El “wooden breast” (WB) o pit de fusta, la “spaghetti meat” (SM) o carn espagueti i el “white striping” (WS) o la beta blanca són trastorns musculoesquelètics emergents en els pollastres de creixement ràpid, estretament associats a altes taxes de creixement i coneguts per afectar negativament la qualitat de la carn. Aquestes miopaties afecten principalment el múscul pectoral i es caracteritzen per canvis estructurals com la fibrosi i la lipidosi. La seva alta incidència i prevalença a la indústria avícola les converteixen en una preocupació urgent, generant costos significatius relacionats amb la detecció, classificació, desviació i, en alguns casos, el decomís de la carn afectada. L’objectiu principal d’aquesta tesi fou descobrir la relació i la interacció entre les diferents miopaties de pit de pollastre i el seu impacte en la qualitat de la carn, investigar-ne l’efecte durant la vida útil i, finalment, aplicar tecnologies no destructives per avaluar-les i discriminar-les.  Es va detectar una correlació positiva significativa entre els pits amb WB i amb WS, mentre que dels que presentaven SM foren independents. Es va descobrir que la secció cranial (part superior) dels filets presentava miopaties amb més freqüència. A més, els pits afectats per WB, tant individualment com en combinació amb altres miopaties, mostraven les alteracions més pronunciades: canals més pesades amb un rendiment pectoral superior i pell més vermella i groguenca; pits amb major lluminositat i grogor, més contingut d’humitat, greix i col·lagen, però menys proteïna, amb més pèrdua de pes durant la cocció i menor resistència al tall. Durant la conservació en refrigeració, els pits amb WB van tenir efectes més perjudicials que els que presentaven SM, i tots dos es van diferenciar clarament dels pits normals, com es va demostrar amb els resultats dels recomptes microbians i la predisposició a la compra.  Es va avaluar un sistema d’imatge hiperespectral (HSI) en l’espectre visible i infraroig proper (VIS-NIR) com a tecnologia no destructiva per a la discriminació de miopaties i el seguiment de la vida útil. L’HSI va resultar adequat, ja que permetia seleccionar regions específiques, adaptant-se a la presència de miopaties en pits afectats per múltiples miopaties. Aquesta tecnologia va permetre discriminar correctament aquells pits normals (76,1% d’exactitud), essent especialment útil per discriminar els que presentaven SM (94,0% d’exactitud), així com els dies d’emmagatzematge dels pits (99,3% d’exactitud).  Finalment, es van explorar les signatures espectrals de la miopatia WB mitjançant espectroscòpia d’emissió per fluorescència, Raman i NIR. El NIR va permetre detectar la humitat i la capacitat de retenció d’aigua, mentre que la Raman i la fluorescència oferien informació sobre el contingut de col·lagen i greix, permetent reconèixer la severitat del WB.  En global, el treball permet confirmar i ampliar les investigacions prèvies mitjançant l’exploració de (1) els efectes de la co-ocurrència de miopaties, (2) la distribució espacial de les lesions, (3) la distància qualitativa entre miopaties i (4) el seu impacte en la vida útil en condicions comercials.  A més, els resultats obtinguts suggereixen una aplicació industrial potencial dels sistemes HSI per a la classificació dels pits de pollastre segons la presència de miopaties per regions, i per predir l’evolució de la qualitat durant la vida útil, permetent així adaptar la destinació de cada pit i evitar el malbaratament alimentari. Mentrestant, a l’Article IV, l’espectroscòpia de fluorescència i la Raman van mostrar potencial per a la selecció genètica i la recerca, oferint una caracterització detallada de les alteracions de col·lagen i lípids en el WB.