La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estática i deformació dels sòlids. Hidràulica. Oscil·lacions. Acústica.
Àlgebra lineal. Geometria analítica i diferencial
Càlcul numèric i infinitessimal. Tècniques i métodes probabilístics i d'anàlisis estadístic
Representació de l'espai i la volumetria arquitectònica. Els sistemes de representació. Representació axonomètrica i dièdrica, la perspectiva cònica, la resolució de cobertes i les ombres. Introducció a la topografia. Dibuix Aarquitectònic.
Materials i tecniques gràfiques , sistemes de representació,sistemes d'acotació, pas a escala, dibuix a ma alçada,dibuix intuitiu i croquització.
El curs de Fonaments d'Art I suposa la primera presa de contacte amb les disciplines de l'arquitectura, l'art, la història, la teoria i la composició per part l'estudiant. Els objectius de l’assignatura són: 1. Introduir l'arquitectura, presentant-la des de la particularització de la seva genèrica condició d'activitat artística i cultural. 2. Oferir eines conceptuals i coneixements teòrics per a facilitar la creació d’una mirada crítica sobre l'arquitectura, sense la qual no és possible projectar. 3. Iniciar a l’estudiant a un esquema teòric elemental que faci possible la comprensió de diferents aspectes de la disciplina ( definicions, idees, intencions, significats, organitzacions formals, continguts històrics i culturals).
Estudi dels materials, la seva vinculació amb els sistemes constructius, tecnologia i posada en obra. Coneixement i anàlisi de la normativa aplicable als materials de construcció.
- Els elements constructius. Generalitats: components i fases del procés edificatori. Anàlisi d'un procés constructiu genèric. Normativa general apicable. Conceptes bàsics de LOE i Codi tècnic.
LLINDAR ARQUITECTÒNIC . Introducció al projecte arquitectònic a través de curts exercicis en els quals s’incita als estudiants a aprendre a mirar, entendre, representar i intervenir en la realitat que els envolta.
ARQUITECTURA QUOTIDIANA . Introducció al projecte arquitectònic a través de curts exercicis en els quals s’incita als estudiants a aprendre a mirar, entendre, representar i intervenir en la realitat que els envolta.
Introducció a l’urbanisme: la ciutat i la salut
Termologia i higrotèrmia. Electricitat i magnetisme. Òptica i il·luminació.
A/ Anàlisi d'un edifici a través la representació gràfica a mà alçada. Des de la seva planta de distribució fins a la definició constructiva màxima. Utilitzant totes les escales intermitges per aconseguir la representació real d'un projecte construït. B/ Introducció al sistema de modelat de la construcció BIM, per assolir la capacitat d'entendre i familiaritzar-se amb aquest entorn informàtic i la realització i desenvolupament de models BIM de poca complexitat.
Representació i transformació parcial d’espais arquitectònics a partir de planols i fotografies. Diferenciar i dominar els diferents tipus de representacions de l’espai: geomètric, arquitectònic, constructiu i conceptual, indispensables per l’arquitecte.
Sistemes de representació, ideació gràfica, dibuix a mà alçada, tècniques de dibuix en blanc i negre i en color. Fotogtafia. Tècniques de dibuix informàtiques. Representació de projectes arquitectònics propis. Generar material gràfic complementari, criteris de composició de làmines, per a la presentació coordinada de Projectes.
El curs de Fonaments d'Art II vol ser un aprofundiment en les disciplines de l'arquitectura, l'art, la història, la teoria i la composició per part l'estudiant. Aquest curs aprofundirà en la mirada moderna a l’antiguitat clàssica per tal de consolidar les bases conceptuals de la disciplina, reflexionar sobre les interaccions entre art, cultura i arquitectura i introduir a l’estudiant en la història de l’art i l’arquitectura.
Aquesta assignatura té com a objectiu presentar als estudiants els conceptes bàsics de l'àmbit de la Organització d'Empreses, amb un enfocament essencialment pràctic.
Teoria de la construcció. Estudi dels elements, els sistemes constructius i la seva interacció en el procés constructiu. L’assignatura es centra essencialment en l’aprenentatge dels sistemes constructius dels fonaments, l’estructura i l’embolcall de l’edifici. El principal objectiu és aproximar-se a la relació intrínseca entre l’arquitectura de l’edifici i la seva materialitat a través del coneixement dels sistemes constructius. La metodologia didàctica es basa sobretot en l’estudi de casos, analitzant edificis ja construïts a partir de l’observació d’imatges, detalls constructius i fotografies d’obra. Mitjançant fòrums es pot compartir la informació obtinguda sobre els edificis objecte d'estudi.
Introducció al comportament resistent de materials i estructures. Esforços i deformacions en estructures isostàtiques. Comprovació seccional.
Cases horts El curs planteja l'aproximació al projecte arquitectònic a través del qüestionament dels arquitectures quotidianes per mitjà de 4 temes i tècniques de representació que permeten al mateix temps conèixer i qüestionar categories, tipologies i models. El curs té com a objectiu repensar la casa a través de l'actualització de la definició de família, de tipologia i paisatge. Els diferents tècniques de representació permeten pensar el projecte com a instàncies d'un procés en evolució que posa especial èmfasi en la transferència com a mitjà per a desenvolupar pensament crític.
Models habitacionals l’actualització dels categories prioritàries per respondre a modes familiars i temporalitats d´usos molt diferents, són, entre altres, factors que han fet del projecte de l´habitatge un laboratori que requereix constant reflexió i innovació. El curs consisteix en la construcció i definició de llocs i arquitectures per a habitar col·lectivament. El quadrimestre s'estructura a partir de etapes que es tradueixen en tècniques projectuals específiques i en la incorporació d'una sèrie de restriccions que donen forma al procés de projecte.
Introducció al projecte urbà. Projecte, imatge i paisatge urbans. El curs d'Urbanística 2 completa la introducció als temes de la disciplina urbanística mitjançant l'anàlisi detallada d’uns projectes d’urbanisme del segle XIX i XX que puguin servir de referent a l’hora d’aplicar els continguts teòrics en els exercicis pràctics. La finalitat del curs és familiaritzar l’alumnat amb les eines específiques del projecte urbanístic, amb les diferents formes de racionalitats que són a la base del projecte, amb la seva representació bidimensional i tridimensional. Els treballs analitzaran els nuclis urbans i els territoris on s'assenten mitjançant l’anàlisi morfo-tipològica com a pas previ a la redacció d’intervencions i de projectes en els espais buits o no consolidats de la ciutat.
Introducció a la interacció i anàlisi del procés constructiu. El detall constructiu. L’assignatura es centra fonamentalment en el disseny constructiu, aprofundint en el concepte de detall estratègic, que vincula el detall constructiu amb la concepció arquitectònica i la materialitat de l’edifici. També és objecte de l’assignatura l’aprenentatge dels sistemes constructius relacionats amb la construcció de l’interior i dels documents que formen part de la definició constructiva en el projecte. La metodologia didàctica es basa sobretot en l’estudi de casos, analitzant edificis ja construïts a partir de l’observació d’imatges, detalls constructius i fotografies d’obra. Mitjançant fòrums es pot compartir la informació obtinguda sobre els edificis objecte d'estudi.
Anàlisi i comprovació d'estructures hiperestàtiques. Coneixement i aplicació d'accions normatives.
Ampliació d'estructures 2 i estructures metàl.liques
Implantació de serveis en xarxes urbanes. Abastament d'aigua. Aigua freda sanitària (AFS). Aigua calenta sanitària (ACS). Sanejament. Petita depuració. Gas. OBJECTIUS: 1.- Conèixer la normativa vigent aplicable en cada instal•lació. 2.- Tenir criteris de disseny per aplicar en cada cas les solucions adequades. 3.- Conèixer els materials existents. 4.- Saber calcular els elements que intervenen en una instal•lació, així com els espais que ocupen dins dels edificis. 5.- Saber com es realitza la posta en obra. 6.- Criteris de control i manteniment.
Protecció contra incendis Electricitat Il·luminació Qualitat de l'aire interior: ventilació i evacuació de fums. Arquitectura passiva. Calefacció Aire Condicionat Telecomunicacions Elevació vertical OBJECTIUS: - Conèixer la normativa vigent aplicable en cada instal·lació. - Tenir criteris de disseny per aplicar an cada cas les solucions adequades. - Conèixer els materials existents. - Saber calcular els elements que intervenen en una instal·lació, així com els espais que ocupen dins els edificis. - Saber com es realitza la posta en obra. - Criteris de control i manteniment.
Història de l'arquitectura i de les formes d'expressió artística més directament relacionades. Història de l'arquitectura, de la construcció i de l'urbanisme.
Conceptes fonamentals de l'arquitectura com art, espai, tècnica, ciutat, natura i habitatge. Teoria de l'arquitectura.
No son genios lo que necesitamos" deia J.A.Coderch, i en aquest sentit, l´assignatura busca formar a l´estudiant en l´ofici d´arquitecte amb una actitud ética davant de la professió, buscant la formalització del concepte arquitectònic, sense por però amb rigor. El tercer curs es centra en l’anàlisi, l’estudi i la discussió crítica de programes públics i culturals i les condicions de l'entorn on s’implanten. Es pretén que la reflexió entorn de les idees, sigui la principal eina de desenvolupament del projecte. Les idees com a fil conductor de tot el projecte, com a guia del procés projectual que ens ha de donar com a resultat una proposta coherent. Idees i conceptes que són l´esquelet sobre el que es sustenta tota obra d´art i que analitzarem en diferents exemples de la historia sigui en la aquitectura, la pintura,la música o la literatura. Una pràctica que poc a poc ens ha d´anar familiaritzant amb les diferents disciplines artistiques i que ens ha de permetre d´entendre les seves relacions reciproques i que per tant el coneixement de totes elles és necesari per a la formació de l´arquitecte. Es pretén que l’alumne aprengui a establir un primer pas clar i conceptual com a punt de partida. Un punt de partida que l´evolució del projecte anirà modificant i adaptant a la seva propia naturalesa. Es tracta en definitiva de saber escoltar allò que el projecte reclama perqué el resultat sigui coherent. I alló que el projecte reclama sempre ja existeix a la història de l´art i de l´arquitectura, i per tant, del seu anàlisi exhaustiu n´extreurem el cami a seguir.
Taller intensiu de projectes arquitectónics 1
Planificació i intervenció urbana sostenible: la ciutat i la salut
Estudi de les fases seqüencials i els agents que intervenen en la construcció d'edificis. L’assignatura es centra en analitzar i raonar els condicionants del procés constructiu. L'estudiant ha de tenir consolidat el coneixement relatiu a la definició dels sistemes constructius i a la resolució de les interaccions. La metodologia didàctica es basa sobretot en l’estudi de casos, analitzant edificis ja construïts a partir de l’observació d’imatges, detalls constructius i fotografies d’obra. Mitjançant fòrums es pot compartir la informació obtinguda sobre els edificis objecte d'estudi. Aquesta assignatura forma part del Tronc Comú entre el Grau en Estudis d'Arquitectura i el d’Arquitectura Tècnica i Edificació.
Estudi de les patologies de la construcció i la rehabilitació d'edificis.
Estudi de les tecnologies dels sistemes constructius: obra de fàbrica/formigó/acer/fusta. Ecologia i construcció. Anàlisi i reflexió sobre temes vinculats a l’arquitectura i la construcció dels edificis. Aprofundir en els elements i sistemes constructius segons la tecnologia constructiva : obra de fàbrica / formigó / acer / fusta. Interacció d'elements i sistemes constructius. El disseny constructiu. Anàlisi gràfica dels sistemes constructius i les seves interaccions. El detall constructiu. Introducció a l’anàlisi dels condicionants del procés constructiu.
Disseny i càlcul d´estructures de formigó
Mecànica de sòls. Estructures de fonamentació i contenció de terres
Qualitat de l'aire interior. Arquitectura passiva: Emplaçament, climes i confort. Càrregues tèrmiques. Sistemes constructius. Rendiment energètic. Energía solar.
Història de l'arquitectura i de les formes d'expressió artística més directament relacionades. Història de l'arquitectura, de la construcció i de l'urbanisme. Teoria de la conservació del patrimoni arquitectònic.
Teoria de l'arquitectura des del manierisme fins al segle XIX. El curs se centra en la interpretació de la crisi de la visió de la realitat, proposant la lectura de les obres arquitectòniques i els llenguatges artístics.
Conceptes fonamentals de l'arquitectura com a funció, construcció, material, estructura, forma, proporció, ornament, símbol i ciutat. Teoria de l'arquitectura.
En aquest curs s’aborda el pensament teòric sobre l'art i l'arquitectura, des del final del s.XIX fins a inicis del s.XXI
HABITAR Estudi de l'hàbitat com a matèria del projecte
HABITAR 2 Estudi de l'hàbitat existent com a matèria del projecte.
Taller intensiu de projectes arquitectónics 2
Legislació general aplicada al sector. L'exercici de la professió i les responsabilitats derivades de l'exercici professional. El procés de l'edificació (LOE). Dret urbanístic
El projecte dels paisatges rurals. Estratègies pel desenvolupament sostenible del territori
Construcció 5 Anàlisi i reflexió sobre temes vinculats a l’arquitectura i la innovació tecnològica en la construcció dels edificis. Anàlisi del disseny constructiu segons la tecnologia constructiva d’edificis construïts El detall estratègic i el detall constructiu : Anàlisi gràfica dels sistemes constructius, les seves interaccions i condicionants del procés constructiu. El projecte executiu Anàlisi d’obres en execució.
CONDENSADORS SOCIALS. Edificis i equipaments públics. Gran escala en context urbà i natural.
Actuacions de reordenació i millora d'àrees residencials en ciutats mitjanes de Catalunya, a partir del coneixement de la ciutat construïda, del seu paisatge i de l'entorn natural.
El TFG comporta la realització i defensa, per part de l’estudiant d’un treball en què s’apliquin, s’integrin i es desenvolupin els coneixement, les capacitats, les competències i les habilitats requerides durant el grau. Està orientat a l’avaluació de competències associades al títol i conclou amb la defensa pública i l’avaluació i qualificació del treball. El TFG serveix per validar que se saben aplicar, a un treball concret, els coneixements teòrics i pràctics adquirits durant els seus estudis de grau o màster. La seva realització ha de ser la culminació del procés d’adquisició de coneixements i competències al llarg dels estudis, i ha de facilitar l’assoliment de la maduresa necessària per a la futura activitat com a professional.
Objectiu del control de costos. Determinació de l'objectiu. Particularitats del CC per l'empresa promotora. Particularitats del CC per l'empresa constructora. Causes de desviació. Documentació de suport. Recull i tractament de la informació.
Disseny, projecte i modelatge amb Revit d'instal·lacions i els seus elements. Projectes d'activitats.
Patrimoni arquitectónic i urbá construit. L’arquitectura avui s’enfronta a un entorn extremadament antropitzat; dissenyar i construir és cada vegada més un joc de relacions amb les estructures del món que ens envolta: estructures culturals que la història ha estratificat en els elements del nostre paisatge. El curs explora aquesta condició, presentant les diferents orientacions teòriques i pràctiques de la arquitectura en relació amb el nostre entorn construït, especialment quan entra en la definició de patrimoni. Qualsevol intervenció en aquest sentit, fins i tot quan té com a objectius la prevenció i la conservació pura, es converteix en construcció del paisatge, és a dir, en un construir en el construït, considerat com a conjunt del que definim "arquitectura monumental" i "arquitectura genèrica": aquesta és la nova consciència de fer arquitectura que s'ha establert al segle XX i que és més rellevant que mai per satisfer les necessitats de la societat en aquest nou mil·lenni, on la millora dels recursos ha de d’estar en harmonia amb la protecció del nostre entorn i de la seva qualitat. El curs pretén oferir les eines teòriques i pràctiques per entendre aquest enfocament de l’arquitectura i poder actuar d’acord amb el patrimoni i el paisatge, tant en el cas concret del projecte de restauració com en el més general de “construir en el construït”.
Crítica visual de l'arquitectura. La visita arquitectònica i el viatge com a experiència formativa
Revisió del moviment modern i de les seves arrels ideològiques.
Fonaments de la visualització. Tipologies dels llenguatges visuals. Fotografia, cinema, il.lustració, comunicació multimèdia. Producció dels missatges gràfics.
Mètodes de disseny ecobio-constructius. Materials i tecnologies sostenibles. Ecoeficiència i ecoauditoria
Estades en l'entorn laboral. Pràctiques en empresa. Les EEL son l'acció formativa desenvolupada per un estudiant en qualsevol entitat col·laboradora , pública o privada, nacional o estrangera, o en unitats de pròpia universitat, amb l'objectiu d'aplicar i complementar la formació adquirida en la seva formació acadèmica, apropar l'estudiant a la realitat de l'àmbit professional en què exercirà la seva activitat professional i desenvolupar competències que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball. Són pràctiques curriculars aquelles que estan configurades com a activitats acadèmiques en el pla d’estudis i suposaran la superació de requeriments per obtenir la titulació, d’acord amb les previsions establertes en la memòria del grau.
Anàlisis sobre els problemes actuals de l´arquitectura contemporània. El projecte d’arquitectura, com a disciplina cultural, va més enllà de les necessàries respostes a les demandes immediates i constitueix un territori per construir preguntes. La identificació dels arguments disciplinaris i la correspondència amb estratègies projectuals concretes és un dels reptes més importants a incorporar a tot projecte arquitectònic. La paraula cultura té el seu origen en l'acció d'habitar-cultivar. El projecte arquitectònic qüestiona i dona forma a aquesta acció. Cultura i projectes és una assignatura que indaga aquests processos de decisions projectuals des de l'experiència del fet d'habitar.
Anàlisi i intervenció estructural en edificis existents.
Tècniques d’intervenció per a la reparació i rehabilitació d’edificis. Anàlisi i elecció de possibles solucions, mètodes d'actuació i criteris generals per a l'execució.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.