Aquest projecte d’investigació té per objectiu avaluar els canvis en la vulnerabilitat a les inundacions en els municipis de la Costa Brava (Girona) i la Costa Blanca (Alacant) entre 1994 y 2005, un període caracteritzat per importants canvis en els usos del sòl deguts a la intensa activitat urbanitzadora en aquestes dues àrees i també per un conjunt d’episodis de risc que van ocasionar nombroses pèrdues materials (Costa Brava, 1994 i 2005; Alacant, 1997).

La principal hipòtesis del projecte és que la vulnerabilitat en la seva dimensió d’exposició física ha augmentat en les dues àrees a causa de la pressió urbanitzadora i que, per tant, s’han creat nous "territoris de risc". Reduir la vulnerabilitat d’aquests nous espais requereix d’una visió integradora en la qual intervinguin la reducció de l’exposició física, l’augment de la resistència social (és a dir, la capacitat d’absorvir les pèrdues sense massa disrupcions de la vida quotidiana) i una major resiliència (és a dir, el disseny i aplicació de mesures adequades de gestió de les inundacions). D’acord amb les propostes de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, aquesta integració hauria de fer-se amb la participació de tots els possibles agents socials amb interessos i experiència en el tema.

Situació geogràfica

La costa mediterrània espanyola es caracteritza per tenir un particular cicle hidrològic marcat per extrems com les inundacions i les sequeres. Aquestes característiques climàtiques, combinades amb les particularitats de la seva xarxa fluvial (generalment, cursos fluvials de curs recorregut i de règim irregular), fan que els fenòmens de flash floods siguin força freqüents i llurs impactes es multipliquin degut als efectes que la creixent urbanització i la modificació dels cursos fluvials exerceixen sobre els cicles hidrològics d’aquestes conques.

En el nostre estudi hem escollit dues àrees de treball de la costa mediterrània espanyola: la Costa Brava (Girona) i la Costa Blanca (Alacant).

Municipis integrants

El projecte combina metodologies quantitatives (especialment rellevants en l’anàlisi del risc d’inundació i les diferents dimensions de la vulnerabilitat) i metodologies cualitatives (enquestes de percepció i organització de sessions de treball amb els grups de discussió).En el cas de les metodologies cualitatives, se centren en tres aspectes bàsics:

• Anàlisi estadística d’episodis de precipitacions intenses, temporals de mar i inundacions;
• Anàlisi de la vulnerabilitat per exposició física (cartografia i anàlisi de l’ocupació dels espais inundables mitjançant SIG; quantificació de canvis en els cabals màxims i temps de concentració d’aquests segons diferents tipologies d’usos del sòl; modelització d’avingudes en conques petites).
• Anàlisi de la vulnerabilitat en termes de resistència (caracterització estadística de dades de creixement econòmic, finances municipals, comarcals i autonòmiques, etc.).

En relació a les metodologies més qualitatives, s’empren enquestes sobre la percepció institucional i social de les diferents dimensions de la vulnerabilitat i la tècnica de "grups de discussió".

Comunicacions a congressos

SAURÍ, David; RIBAS, Anna; RIBERA, Lluís; SERRA, David; OLCINA, Jorge; RICO, Antonio M.; HERNÁNDEZ, María y MARTÍNEZ, Emilio (2007), "Floods and urbanisation in Mediterranean: is vulnerability increasing?", pòster presentat a The 16th SRA Europe conference. Building Bridges: Issues for future risk research. La Haia (Holanda). Del 17 al 19 de juny de 2007. Més informació

SAURÍ,David; RIBAS, Anna; RIBERA, Lluís (2008), "The Hydrosocial cycle of Mediterranean ephemeral streams: a case study in the North-Western Mediterranean", 2008 Annual Meeting Association of American Geographers . Boston (EUA). Del 15 al 19 d'abril de 2008.