Estudia

• Conèixer els continguts psicomotors i d’expressió corporal i el desenvolupament curricular actual d’Educació Infantil.
• Conèixer les àrees curriculars de l'Educació Primària, la relació interdisciplinària entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn dels procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
• Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infantesa, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
• Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
• Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans que conformin els valors de la formació ciutadana.
• Reflexionar en grup sobre l'acceptació de normes i el respecte als altres.
• Estimular i valorar l'esforç, la constància i la disciplina personal en els estudiants.
• Conèixer fonaments de dietètica i higiene infantils.
• Col·laborar amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l'entorn social.
• Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.

1. Esport: conceptes i elements constitutius bàsics.

          1.1. Concepte d'esport: definició, elements estructurals i funcionals, i tipologia d'esports.

                    1.1.1. Comportaments tècnics, tàctics i estratègics: definició i característiques.

          1.2. El tractament de l'esport a l'escola i al currículum d'Educació Primària.

                    1.2.1. L'esport com a eina educativa. El desenvolupament global de l'infant i de la seva competència motriu mitjançant l'esport.

                    1.2.2. L'esport al currículum actual.

2. Esport escolar: aspectes metodològics.

          2.1. Iniciació esportiva en edat escolar: criteris i principis bàsics.

          2.2. Models pedagògics a la iniciació esportiva: anàlisi i trets característics.

                    2.2.1. Models comprensius de l'ensenyament esportiu.

                    2.2.2. Constraints-led approach i Athletic Skills Model.

          2.3. Noves propostes de pràctica esportiva escolar: exemples d'esports "alternatius".

3. Iniciació als esports individuals de no oposició. De les HMB a les HME: l'exemple de l'atletisme.

          3.1. Característiques bàsiques de l'atletisme i de diferents modalitats atlètiques en edat escolar.

          3.2. L'ensenyament de l'atletisme en el context escolar:

                    3.2.1. Objectius d'aprenentatge i recursos metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

4. Iniciació als esports individuals d'oposició i adversari. Aprenent amb l'oponent.

          4.1. Anàlisi i descripció dels elements estructurals i funcionals específics.

          4.2. L'ensenyament dels esports individuals d'oposició en el context escolar:

                    4.2.1. Objectius d'aprenentatge i tractament didàctic del contingut: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

5. Iniciació als esports de col·laboració i oposició simultània. Aprenent a jugar junts.

          5.1. Característiques estructurals i funcionals d'aquests esports.

          5.2. L'ensenyament dels esports de col·laboració i oposició en el marc escolar:

                    5.2.1. Descripció i anàlisi de les etapes d'iniciació.

                    5.2.2. Objectius d'aprenentatge i criteris metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.

• Alonso, D. i Del Campo, J. (2001). Iniciación al atletismo en primaria. Barcelona: Inde. Catàleg
• Aznar, R. (2014). Los deportes de raqueta. Modalidades lúdico-deportivas con diferentes implementos. Barcelona: Inde. Catàleg
• Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea. Catàleg
• Blázquez,D. (coord). (1995). La iniciación deportiva y el deporte escolar. Barcelona: Inde. Catàleg
• Castejón, F.J. (Coord.) (2003). Iniciación deportiva. La enseñanza y el aprendizaje comprensivo en el deporte (1ª). Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Castejón, F.J. (coord.) (2010). Deporte y enseñanza comprensiva. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Castejón, F.J. i López Ros, V. (1997). Iniciación deportiva. Dins Castejón, F.J. (Ed.), Manual del Maestro Especialista en Educación Física. (, p. 137-172). Madrid: Pila Teleña. Catàleg
• Castejón, F.J. i López Ros, V. (2002). Consideraciones metodológicas para la enseñanza y el aprendizaje del deporte esc. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (7), 42-55 Catàleg
• Castejón, F.J.; Giménez, F.J.; Jiménez, F.; López Ros, V. (Coords.) (2013). Investigaciones en formación deportiva (1ª). Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Contreras, O., De la Torre, E. i Velázquez, R. (2001). Iniciación deportiva. Madrid: Síntesis. Catàleg
• García López, L.M.; Gutiérrez, D. (2017). Aprendiendo a enseñar deporte. Modelos de enseñanza comprensiva y educación depo (2ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• García Roca, J.A.; Hernández Guardiona, M.C.; Sánchez Pato, A. (2021). Atletismo para jóvenes. Barcelona: Inde. Catàleg
• Giménez Fuentes-Guerra, F. J. (1999). Fundamentos básicos de la iniciación deportiva en la escuela. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Giménez Fuentes-Guerra, F. J. (2003). El deporte en el marco de la educación física. Sevilla: Wanceulen. Catàleg
• Gozzoli, Ch.; Locatelli, E.; Massin, D.; Wangemann, B. (2002). Kids' athletics. A team event for children.. IAAF.
• Gréhaigne, J.F., Richard, J.F. i Griffin, L. (2005). Teaching and learning team sports and games (1ª). New York: Routledge. Catàleg
• Hastie, P. (2012). Sport Education. International Perspectives. London: Routledge. Catàleg
• Hernández, J. (2000). La iniciación a los deportes desde su estructura y dinámica (1ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• Hodges, N.; Williams, M. (2012). Skill acquisition in sport (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Le Boulch, J. (1991). El deporte educativo: psicocinética y aprendizaje motor. Barcelona: Paidós. Catàleg
• Light, R. (2012). Game Sense (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Light, R. (2017). Positive pedagogy for sport coaching (1). London: Routedge.
• López Ros, V. i Castejón, F.J. (2005). L'ensenyament integrat tecnicotàctic dels esports en edat escolar. Apunts. Educació Física i Esports, (79), 40-48 Catàleg
• López Ros, V. i Sargatal, J. (eds.) (2008). L'esport en edat escolar. Girona: CEEF-UdG. Catàleg
• López-Ros, V.; Castejón, F.J.; Bouthier, D.; Llobet, B. (2015). Modelos para una enseñanza comprensiva del deporte. Espacios comunes para el enc. Ágora para la Educación Física y el Deporte, 17(1), 45-60
• López-Ros, V.; Sargatal, J. (2018). La acción táctica deportiva y su entrenamiento. Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
• Méndez-Giménez, A. (Coord.) (2014). Modelos de enseñanza en educación física (1ª). Madrid: Editorial Grupo 5. Catàleg
• Memmert, D. (2015). Teaching tactical creativity in sport (1). London: Routledge. Catàleg
• Mitchell, S., Oslin, J. i Griffin, L. (2006). Teaching sport concepts and skills: a tactical games approach (2ª). Champaign: Human Kinetics. Catàleg
• Monjas, R. (2006). La iniciación deportiva en la escuela desde un enfoque comprensivo (1ª). Buenos Aires: Miño y Dávila. Catàleg
• Penney, D.; Clarke, G; Quill, M.; Kinchin, G. (2005). Sport education in physical education (1ª). London: Routledge. Catàleg
• Personne, J. (2005). El deporte para el niño. Sin records ni medallas. Barcelona: Inde. Catàleg
• Sebastiani, E. i Blázquez, D. (coords) (2012). ¿Cómo formar un buen deportista? Un modelo basado en competencias (1ª). Barcelona: Inde. Catàleg
• Seners, P. (2001). Didáctica del atletismo. Barcelona: Inde. Catàleg
• Target, C. i Cathelineau, J (2002). Cómo se enseñan los deportes. Barcelona: Inde. Catàleg
• Valero, A. i Gómez, A. (2014). Fundamentos del atletismo: claves para su enseñanza. Madrid: Pila Teleña.
• Wormhoudt, R.; Savelsbergh; G.J.P.; Teunissen, J.W. (2017). The Athletic Skills Model. London: Routledge.
• Wrisberg, C.A. (2007). Sport skill instruction for coaches. Champaign: Human Kinetics. Catàleg

Activitats d'avaluació:

És responsabilitat de l’alumne/a una correcta presentació lingüística de les activitats d’avaluació.
Es proposa una penalització de -0.15 per als errors de normativa lingüística (ortogràfics o gramaticals). Una acumulació excessiva d’aquest tipus d’errors pot comportar la qualificació de suspès.
La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun o alguns exercicis exigits a l'avaluació comportarà la no superació de la prova corresponent, d'acord amb la normativa vigent. Això inclou l'ús inadequat de recursos d'IA. En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, es podrà convocar l’estudiant/a a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (que podrà ser enregistrada), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències per part de l’alumnat i garantir l'autoria de les proves d’avaluació. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta serà qualificada negativament.

Disseny de dues propostes pràctiques (AVC 2 i AVC 3). En cada cas:
Presentació acurada.
Correcció ortogràfica, gramatical i sintàctica.
Adequació a les demandes del professor a partir de la guia entregada.
Argumentació i justificació de cadascuna de les propostes pràctiques.
Assistència obligatòria a les classes d'avaluació dels treballs, quan així es consideri i s'informi.
Es permet un ús limitat de recursos d'IA. En concret:
- Eines de generació d’imatges (tipus DALL-E o Midjourney).
- Eines de generació de vídeo (tipus Runway).
- Eines de cerca d'informació.
- Eines per editar imatges.
És obligatori informar dels recursos d'IA emprats en aquesta tasca d'avaluació.

Examen/Prova de continguts:
Redacció i exposició clara de les idees i dels conceptes.
Resposta ajustada als requeriments de les preguntes.
No es permet l'ús de recursos d'IA en aquesta activitat d'avaluació.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne/a que no es presenti a la prova avaluativa individual (AVC 1, amb un pes del 60%) a l'avaluació continuada, o que no es presenti a l'avaluació única, rebrà el qualificatiu de NO PRESENTAT.

Avaluació única:
L'avaluació única s'ha de sol·licitar expressament durant el període establert segons la normativa vigent.
L'alumnat que es vulgui acollir a l'avaluació única ho haurà de notificar al professorat de l'assignatura i fer una sol·licitud a la secretaria d'estudis en el plaç establert a tal efecte en el semestre corresponent (2on semestre).

L'activitat d'avaluació única consisteix en la realització d'un examen (oral o escrit) que inclourà tots el continguts treballats a l'assignatura. Aquest examen tindrà recuperació.
No es permet l'ús de recursos d'IA en aquesta activitat d'avaluació.

Requisits mínims per aprovar:
Per poder considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0. La nota final serà el sumatori de totes les activitats d'avaluació només si l'examen (AVC 1 amb un pes del 60% sobre la nota final) està aprovat, no considerant-se d'altres alternatives. Aquest examen és recuperable, aplicant-se a la recuperació les mateixes condicions anteriorment descrites.

En el cas de l'avaluació única caldrà tenir aprovada la prova d'avaluació final única. Aquenta prova és recuperable.
L’assignatura es considerarà aprovada a partir d'una qualificació mínima de 5.0.

S'encoratja a l'alumnat a fer ús de les tutories, entenent que aquest és un espai valuós en la personalització de l'aprenantatge. Les tutories es faran en els horaris establerts a principi de curs, seran individuals i/o en petits grups i caldrà que es demanin prèviament. Si cal modificar els horaris, es farà d'acord amb les possibilitats del professor i de l'alumnat. Les tutories seran presencials, acceptant-se només ocasionalment i per motius justificats les tutories per via electrònica. Les revisions de tasques d'avaluació, i especialment la prova individual (60%), seran presencials.

La comunicació habitual, fora de les hores presencials, es farà a través del mail institucional o mitjançant tutoria presencial.

S'encoratja a l'alumnat a assistir a classe malgrat que l'assistència només serà obligatòria quan així s'especifiqui. L'assistència a qualsevol classe comporta sempre haver realitzat les tasques assignades a tal efecte.
Es considerarà activitat encarregada o contingut impartit tot allò comunicat a classe i també allò que es comuniqui pels canals habituals. L'alumne és el responsable de disposar d'aquesta informació quan la mateixa s'hagi transmès adequadament.