Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2026
-
Descripció:
- El curs analitza els elements que configuren l'estructura social en les societats contemporànies i l'impacte que suposa la globaització en el canvi polític i social.
-
Crèdits ECTS:
- 3
-
Professor responsable:
- Jordi Ferrer Beltran
Grups
Grup A
-
Durada:
- Semestral, 2n semestre
-
Professorat:
-
Idioma de les classes:
- Castellà (100%)
Competències
- CG1. Aprendre de manera autònoma
- CG2. Treballar en equip
- CG3. Seleccionar, analitzar i avaluar críticament la informació
- CG5. Comunicar-se correctament de manera oral i escrita
- CG7. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació aplicades a l'àmbit d'estudi
- CG8. Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
- CE3. Comparar i avaluar l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics
- CE4. Realitzar anàlisis comparatives i avaluar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
- CE8. Identificar i valorar la dimensió històrica dels processos polítics i socials
- CE9. Reconèixer i analitzar el comportament dels actors polítics i socials
- CE11. Analitzar i interpretar la realitat social i les situacions de canvi polític i social
- CE14. Descriure i valorar l'entorn econòmic i la dimensió financera del sector públic
Continguts
1. Estructura social y cambio: introducción
¿Qué entendemos por cambio social y por qué el desarrollo ha sido su promesa más ambiciosa —y más controversial— en el siglo XX y XXI? Se introduce el curso a partir de una tensión productiva: el desarrollo como horizonte normativo del cambio social frente al desarrollo como proyecto que ha reproducido desigualdades, dependencia y frustraciones institucionales.
2. Desarrollo y cambio social: historia del desarrollo y teorías. Del desarrollismo al neo-institucionalismo
Se traza la historia intelectual del concepto de desarrollo, desde el pre-desarrollo a las teorías de la modernización de los años cincuenta hasta el giro institucionalista de los noventa y dos mil incluyendo el desarrollo humano (Sen y Nussbaum). Se analiza cómo cada paradigma concibe la relación entre derecho, instituciones y cambio social, y qué implicaciones tiene para el diseño de políticas.
3. Instituciones formales e informales como motor del cambio social
Se profundiza en la distinción entre instituciones formales (leyes, constituciones, contratos) e informales (normas sociales y otras modalidades de instituciones informales). Se analiza cómo la interacción entre ambas determina los resultados de las reformas institucionales, y por qué las reformas que ignoran las normas informales suelen fracasar. Se trabajan casos empíricos de Europa y América Latina.
4. Pobreza y desigualdad global
Se aborda la pobreza y la desigualdad no como fenómenos puramente económicos sino como ausencia de capacidades humanas, acceso a derechos y oportunidades. Se analiza el vínculo entre estado de derecho, pobreza y desigualdad.
5. Otros grandes temas del cambio social en el mundo global: inmigración, informalidad laboral, cambio climático, educación, los ODS, seguridad jurídica y estado de derecho.
6. Desafíos y herramientas para el cambio social en un mundo globalizado. La gobernanza global, el problema de la polarización, ¿una constitución para la tierra?, el camino de la deliberación, las tendencias y críticas a las políticas públicas basadas en la evidencia.
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Debat |
4,00 |
0
|
0
|
4,00 |
| Elaboració individual de treballs |
17,00 |
20,00 |
0
|
37,00 |
| Resolució d'exercicis |
2,00 |
12,00 |
2,00 |
16,00 |
| Sessió participativa |
21,00 |
0
|
0
|
21,00 |
|
Total |
44,00 |
32,00 |
2,00 |
78 |
Bibliografia
- Acemoglu, Daron, y James Robinson (2012). Por qué fracasan los países (Introducción). Deusto.
- Fernández Blanco, Carolina (2013). Derecho y Desarrollo. Del Puerto.
- Escobar, Arturo (1996). La invención del Tercer Mundo. Construcción y deconstrucción del desarrollo. . Norma.
- North, Douglass (1993). Instituciones, cambio institucional y desempeño económico.. FCE.
- Sen, Amartya (2000). Desarrollo y Libertad. Planeta.
- Ferrajoli, Luigi (2023). Por una Constitución de la Tierra. Trotta.
- Fernández Blanco, Carolina y Pereira Fredes, Esteban (2021). Derecho y Pobreza. Dins (Ed.), Derecho y Pobreza (, p. 10). Marcial Pons.
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Participación informada en clase |
Participación activa e informada |
10 |
No |
| Prueba tipo test |
Comprensión de textos y de conceptos |
40 |
Sí |
| Trabajo de análisis |
Corrección y rigor conceptual y expositivo. |
50 |
Sí |
Qualificació
La evaluación se conforma con los siguientes criterios:
1) Prueba escrita tipo test (comprensión de textos y conceptos, capacidad de relacionar temas), 40% de la nota total
2) Prueba escrita de análisis de casos (50% de la qualificació final).
3) El 10% se obtendrá mediante la participación activa, informada y voluntaria en clase.
IMPORTANT:
Es necesario tener por lo menos una calificación de 4 en cualquiera de las actividades recuperables para poder promediarla con la otra.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Els estudiants que no presentin els treballs en les dates indicades o que no es presentin a la prova final, obtindran la nota No Presentat.
Avaluació única:
Pels alumnes que optin per la via de l'avaluació única hi haurà un examen teòric, oral i amb opció que sigui virtual o presencial. Aquest examen tindrà com a objecte tot el temari de l'assignatura, la nota del qual valdrà el 100% de la nota de l'assignatura. Només podran acollir-se a aquest sistema d'avaluació única els alumnes que ho hagin demanat a la Secretaria de la Facultat utilitzant el procediment que aquesta estableixi i sempre dintre del termini que aquesta fixi.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Tutoria
Es poden demanar tutories per correu electrònic adreçat al professorat del curs.
Comunicació i interacció amb l'estudiantat
La comunicació i interacció amb l'alumnat s'articularà primordialment a través dels recursos comunicatius i d'interacció que ofereix la plataforma Moodle de l'assignatura. També es resoldran consultes a través del correu electrònic.
Observacions
No hay requisitos previos para cursar esta asignatura
El uso de IA debe consignarse y debe hacerse un uso responsable de esta herramienta.
Se podrá limitar el uso de ordenadores, tablets, teléfonos u otros dispositivos durante la clase o durante los exámenes.
Modificació del disseny
Modificació de les activitats:
La docència de l'assignatura serà presencial.
Tutoria i comunicació:
La comunicació i interacció amb l'alumnat s'articularà primordialment a través dels recursos comunicatius i d'interacció que ofereix la plataforma Moodle de l'assignatura. També es resoldran consultes a través del correu electrònic.