Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2026
Descripció:
El curs analitza els elements que configuren l'estructura social en les societats contemporànies i l'impacte que suposa la globaització en el canvi polític i social.
Crèdits ECTS:
3
Professor responsable:
Jordi Ferrer Beltran

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Idioma de les classes:
Castellà (100%)

Competències

  • CG1. Aprendre de manera autònoma
  • CG2. Treballar en equip
  • CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
  • CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
  • CG7. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació aplicades a l'àmbit d'estudi
  • CG8. Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
  • CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
  • CE4. Realitzar anàlisis comparatives i avaluar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
  • CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials
  • CE9. Reconèixer i analitzar el comportament dels actors polítics i socials
  • CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social
  • CE14. Descriure i valorar l'entorn econòmic i la dimensió financera del sector públic

Continguts

1. Estructura social y cambio: introducción ¿Qué entendemos por cambio social y por qué el desarrollo ha sido su promesa más ambiciosa —y más controversial— en el siglo XX y XXI? Se introduce el curso a partir de una tensión productiva: el desarrollo como horizonte normativo del cambio social frente al desarrollo como proyecto que ha reproducido desigualdades, dependencia y frustraciones institucionales.

2. Desarrollo y cambio social: historia del desarrollo y teorías. Del desarrollismo al neo-institucionalismo Se traza la historia intelectual del concepto de desarrollo, desde el pre-desarrollo a las teorías de la modernización de los años cincuenta hasta el giro institucionalista de los noventa y dos mil incluyendo el desarrollo humano (Sen y Nussbaum). Se analiza cómo cada paradigma concibe la relación entre derecho, instituciones y cambio social, y qué implicaciones tiene para el diseño de políticas.

3. Instituciones formales e informales como motor del cambio social Se profundiza en la distinción entre instituciones formales (leyes, constituciones, contratos) e informales (normas sociales y otras modalidades de instituciones informales). Se analiza cómo la interacción entre ambas determina los resultados de las reformas institucionales, y por qué las reformas que ignoran las normas informales suelen fracasar. Se trabajan casos empíricos de Europa y América Latina.

4. Pobreza y desigualdad global Se aborda la pobreza y la desigualdad no como fenómenos puramente económicos sino como ausencia de capacidades humanas, acceso a derechos y oportunidades. Se analiza el vínculo entre estado de derecho, pobreza y desigualdad.

5. Otros grandes temas del cambio social en el mundo global: inmigración, informalidad laboral, cambio climático, educación, los ODS, seguridad jurídica y estado de derecho.

6. Desafíos y herramientas para el cambio social en un mundo globalizado. La gobernanza global, el problema de la polarización, ¿una constitución para la tierra?, el camino de la deliberación, las tendencias y críticas a las políticas públicas basadas en la evidencia.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Debat 4,00 0 0 4,00
Elaboració individual de treballs 17,00 20,00 0 37,00
Resolució d'exercicis 2,00 12,00 2,00 16,00
Sessió participativa 21,00 0 0 21,00
Total 44,00 32,00 2,00 78

Bibliografia

  • Acemoglu, Daron, y James Robinson (2012). Por qué fracasan los países (Introducción). Deusto.
  • Fernández Blanco, Carolina (2013). Derecho y Desarrollo. Del Puerto.
  • Escobar, Arturo (1996). La invención del Tercer Mundo. Construcción y deconstrucción del desarrollo. . Norma.
  • North, Douglass (1993). Instituciones, cambio institucional y desempeño económico.. FCE.
  • Sen, Amartya (2000). Desarrollo y Libertad. Planeta.
  • Ferrajoli, Luigi (2023). Por una Constitución de la Tierra. Trotta.
  • Fernández Blanco, Carolina y Pereira Fredes, Esteban (2021). Derecho y Pobreza. Dins (Ed.), Derecho y Pobreza (, p. 10). Marcial Pons.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Participación informada en clase Participación activa e informada 10 No
Prueba tipo test Comprensión de textos y de conceptos 40
Trabajo de análisis Corrección y rigor conceptual y expositivo. 50

Qualificació

La evaluación se conforma con los siguientes criterios:
1) Prueba escrita tipo test (comprensión de textos y conceptos, capacidad de relacionar temas), 40% de la nota total
2) Prueba escrita de análisis de casos (50% de la qualificació final).
3) El 10% se obtendrá mediante la participación activa, informada y voluntaria en clase.

IMPORTANT:
Es necesario tener por lo menos una calificación de 4 en cualquiera de las actividades recuperables para poder promediarla con la otra.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Els estudiants que no presentin els treballs en les dates indicades o que no es presentin a la prova final, obtindran la nota No Presentat.

Avaluació única:
Pels alumnes que optin per la via de l'avaluació única hi haurà un examen teòric, oral i amb opció que sigui virtual o presencial. Aquest examen tindrà com a objecte tot el temari de l'assignatura, la nota del qual valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Només podran acollir-se a aquest sistema d'avaluació única els alumnes que ho hagin demanat a la Secretaria de la Facultat utilitzant el procediment que aquesta estableixi i sempre dintre del termini que aquesta fixi.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Es poden demanar tutories per correu electrònic adreçat al professorat del curs.

Comunicació i interacció amb l'estudiantat

La comunicació i interacció amb l'alumnat s'articularà primordialment a través dels recursos comunicatius i d'interacció que ofereix la plataforma Moodle de l'assignatura. També es resoldran consultes a través del correu electrònic.

Observacions

No hay requisitos previos para cursar esta asignatura
El uso de IA debe consignarse y debe hacerse un uso responsable de esta herramienta.
Se podrá limitar el uso de ordenadores, tablets, teléfonos u otros dispositivos durante la clase o durante los exámenes.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
La docència de l'assignatura serà presencial.

Tutoria i comunicació:
La comunicació i interacció amb l'alumnat s'articularà primordialment a través dels recursos comunicatius i d'interacció que ofereix la plataforma Moodle de l'assignatura. També es resoldran consultes a través del correu electrònic.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.