Estudia

• Conèixer els continguts psicomotors i d’expressió corporal i el desenvolupament curricular actual d’Educació Infantil.
• Conèixer les àrees curriculars de l'Educació Primària, la relació interdisciplinària entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn dels procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
• Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infantesa, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
• Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
• Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans que conformin els valors de la formació ciutadana.
• Reflexionar en grup sobre l'acceptació de normes i el respecte als altres.
• Estimular i valorar l'esforç, la constància i la disciplina personal en els estudiants.
• Conèixer fonaments de dietètica i higiene infantils.
• Col·laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l'entorn social.
• Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.

1. Esport: conceptes i elements constitutius bàsics.

          1.1. Concepte d'esport: definició, tipologia i elements estructurals i funcionals.

                    1.1.1. Comportaments tècnics, tàctics i estratègics: definició i característiques.

          1.2. El tractament de l'esport a l'escola i al currículum d'Educació Primària.

                    1.2.1. L'esport com a eina educativa. El desenvolupament global de l'infant i de la seva competència motriu.

                    1.2.2. L'esport al currículum actual.

2. Esport escolar: aspectes metodològics.

          2.1. Iniciació esportiva en edat escolar: criteris i principis bàsics.

          2.2. Models pedagògics a la iniciació esportiva: anàlisi i trets característics.

                    2.2.1. Models comprensius de l'ensenyament esportiu.

                    2.2.2. Constraints-led approach i Athletic Skills Model.

          2.3. Noves propostes de pràctica esportiva escolar: exemples d'esports alternatius.

3. Iniciació als esports individuals de no oposició. De les HMB a les HME: l'exemple de l'atletisme.

          3.1. Característiques bàsiques de l'atletisme i de diferents modalitats atlètiques.

          3.2. L'ensenyament de l'atletisme en el marc escolar:

                    3.2.1. Objectius d'aprenentatge i recursos metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

4. Iniciació als esports individuals d'oposició i adversari. Aprenent amb l'oponent.

          4.1. Anàlisi i descripció dels elements estructurals i funcionals específics.

          4.2. L'ensenyament dels esports individuals d'oposició en el marc escolar:

                    4.2.1. Objectius d'aprenentatge i tractament didàctic del contingut: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

5. Iniciació als esports de col·laboració i oposició simultània. Aprenent a jugar junts.

          5.1. Característiques estructurals i funcionals d'aquests esports.

          5.2. L'ensenyament dels esports de col·laboració i oposició en el marc escolar:

                    5.2.1. Descripció i anàlisi de les etapes d'iniciació.

                    5.2.2. Objectius d'aprenentatge i criteris metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

• Alonso, D. i Del Campo, J. (2001). Iniciación al atletismo en primaria. Barcelona: Inde. Catàleg
• Aznar, R. (2014). Los deportes de raqueta. Modalidades lúdico-deportivas con diferentes implementos. Barcelona: Inde.
• Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea. Catàleg
• Blázquez,D. (coord). (1995). La iniciación deportiva y el deporte escolar. Barcelona: Inde. Catàleg
• Castejón, F.J. (Coord.) (2003). Iniciación deportiva. La enseñanza y el aprendizaje comprensivo en el deporte (1ª). Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Castejón, F.J. (coord.) (2010). Deporte y enseñanza comprensiva. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Castejón, F.J. i López Ros, V. (1997). Iniciación deportiva. Dins Castejón, F.J. (Ed.), Manual del Maestro Especialista en Educación Física. (, p. 137-172). Madrid: Pila Teleña. Catàleg
• Castejón, F.J. i López Ros, V. (2002). Consideraciones metodológicas para la enseñanza y el aprendizaje del deporte esc. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (7), 42-55 Catàleg
• Castejón, F.J.; Giménez, F.J.; Jiménez, F.; López Ros, V. (Coords.) (2013). Investigaciones en formación deportiva (1ª). Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Contreras, O., De la Torre, E. i Velázquez, R. (2001). Iniciación deportiva. Madrid: Síntesis. Catàleg
• García López, L.M.; Gutiérrez, D. (2017). Aprendiendo a enseñar deporte. Modelos de enseñanza comprensiva y educación depo (2ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• García Roca, J.A.; Hernández Guardiona, M.C.; Sánchez Pato, A. (2021). Atletismo para jóvenes. Barcelona: Inde. Catàleg
• Giménez Fuentes-Guerra, F. J. (1999). Fundamentos básicos de la iniciación deportiva en la escuela. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Giménez Fuentes-Guerra, F. J. (2003). El deporte en el marco de la educación física. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Gozzoli, Ch.; Locatelli, E.; Massin, D.; Wangemann, B. (2002). Kids' athletics. A team event for children.. IAAF.
• Gréhaigne, J.F., Richard, J.F. i Griffin, L. (2005). Teaching and learning team sports and games (1ª). New York: Routledge. Catàleg
• Hastie, P. (2012). Sport Education. International Perspectives. London: Routledge. Catàleg
• Hernández, J. (2000). La iniciación a los deportes desde su estructura y dinámica (1ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• Hodges, N.; Williams, M. (2012). Skill acquisition in sport (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Le Boulch, J. (1991). El deporte educativo: psicocinética y aprendizaje motor. Barcelona: Paidós. Catàleg
• Light, R. (2012). Game Sense (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Light, R. (2017). Positive pedagogy for sport coaching (1). London: Routedge.
• López Ros, V. i Castejón, F.J. (2005). L'ensenyament integrat tecnicotàctic dels esports en edat escolar. Apunts. Educació Física i Esports, (79), 40-48 Catàleg
• López Ros, V. i Sargatal, J. (eds.) (2008). L'esport en edat escolar. Girona: CEEF-UdG. Catàleg
• López-Ros, V.; Castejón, F.J.; Bouthier, D.; Llobet, B. (2015). Modelos para una enseñanza comprensiva del deporte. Espacios comunes para el enc. Ágora para la Educación Física y el Deporte, 17(1), 45-60
• López-Ros, V.; Sargatal, J. (2018). La acción táctica deportiva y su entrenamiento. Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
• Méndez-Giménez, A. (Coord.) (2014). Modelos de enseñanza en educación física (1ª). Madrid: Editorial Grupo 5. Catàleg
• Memmert, D. (2015). Teaching tactical creativity in sport (1). London: Routledge. Catàleg
• Mitchell, S., Oslin, J. i Griffin, L. (2006). Teaching sport concepts and skills: a tactical games approach (2ª). Champaign: Human Kinetics. Catàleg
• Monjas, R. (2006). La iniciación deportiva en la escuela desde un enfoque comprensivo (1ª). Buenos Aires: Miño y Dávila. Catàleg
• Penney, D.; Clarke, G; Quill, M.; Kinchin, G. (2005). Sport education in physical education (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Personne, J. (2005). El deporte para el niño. Sin records ni medallas. Barcelona: Inde. Catàleg
• Sebastiani, E. i Blázquez, D. (coords) (2012). ¿Cómo formar un buen deportista? Un modelo basado en competencias (1ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• Seners, P. (2001). Didáctica del atletismo. Barcelona: Inde. Catàleg
• Target, C. i Cathelineau, J (2002). Cómo se enseñan los deportes. Barcelona: Inde. Catàleg
• Valero, A. i Gómez, A. (2014). Fundamentos del atletismo: claves para su enseñanza. Madrid: Pila Teleña.
• Wormhoudt, R.; Savelsbergh; G.J.P.; Teunissen, J.W. (2017). The Athletic Skills Model. London: Routledge.
• Wrisberg, C.A. (2007). Sport skill instruction for coaches. Champaign: Human Kinetics. Catàleg

Activitats d'avaluació:

És responsabilitat de l’alumne/a una correcta presentació lingüística de les activitats d’avaluació.
Es proposa una penalització de -0.15 per als errors de normativa lingüística (ortogràfics o gramaticals). Una acumulació excessiva d’aquest tipus d’errors pot comportar la qualificació de suspès.
La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun o alguns exercicis exigits a l'avaluació comportarà la no superació de l’assignatura. En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, es podrà convocar l’estudiant/a a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (que podrà ser enregistrada), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències per part de l’alumnat i garantir l'autoria de les proves d’avaluació. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta serà qualificada negativament.

Disseny de dues propostes pràctiques (AVC 2 i AVC 3). En cada cas:
Presentació acurada.
Correcció ortogràfica, gramatical i sintàctica.
Adequació a les demandes del professor a partir de la guia entregada.
Argumentació i justificació de cadascuna de les propostes pràctiques.
Assistència obligatòria a les classes d'avaluació dels treballs, quan així es consideri i s'informi.
Es permet un ús limitat de recursos d'IA. En concret:
- Eines de generació d’imatges (tipus DALL-E o Midjourney).
- Eines de generació de vídeo (tipus Runway).
- Eines de cerca d'informació.
- Eines per editar imatges.
És obligatori informar dels recursos d'IA emprats en aquesta tasca d'avaluació.

Examen/Prova de continguts:
Redacció i exposició clara de les idees i dels conceptes.
Resposta ajustada als requeriments de les preguntes.
No es permet l'ús de recursos d'IA en aquesta activitat d'avaluació.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne/a que no es presenti a la prova avaluativa individual (60%) a l'avaluació continuada, o que no es presenti a l'avaluació única rebrà el qualificatiu de NO PRESENTAT.

Avaluació única:
L'avaluació única s'ha de sol·licitar expressament durant el període establert segons la normativa vigent.
L'alumnat que es vulgui acollir a l'avaluació única ho haurà de notificar al professorat de l'assignatura i fer una sol·licitud a la secretaria d'estudis en el plaç establert a tal efecte durant el semestre corresponent (2on semestre).

L'activitat d'avaluació única consisteix en la realització d'un examen (oral o escrit) que inclourà tots el continguts treballats a l'assignatura. Aquest examen tindrà recuperació.
No es permet l'ús de recursos d'IA en aquesta activitat d'avaluació.

Requisits mínims per aprovar:
Per poder considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0. La nota final serà el sumatori de totes les activitats d'avaluació només si l'examen (AVC 1 amb un pes del 60% sobre la nota final) està aprovat, no considerant-se d'altres alternatives. Aquest examen és recuperable, aplicant-se a la recuperació les mateixes condicions anteriorment descrites.

En el cas de l'avaluació única caldrà tenir aprovada la prova d'avaluació final única. Aquenta prova és recuperable.
L’assignatura es considerarà aprovada a partir d'una qualificació mínima de 5.0.

S'encoratja a l'alumnat a fer ús de les tutories, entenent que aquest és un espai valuós en la personalització de l'aprenantatge. Les tutories es faran en els horaris establerts a principi de curs, seran individuals i/o en petits grups i caldrà que es demanin prèviament. Si cal modificar els horaris, es farà d'acord amb les possibilitats del professor i de l'alumnat. Les tutories seran presencials, acceptant-se només ocasionalment i per motius justificats les tutories per via electrònica. Les revisions de tasques d'avaluació, i especialment la prova individual (60%), seran presencials.

La comunicació habitual, fora de les hores presencials, es farà a través del mail institucional o mitjançant tutoria presencial.

L'assistència serà obligatòria a les classes només quan així s'especifiqui. L'assistència a qualsevol classe comporta sempre haver realitzat les tasques assignades a tal efecte.
Es considerarà activitat encarregada o contingut impartit tot allò comunicat a classe i també allò que es comuniqui pels canals habituals. L'alumne és el responsable de disposar d'aquesta informació quan la mateixa s'hagi transmès adequadament.