Letonia i la llengua catalana (El Punt Avui, 2/11/2012). La situació lingüística de la llengua letonia com a model per a la llengua catalana.

Demanen la continuïtat de la immersió al País Valencià (El Punt Avui, 20/10/2011). Diverses associacions i sindicats presenten al·legacions contra l'eliminació de les línies en valencià.

 

Enseignement bilingue: une clé du développement de l'Afrique francophone (Le Cercle, 13/09/2011).  Depuis les indépendances africaines, le débat n'a jamais été résolu. Faut-il maintenir coûte que coûte l'enseignement du français (même s'il n'est pas parlé dans l'environnement familial) ou privilégier les langues locales au risque de limiter les débouchés de l'éducation (à l'international mais aussi parfois au sein d'un même pays) ? L'OIF et l'AFD testent actuellement une approche combinatoire.

 

Les llengües enriqueixen (Avui, 22/06/2009) Amb el llenguatge, les societats humanes s'originen, persisteixen, desenvolupen les seves activitats, resolen els seus problemes i donen sentit a la seva coexistència.

 

El grau de comunicació cultural, la nineta dels ulls de la facultat de Lletres (El Punt, 15/06/2009)El centre afronta el procés de Bolonya amb una renovació de les titulacions clàssiques i amb aquesta nova incorporació.

 

El català avança en la telefonia mòbil (El punt, 21/05/2009)Un estudi de la Plataforma per la Llengua constata les mancances que encara té la presència del català en la telefonia mòbil, tot i que subratlla els avenços registrats respecte a l'últim estudi, fet fa dos anys.

 

En defensa de la minoria (Avui, 19/05/2009) La conjuntura econòmica i els grans reptes dels canvis digitals que sacsegen la premsa en general condicionen especialment la tasca dels diaris que utilitzen llengües minoritàries o minoritzades per d'altres, que han de lluitar per fer-se un lloc en aquest context.

 

Croada contra el català (Avui, 19/05/2009) George Steiner, el crític més prestigiós del món, parla de llengües i diu que és una "pèrdua, veritablement irreparable, la disminució de possibilitats de l'home, quan mor una llengua", perquè s'acaba "la configuració d'un possible futur".

 

El català és la 26a llengua amb més presència a la xarxa (Avui, 16/05/2009)Tot i ser una llengua considerada minoritària per la UE, es consolida a internet per davant d'altres amb més presència social.

 

El govern lamenta la pressió de la Generalitat valenciana per traduir l'espot de la UE al valencià (Avui, 15/05/2009) El govern lamenta que el Parlament Europeu tracti el català i el valencià com a llengües diferents i s'hagi gastat 6.000 euros en una suposada "traducció" del seu anunci de televisió per a les eleccions del 7 de juny. La versió valenciana de l'anunci és idèntica a la catalana. Al text no se li ha modificat ni una coma i només s'han canviat els actors, que diuen exactament el mateix però amb accents diferents.

 

Perquè el català no desaparegui de la universitat (Avui, 13/05/2009) Enmig del procés d'adaptació dels sistema universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior neix una iniciativa, Estudiantspelcatalà.cat, perquè el català continuï estant present a les universitats catalanes i es compleixi el reglament que estableix l'Estatut en aquesta matèria.

 

Camps elimina classes en català per fer-les en anglès (Avui, 10/05/2009) La Generalitat Valenciana està decidida a generalitzar l’ús de l’anglès en el seu sistema educatiu al preu que sigui. El preu ja s’ha fixat en els tres centres on l’any que ve es posarà a prova el sistema plurilingüe –80% anglès, 10% català, 10% castellà–.El cas és especialment greu a la ciutat alacantina, on només 10 de 57 centres públics ofereixen ensenyament en la llengua pròpia del país i el curs vinent n’hi haurà un de menys.

 

El cat crea escola (Avui, 09/05/2009) El domini de tres lletres d'internet .cat, atorgat per l'ICANN la nit del 15 a 16 de setembre del 2005 per englobar les pàgines amb referències a la llengua i la cultura catalanes ha aconseguit seguidors arreu d'Europa. Es tracta de cultures i llengües que, com la catalana, no disposen d'un estat propi o no tenen l'estatus de territori dependent reconegut per l'ONU i, per tant, segons la normativa vigent, no poden accedir a un domini de dues lletres.

 

La llengua dle rei, a debat (Avui, 05/05/2009) Un simposi analitzarà si l’idioma del monarca Jaume I a la crònica del segle XIII era el català oriental, l’occidental o ni l’un ni l’altre.

 

La poesia catalana que no existeix (II) (El Punt 05/05/2009) L'autor opina que una terra erma ens acull, amb la intenció d'esbrinar qui o què vindrà i si serà somni o foradada realitat.

 

L'Entesa presenta una moció per normalitzar l'ús del català, el basc i el gallec al Senat (Avui, 04/05/2009) El senador per Girona de l'Entesa Catalana de Progrés, Miquel Bofill, ha registrat una moció per poder utilitzar el català, el basc i el gallec en les sessions de control del Senat al govern espanyol.

 

Expulsats de la seva pàtria (El Pais 30/04/2009) El mes d'abril es compleixen 400 anys del decret d'expulsió dels moriscos espanyols firmat per Felip III.

 

De metropolis i extraradis (El Pais, 30/04/2009). La falta de simetria entre metropolis i extraradis és motiu de reflexió en alguns fòrums que s'ocupen del litigi entre cultures dominants i cultures dominades.

 

La llengua que els molesta (Avui, 23/04/2009) Les Corts d'Aragó han d'elaborar una Llei de Llengües que estableixi el grau de reconeixement i oficialitat que mereixen aquelles llengües que s'hi parlen i que no són el castellà.

 

Espanya no fa els deures lingüístics (Avui, 22/04/2009)El Comitè de Ministres del Consell d’Europa va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’Estat espanyol. El document és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L’informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l’aragonès i el català de la Franja, a l’amazic que es parla a Melilla, a l’àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d’Olivenza (Badajoz).

 

Llengües vives (Avui, 22/04/2009) A l’AVUI.cat ha dut a terme una sèrie de reportatges sobre la realitat lingüística de l’Estat espanyol més enllà d’aquells territoris on existeix de forma oficial el bilingüisme.

 

Una llengua oculta (Avui, 22/04/2009) L'aragonès sobreviu a les valls pirinenques en un estat pròxim a la desaparició. Poc més de 10.000 parlants mantenen una llengua que no compta amb gairebé cap dels mecanismes que permeten que un idioma esdevingui útil.L'aragonès és una llengua ignorada informativament, menyspreada políticament i desconeguda comercialment.

 

Escriure poesia amb el fang (El Punt 21/04/09). Rosa Font s'endinsa en les fonts de la paraula per apamar els límits del llenguatge en el llibre Des de l'arrel.

 

Trilingües des dels 4 anys (La Vanguardia 07/04/2009). El projecte d'idiomes de l'escola Vila Olímpica de Barcelona serveix d'exemple de l'aprenentatge de llengües en un congrés mundial de filòlegs a la UB.

  

Nou paisatge humà (La Vanguardia, 31/03/2009). Al municipi de Vic, al carrer, el català és majoritari  però conviu amb l'amazigh, el castellà, l'àrab i l'urdú.

 

La Generalitat busca la paritat català-castellà amb la Llei del Cinema (La Vanguardia 05/03/2009). Després d'un any de contactes amb agents del sector cinematogràfic, la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, ha redactat les bases d'una primera Llei del Cinema de Catalunya, que pretén que la mitat de les pel·lícules que s'exhibeixin als cinemes de Catalunya, estiguin doblades o subtitulades en català.

 

El perill imminent és la degradació del català (La Vanguardia 03/03/2009). Carles Casajuana publica L'últim home que parlava català, una novel·la reflexiva que planteja una hipotètica extinció del català.

 

Un llibre titulat Locus amoenus recull poemes en totes les llengües utilitzades durant l'edat mitjana a la Península Ibèrica (La Vanguardia 16/02/2009). Tres cultures i vuit llengües van conviure en un mateix territori. El llatí, l'àrab, l'hebreu, el mossàrab, el provençal, el galaico-portuguès, el castellà i el català eren les llengües que coexistien a la Península Ibèrica durant l'edat mitjana.

 

Projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes (La Vanguardia 08/02/2009).Frankfurt, Venècia, Mèxic i Nova York són algunes de les ciutats que propagen la cultura catalana, a més de les 180 universitats que imparteixen classes de llengua i cultura catalanes.

 

Tusset i la seva farsa de les llengües (La Vanguardia, 27/02/2009). Tusset proposa en la seva ùltima obra titulada Sakamura, Corrales y los muertos rientes, una aproximació a l'escena nacional, i, concretament, als problemes derivats de la convivència de diverses llengües.

 

Reinterpretar Catalunya (La Vanguardia, 08/02/2009) Salvador Cardús i Ros diu que "el bilingüisme serà història , i el català serà la llengua comuna. I perquè serà comuna podrà seguint sent pròpia." 

 

Promoció de la diversitat lingüística (La Vanguardia, 08/02/2009) Catalunya té interès estratègic en promoure la diversitat lingüística a la UE. L'acolliment lingüístic supera els increments previstos en assolir un 30% més d'inscripcions. L'ús del català només presenta un retrocés en els sectors econòmic i comercial.

 

El futur és trilingüe (La Vanguardia, 08/02/2009). L'aposta de futur de Catlaunya és aconseguir alumnes trilingües i que dominin les noves tecnologies.

  

'Atzucac', bochinche (El Periódico, 28/04/2007).Partint d'un comentari sobre el mantxú, llengua parlada a la Xina per 18 persones - i, per tant, destinada a desparèixer - es presenta una reflexió sobre el programes televisius sobre la llengua.

 

Marcel Courthiade habla en Valencia sobre lengua y cultura gitanas (El País, 18/05/2007). Marcel Courthiade, professor de la Secció de'Estudis de Romanó a l'Institut Nacional de Llenguas Orientals (INALCO) de la Universitat de París protagonitza a València les jornades de Història i cultura gitanes.

 

Don de lenguas a la fuerza (El Periódico, 21/05/2007). L'àrab clàssic, el marroquí, el francés i tres dialectes del bereber conviuen a Marroc. Les autoritats es neguen a reconèixer el marroquí com a llengua: més que una controvèrsia lingüística, és un problema polític i social.

 

Esto no es una palabra (El País, 09/08/2007). Una anècdota curiosa sobre llengües artificials para reflexionar sobre el poder referencial i evocador de la llengua.

 

Lenguas que luchan por sobrevivir (La Vanguardia multimedia). Una "radiografia" de la situació de les llengües minoritàries d'Europa.

El Neandertal también tenía el don del habla (La Vanguardia, 19/10/2007)

 

Il dialetto sfonda tra gli studenti sempre meno parlano solo italiano (La Repubblica, 17/05/2007)

En todo el mundo cada 14 días desaparece una lengua (Siglo XXI, Guatemala, 24/04/2007)

Una lengua de emigrantes (El espectador, Colombia, 31/03/2007) «...Caballero apunta bien, pero no da en el blanco. Su juicio sobre la importancia de la lengua española deja de lado un asunto fundamental. En el continente americano, el español es una lengua de emigrantes. No de quienes llegan sino de quienes se van. De fugitivos económicos. De buscadores de fortuna...»