Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
L'objectiu d'aquesta assignatura és l'estudi d'un cas concret, el del poeta llatí Virgili. En la primera part del curs es veurà l'obra de Virgili i la seva contextualització dins de la literatura llatina clàssica. Tot seguit estudiarem el procés d'emmirallament dels autors del Renaixement en la literatura grecollatina clàssica, fent especial atenció a la il·lustració virgiliana.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Lara Vila Tomas  / Maria Angela Vilallonga Vives

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Virgili.

          1.1. Virgili dins de la literatura llatina. Poesia lírica, didàctica i èpica. De la introducció de la poesia bucòlica en la literatura llatina a la culminació de l'epopeia romana.

          1.2. La imitació i la interpretació de Virgili durant el Renaixement. Els exemples de Iacopo Sannazaro i Joan Lluís Vives.

2. Els Virgilis il·lustrats al Renaixement: els gravats de Sebastian Brandt

          2.1. La recepció de Virgili a l’Edat Mitjana i al Renaixement.

                    2.1.1. La tradició de comentaris i praenotamenta a l’Opera omnia: Servi i la lectura gramatical; la Vita Vergili de Donat i el cursus honorum vers el cim de la poesia; els comentaris al·legòrics medievals i humanistes (Fulgenci, Silvestre, Landino i el cas de la Bucòlica IV). La importància del corpus Servianum per a “l’al·legoria política”: comentari de l’Al·legoria de Simone Martini al “Virgili Ambrosià”.

                    2.1.2. Entre preceptistes i poetes: la visió de Virgili (i de l’èpica) a la preceptiva neoaristotèlica: de la maronolatria de M.G. Vida a la “meravella” política de Tasso.

          2.2. Panoràmica de la il·lustració virgiliana: del rotlle al manuscrit i a l’imprés: La tradició antiga: el Virgili Vaticà i el Virgili Romà; la il·lustració medieval.

                    2.2.1. La il·lustració humanista: el cas de Sebastian Brandt. Imatges per als indocti o obra erudita? La lectura confrontada amb Servi: la Bucòlica I (o de la ruditas a la urbanitas o el somni de l’humanisme); Bucòliques II i IV. L’èpica: la portada del poema i els pensaments de Juno. La visió d’August.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Coucelle, Jeanne (1985). Les illustrations de l’Énéide dans les manuscrits du Xe au xve siècle. Dins J.-Y. Tilliette (Ed.), Lectures médiévales de Virgile: Actes du Colloque organisé par l’École française (, p. 395-409). Roma: École Française de Rome.
  • Curtius, E.R. (1981). Literatura europea y Edad Media Latina. Mèxic: FCE .
  • Garin, Eugenio (1981). La cultura del Rinascimento. Bari: Laterza.
  • Gómez Pallarés, J. (2003). Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, . Bellaterra: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Gorrichon, Martine (1979). Sebastian Brant et l’illustration des œuvres de Virgile d’apres l’édition strasb. Dins Tuynman, Kuiper i Kessler (Ed.), Acta Conventos neolatini Amstelodamensis: Proceedings of the Second Internationa (, p. 440-52). Munich: Fink.
  • Leach, Eleanor W. (1982). Illustration as Interpretation in Brant’s and Dryden’s Editions of Vergil. Dins Sandra Hindman (Ed.), The Early Illustrated Book: Essays in Honor of Lessing J. Rosenwald (, p. 175-210). Washington: Library of Congress.
  • Kallendorf, Craig (2001). The Aeneid transformed: illustration as interpretation from the Renaissance to t. Dins S. Spence (Ed.), Poets and Critics Read Vergil (, p. 121-148). New Haven: Yale University Press.
  • Pasquier, Bernadette (1992). Virgile illustré de la Renaissance à nous jours en France et en Italie. París: Jean Touzot.
  • Quint, David (1992). Epic and Empire. Politics and Generic Form from Virgil to Milton. New Jersey: Princeton University Press.
  • Rabb, Theodore K. (1960). Sebastien Brant and the First Illustrated Edition of Vergil . Princeton University Library Chronicle, (21), 187-199
  • Rico, Francisco (1993). El sueño del humanismo. Madrid: Alianza.
  • Vilallonga, Mariàngela (2000). Literatura humanística: fer poesia ut apes. Dins (Ed.), Actes XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals (, p. 89-109). Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Baleàrics.
  • Weinberg, Bernard (1961). A History of Literary Criticism in the Italian Renaissance. Chicago: University of Chicago Press.
  • Zeydel, Edwin (1967). Sebastian Brant. Nova York: Twayne.
  • Poeti Latini del Quattrocento (1964). Milano-Napoli: Riccardo Ricciardi Editore.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Caldrà escollir una d'aquestes dues possibilitats.
Realització d'un treball sobre Virgili o sobre algun dels autors del Renaixement influenciats per alguna de les seves obres.
Realització d’un treball de comentari de les il·lustracions de Brandt al llibre VI: la catabasis d’Eneas. Es facilitarà a l’alumne els gravats necessaris i es pactarà l’extensió de la pràctica i la manera de fer-ne el seguiment.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.