Estudia

• Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
• Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
• Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

1. Virgili.

          1.1. Virgili dins de la literatura llatina. Poesia lírica, didàctica i èpica. De la introducció de la poesia bucòlica en la literatura llatina a la culminació de l'epopeia romana.

          1.2. La imitació i la interpretació de Virgili durant el Renaixement. Els exemples de Iacopo Sannazaro i Joan Lluís Vives.

2. Els Virgilis il·lustrats al Renaixement: els gravats de Sebastian Brandt

          2.1. La recepció de Virgili a l’Edat Mitjana i al Renaixement.

                    2.1.1. La tradició de comentaris i praenotamenta a l’Opera omnia: Servi i la lectura gramatical; la Vita Vergili de Donat i el cursus honorum vers el cim de la poesia; els comentaris al·legòrics medievals i humanistes (Fulgenci, Silvestre, Landino i el cas de la Bucòlica IV). La importància del corpus Servianum per a “l’al·legoria política”: comentari de l’Al·legoria de Simone Martini al “Virgili Ambrosià”.

                    2.1.2. Entre preceptistes i poetes: la visió de Virgili (i de l’èpica) a la preceptiva neoaristotèlica: de la maronolatria de M.G. Vida a la “meravella” política de Tasso.

          2.2. Panoràmica de la il·lustració virgiliana: del rotlle al manuscrit i a l’imprés: La tradició antiga: el Virgili Vaticà i el Virgili Romà; la il·lustració medieval.

                    2.2.1. La il·lustració humanista: el cas de Sebastian Brandt. Imatges per als indocti o obra erudita? La lectura confrontada amb Servi: la Bucòlica I (o de la ruditas a la urbanitas o el somni de l’humanisme); Bucòliques II i IV. L’èpica: la portada del poema i els pensaments de Juno. La visió d’August.

• Coucelle, Jeanne (1985). Les illustrations de l’Énéide dans les manuscrits du Xe au xve siècle. Dins J.-Y. Tilliette (Ed.), Lectures médiévales de Virgile: Actes du Colloque organisé par l’École française (, p. 395-409). Roma: École Française de Rome.
• Curtius, E.R. (1981). Literatura europea y Edad Media Latina. Mèxic: FCE .
• Garin, Eugenio (1981). La cultura del Rinascimento. Bari: Laterza.
• Gómez Pallarés, J. (2003). Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, . Bellaterra: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
• Gorrichon, Martine (1979). Sebastian Brant et l’illustration des œuvres de Virgile d’apres l’édition strasb. Dins Tuynman, Kuiper i Kessler (Ed.), Acta Conventos neolatini Amstelodamensis: Proceedings of the Second Internationa (, p. 440-52). Munich: Fink.
• Leach, Eleanor W. (1982). Illustration as Interpretation in Brant’s and Dryden’s Editions of Vergil. Dins Sandra Hindman (Ed.), The Early Illustrated Book: Essays in Honor of Lessing J. Rosenwald (, p. 175-210). Washington: Library of Congress.
• Kallendorf, Craig (2001). The Aeneid transformed: illustration as interpretation from the Renaissance to t. Dins S. Spence (Ed.), Poets and Critics Read Vergil (, p. 121-148). New Haven: Yale University Press.
• Pasquier, Bernadette (1992). Virgile illustré de la Renaissance à nous jours en France et en Italie. París: Jean Touzot.
• Quint, David (1992). Epic and Empire. Politics and Generic Form from Virgil to Milton. New Jersey: Princeton University Press.
• Rabb, Theodore K. (1960). Sebastien Brant and the First Illustrated Edition of Vergil . Princeton University Library Chronicle, (21), 187-199
• Rico, Francisco (1993). El sueño del humanismo. Madrid: Alianza.
• Vilallonga, Mariàngela (2000). Literatura humanística: fer poesia ut apes. Dins (Ed.), Actes XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals (, p. 89-109). Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Baleàrics.
• Weinberg, Bernard (1961). A History of Literary Criticism in the Italian Renaissance. Chicago: University of Chicago Press.
• Zeydel, Edwin (1967). Sebastian Brant. Nova York: Twayne.
• Poeti Latini del Quattrocento (1964). Milano-Napoli: Riccardo Ricciardi Editore.

Activitats d'avaluació:

Caldrà escollir una d'aquestes dues possibilitats.
Realització d'un treball sobre Virgili o sobre algun dels autors del Renaixement influenciats per alguna de les seves obres.
Realització d’un treball de comentari de les il·lustracions de Brandt al llibre VI: la catabasis d’Eneas. Es facilitarà a l’alumne els gravats necessaris i es pactarà l’extensió de la pràctica i la manera de fer-ne el seguiment.