Arran de la problemàtica causada per l’ús de productes químics en les tasques de jardineria del campus de Montilivi, el vicerectorat de Campus va encarregar als responsables del Pla d'Ambientalització (IMA-UdG) l’elaboració d’una proposta de jardineria més responsable amb el medi. Des d’algun àmbit de jardineria més respectuosa es contempla l'"ecològica" com un tipus de jardineria basada, en primer lloc, en la lluita dirigida "que té com a principis la limitació dels tractaments químics i l'elecció dels pesticides amb una repercussió ecològica dèbil". De manera complementària, proposa anar "introduint altres mètodes, a més dels químics, com els culturals, els biològics i biotecnològics" per tal de reduir el nivell de plaga fins a límits tolerables sense arribar a l'erradicació total. D'aquesta manera es redueix l'ús de productes químics de síntesi i per tant l'impacte final és considerablement menor que el produït en un tipus de jardineria tradicional.

La proposta de la UdG vol anar més enllà, no tan sols limitant l’ús de productes químics de síntesi, sinó suprimint de forma radical el seu ús en els Campus de la Universitat donant lloc a uns mètodes menys intervencionistes en el medi i per tant, molt més respectuosos.

Els objectius que persegueix la proposta de jardineria ecològica pels campus són:

• Actuar de forma integrada amb tots els sistemes i cicles naturals. 
• Fomentar i estimular els cicles biològics, els quals comprenen els microorganismes, la flora i la fauna del sòl.
• Incrementar la fertilitat del sòl.
• Suprimir totes les formes de contaminació que puguin derivar dels treballs de manteniment.

Característiques

Amb consonància amb els objectius esmentats, la proposta que es presenta és un tipus de jardineria molt més respectuosa i preventiva basada en l'ús exclusiu de fungicides (Cu, S elemental) i adobs orgànics (compost). El mètode més tradicional i natural per lluitar contra les plagues consisteix en augmentar la complexitat de l'ecosistema. Permetent, de manera natural, l'entrada de noves espècies, l'ecosistema anirà guanyant complexitat i resistència davant possibles adversitats. D'aquesta manera es redueix, simultàniament, la necessitat d'introduir energia exosomàtica (erradicació de "males herbes"), l'ús de biocides i el consum d'aigua per a reg donat que les espècies mediterrànies requereixen menys oferta hídrica. Algunes d'aquestes espècies, esteses als prats de les nostres contrades, són Cynodon dactylon, Brachypodium retusum, B. phoenicoides, Lolium perenne, Potentilla reptans, Trifolium sp.pl., Vicia sativa,Medicago sp.pl. etc. 

Utilitzant adobs orgànics es facilita l'entrada d'aquestes i altres espècies que, de forma progressiva, aniran substituint les espècies forasteres per passar de gespa a prat. Així les tasques de manteniment es redueixen considerablement i alhora es consolida un tipus de cultiu de qualitat, més resistent i adaptat al medi. Per tant:

• La utilització d'adobs naturals. Segons les necessitats del sòl, el Consell Català per a la Producció Agrària Ecològica proposa tot un llistat de productes. Entre aquests destaquem el compost orgànic com el més adient per cobrir les necessitats existents.
• Pel que fa al control de plagues i malalties mitjançant l'ús de fungicides no agressius, s'han considerat el Sofre elemental i el Coure (caldo bordelès) com els més respectuosos amb l'entorn, que a part de presentar una bona acció fungicida, són dos productes admesos dintre de l'Agricultura i Jardineria Biològica.

• Per conèixer les propostes de jardineria ecològica 

D'acord amb els plantejaments de la Línia de Gestió i Adequació dels espais lliures dels Campus, es proposen un seguit d'actuacions per a diversos espais lliures del Campus Montilivi però, més enllà de les propostes específiques d'adequació i disseny de les parcel·les en concret, es va considerar oportú definir una estratègia de tractament unitari i integrat d'aquests espais sota dues vessants fonamentals:

• Millora ambiental, basant-se en actuacions que s'adeqüin a l'entorn immediat del campus, establint una connexió de la trama verda.
• Ús social, proporcionant escenaris on desenvolupar les activitats d'esbarjo en totes les seves dimensions tant de descans i diversió com de desenvolupament físic i intel·lectual.

Les actuacions que es volen dur a terme responen a unes pautes generals d'anàlisi on es vol donar prioritat als següents punts:

• Economia de recursos, utilitzant els elements existents i aplicant els criteris ja practicats  en altres zones del campus, amb una doble finalitat, la de minimitzar les despeses addicionals i la d'establir una major relació entre les àrees d'actuació i les de l'entorn. Es vol impulsar l'intercanvi d'elements existents entre parcel·les, prioritzant les tasques de trasplantament dels arbres afectats per les noves construccions, la utilització d'excedents de terres pel rebliment de talussos, l'aplicació de criteris sobre jardineria ecològica, així com la incorporació puntual d'elements que vindran determinats pel propi ús de la parcel·la.
• Sobrietat formal. La concepció dels espais no els pot analitzar com a elements independents i singulars, si es fa així es corre el risc d'arribar a confegir uns espais lliures farcits d'anècdotes amb un cert caràcter de "parc temàtic". Cal treballar amb un conjunt d'elements integrats i interrelacionats, fet que condiciona un tractament formal, coherent i homogeni dins l'heterogeneïtat dels usos.
• Qualitat intrínseca dels espais. Cal potenciar les possibilitats que ofereix cada un dels espais en si mateix, entès com a capital ambiental intrínsec. La topografia, l'orientació, la llum, la presència d'espècies autòctones, l'estructura del sòl, ... són elements que formen part d'aquest capital que s'ha de protegir. Indubtablement l'adequat tractament pot millorar la composició estètica i funcional de l'espai.
• Aplicació de solucions formals i constructives que ja s'han aplicat a la UdG. En la mateixa línia  de l'economia dels recursos de les idees o solucions aplicades en altres zones de la UdG, amb l'objectiu d'unificar el tractament dels espais lliures dels campus universitaris i consolidar una estètica predeterminada. Es proposen una sèrie de solucions aplicades en algun espai del campus, extrapolables a altres parcel·les universitàries, en el que existeixen contactes entre diferents textures de materials resoltes de forma satisfactòria.

Reconversió aparcament en zona de pícnic

Reconversió a espai de relació

Programa de conservació d'aigua al Campus Montilivi

L’hort Ecosolidari de la UdG és un projecte de reinserció social destinat als usuaris del centre d’acollida La Sopa de Girona vehiculat a través de l’agricultura ecològica, on també hi participen estudiants de la UdG que reben un aprenentatge socioambiental.

L’objectiu és doble: d’una banda, aportar productes alimentaris a La Sopa i, de l’altra, engegar un programa de reinserció social que beneficiarà als mateixos usuaris del centre a través del cultiu ecològic i l’aprenentatge en gestió i producció d’horts urbans. Per altra banda, els usuaris de La Sopa rebran un acompanyament per part d’estudiants de la UdG que participen en el programa d’Activitats Solidàries de l’Oficina de Cooperació, que també es beneficiaran d’aquest aprenentatge, així com els estudiants vinculats a l’Oficina Verda que realitzaran tasques de recerca en l’àmbit de l’agricultura ecològica.

L'hort Ecosolidari va ser una iniciativa de l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament, l'Oficina Verda de la UdG (actualment vinculades a la Unitat de Compromís Social), el consorci del centre d'acollida La Sopa, el Departament de Ciències Ambientals, el Departament EQATA-EPS i el Centre Cristià Universitari (CCU). Veure document 

El vessant ambiental de Hort Ecosolidari de la UdG:

El projecte Hort es fonamenta en un model d’agricultura ecològica, és a dir, menys contaminant, menys consumidor de recursos, per tant més respectuós amb el medi. El model esdevé la via per assolir la part del projecte que consisteix en obtenir una bona producció de productes hortícoles d’alta qualitat per abastar els menjadors socials i, a l’hora, és el mitjà per assolir l’objectiu global del projecte, on hi té més rellevància el vessant social ja que persegueix la integració i la inclusió de col·lectius amb risc de marginació a partir del treball a l’hort i la interacció amb el col·lectiu universitari. També és en aquest vessant social on l’Oficina Verda pot desenvolupar una de les funcions que té encomanades: “Incidir de forma prioritària en la inserció de grups de treball procedents de programes de formació per a col·lectius socialment desafavorits”, funció que conflueix i reforça un dels camps d’actuació de l’Oficina de Cooperació sobre “sectors de població del nostre entorn més desafavorits”.  

Així doncs, el projecte Hort també dona resposta a la transversalitat dins del propi Pla d’Ambientalització ja que per confluir en un objectiu comú, possibilita la intervenció des de les diferents línies estratègiques tal com es pot veure en aquest enllaç: quadre + esquema

+ info: visita el blog de l'hort