La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estudi dels objectius de l'Antropologia Social i Cultural a partir del coneixement de les escoles clàssiques –els autors i les monografies–, el mètode etnogràfic i els principals àmbits de treball de la disciplina (parentiu, religió, economia i política).
Introducció a les tècniques i convencions d'escriptura dels textos acadèmics i als recursos per a la seva presentació i defensa oral, especialment en relació amb les TIC. Producció de textos escrits i de discursos orals d’acord amb les diverses tipologies textuals.
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la Geografia Humana. Aspectes claus dels continguts seran: l'evolució de la Geografia (de les Societats Geogràfiques a l'ofici de geògraf/a actual); el creixement demogràfic i la urbanització mundial; la població i les migracions; l’activitat econòmica i l’organització espacial; poder i territori.
Aproximació generalista i introductòria als principals problemes del debat filosòfic contemporani i actual, tot posant el focus primordialment en les seves implicacions ètiques, socials i polítiques. S'hi donarà especial atenció als problemes relacionats amb la bioètica y la diversitat cultural y de gènere.
Estudi crític de les diferents concepcions de l’ésser humà que hi ha hagut al llarg de la història de la filosofia, mostrant la influència mútua entre aquestes teories i el context històric en qual van aparèixer.
Introducció general a l’estètica com a disciplina de la filosofia a partir d’una presentació dels problemes sistemàtics fonamentals i un estudi històric dels autors clàssics i les seves teories principals des de la filosofía antiga fins al segle XVIII.
Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions conceptuals que la fan possible. Es posarà un especial èmfasi en el vocabulari específic de la materia. Hi haurà també una presentació dels clàssics més significatius de la teoria moral de caire clàssic (Plató, Aristòtil, Epicur, l'estoïcisme, Hume, Kant, Bentham-Mill, Nietzsche) i una mínima presentació de les ètiques aplicades.
Introducció a les discussions més importants de la reflexió ètica actual amb una menció especial a la metaètica . S’abordaran qüestions com ara el relativisme, el subjectivisme, el lliure arbitri, la sort moral o el biaix de gènere en la racionalitat moral tradicional. Així mateix, es farà un repàs i una actualització dels debats contemporanis en filosofia del llenguatge moral.
Introducció als principals textos i autors de la filosofia grega antiga, posant un èmfasi especial en els problemes de la transmissió textual i en el context en què apareixen els primers textos filosòfics.
Introducció històrica a la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts i aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en les diverses corrents de la filosofia del període.
Introducció a la Història del món actual mitjançant l'anàlisi dels processos polítics, econòmics i socials que han tingut lloc des de 1945, és a dir, durant la Guerra Freda, l'ordre polític sorgit després de l'enfonsament del comunisme i la globalització posterior.
Lectura, comentari i contextualització històrica i estètica d'obres literàries majors de la tradició occidental, dels orígens fins a l'Edat Moderna.
Comentari i análisi d'alguns dels textos més rellevants de la història del pensament polític occidental i de les doctrines filosòfiques que els van inspirar i que, al seu torn, hagin pogut propiciar.
Lectura, comentari i contextualització històrica i estètica d'obres literàries majors de la tradició occidental, del Romanticisme fins avui.
Introducció als principals debats polítics, econòmics i socioculturals del món actual, que han tingut lloc des de 1945, analitzats des d'una perspectiva històrica. S'adoptaran diversos enfocaments (nacional, global i comparat) amb l'objectiu de comprendre els principals problemes a què s'enfronta el present aprofundint en les seves arrels històriques.
L’objectiu de l’assignatura és l’assoliment per l’alumne dels coneixements bàsics sobre els autors, les obres i les qüestions fonamentals del pensament medieval i de les competències necessàries per a la lectura dels textos filosòfics de l'època.
Estudi del pensament dels principals filòsofs del Renaixement, així com de les filosofies de Hobbes, Descartes i del racionalisme postcartesià de Malebranche, Spinoza i Leibniz.
Estudi dels fonaments de la teoria de conjunts (nocions bàsiques, operacions amb conjunts, relacions i funcions) i de la sintaxi de la lògica proposicional.
Estudi del pensament filosòfic de l’empirisme clàssic (Locke, Berkeley i Hume), així com de les filosofies de la Il·lustració i de Kant.
Estudi de la semàntica de la lògica proposicional, de la sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre, del càlcul deductiu i de les nocions metalògiques.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.