que ha compaginat amb la docència a la Facultat de Dret de la UdG. El professor Joan Manuel Trayter, que ha dirigit la tesi, el va esperonar a abordar aquesta temàtica arran de la tramitació, l’any 2004, d’una figura innovadora a Catalunya, els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC), que han esdevingut una figura clau per a la protecció del litoral.

Catalunya té urbanitzada pràcticament la meitat de la seva franja costanera, la qual cosa representa un contínuum urbà sense interrupcions entre el Maresme i el Tarragonès. «Com ha posat de manifest Oriol Nel·lo, hi ha tres elements que ajuden a entendre per què les darreres dècades han estat d’una urbanització intensiva del litoral: la litoralització general de la població, el procés de metropolització i el creixement d’usos turístics», explica Aguirre. Les dades que ha recollit demostren que la Llei de costes del 1988, «tot i ser revolucionària», ha resultat insuficient per fer front als problemes de la nostra costa, «per la dificultat a l’hora de regular els 7.800 quilòmetres de costa de tot l’Estat i mars tan diferents com el Cantàbric o el Mediterrani, pel seu règim transitori massa ampli o, senzillament, per una aplicació poc rigorosa». Una resposta a la problemàtica la van constituir els diferents plans i polítiques de protecció del litoral dutes a terme per les comunitats autònomes, que establien nivells de protecció més alts. En el cas català, els PDUSC protegeixen unes 24.000 hectàrees de sòl, més del 60 % del sòl situat a la primera línia de mar.

«Ara bé –adverteix Aguirre– els reptes que encara avui planteja l’ordenació del litoral català no s’han resolt amb l’aprovació dels plans directors urbanístics del sistema costaner, que no regulen ni el sòl urbà ni el domini públic maritimoterrestre, ni tampoc amb el simple traspàs de competències de l’Administració de l’Estat a la Generalitat, condicionat a la fi per la sentència del Constitucional.» Però malgrat els frens que hi posa el Govern central, l’investigador proposa que la Generalitat de Catalunya assumeixi el lideratge en la gestió integral de l’espai litoral a través d’una llei pròpia d’ordenació del litoral català, per a la qual «no es requereix la reforma de la Llei de costes ni afecta la validesa d’aquesta norma per a la resta del territori estatal». És possible que una llei d’aquestes característiques comporti conflictes competencials amb l’Estat, que haurà de resoldre el Tribunal Constitucional, però «no desplegar aquesta llei pròpia acabaria convertint l’ordenació del litoral en una mera competència executiva en què la Generalitat es limitaria a aplicar allò concretat en la legislació estatal».

Josep Maria Aguirre ha volgut proposar una solució i ha dedicat el gruix de la recerca a l’anàlisi dels marges que tindria el legislador català per desenvolupar el desplegament competencial en matèria d’ordenació del litoral a través d’una llei pròpia. Considera que hauria de donar resposta a quatre reptes importants, el primer dels quals és la proposició d’un nou encaix en la concurrència de competències en el litoral català a través d’un model de gestió integrada de l’espai costaner, amb la Generalitat com a administració de referència, i amb més protagonisme dels ajuntaments. En segon lloc, l’articulació de nous instruments d’ordenació i gestió de l’espai litoral a través d’un tercer PDUSC que incorporés disposicions específiques en l’àmbit del domini públic maritimoterrestre. L’articulació d’un règim econòmic i financer propi del domini públic maritimoterrestre català i una nova política fiscal que permeti desenvolupar polítiques més ambicioses en l’ordenació litoral constituirien el tercer repte. Finalment, la limitació, per mitjà de la nova llei d’ordenació del litoral català, dels efectes negatius de la reforma de la Llei de costes, a la vegada que es proporciona més seguretat jurídica i claredat de criteri als gestors d’aquest espai.

Precisament, la reforma de la Llei de costes ha afectat el desenvolupament de la tesi, i Aguirre ha incorporat la qüestió al darrer dels capítols. És per aquest motiu que en té una opinió informada i considera paradoxal que la reforma, que s’empara en la necessitat de garantir la protecció del litoral i d’atorgar més seguretat jurídica, «fa exactament el contrari, perquè redueix l’àmbit de protecció de la Llei de costes i reobre un debat sobre les propietats en domini públic maritimoterrestre que semblava superat».

L’autor considera que el moment és especialment oportú perquè el Govern aposti per desenvolupar un nou text. Veu, en la cessió de la gestió de la marina d’Empuriabrava a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries feta recentment per la Generalitat, un primer gest en aquesta direcció. «D’aquí a poc temps la Generalitat s’haurà de plantejar la manera d’obtenir mitjans econòmics per mantenir un litoral que no només representa un dels primers recursos turístics del país, sinó que en depèn una bona part del nostre PIB», argumenta. Aguirre és conscient que, si s’emprèn la via que proposa, sorgirien conflictes competencials amb l’Estat, però insisteix que no creu que la Generalitat hagi de limitar-se «a fer de gestora de la legislació estatal».

Els dies 16 i 17 de maig té lloc a Girona el XXIII Congrés Anual de l’Associació Universitària Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social. L’edició de 2013 té per objecte de treball l’estudi de “La responsabilitat civil per danys en les relacions laborals”. El Dr. Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, impartirà la ponència general del congrés, en què tractarà de la responsabilitat civil per danys en el Dret del Treball. A més de la ponència del professor de la UdG, el congrés acull tres ponències més (Dr. D. Carlos Alfonso Mellado: La responsabilidad civil por daños en las relaciones colectivas de Trabajo, Dra. Dª Lourdes Mella Mendez: La responsabilidad civil por daños en el contrato de Trabajo i Dra. Dª Yolanda Valdeolivas García: La responsabilidad por daños en la Seguridad Social y riesgos laborales) a càrrec dels catedràtics de les universitats de València, Compostela i Autònoma de Madrid, respectivament, les quals han promogut una quarantena de comunicacions de diferents experts en la matèria.

El congrés compta amb el patrocini de la UdG, la Diputació de Girona, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del Govern espanyol. Des de la UdG col·laboren, també, la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, el Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans i el Càtedra de Seguretat i Salut en el Treball.

Més informació sobre el congrés, aquí.

Al Codi d’Hammurabi, si una casa mal feta queia i provocava la mort del fill del propietari, el constructor pagava el dany amb la mort del seu fill. Era la Llei del Talió. Avui, la complexitat de què ens hem envoltat ha fet que el Dret evolucionés i, en aquesta qüestió dels danys, ho hagi fet de manera accelerada, per atendre la diversificació en la natura dels plets, tant per danys materials com morals, que han arribat a plantejar-se al món contemporani.

Per tant, l’evolució del Dret de Danys es manifesta com una característica de les societats desenvolupades que volen garantir els seus béns, i en què cada cop hi ha més responsabilitats derivades de la vida civil. Uns danys que són tant materials com morals i que cada cop abasten més facetes de la vida en societat. En són un bon exemple els desastres ecològics. De ser considerats, precisament, l’efecte de la mala sort sense que es pogués escatir causes ni conseqüències, perquè ni se sabia calcular el valor dels danys ni establir les indemnitzacions per als damnificats, el dany al medi ambient ha passat a ser objecte de plets amb sentències que costen milions als que els provoquen i rescabalen, tot i que encara no sempre de manera adequada, els afectats. I és que avui tot té valor suficient per pledejar, fins i tot un paisatge.

Davant una realitat que ha evolucionat amb rapidesa, el catedràtic Miquel Martín, professor de Dret Privat a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, va impulsar des de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat, que dirigeix, el primer màster en Dret de Danys a l’Estat Espanyol. Malgrat tractar-se d’un màster de nova factura, ha begut de l’experiència acumulada en els contactes que els investigadors del Departament han fet els darrers anys, a través de diverses accions dels grups de recerca als quals pertanyen, la qual cosa s’ha traduït en una bona resposta d’estudiants, que s’espera repetir el curs 2013-2014. El màster té el seu principal puntal en l’expertesa investigadora dels membres del Grup de Recerca en Dret Privat Europeu, que han desenvolupat una intensa tasca de recerca en el dret de danys, com és el cas del mateix Martín, amb una experiència de més de vint i cinc anys en el sector i que presideix la Comissió d’Experts que, creada per una Ordre Acordada dels ministeris de Justícia i Economia, estudia la reforma del sistema de valoració de les indemnitzacions en els accidents de trànsit. Al catedràtic l’acompanyen el també catedràtic de Dret civil de la UdG i actual coordinador del programa, Jordi Ribot, i altres professors, com Josep Solé i Albert Ruda, tots ells experts en dret de danys. Un component important d’aquest curs és l’àmplia visió amb què es tracten aspectes bàsics com la teoria de la prova, l’anàlisi econòmica del dret o les tècniques de negociació, que correran a càrrec del prestigiós equip d’experts en anàlisi i filosofia del Dret Privat, dirigits per Jordi Ferrer.

El programa té una forta projecció a Sud-Amèrica, regió de procedència d’una gran part dels estudiants de la primera edició del màster. Jordi Ribot té l’explicació: “els professionals de Dret de països emergents com Mèxic, Brasil o Colòmbia, que es desenvolupen amb rapidesa, veuen la necessitat de formar-se en una especialitat que aviat serà de gran transcendència i, quan pensen en la formació, miren cap a l’estat espanyol”. La docència, per tot plegat, és en castellà. En conseqüència, els horaris del curs han estat pensats, precisament, per afavorir de la millor manera possible els interessos dels estudiants forasters, tot i que també representa un avantatge per als que necessitin combinar la professió amb l’estudi. És per aquest motiu que el màster es planteja de manera intensiva, amb cinc hores de classe diàries concentrades en catorze setmanes que, amb treballs dirigits posteriors,  materialitzen els primers quaranta-dos crèdits del seixanta de què es compon. Per l’experiència en màsters anteriors, Ribot considera que la meitat dels que es matricularan continuaran l’itinerari de recerca i faran la tesi doctoral, dedicada a temàtiques específiques dels seus països, la qual cosa constituirà un avenç per als seus respectius drets.

Coneix millor el Màster en Dret de Danys,aquí.

Tots els màsters de la UdG, aquí.

Workshop: Tort Law, Morality and Social Justice. 

December 17th, and 18th

University of Girona

Monday 17th

John Gardner (Oxford University): “Corrective Justice, Corrected”

Jules L. Coleman: Reply 

Click here to see the video

Click here to see the published version of the paper

Martín Hevia (University Torcuato Di Tella): “Coleman on Gap-Filling and Default Rules”

Jules L. Coleman: Reply.

Click here to see the video

Click here to see the published version of the paper

Carlos F. Rosenkrantz (Universidad de San Andrés): "A Compensatory Conception of Corrective Justice Revisited"

Jules L. Coleman: Reply.

Click here to see the video

Click here to see the published version of the paper

Tuesday 18th

Tsachi Keren-Paz (Keele University): “Risks and Wrongs’ Account of Corrective Justice in Tort Law: Too much or Too Little?”

Jules L. Coleman: Reply

Click here to see the video

Click here to see the published version of the paper

Diego M. Papayannis (Universidad de Girona): “Corrective Justice, Well-being, and Responsibility”

 Jules L. Coleman: Reply

Click here to see the video

Click here to see the published version of the paper

Jules L. Coleman (New York University): Final lecture - "Liability and Assignability".

Click here to see the video

I Seminario de Temas Selectos sobre Responsabilidad Civil

18 de abril de 2013

Universidad EAFIT, Medellín, Colombia

Programa

Diego M. Papayannis (Universidad de Girona): El derecho privado como cuestión pública.

Fernando Moreno Quijano (Universidad EAFIT): La responsabilidad del deudor contractual por actos de terceros.

Jordi Ferrer Beltrán (Universidad de Girona): La prueba de la causalidad en la responsabilidad civil.

William Namén Vargas (Ex. Magistrado de la Corte Suprema de Justicia de Colombia): La responsabilidad sin culpa.

Inoblidable

Es diu d'allò que no es pot oblidar. Aquesta paraula sense dubte expressa millor que cap altra la nostra experiència en l'IP 2013 celebrat a Tilburg, Holanda. Nosaltres hem tingut l'oportunitat única de participar en un programa totalment en anglès finançat en part per la Comissió Europa al costat de sis universitats europees. Hi han participat estudiants de Finlàndia, Lituània, Alemanya, Hongria, Bèlgica i Holanda. Allà hem hagut d'elaborar un treball conjunt sobre uns temes que se'ns han assignat en el qual s'inclouen recomanacions a nivell europeu.

Sens dubte des d'un punt de vista acadèmic ha estat una gran experiència. Hem après a fer un treball en grup amb gent de diferents cultures i com elaborar un treball conjuntament incloent aspectes de diferents països. Ens han donat presentacions en les que hem après més del funcionament de la Unió Europea i de l'actual situació i les projeccions de futur que té.

Vam haver de preparar molta feina. En primer lloc vam haver de realitzar un treball individual sobre els temes següents: les mesures de suport i finançament de les PIMEs innovadores, el problema de l’atur juvenil en la seva incorporació al mercat laboral, el sistema de pensions, la responsabilitat social corporativa i la flexibilitat en les empreses.

Tot i la dificultat del treball, ja que consistia en una especialització en un tema del qual en desconeixíem la majoria d’aspectes,  vam poder-los dur a terme sota la supervisió i ajuda de les doctores Francina Esteve i Mariona Illamola.

La segona fase de l’Intensive Program va consistir en què, un cop acceptat el treball per les professores, ens vam reunir a Tilburg amb els altres estudiants participants. Allà ens vam dividir segons la temàtica del nostre treball i vam desenvolupar, al llarg de dues setmanes, un treball final amb la direcció del professorat de totes les universitats participants. L’objectiu d’aquests era exposar la situació dels diferents països, les diferències entre ells, les millors pràctiques i, un cop fet tot això, concloure els aspectes que s’haurien de potenciar i l’actuació que hauria de tenir lloc a nivell europeu respecte els diferents temes. Per acabar vam fer una presentació del treball final de cada tema i vam ser avaluats.

Però la riquesa d'aquest programa i el que sempre portarem amb nosaltres són les amistats realitzades en aquestes dues setmanes. És cert que en situacions normals, dues setmanes no donen per a molt, però en aquest programa intensiu, hem passat 24 hores amb molts estudiants. Hem viscut junts i hem compartit experiències junts. Això ha creat un llaç entre nosaltres que esperem es mantindrà en el temps. Si alguna cosa recordarem en el futur serà les nits que hem passat tots junts sopant i parlant. El nostre cansament davant el fet que a Holanda només mengen entrepans a l'hora de dinar i que al final es va acabar convertint en l'objecte de moltes de les nostres bromes i com no els dies de festa a Tilburg. Hem tingut el privilegi de compartir aquesta experiència amb un grup d'estudiants increïbles i ja estem tots organitzant futures reunions per mantenir el contacte viu.

Aquest programa ha enriquit les nostres vides, i us recomanem que busqueu programes similars per participar. Sens dubte no us en penedireu, i serà la vostra participació en un programa com aquest una de les vostres millors experiències universitàries

Este libro es fruto de un taller, con el mismo título, organizado por el grupo de investigación de filosofía del derecho de la Universitat de Girona. En él se reunieron algunos de los mejores especialistas internacionales para analizar, desde la perspectiva de la denominada «epistemología jurídica», los problemas probatorios que giran en torno a los estándares de prueba y la prueba pericial-científica. Ahora se recogen aquí ensayos fundamentales en esa área, producto de los debates mantenidos en el encuentro de Girona. El hilo conductor de todos ellos es la pretensión de someter a criterios racionales la práctica y la valoración de la prueba en el proceso judicial. ¿Qué son los estándares de prueba? Además de responder a esta importante cuestión, escasamente abordada en nuestra tradición jurídica, se discuten también otros temas relacionados e incluso dependientes del grado de prueba requerido en un proceso judicial: la valoración de los elementos de prueba, las cargas de prueba y la presunción de inocencia o la graduación de las penas en materia penal. El segundo gran tema gira en torno a los problemas que afronta el juzgador de los hechos para valorar una de las pruebas actualmente en boga: la pericial-científica. Contexto en el que es referencia indispensable un caso hito en el tratamiento judicial de este tipo de elementos, Daubert v. Merrell Dow. Por supuesto, tal como los propios autores sostienen, habrá que considerar las especificidades del contexto procesal en cuestión y la necesidad de tener más información empírica sobre este tipo de conocimientos.

Más información.

More information: http://www.springer.com/law/book/978-94-007-6066-0

L'Institut de Dret Privat, Europeu i Comparat, juntament amb la Universitat de Girona i amb la col·laboració de la Càtedra de Cultura Jurídica, ofereixen pel proper curs 2013-14 la possibilitat d'obtenir un títol de Màster universitari oficial, amb les especialitats següents:

• Fonaments per a l'anàlisi del Dret Privat
• Dret Privat de la responsabilitat civil contractual i extracontractual

Per a més informació cliqueu aquí o bé consulteu la web de la Facultat de Dret, a l'apartat Màsters i Doctorat.

A partir del curs 2013-14, ja estarà en vigor la Llei d’accés a la professió d’advocat, que preveu que els graduats i llicenciats en Dret han de cursar un màster específic i superar un examen estatal per poder exercir la professió d’advocat.

La Facultat de la UdG té des de 2011 signat un conveni amb els Il·lustres Col·legis d’Advocats de Girona, Figueres i Vic per realitzar aquest màster.

El conveni suposa una fórmula de col·laboració entre les corporacions professionals i la Universitat, una aliança on s’acumulen l’experiència docent i el bagatge científic de la universitat amb l’expertesa professional dels advocats en exercici. La composició del professorat que intervé al màster és paritària entre professors universitaris i advocats.

La durada del màster és de 3 semestres (dos semestres del curs 2013-14 i primer semestre del 2014).

A la pàgina de màsters de la UdG hi podeu trobar la informació disponible fins al moment sobre aquest màster.

Més informació

CAT

Per escoltar l'àudio premi aquí. 

CAST

Para escuchar el audio pulse aquí.

ENG

Click here to listen to the audio. 

Más información en la web de la Cátedra de Cultura Jurídica.

Us informem que, per als estudiants del curs 2012-13 que heu matriculat l'assignatura "Treball final de grau", s'ha creat la web TFG.

En aquesta web hi trobareu tota la informació relativa al treball, des de la normativa fins al calendari administratiu i acadèmic.

Us recomanem que consulteu la web a partir del dilluns 5 de novembre, a l'enllaç següent: Treball Final de Grau

 Sumary

When a legal rule requires us to drive on the right, notarize our wills, or refrain from selling bootleg liquor, how are we to describe and understand that requirement? In particular, how does the logical form of such a requirement relate to the logical form of other requirements, such as moral requirements, or the requirements of logic itself? When a general legal rule is applied or distinguished in a particular case, how can we describe that process in logical form? Such questions have come to preoccupy modern legal philosophy as its methodology, drawing on the philosophy of logic, becomes ever more sophisticated.

This collection gathers together some of the most prominent legal philosophers in the Anglo-American and civil law traditions to analyse the logical structure of legal norms. They focus on the issue of defeasibility, which has become a central concern for both logicians and legal philosophers in recent years.

The book is divided into four parts. The first section is devoted to unravelling the basic concepts related to legal defeasibility and the logical structure of legal norms, focusing on the idea that law, or its components, are liable to implicit exceptions, which cannot be specified before the law's application to particular cases. Part two aims to disentangle the main relations between the issue of legal defeasibility and the issue of legal interpretation, exploring the topic of defeasibility as a product of certain argumentative techniques in the law. Section 3 of the volume is dedicated to one of the most problematic issues in the history of jurisprudence: the connections between law and morality. Finally, section 4 of the volume is devoted to analysing the relationships between defeasibility and legal adjudication.

 El director del CIGAP, Joan Manuel Trayter, conjuntament amb els directors de la Fundació UdG: Innovació i Formació, Joan Saurina, i de l'acadèmia CIS Formació, Jesús Rodríguez, han signat el conveni que permetrà oferir el diploma d'especialització en Director de seguretat, que capacitarà per exercir aquesta funció segons el que es preveu en l'Ordre ministerial INT/318/2011, d'1 de febrer.

Es preveu que el curs s'inicïi el proper mes de febrer.  Se'n pot consultar la informació i tramitar la matrícula a través del web de la Fundació UdG, en aquest enllaç.

Aquellos interesados en realizar estudios doctorales en la Universidad de Girona pueden postularse a diferentes becas, algunas ofrecidas por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, otras por la Generalitat de Catalunya y otras por la propia Universidad de Girona.

Todas estas becas requieren el apoyo de un grupo de investigación. En este sentido, el grupo de filosofía del derecho de la Universidad de Girona invita a todos los interesados en realizar estudios doctorales en las líneas de investigación que desarrolla a presentar su solicitud de apoyo.

Para ello, deberán remitir un currículum completo y un proyecto de investigación de alrededor de 5.000 palabras. Es requisito indispensable para aspirar a cualquiera de las becas ofrecidas haber cursado y aprobado un mínimo de 60 créditos ECTS de un título oficial de máster universitario (o equivalente para los estudiantes extranjeros).

La convocatoria está abierta todo el año. No obstante, el grupo de filosofía del derecho tomará una decisión respecto de qué candidatos apoyará y para qué beca, dos veces al año, sobre la base de aquellas solicitudes que se hayan presentado antes de los días 20 de junio y 20 de noviembre.

Los interesados deberán enviar un correo electrónico adjuntando su currículum y su proyecto a filosofiadeldret@udg.edu.

El Dr. Miquel Martín i Casals, director de l'Institut de dret privat europeu i comparat, ha estat elegit membre associat de la "International Academy of Comparative Law", segons el comunicat emès pel secretari general de l'Acadèmia i del Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Privatrecht d'Hamburg, el Prof. Dr. Jürgen Basedow. 

Amb aquest nomenament el Dr. Miquel Martín i Casals entra a formar part d'una de les institucions més prestigioses de l'univers comparatista a nivell internacional. Al mateix temps, proporciona a l'Institut un futur pròsper i  productiu fruit de les possibles col.laboracions entre els diferents membres de l'Acadèmia.

 CALL FOR PAPERS

Trobareu els horaris al següent enllaç:

• Horaris estiu 2013

Título: El realismo jurídico genovés

Autores: Jordi Ferrer - Giovanni Battista Ratti

Edición: Rústica, 248 p. 

ISBN: 9788497688628

Reseña

A partir de la obra de Giovanni Tarello, y bajo su maestría, se ha conformado en Génova un grupo de investigadores que contó enseguida con el empuje de Silvana Castignone y Riccardo Guastini, y en el que se formaron filósofos del derecho como Mauro Barberis, Paolo Comanducci y Pierluigi Chiassoni, entre otros. En el ámbito de la teoría del derecho, ese grupo, conocido por muchos como Escuela genovesa, se ha caracterizado por la defensa de tesis propias del realismo jurídico y ha tenido una gran influencia en el debate iusfilosófico italiano, francés e iberoamericano de los últimos veinte años. El realismo jurídico à la génoise hunde sus raíces en las dos grandes tradiciones iusrealistas, americana y escandinava. Sin embargo, ha desarrollado progresivamente sus propias tesis y refinado con la metodología analítica algunas de las asunciones básicas del realismo jurídico clásico, en especial del americano. En este libro el lector encontrará la presentación de esas tesis por parte de sus más destacados defensores y su discusión a cargo de algunos de los más importantes iusfilósofos iberoamericanos actuales

Título: Jerarquías normativas y dinámica de los sistemas jurídicos

Autores: Jordi Ferrer - Jorge L. Rodríguez

Edición: Rústica, 232 p. 

ISBN: 9788497688581

Reseña

El libro aborda dos problemas centrales de la teoría del derecho: la jerarquía normativa y la dinámica de los sistemas jurídicos. Ambos han tenido hasta el momento menos atención de la que merecen, pero lo realmente novedoso de este volumen es su tratamiento conjunto, con un análisis muy cuidadoso de sus implicaciones mutuas.

A partir de aquí, se revisan nociones clave como las de sistema jurídico, las concepciones de las normas, la pertenencia al sistema de las normas derivadas, o la validez y aplicabilidad de las normas, así como los efectos de la preterición jerárquica. En resumen, el lector encontrará en este libro un estudio profundo de algunas nociones centrales de la teoría del derecho, revisadas a la luz de la intersección entre la estructura jerárquica y la dinámica de los sistemas jurídicos.