1. Virgili.
1.1. Virgili dins de la literatura llatina. Poesia lírica, didàctica i èpica. De la introducció de la poesia bucòlica en la literatura llatina a la culminació de l'epopeia romana.
1.2. La imitació i la interpretació de Virgili durant el Renaixement. Els exemples de Iacopo Sannazaro i Joan Lluís Vives.
2. Els Virgilis il·lustrats al Renaixement: els gravats de Sebastian Brandt
2.1. La recepció de Virgili a l’Edat Mitjana i al Renaixement.
2.1.1. La tradició de comentaris i praenotamenta a l’Opera omnia: Servi i la lectura gramatical; la Vita Vergili de Donat i el cursus honorum vers el cim de la poesia; els comentaris al·legòrics medievals i humanistes (Fulgenci, Silvestre, Landino i el cas de la Bucòlica IV). La importància del corpus Servianum per a “l’al·legoria política”: comentari de l’Al·legoria de Simone Martini al “Virgili Ambrosià”.
2.1.2. Entre preceptistes i poetes: la visió de Virgili (i de l’èpica) a la preceptiva neoaristotèlica: de la maronolatria de M.G. Vida a la “meravella” política de Tasso.
2.2. Panoràmica de la il·lustració virgiliana: del rotlle al manuscrit i a l’imprés: La tradició antiga: el Virgili Vaticà i el Virgili Romà; la il·lustració medieval.
2.2.1. La il·lustració humanista: el cas de Sebastian Brandt. Imatges per als indocti o obra erudita? La lectura confrontada amb Servi: la Bucòlica I (o de la ruditas a la urbanitas o el somni de l’humanisme); Bucòliques II i IV. L’èpica: la portada del poema i els pensaments de Juno. La visió d’August.
Caldrà escollir una d'aquestes dues possibilitats.
Realització d'un treball sobre Virgili o sobre algun dels autors del Renaixement influenciats per alguna de les seves obres.
Realització d’un treball de comentari de les il·lustracions de Brandt al llibre VI: la catabasis d’Eneas. Es facilitarà a l’alumne els gravats necessaris i es pactarà l’extensió de la pràctica i la manera de fer-ne el seguiment.