Sostenibilitat

Tractament d’espais

A l'hora de proposar projectes i actuacions d'adequació dels espais lliures dels campus, més enllà de les propostes específiques d'adequació i disseny de les parcel·les en concret, la UdG considera oportú definir una estratègia de tractament unitari i integrat d'aquests espais sota dues vessants fonamentals:

  • La millora ambiental basada en l'establiment d'una connexió real amb la trama verda de l'entorn.
  • L'ús social, dotant els campus d'escenaris on desenvolupar les activitats universitàries, ja siguin d'esbarjo, descans i diversió com de desenvolupament físic i intel·lectual.

Les línies d'actuació, plantejades en el Pla Integral d'Ordenació dels Espais Lliures i que s'han constituït com una pauta general analítica propositiva, donen prioritat als següents aspectes:

  • L'economia de recursos.
  • La sobrietat formal.
  • La qualitat intrínseca dels espais.
  • L'aplicació de solucions formals i constructives ja provades.

Arran de la problemàtica causada per l’ús de productes químics en les tasques de jardineria del campus de Montilivi, el vicerectorat de Campus va encarregar als responsables del Pla d'Ambientalització (IMA-UdG) l’elaboració d’una proposta de jardineria més responsable amb el medi. Des d’algun àmbit de jardineria més respectuosa es contempla l'"ecològica" com un tipus de jardineria basada, en primer lloc, en la lluita dirigida "que té com a principis la limitació dels tractaments químics i l'elecció dels pesticides amb una repercussió ecològica dèbil". De manera complementària, proposa anar "introduint altres mètodes, a més dels químics, com els culturals, els biològics i biotecnològics" per tal de reduir el nivell de plaga fins a límits tolerables sense arribar a l'erradicació total. D'aquesta manera es redueix l'ús de productes químics de síntesi i per tant l'impacte final és considerablement menor que el produït en un tipus de jardineria tradicional.

La proposta de la UdG vol anar més enllà, no tan sols limitant l’ús de productes químics de síntesi, sinó suprimint de forma radical el seu ús en els Campus de la Universitat donant lloc a uns mètodes menys intervencionistes en el medi i per tant, molt més respectuosos.

Els objectius que persegueix la proposta de jardineria ecològica pels campus són:

  • Actuar de forma integrada amb tots els sistemes i cicles naturals. 
  • Fomentar i estimular els cicles biològics, els quals comprenen els microorganismes, la flora i la fauna del sòl.
  • Incrementar la fertilitat del sòl.
  • Suprimir totes les formes de contaminació que puguin derivar dels treballs de manteniment.

Característiques

Amb consonància amb els objectius esmentats, la proposta que es presenta és un tipus de jardineria molt més respectuosa i preventiva basada en l'ús exclusiu de fungicides (Cu, S elemental) i adobs orgànics (compost). El mètode més tradicional i natural per lluitar contra les plagues consisteix en augmentar la complexitat de l'ecosistema. Permetent, de manera natural, l'entrada de noves espècies, l'ecosistema anirà guanyant complexitat i resistència davant possibles adversitats. D'aquesta manera es redueix, simultàniament, la necessitat d'introduir energia exosomàtica (erradicació de "males herbes"), l'ús de biocides i el consum d'aigua per a reg donat que les espècies mediterrànies requereixen menys oferta hídrica. Algunes d'aquestes espècies, esteses als prats de les nostres contrades, són Cynodon dactylon, Brachypodium retusum, B. phoenicoides, Lolium perenne, Potentilla reptans, Trifolium sp.pl., Vicia sativa,Medicago sp.pl. etc. 

Utilitzant adobs orgànics es facilita l'entrada d'aquestes i altres espècies que, de forma progressiva, aniran substituint les espècies forasteres per passar de gespa a prat. Així les tasques de manteniment es redueixen considerablement i alhora es consolida un tipus de cultiu de qualitat, més resistent i adaptat al medi. Per tant:

  • La utilització d'adobs naturals. Segons les necessitats del sòl, el Consell Català per a la Producció Agrària Ecològica proposa tot un llistat de productes. Entre aquests destaquem el compost orgànic com el més adient per cobrir les necessitats existents.
  • Pel que fa al control de plagues i malalties mitjançant l'ús de fungicides no agressius, s'han considerat el Sofre elemental i el Coure (caldo bordelès) com els més respectuosos amb l'entorn, que a part de presentar una bona acció fungicida, són dos productes admesos dintre de l'Agricultura i Jardineria Biològica.

D'acord amb els plantejaments de la Línia de Gestió i Adequació dels espais lliures dels Campus, es proposen un seguit d'actuacions per a diversos espais lliures del Campus Montilivi però, més enllà de les propostes específiques d'adequació i disseny de les parcel·les en concret, es va considerar oportú definir una estratègia de tractament unitari i integrat d'aquests espais sota dues vessants fonamentals:

  • Millora ambiental, basant-se en actuacions que s'adeqüin a l'entorn immediat del campus, establint una connexió de la trama verda.
  • Ús social, proporcionant escenaris on desenvolupar les activitats d'esbarjo en totes les seves dimensions tant de descans i diversió com de desenvolupament físic i intel·lectual.

Les actuacions que es volen dur a terme responen a unes pautes generals d'anàlisi on es vol donar prioritat als següents punts:

  • Economia de recursos, utilitzant els elements existents i aplicant els criteris ja practicats  en altres zones del campus, amb una doble finalitat, la de minimitzar les despeses addicionals i la d'establir una major relació entre les àrees d'actuació i les de l'entorn. Es vol impulsar l'intercanvi d'elements existents entre parcel·les, prioritzant les tasques de trasplantament dels arbres afectats per les noves construccions, la utilització d'excedents de terres pel rebliment de talussos, l'aplicació de criteris sobre jardineria ecològica, així com la incorporació puntual d'elements que vindran determinats pel propi ús de la parcel·la.
  • Sobrietat formal. La concepció dels espais no els pot analitzar com a elements independents i singulars, si es fa així es corre el risc d'arribar a confegir uns espais lliures farcits d'anècdotes amb un cert caràcter de "parc temàtic". Cal treballar amb un conjunt d'elements integrats i interrelacionats, fet que condiciona un tractament formal, coherent i homogeni dins l'heterogeneïtat dels usos.
  • Qualitat intrínseca dels espais. Cal potenciar les possibilitats que ofereix cada un dels espais en si mateix, entès com a capital ambiental intrínsec. La topografia, l'orientació, la llum, la presència d'espècies autòctones, l'estructura del sòl, ... són elements que formen part d'aquest capital que s'ha de protegir. Indubtablement l'adequat tractament pot millorar la composició estètica i funcional de l'espai.
  • Aplicació de solucions formals i constructives que ja s'han aplicat a la UdG. En la mateixa línia  de l'economia dels recursos de les idees o solucions aplicades en altres zones de la UdG, amb l'objectiu d'unificar el tractament dels espais lliures dels campus universitaris i consolidar una estètica predeterminada. Es proposen una sèrie de solucions aplicades en algun espai del campus, extrapolables a altres parcel·les universitàries, en el que existeixen contactes entre diferents textures de materials resoltes de forma satisfactòria.