B2 Llegir, comprendre i comentar textos. E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques. E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic. E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.
1. SEMIOLOGIA DEL TEATRE. 1.1. El teatre i les altres arts. 1.2. Conceptes. 1.3. Semiòtica i anàlisi de la representació teatral. 1.4. El signe teatral. 2. TEORIA I LLENGUATGES ESCÈNICS A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA I L'EDAT MITJANA. 2.1. Primeres formulacions sobre teatre. 2.2. La tragèdia i la formulació aristotèlica. 2.3. Pensament medieval. 3. TEORIA TEATRAL DE L'EDAT MODERNA I LLENGUATGES DE L'ESCENA EUROPEA. 3.1. Desenvolupament de l'espai escènic al Renaixement. 3.2. Arquitectures teatrals a l'escena europea.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 40,00 0 40,00 Cerca i anàlisi d'informació 6,00 18,00 24,00 Elaboració individual de treballs 2,00 42,00 44,00 Sessió participativa 6,00 15,00 21,00 Treball en equip 6,00 15,00 21,00 Total 60,00 90,00 150
ASLAN, O. (1979). El actor en el siglo XX. Evolución de la técnica. Problema ético. Barcelona: Gustavo Gili. ARISTÓTELES (1974). La poética (Trilingue). Madrid : Gredos . BARBA, E. (1984). Más allá de las islas flotantes. México: Firpo & Dobal. DURKHEIM, E. (1993). Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Alianza. ELIADE, M. (1999). Mito y realidad. Barcelona: Kairós. GADAMER, H.G. (1997). Mito y razón. Barcelona: Planeta. GROTOWSKI, J. (1980). Teatro laboratorio. Barcelona: Tusquets. HUIZINGA, J. (2008). Homo Ludens. Madrid: F.C.E.. JUNG, C.G. (1995). El hombre y sus símbolos. Barcelona: Paidós Ibérica. LOPE DE VEGA, F. (2010). El arte nuevo de hacer comedia. Madrid: LINKGUA S.L.. MALINOWSKI, B. (1994). El mito en la psicología primitiva en magía, ciencia y religión. Barcelona: Arial. NIETZSCHE, F. (2016). El origen de la tragedia. Buenos Aires : LEA S.A.. OLIVA, C. y TORRES, F. (1999). Historia básica del arte escénico. Cátedra. PANDOLFI, V. (1989). Del mite al drama. Les formes del teatre grec.La tragèdia, a Història del teatre. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre.. PINKER, S. (2001). El instinto del lenguaje. Alianza. PAVIS, P. (1984). Diccionario del Teatro: Dramaturgia, estética y semiología. Barcelona: Paidos Ibérica . SÁNCHEZ, J.A. (2014). Dramaturgias de la imagen. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha. SÁNCHEZ, J. A. (1999). La escena moderna. Madrid: Akal. STANISLAVSKI, K. (2003). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la vivencia. Barcelona: Alba Editorial. STANISLAVSKI, K. (2009). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la encarnación. Barcelona: Alba Editorial. STANISLAVSKI, K. (2011). La construcción del personaje. Madrid: Alianza Editorial. STANISLAVSKI, K. (2013). Mi vida en el arte. Barcelona: Alba Editorial. WATSON, I. (2000). Hacia un tercer teatro: Eugenio Barba y el Odin Teatret. Madrid: Ñaque Editora. Archivo Virtual de Artes Escénicas. Recuperat , a http://archivoartea.uclm.es/
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Exercicis d'anàlisi de continguts teatrals a classe Participació activa a classe 10 Exercici teòric grupal: presentació bibliografia obligatoria Aplicació correcta d'eines bàsiques de recerca 10 Entrega parcial invidivual: treball de reflexió lectura bibliografia obligatoria Maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi 30 Exercici pràctic grupal: posada en escena Claredat i qualitat en les propostes escèniques, capacitat d’adaptació al treball en equip i als suggeriments crítics 20 Exercici final de l'assignatura Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic. 30
Serà obligatori assistir com a mínim a un 70% de les sessions per poder ser avaluat de l'assignatura. Serà obligatòria l'entraga de tots els exercicis programats per poder ser avaluat. La nota de l'examen final haurà de ser com a mínim d'un 4 per poder fer mitjana amb la resta de les notes. Criteris específics de la nota «No Presentat»: Es considera No Presentat només en el cas que no es presentin els exercicis obligatoris per causes majors justificades (accident, malaltia...).