En aquesta xerrada es donarà un enfoc sobre el coneixement actual de l'endocrinologia que tracta la malaltia de l’obesitat i el seu tractament quirúrgic. L'objectiu és poder incloure essencialment un fil conductor que mostri la recerca com a eina de millora de les malalties i poder despertar la seva utilitat en els joves de les escoles.

A càrrec de Dra. Andreea Cuidin i l'altre pel Dr. Ramon Vilallonga (Vall d'Hebron).

A la Sant George School de Girona.

El 1962 Rachel Carson va publicar el seu llibre “Primavera silenciosa” en el qual per primera vegada es plantejava el fet que l’ésser humà estigués contaminant el planeta. El llibre de Rachel es referia sobretot a l’efecte dels insecticides organoclorats (DDT), que van portar al caire de l’extinció a moltes especies d’ocells. Per sort, actualment, el DDT ja no es fa servir (pràcticament) a cap lloc del món però des de llavors el nombre de compostos químics que alliberem al medi ambient no han fet més que augmentar. Estudiar els efectes dels contaminants a la fauna salvatge té una doble finalitat, per una banda els ocells i altres bestioles que ens envolten són organismes “bioindicadors” que ens avisen dels efectes que estem patint o podríem patir a llarg termini els éssers humans. Per altra banda, estudiar aquests efectes és imprescindible per garantir la conservació de moltes espècies i de tot el medi ambient. Sabeu quins són els químics més perillosos pels ocells?, quin impacte té l‘ús dels químics que es fan servir per produir els nostres aliments sobre els ocells?, això és el que jo investigo i ho faig combinant feina de camp, experiments i anàlisis de laboratori.

A càrrec de la Dra. Ana López Antia (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua - CSIC)

Parlarem de què vol dir investigar en l'àmbit de les humanitats en general i de la història de l'art en particular, i d'alguns projectes d'investigació concrets que estem desenvolupant.

A càrrec de la Dra. Lluïsa Faxedas Brujats (Grup de Recerca en Teories de l'Art Contemporani (Departament d'Història i Història de l'Art)).

La pràctica clínica actual del càncer de pròstata proporciona sobrediagnòstic i sobretractament, pel que es requereixen tècniques més efectives per poder diferenciar el càncer clínicament significatiu del no significatiu. Actualment s'estan desenvolupant models de intel•ligència artificial integrant dades clíniques i de les imatges en ressonància magnètica per poder resoldre i millorar el diagnòstic del càncer de pròstata. Mostrarem de quina manera el projecte europeu de recerca pretén integrar la intel•ligència artificial per la detecció precisa del càncer, millorar la caracterització clínica, identificació precoç de formes metastàtiques o predicció del risc de recurrència i resposta al tractament, entre d’altres.

A càrrec del Dr. Kai Vilanova Busquets (Grup de recerca en Imatge Mèdica (IDIBGI)

Què són els enzims i per què els volem fer evolucionar? Què es l’evolució dirigida? Per què aquest a científic va ser reconegut amb el premi Nobel de Química l’any 2018? En aquesta xerrada intentar donar resposta a totes aquestes preguntes, i moltes altres, des d’una vessant científica i personal investigador que s’ha especialitzat en aquest camp de la ciència i com des de Girona s'està contribuïnt de manera significativa en l'avenç d'aquestes investigacions.

A càrrec del Dr. Marc Garcia Borràs (Grup de Recerca en Disseny i Modelatge de Reaccions Catalitzades per Metalls de Transició (DiMoCat) , IQCC)).

Xerrada divulgativa sobre els estudis genètics aplicats a la conservació de la divesitat genètica de peixos de les conques fluvials catalanes.

A càrrec de la Dra. Alba Abras Feliu, el Dr. Jose Luis García Marín, la Dra. Sandra Heras Mena i Núria Pérez Bielsa (Laboratori d'Ictiologia Genètica-LIG (Àrea Genètica - Departament Biologia)).

La medicina i l’alimentació afecten directament a la qualitat de vida de les persones. S’exposaran quines són les solucions que aporta la química per afrontar els principals reptes als que s’enfronten els científics a l’hora de descobrir nous fàrmacs i pesticides que cobreixin les necessitats actuals.
A càrrec de la Dra. Lidia Feliu i la Dra. Marta Planas (Grup de Recerca Laboratori d'Innovació en Processos i Productes de Síntesi Orgànica - LIPPSO (Departament de Química)).

La recopilació feta entre 1922 i 1936 de les més de 40000 peces per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va aconseguir identificar una important quantitat d’homes i dones de localitats d’arreu dels Països Catalans que van cantar o tocar aquestes cançons. La divulgació d’aquest repertori musical a través de la plataforma de lliure accés Fons de Música Tradicional (FMT), de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC) de Barcelona, possibilita que els descendents dels informants puguin recuperar la memòria històrica musical de les seves famílies i coneguin i cantin les cançons dels seus avantpassats. Presento una experiència en la qual, a partir de la implementació d’un projecte docent experimental d’utilització del repertori musical tradicional català a l’aula de música amb un grup d’ alumnes de sisè de primària i el seu mestre a una escola del Pla de l’Estany, es va obrir una via de connexió entre el repertori recopilat durant els anys vint de segle XX amb les generacions actuals. Es van utilitzar algunes de les cançons recopilades per Palmira Jaquetti i Enric d’Aoust (1928-1929) a Torroella de Montgrí, Verges, Pals i l’Escala per a l’OCPC, incloses al FMT.

A càrrec de la Dra. Maria del Mar Miranda López (Grup de Recerca en Teories de l'Art contemporani (Departament d'Història i Història de l'Art)).

Conferència de caràcter divulgatiu sobre la imatge mítica del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, i sobre la seva presència a "La faula" de Guillem de Torroella, una obra mestra de la literatura catalana medieval. Presentació de l'audiollibre sobre aquesta obra fet per alumes, professors i PAS de la Facultat de Lletres de la UdG.

A càrrec del Dr. Xavier Renedo Puig (Grup de recerca en Literatura Medieval (Institut de Llengua i Cultura Catalanes - ILLC)).

La marxa humana ha estat un motiu d'observació i anàlisis des dels temps d'Aristotil. Aquesta activitat que aprenem durant els primers anys de vida i que automatitzem és imprescindible per l'autonomia, les activitats de la vida diària i les relacions socials? Però, com caminem? En aquest taller descobríem:
•Quines eines tenim per prendre consciència de com caminem.
•Com detectar quan alguna cosa no estem fent bé
•Que podem fer quan ens consta caminar o ens fa mal alguna part del cos que ens impedeix caminar correctament.

A càrrec de Mari Rico Hernández (Facultat d'Infermeria).

La idea és presentar la investigació basada en les arts, les possibilitats que té amb recerca social i compartir algunes investigacions ja realitzades.

A càrrec de la Dra. Judit Onsès Segarra (Grup de recerca en Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia - GREPAI (Institut de Recerca Educativa)).

Hi ha com un costum a considerar que les dones varen començar a treballar a la època de la Revolució Industrial. En diferents sector econòmics, sovint es confon l’inici de treball de les dones amb la feminització d’aquesta ocupació. Les dones sempre han treballat. Però fer visible la feina de les dones en segles passats és realment ardu. Això principalment ve donat per problemes amb les fonts. Cal trobar noves fonts, com els documents comptables, fiscals, notarials, fotogràfics, .. que mostrin el treball femení. On treballaven les dones? De què treballaven? Quant cobraven? Quina va ser la contribució dels seus salaris a les economies familiars? Es farà una aproximació des de la vessant econòmica i s'explicarà el per que donar resposta a aquestes preguntes és important.

A càrrec de la Dra. Margarita López-Anton (Departament d'Empresa (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials)).

Des del grup de recerca LIBERI oferim una xerrada on parlar de com la infància i la joventut cada vegada tendeixen a veure's més aïllada de la comunitat, del seu entorn. Estan les persones joves aïllades o connectades amb el seu entorn? Quin son els principals problemes als que s'enfronten i com hi donen resposta? En aquesta xerrada, a partir de dades de les nostres recerques, volem acostar la importància de la participació juvenil i de la construcció de discursos que donin resposta als reptes actuals que ens trobem com a societat. En definitiva, volem parlar de com en una societat on cada vegada les persones estan més aïllades, el sentir-se connectades i vinculades a una comunitat afavoreix l'empoderament de les persones joves. 

A càrrec del Dr. Eduard Carrera Fossas (Grup de recerca en infància, joventut i comunitat - LIBERI (Institut de Recerca Educativa)).