La Universitat té 35 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El llibre explora les representacions de la dona ideal en la literatura, l'òpera i les noves tecnologies, i la genealogia de simulacres que n'han sorgit: figures femenines idealitzades creades històricament per homes que han actuat com a demiürgs, donant vida a cossos artificials de fang, de metall o d'electricitat. El punt de partida és L'Ève future (1886) de Villiers de l'Isle-Adam, novel·la en què Thomas Edison crea una dona artificial dissenyada per satisfer el desig masculí sense voluntat pròpia, i el recorregut arriba fins a Hatsune Miku, la diva digital del pop japonès que existeix en milions de versions de si mateixa i que mai, tampoc, no pot dir que no.
La publicació s'articula a partir dels treballs de l'alumnat de Teories Dramàtiques II (Grau en Arts Escèniques, ERAM-UdG), presentats en forma de performance el 17 de desembre de 2025 a la Factoria Cultural Coma Cros, i dels treballs de l'alumnat de Música i Arts Escèniques: Màquines i Dives (Grau en Història de l'Art, UdG). L'alumnat d'Història de l'Art ha participat també en els processos d'edició dels continguts de la publicació, formant el comitè editorial: Lluna Busquets Ginabreda, Olivia Cabot, Carla Montal, Helena Piqué Vilalta, Elsa Prat Martín i Mireia Sánchez Fortuny, amb el suport de Cultural Rizoma. En el llindar entre la teoria i la pràctica artística, la mateixa materialitat del llibre —imprès en risografia.
Enfermar implica una pérdida de firmeza, una caída que convierte el cuerpo en testimonio de una ruptura personal y social. El cuerpo deviene síntoma, ya sea de una salud momentáneamente perdida o de un malestar crónico vinculado a lo que llamamos «forma de vida», cada vez más reducida a «forma-trabajo».
Desde la experiencia obrera analizada por Simone Weil hasta las reflexiones de Paul Virilio sobre la aceleración, el trabajo contemporáneo —también el intelectual— genera una fatiga patológica ligada a ritmos de vida insostenibles. En este contexto, marcado por el «pensamiento débil» (Vattimo) y la «sociedad líquida» (Bauman), la fragilidad afecta tanto a los cuerpos individuales como al cuerpo social.
A partir de estas premisas, el seminario Representación y performatividad de la enfermedad como síntoma de la vida contemporánea exploró cómo se manifiesta y se representa este malestar, así como posibles vías para restituir la firmeza.
Aquest volum se centra en la representació dels cossos malalts en el cinema i la fotografia entre 1885 i 1920. Aquest període va estar marcat per una redefinició dels conceptes fisiològics i psicològics del cos. Es van produir visions inèdites de les patologies en diverses formes, des de fotografies microscòpiques fins a films científics que mostraven operacions quirúrgiques. En l’àmbit de la ficció, els melodrames van posar en relleu les desafortunades víctimes de diverses epidèmies o, en el cas de les sèries còmiques, els neurastènics incapaços d’assumir els nous estímuls dels temps moderns.
Llibre d’actes del 14è Seminari Internacional sobre els Antecedents i Orígens del Cinema, centrat en l’anàlisi de les representacions de la malaltia en el precinema i en el cinema de principis del segle XX.El volum explora com, des d’una perspectiva historiogràfica i estètica, les transformacions tecnològiques associades a l’adveniment de la modernitat incideixen en la configuració de noves formes de representació visual. Aquestes transformacions, tant en l’àmbit nacional com internacional, tenen també implicacions en el camp científic, en la mesura que contribueixen a generar un nou repertori d’imatges de la malaltia i a modificar la seva percepció social per part del públic de l’època.
La revista científica Cinema Comparat/ive Cinema editada pel “Col·lectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals” (CINEMA) de la UPF, ha publicat el monogràfic Cinematic Pathologies: Representations and Depictions of the Diseased Body.
La revista científica interdisciplinar Quiroga. Revista de Patrimonio Iberoamericano, editada per la Universitat de Granada, ha publicat el dossier El cuerpo en el cine mudo español e iberoamericano,
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.